Estruch i Subirana, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

42 L ’EROL
MarIa eSTruCH I SuBIrana
A
R
T
IC
L
E
s
L’univers simbòlic de la 
vinya i el vi en l’obra poètica 
de Climent Forner
Climent Forner i Escobet, nascut a Man-
resa el 1927, criat a Berga i format com a 
poeta els anys quaranta en el seminari de 
Solsona, un dels “baluards de pervivència 
cultural catalana” (1), i capellà de Castellar 
de N’Hug, Navàs i Viver i Serrateix, ha 
publicat set llibres de poesia (2) que van 
des del realisme crític en clau satírica i irò-
nica, afable i humorística, fins a l’angoixa 
existencial i mística, passant per la vessant 
popular arrelada a la terra, de qui no pot 
destriar el poeta que domina la retòrica, 
del sacerdot, i que és per damunt de tot 
profundament humà. 
Comencem amb unes consideracions 
sobre la dura tasca del poeta, que troba 
parió amb la dels seus feligresos:
(...) Puja una aspra olor de most
d’alguna tina veïna.
La collita setembrina
amb les pluges de l’agost
s’ha ben aigualida tost
fins a penúries extremes.
Seran prou els meus poemes,
espremuts com un raïm
vers a vers i rim a rim,
més magres que les veremes (...)(3)
Un sonet místic arrelat al medi on ha 
estat compost, emmarcat per les parres de 
la seva rectoria, ens transporta des de la 
terra, de la comunitat del seu poble fins a 
Qui dóna sentit a la seva existència:
És tan deliciós el teu silenci
que ni de Bach el màxim oratori.
Ah, com em dol no escoltar-lo més,
tant com la nit i el dia m’hi conviden!
Sóc a Viver, no a Randa; no hi ha vinya,
però unes parres bíbliques decoren
de casa la façana amb raïmades
de macabeu i picapoll dolcíssimes.
Lo monestir de Serrateix ressona
de cants gregorians i en regalima
la pau que regna en boscos i sembrats.
Amor m’has pres tan follament que em cega
i m’obre ensems l’oïda al cor dels àngels,
les merles, els cucuts i les estrelles. (4)
Del mateix llibre són aquests altres ver-
sos de clara referència lul·liana també, on 
la potentíssima imatge poètica final remet 
al símbol sagrat del vi:
[...] Amic i Amat, per Qui viure és morir,
cor bategant a penes i alegries
fins que, incapaç de contenir tant vi,
el bot s’esbotza a l’escorrim dels dies. [...](5)
Entre els vuitanta-dos goigs que ha 
compost fins ara també n’hi ha que fan 
referència obligada a la vinya i el vi, bé sigui 
al·ludint al conreu de la zona on s’insereix 
la parròquia objecte de la composició:
[...] Que campanes i sirenes
es confonguin per l’espai;
les veremes siguin plenes
i els telers no parin mai.
Amb el pa de cada dia 
surti el sol damunt del mas.
 Jesús, Josep i Maria,
feligresos de Navàs. [...](6)
O bé els seus versos al·ludeixen al símbol 
místic per excel·lència del misteri del Cos 
i la Sang de Crist:
[...]¿Per què darrere el dubte boirós sovint 
t’amagues
com si no haguessis de venir,
oh tu que m’embriagues
només amb les aromes del teu Vi? [...](7)
[...] Sigui verema de l’Amor,
i que, espremut el raïm del meu cos,
la sang s’escoli fins que m’embriagui
i en sobreïxi per a tots el calze:
Oh Vi que engendres verges! [...](8)
[...] No hi ha vinya que es compari
en millors raïms madurs
amb la vinya del Calvari
d’on penjava el bon Jesús.
Oh, quin vi que en sortiria
d’aquell Cep vingut de Dalt! [...](9)
[...] Vell pastor de la contrada,
ensenyeu-nos el camí
i amb la taula ben parada
convideu-nos a Pa i Vi.
L’esperança se’ns aprima,
fins els més valent decau.[...] (10)
[...] Sobresurt com una espiga,
la més alta dels bancals,
que el sol daura, i no castiga
la passada de la falç.
Amb el temps s’enriquiria
com el vi ben encellat. [...]
De secada i pedregada
preserveu els nostres camps;
deu-nos sempre bona anyada,
defenseu-nos contra els llamps.
En el dol i l’alegria
no tenim millor advocat.
Ens trobem cada diumenge
a redós del vostre altar
on el Pa i el Vi són menja
que ens ajuda a caminar. [...](11)
O bé ambdós alhora, entrelligant terra i 
cel en poètica abraçada:
[...] Som família que s’apinya
a l’entorn del vostre altar,
on abans tot era vinya,
goig que feia de mirar.
D’aquells ceps l’Eucaristia,
n’és el més fecund empelt.
Cap als últims de setembre
quan degoten de dolçor
els raïms i ja la sembra
és en mans del sembrador,
vós veniu amb gallardia
com el nuvi més esvelt. [...](12)
 L ’EROL 43
Finalment fem esment de les nadales del 
poeta, cita anual des de 1964, i destaquem, 
no podria ser d’altra manera, una referèn-
cia a les vinyes, com element constituent 
del paisatge i la tradició d’una zona, de la 
terra del poeta
Tot se n’ho duien riu avall les aigües,
tret de la pedra que aflora sempre:
vides i vinyes, eres i oliveres,
cases i rases i camins i pins,
aquell cirer que havia plantat l’avi,
els roures més cepats, els horts més íntims,
fins les arrels del cor, teler de somnis,
tot cap al mar de tèrbola memòria. [...](13)
Nadales que sovint esdevenen ben críti-
ques amb els homes d’aquesta terra:
[...] Parleu de llibertat i endogaleu
homes i pobles com si fossin cans.
Prou pareu taula amb pa i amb vi de missa,
però no em combregueu en el captaire
i en tants germans que es van podrint de 
fam [...](14)
I, encara, als poemes de circumstàncies 
dedicats als parents, amics o feligresos en 
el moment de rebre algun sagrament, dels 
quals en mostrarem un parell d’exemples, 
aquesta tanka:
Dolç com la vinya 
de ca l’Estruch, dolcíssim,
és l’amor vostre.
Quina ufanor de pàmpols
al grat d’aquest setembre! (15)
I un segon exemple, on el poeta juga amb 
els noms dels nuvis i els de les cases pairals 
de procedència, l’Alzina del Racó i l’Abe-
llar; així com també amb un dels conreus 
de la casa i la data del casament:
A mitjan setembre 
verola el raïm.
Virolet sant Jordi,
l’amor que ens tenim.
Abelles hi volen
des de l’abellar.
Dolors, Doloretes,
vinga veremar.
Beurem de la bóta
del més dolç racó.
En sortir de missa,
lireta, liró. (16) 
Maria Estruch Subirana, Mil veus de 
Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya 
i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura 
tradicional, Tesi doctoral, UAB, 2008, p. 
142-146. (Premi Valeri Serra i Boldú de 
Cultura Popular 2009) (*)
 Visiteu: http://www.tdx.cat/TDX-
0331109-153055/ per al text complet.
(*). Maria Estruch i Subirana és llicenciada 
en Filologia Catalana (UAB-1989), postgrau 
d’Expressió Plàstica (EUV-1991); i doctora 
per la UAB (2008). Fa de mestra a l’Institut 
de Sallent. Imparteix cursos, seminaris i as-
sessoraments per a l’ICE de la UAB, des de 
1990. Ha publicat “Ahir, avui, demà... Laia” 
(1979), “Els Grups Flexibles a Cicle Superior: 
un recurs per a treballar les matèries instru-
mentals atenent les diferències individuals” 
(1992); “Agrupación flexible para las materias 
instrumentales” (1995), i “Propuesta didáctica: 
Los procedimientos de lectura en educación se-
cundaria” (2000). Coautora d’una col·lecció 
de Llengua i Literatura Catalana i Castellana 
d’Educació Primària (1999-2003). El 2003 
publica “Els noms populars de núvols, boi-
res i vents de la comarca del Bages”. Publica 
articles a “Dovella”. Té en premsa “Per més 
amor contra l’oblit. Edició de la poesia de 
Pere Guilanyà i Roure (1897-1964)”. El 2007 
edità el DVD “La vinya al Bages. Tradició i 
modernitat” amb Lluís Cerarols i Miquel 
Gil. Coordina el projecte “Gaià. Un poble 
de pagès de la Catalunya Central”. El 2009 
ha rebut el Premi Valeri Serra i Boldú de 
Cultura Popular.
notes
(1) Isidor Cònsul, “La poesia de Climent For-
ner”, Serra d’Or, n. 478, octubre de 1999.
(2) Amb motiu del seu vuitantè aniversari, 
el poeta seleccionà, revisà i aplegà en un 
únic volum tota la seva poesia escrita fins 
al moment (Preneu-m’ho tot, deixeu-me la 
Paraula. Poesia, 1945-2007, L’Albí, Berga, 
2007). Segons Joan Ferrer, prologuista de 
l’obra, la seva poesia esdevé “un clàssic 
contemporani” i el poeta “fonamental i im-
prescindible en la literatura catalana”.
(3)Climent Forner, “Carta al Rector de Vallfo-
gona”, 1971-1981, dins Preneu-m’ho tot, 
2007, p. 353.
(4) Climent Forner, “Sonet XVIII del Cant de 
Climent”, Poemes de la vinya i el vi. DO 
Alella vins mil·lenaris, 2003, p.88; A sou 
d’amor. Cants de Viver, Proa, Barcelona, 
2002, p. 32.
(5)A sou d’amor. Cants de Viver, p. 23.
(6)Fragment dels “Goigs a la Sagrada Família, 
titular de la parròquia de Navàs”, lletra de 
Mn. Climent Forner i música de Josep M. 
castella, Navàs, 1983, reproduït a De cim en 
cim. Goigs i auques populars, L’Albí, Berga, 
2004, p. 65.
(7)“Poema del calze”, Preneu-m’ho tot, 2007, 
p. 461.
(8)“Credo de la meva missa nova”, 1952, dins 
Preneu-m’ho tot, 2007, p. 465.
(9)“Goigs de la Santa Creu. El Mojal–Navàs”, 
música de Jaume Freixa, 1972, reproduït 
a De cim en cim. Goigs i auques populars, 
p. 43.
(10)“Goigs de Sant Martí de Serraïma. Sallent”, 
música de Josep potellas, 1980, Ibídem. 
p. 53.
(11)“Goigs de Sant Cugat del Racó. Navàs”, 
música de Josep Mª Castella, 1984, Ibídem., 
p. 70–71.
(12)Climent Forner, “Goigs de Sant Miquel Ar-
càngel. Navàs”, música de Josep Mª Castella, 
1985, Ibídem. p. 77–78.
(13)“I l’esperança”, La nit es trenca. Nadales a 
dues veus, L’Albí, Berga, 2005, p. 41.
(14)“Profecia apòcrifa d’Ezequiel”, 2003, dins 
Preneu-m’ho tot, 2007, p. 516.
(15)Fragment de “Tres tankas”, poema inèdit, 
de 27 de setembre de 1987, amb motiu del 
casament de l’autora del present treball.
(16)“A mitjan setembre”, 1984, dins Climent 
Forner, Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Pa-
raula. Poesia, 1945-2007, 2007, p. 99
maria Estruch i Subirana 
Filòloga 
Retaule dels sants Iscle 
i victòria, del mestre 
de la guàrdia Pilosa, 
m.s.xv, procedent de 
sant Iscle de Bages. 
(MuSEu COMARCAL DE MAnRESA)


L'univers simbòlic de la vinya i el vi en l'obra poètica de Climent Forner

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert