Lloret, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

2010, Ll ibre Festa Major
L'Acadèmia 1750 -
Orquestra Històrica del
Festival de Torroella actua a
la Biennal de Venècia
Josep Lloret*
* President de Joventuts Musicals de Torroel la de Montgrí
El Festival de Torroella, seguint la línia tradicional d’oferta concertística i
acadèmica, ha centrat bona part dels esforços dels darrers quatre anys en la
formació d’una orquestra especialitzada en la interpretació del repertori del
barroc i el classicisme, amb el propòsit d’oferir als músics catalans un escenari
on demostrar la seva vàlua. També s’ha centrat a preparar uns concerts
d’acord amb les necessitats de la programació i a tenir una formació orquestral
de qualitat que ens representi i reforci el nom del festival arreu d’Europa.
El prestigi de l’orquestra va donar un pas de gegant el setembre passat amb
motiu de la invitació de l’ Institut Ramon Llul l per actuar a Venècia en els
actes de participació de Catalunya a la Biennal. La bona imatge transmesa
per l’orquestra per les seves actuacions en el Festival de Torroel la va ser un
factor decisiu perquè se’ns seleccionés com la formació musical
representativa del país.
Els qui han seguit la trajectòria del conjunt recorden que l’Acadèmia 1750 va
debutar l ’estiu del 2006 sota la direcció del txec Marek Stryncl amb la
107
interpretació d’El primer manament, de Mozart, una òpera que va
compondre el salzburguès quan tenia només onze anys. Li varen seguir les
interpretacions de l ’oratori Juditha Triumphans, d’Antonio Vivaldi (2007),
dirig it per Ottavio Dantone, un altre l ’any 2008 amb la soprano valenciana
Isabel Rey amb obres de Mozart, Gluck, C. P. E. Bach, Carles Baguer,
Rameau i Jommel l i , d irig it per Alfredo Bernardini , i l ’actuació de l ’any passat
amb un programa d’obres de Händel i Telemann, amb la participació de la
soprano Núria Rial sota la direcció del mestre anglès Paul Goodwin.
Però el concert de Venècia del passat 11 de setembre mereix un apartat
especial per ser la primera actuació a l’estranger i perquè és la ciutat on va
néixer Antonio Vivaldi , una ciutat emblemàtica per la seva història i per la
gran tradició musical . El concert es va fer a l’església de Santa Maria a
Bragora, on va ser batejat el famós compositor, prop de l’Ospedale del la
Pietà, un hospici per a noies, on el viol inista i compositor exercia de maestro
dei concerti, actualment convertit en hotel, que conserva encara sis
columnes de l’antiga capella i una escala de cargol, de pedra, que
comunicava la planta baixa amb el primer i segon pis per on el Prete Rosso
accedia a les dependències.
El concert escoll it va ser l’oratori Juditha Triumphans, d’Antonio Vivaldi,
compost l’any 1716, l’únic oratori que es conserva dels quatre que va escriure i
que no s’havia interpretat a la ciutat dels ducs des de feia vint anys.
Hi varen intervenir un total de cinquanta-quatre músics: cinc cantants sol istes
femenines, vint veus del cor La Stagione Armonica, de Pàdua ―grup vocal
especial itzat en la interpretació de la música del Renaixement i Barroc―, i
vint-i-nou instrumentistes de l’Acadèmia 1750 dirigits per Ottavio Dantone, el
mateix que ho va fer en el Festival de Torroel la l ’any 2007 en una producció
pròpia. Ottavio Dantone és actualment un dels directors de més prestigi a
Europa, especial itzat en la direcció d’orquestres per interpretar el repertori
històric, però, darrerament, comença a destacar també com a director
d’orquestres simfòniques com ho demostra el fet d’haver estat convidat per
Daniel Barenboim per dirigir la Staatskapelle de Berlín a les sales Konzerthaus
i Fi lharmònica de Berlín, la sala d’actuació de la prestigiosa orquestra
alemanya. Futurs compromisos inclouen la seva presentació al Festival de
Glyndebourne, l ’estiu del 2011, un dels festivals de més prestigi d’Europa
d’on han sortit grans produccions, principalment d’òperes de Mozart.
Les cinc sol istes femenines va ser un conjunt de veus catalanes i ital ianes: la
mezzosoprano gironina Gemma Comma-Alabert en el paper principal de Judit
–l ’heroïna hebrea que segons l’Antic Testament va tal lar el cap del general
assiri Holofernes per salvar Betúl ia, el seu poble–, la soprano sabadel lenca
108
2010, Ll ibre Festa Major
Maria Hinojosa com a Abra, la mezzosoprano l leidatana Marta Infante en el
paper d’Ozies, i les ital ianes Emanuela Cal l i i Josè Maria Lo Monaco en els
papers de Vagaus i Holofernes respectivament.
El concert va ser un gran èxit en tots els aspectes. El públ ic va agrair amb
molts aplaudiments la interpretació del concert enregistrat per la RAI del
Vèneto, la qual el va emetre posteriorment a tota la regió. A Catalunya, el
passat 5 abri l , di l luns de Pasqua, el Canal 33 va dedicar dues hores i mitja a
la retransmissió del concert a tot Catalunya, amb el valor afegit que era en
dia festiu i en hora de gran audiència.
La premsa que ens va acompanyar a Venècia va publicar extensos i elogiosos
articles sobre l’actuació de l’Orquestra del Festival de Torroella amb titulars tan
destacats com aquests: «Diada victoriosa a Venècia» (La Vanguardia), «Triomf a
la Venècia de Vivaldi» (Avui), «’Serenissima’ orquesta» (El País), «L’orquestra
del Festival de Torroella convenç a Venècia» (El Periódico), «L’Acadèmia 1750
de Torroella emociona Venècia amb Juditha triumphans» (Diari de Girona),
«L’Acadèmia 1750 del Festival de Torroella rep una gran ovació en la seva
estrena veneciana» (El Punt), «La Diada en Venecia» (ABC)…
Però les bones notícies dels darrers mesos no s’acaben amb el concert de
Venècia. L’Acadèmia 1750 va aparèixer de nou en els mitjans de comunicació
pel nomenament de l’italià Stefano Demichell i com a director musical i
d’Ottavio Dantone com el principal director convidat. També per les properes
actuacions fora de Torroella com al Festival Pau Casals del Vendrell, l ’Auditori
Enric Granados de Lleida, l’Auditori Kursaal de Manresa, el Centre Cultural
Caixa Terrassa i, la més destacada, l’Auditorio Centro de Músicas Históricas de
Lleó per interpretar l’òpera Merope en versió concert, del català Domènec
Terradellas (Barcelona, 1713 - Roma, 1751), gràcies a la invitació feta del
Ministeri de Cultura, al qual seguiran altres quatre concerts a la resta de l’Estat
espanyol i se’n farà un enregistrament per ser editat posteriorment en CD.
L’Acadèmia 1750 també té previst gravar per a la important discogràfica
Deutsche Harmonia Mundi (Sony), amb la soprano catalana Núria Rial i el
contratenor americà Lawrence Zazzo, un disc que serà distribuït a tot el
món. També sortirà un altre CD dedicat a Sturm und Drang («Tempesta i
impuls»), el moviment musical alemany desenvolupat durant la segona
meitat del segle XVII I , aquest amb el director Alfredo Bernardini .
Per altra banda, gràcies als intercanvis internacionals de Catalunya Música
enviats a la UER (European Broadcasting Union), les emissores internacionals
PLPR (Polònia), ATORF (Àustria), BERTBF (Bèlgica), NLNPO (Holanda), FITLE
(Finlàndia) i AUABC (Austràl ia) van retransmetre diversos concerts del
109
festival , entre els quals Una gala Händel amb Núria Rial , Marta Infante i
l ’Acadèmia 1750, sota la direcció de Paul Goodwin.
A tot això cal afegir-hi els dos concerts preparats per a l’edició del festival
d’enguany, el concert inaugural amb la interpretació de tres cantates de Bach i
l’Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi previst per al dia 4 d’agost.
Tot plegat haurà estat un any molt profitós per a l’orquestra. Amb el concert de
Venècia s’ha obert una via europea per on circularà l’Acadèmia 1750, l’Orquestra
del Festival de Torroella de Montgrí. Reforçarem així el destacat paper que juga
Torroella com a vila musical, un centre conegut de tots els aficionats a la música
clàssica i una de les senyes d’identitat més fortes de la vila.
Imatges de l 'actuació
de l 'Acadèmia 1750 a
Venècia (fotos
Joventuts Musicals de
Torroel la de Montgri) .
110
2010, Ll ibre Festa Major 111
112


L'Acadèmia 1750 - Orquestra Històrica del Festival de Torroella actua a la Biennal de Venècia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert