Suso Vergara, Santiago

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COL. LABORACIONS , 
Medicina de l'esport: 
una especialitat amb futur 
La creació, pe r part del Ministeri d 'Educació i Ciencia, de les tres pri -
meres escoles de I'especialitat Medicina 
de I'educació física i de ¡'espart, e n les 
Unive rsitats de Barce lona , Madrid i 
Oviedo, su posa sense cap mena de dub-
te , una de les no tícies vinculades a mb 
I'esport , de més transcendencia en e l pe -
ríode pre-o límpic en que es troba immer-
sa Catalunya , 
Per Cata lunya, representara a mb to -
ta certesa , I'aparició, e n e l te rmini de tres 
anys, d'un grup de metges no vinculats 
a aspectes pa rcials de la salut de I'espor-
tista , sinó dedicats basicament a vet ll ar 
per la salut integra l de tots e ls practican ts 
d 'esport , a ixí com a la prevenció de is 
possibles ri scs que comporta la practica 
de I'activita t física esportiva , 
En e l nostre p aís existeixen deficien -
cies importants e n les discip lines medi -
ques prevenLves e n e ls grups d'espo rti -
tes de base, Ai xo impedeix I'establiment 
de qualsevo l estadística fidedign a i. per 
tan!. e l posa r en marxa campanyes de 
prevenció per ev ita r les malalti es o le -
sions lligades amb la practica d'un esport 
determinat , 
A nive ll d'esportistes d 'e lite, e n e ls 
qua ls aq uests estudis de medicina pre -
ventiva són portats rigo rosament pe ls 
Serveis Medics de is Clubs, les conclu -
sions de les seves propies estadístiques 
tampoc són va lides per generalitzar-se 
e n e l conjunt d e la població, ja que no 
existe ixe n crit e ri s similars e n e l me tode 
de valoració deis dife re nt s grups 
esportius, 
La creac ió de is espec ialistes en Medi-
cina Esportiva, a través de tres anys d 'es-
per SANTIAGO SUSO VERGARA 
tudis, després de la L1ice nciatura en Me -
dicina General, és un sistema de pe rfec-
cionament utilitzat en la majoria deis pa'¡'-
sos de I'area del Mercat Comú , si bé, en 
alguns indrets , com a la República Fe-
dera l Ale man ya , el "Metge d'Esports", 
és habitualment un m etge general o un 
tra umatoleg que després d'obtenir e l di -
ploma que atorga la Federació de Met-
ges, ésta autoritzat pe r portar a terme e ls 
pians 'de reconeixe ment en el secto r de 
la Med icina de l'Esport 
Optimisme mesurat 
Tot i que la creació d 'aq uesta especia-
lita t med ica a Espanya pugui represen -
L'esport necessita und m edicina especialitzada , 
L'EROL/24 
tar una injecció d'optim ism e i un reco-
neixement per part de I'Esta t de la trans-
cendencia que per la socie tat en gene-
ral representa la correcta orientació me-
dica en to tes les activitats esportives, 
som molt lIuny de considerar cobertes 
les necessitats que I'esport de l nostre país 
té d 'experts e n aquesta branca de la 
medicina , 
Som a anys lIum de is més de sis mil 
especia listes de la URSS, o deis Instituts 
i Centres d 'In vestigació' tan t privats com 
universitaris o estata ls que des d 'acaba -
da la Segona Guerra Mundial , s'han 
creat als Estats Units i a ls pa'¡'sos de la res-
ta d'Europa, 
7 
Al nostre país encara cal definir qui -
nes sera n les funcio ns d 'aquests metges 
espec ia listes en el desenvolupa me nt i 
posad a e n prac tica de is futurs pla ns de 
preve nció, e n e ls collec tius orga nitza ts 
d 'esportistes, com les escoles, clubs, cen-
tres. federacions, etc., on e ls plans de re-
coneixe me nt , medicina preventiva i 
o rie nt ació medico-esportiva depe ndran 
de les d irectrius de la po lítica d 'educa -
ció. esport i sanitat. o rie nta ts en e l nos-
tre país per dife re nts departaments mi -
nisteria ls. Una de les possibles solucio ns . 
podria ser la creació d 'un Ministeri o una 
Conse lleri a d 'Esports 
No obstant , sembla be n definit que e l 
tracta ment de les mala lti es. fo namenta l-
ment agudes, sofertes amb motiu de .l'ac-
tivitat esportiva . resta desvinculat de I'ac -
tiv ita t de l metge especiali sta e n Educa -
ció Física i Espo rt. Ai xí. les lesions ag u-
des. com ara , un trenca ment de Iliga-
me nts derivada de la prac tica de I'esquí. 
seguira sent co mpete ncia del trauma-
ta leg . 
Els futurs especia listes que surtin de 
les nostres escoles de Medicina de I' Edu -
cació Física i de I'Esport. ha uran de 
vincular-se a ls Centres i lnstitucions de 
Med icina Esporti va ja existents o de pro -
COL.LABORAClONS , 
pera creació, per canalitzar cap a I'esport 
els descobriments de la Medicina, la Bio -
logia , la Psicologia , la Bioenginyeria, etc. 
que es produeixin en el camp de la 
ciencia . 
Nous horitzons 
La po lítica de donar suport econa mic 
als atletes i equips que logrin pre ndre 
part en proves internacionals. pot ser be -
neficiós com a suport indirecte a ls pro -
grames d 'investigació de molts aspectes 
de I'esport que estan re lacionats amb de-
cisions de tipus polític e n general i amb 
I'exit en I'a lta compe tició e n particular. 
Mentre es conside ri que I'exit en I'esport 
internacional sigui un objectiu important 
pels nostres atletes, se ra més facil obte -
nir les ajudes i estímuls oficials o privats 
pe l dese nvo lupament de is progra m es 
medico-científics. Els resultats d 'aquests 
treballs i investigacions podran ser bene -
ficiosos per altres col.lectius més a mpli s. 
De fet, alguns de is progra mes més am -
biciosos d'investigació científica , han es-
tat suportats econa micament per les ca-
ses comercials que. d 'una forma o a ltra. 
es re lacio nen a mb e ls exi ts de is espor-
tistes d'e lite. 
PLANA informotico 
ctra. sto fruitós, 32, 1.er, 1.a - telf. 821 1904 - berga 
INSTAL·LACIÓ D'ORDINADORS i PROGRAMACIÓ. 
CENTRE DE CALCUlo FORMACIÓ. 
Distribuidors de 
L'/:.I<UU14 
Després de la Segona Gue rra Mun -
dial , la Medicina Esport iva ha obert nous 
horitzons a un grup de població espe -
cialment necessitat , e ls minusvalids o 
disminu'lts físics . El perfeccionament i ca-
pacitació deis disminu'lts físics pe r I'es-
port , tant a ni ve ll nacional com inte rn a -
ciona l, ha permes, fins i to t, millorar a 
través de I'activitat física i esportiva les 
condicio ns de vida i socio -Iaborals 
d 'aquest grup huma . De fe t, aquest és 
un exe mple de com la Medicina Espor-
tiva ha incorporat i pe rfecciona t moda-
litats te rape utiques o cura tives a l pe rfec-
cioname nt de les activitats esportives. 
La incorporació d 'un grup de tres-
cents metges no especia li stes a aques-
tes Escoles Universita ries. pot represen-
tar, pe r a ltra banda , una porta de futur 
pe l collectiu de més de sis mil metges 
que, no més a Catalun ya , busquen una 
especialització per orienta r e ls seus co-
ne ixements, co mple tar la seva formació 
i exercir la seva activitat professio na l. 
Dr. Santiago Suso Vergara, Professor 
titular de la Universi ta t de Barce lo na. 
Unidad de Servicios Informáticos. lDGIC® 
eDllRDl 


COL·LABORACIONS. Medicina de l'esport: una especialitat amb futur

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert