Aymerich i Boixader, Pere

Santandreu, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

100 QUERALT L' EROL 
LA FAUNA DE VERTEBRATS DE QUERALT: 
ITINERARI D'OBSERVACIÓ PereAymerichifoanSantandreu 
La serra de Queralt té una fauna de 
vertebrats fon;a rica, gracies a la gran 
di versitat d 'ambients creada per la dife-
rencia d 'a ltitud entre la base de la mun-
tanya i la seva carena, així com -molt 
espec ialment- pel contras t exi stent en-
tre el so lell i l'obaga. Aixó fa que, men-
tre que tot el so lell té un ca ire marcada-
ment medite rrani, l'obaga i la carena del 
serrat G ran són pobl ats per comunitats 
vegetal s i animals própies de la munta-
nya mitj ana. La varietat d'ambients es 
veu enriquida, a rn és, per l'abundancia 
de cin gles i per la presencia d'a lgunes 
mulleres i fo nts o de la mateixa ri era de 
Metge, on habiten animals ll iga ts a 
aques ts medi s tan particul ars. 
L' itinera ri que us presentem és pensa t 
per ser reco rregut tranquil ·lament en un 
di a, i us presenta la max ima di ve rsitat 
d'ambients que podem troba r a Q ueralt 
-entes el to pó ni m en un sentit ampli , 
agafa nt un territori que comprend Fia la 
se rra de Q ueralt i el se rrat G ran, i que 
tindria com a límits sud i no rd , respecti-
va ment, la ca rretera de Berga a St. Llo-
rene de Morun ys i la riera de Me tge- , 
per tal de poder teni r així possibilitats 
d'observa r el max im d 'espec ies de ve rte-
brats que habiten la muntanya . Na tural-
ment, no veureu to tes les espec ies que 
surten al text; unes, com molts ocell s, 
són prou fk il s de trobar, i d'a ltres , com 
la majoria d e mamífet:s, són ga irebé im-
poss ibles de veure i només en deduirem 
la presencia a partir deIs ras tres que 
deixe n. Per fe r l'excursió, po rteu uns 
bons pri smatics i les guies J!e camp que 
us convinguin , si no és que ja domineu 
el tema. 
Itinerari 
Iniciem l'itinerari a la casa de Fumanya, 
al km 0.7 de la ca rretera de Berga als 
rasos de Peguera . Abans d 'enfil ar-nos 
amunt per la drece ra del so lell de Q ue-
ralt pot ser interessant donar un tomb 
pels voltants de la casa, on podrem ob-
servar alguns ocell s: abundants pardals, 
caderneres i gafarrons prop de la ca rre-
tera ; al límit entre la garriga i el s petits 
prats és fa cil veure to t l'any el bitxac i el 
gratapalles, així com la puput i l'escor-
xador a l'estiu (aques t darrer és un ocell 
propi deIs prats de la muntanya mitj ana, 
que aquí podem veure ocupant les cla-
rianes de les tí piques garrigues medite-
rranies); en aquests mateixos ambients, 
a l'hivern hi ha petits estols de pinsans, 
sits negres, cotolius i titelles buscant 
menj ar pel terra. 
Comencem a puj ar seguint la drecera 
que surt del costat de la casa i seguint 
sempre el camí més marcat, anant amb 
compte de no· desviar-nos per corrio ls 
secundaris. Sense com ptar les parades 
que fem per observar animals, la durada 
del camí fin s l'aparcament del santuari 
és d 'una mitj a ho ra. to ta la pujada es fa 
en un vessa n t molt assolell at, de pen-
dent p ro nunciat, pedregós i cobert de 
garri ga fin s a mit ja aleada, que es va 
convertint progress iva ment en un bosc 
d'al zines poc altes - enca ra es recuperen 
de l'incendi de fa una desena d'anys-
cap a la part superio r del solel!. La 
ga rriga és un medi molt tanca t, poc 
apropiat per als ocell s, i l'espec ie més 
carac terística n' és la tallareta cua-lIar-
ga, un petit moixó més fac il de sentir 
que no pas de veure. Viu en l' intricat 
ramatge del ga rric, d'on rarament surto 
Q uan la ga rri ga s'acla reix, amb interca-
lacions de prat o pedrusca ll , també hi 
podrem observar el passerell, el bitxac, 
la merla, el sit negre, l'escorxador, el 
cul-roig i la perdiu roja; a l'hive rn tam-
bé s'hi poden veure fac ilment el pit-
roig i el pardal de bardissa. A mesura 
que va augmentant la prese ncia d'a lzi-
nes es va n fe nt més abundants la merla i 
el pit-roig, així com el cargolet, el 
bruel , la mallerenga carbonera i el pin-
sao Si parem atenció a l ce l, segurament 
veurem passa r el s corbs i, potse r, algun 
xoriguer fe nt l'aleta, immóbil en l'aire. 
Aquest ambient tan assolell at ofe reix 
bones condicio ns de vida als reptil s: po-
drem veure fac ilment les sargantanes 
iberica i de paret -quas i imposs ibles de 
diferenciar- als ll ocs ped regosos, i la 
sargantana cua-lIarga amaga nt -se en-
tremig deIs ga rrics, per les branques 
deIs quals s'enfil a; de manera més casual 
podem obse rvar el lIangardaix comú o 
alguna serp blanca, serp verda o escur-
c6. El mamífer amb el qual tenim més 
probabilitats de to par- nos aquí és el co-
nill, si més no per la prese ncia deIs seus 
exc rements; de vegades po tser veurem 
esmun yir-se entre ga rri cs alguna musa-
ranya vulgar, algun ratolí de camp o 
un ratolí de bosc. 
Una vegada arribats a l'aparcament 
continuem puj ant per les esca les que 
duen al santuari , travesse m l'esplanada i 
arribem a la caseta del funi cul ar. En 
aquest punt agafem el camí de la dreta, 
que baixa introduint- se en el bosc de 
l'obaga i que porta, passa nt per la font 
del Bou, f ins a la capella de St. Joa n. 
Aquest camí su posa un ca nvi d ras tic 
respecte al recorregut fet fin s ara i ens 
endinsa en l'ombrívo la frescor de l'oba-
ga, on anirem veient un conjunt d'espe-
cies ben diferents. La primera part 
d'aquest camí, des del funicul ar a la fo nt 
del Bou, t ra nsco rre pe r un petit clap de 
fageda, adient per a I'obse rvac ió d 'a l-
guns oce ll s que mostren una marcada 
preferencia pels arbres de f ull a plana 
com el faig: és el cas de la mallerenga 
blava, que veurem recorrent les bran-
ques, el pica-soques blau al Il arg del 
tronc o el bonic pinsa borroner -el 
mascle del qual presenta les parts infe-
rio rs d 'un es pectac ular ve rmell - a les 
zones de sotabosc denso El bosc caracte-
ristic de I'obaga de Queralt és, pero, la 
pineda de pi roig, que ens acompanyara 
a partir de la font del Bou. Si ens fixem 
en les capcades deis pins, observarem 
moixons com les mallerengues carbo-
nera, emplomallada, petita i cua-lIar-
ga, el mosquiter pal·lid, el bruel, el 
pinsa i, més rarament, el picapinyes. 
Enfilant-se pel s troncs descobrirem el 
raspinell i el picot garser. Pel sotabosc, 
entre els boixos, veurem la merla, el 
pit-roig, el cargolet i el picot garser. 
Pel sotabosc, entre els boixos, veurem la 
merla, el pit-roig, el cargolet i el mos-
quiter comú. D'entre la cantarella 
d'aquests ocells; una veu estrident ens 
delatara la presencia del gaig, i un fort 
so ro ll de batec d'ales se ra la senya l de 
fugida d 'un tudó. També hi són pre-
sents, pero molt dificils de veure, els dos 
rapinyaires diürns del bosc, I'astor i 
I'esparver, I'existencia deis quals conei-
xerem a través de les plomes d'ocell que 
s'han menjat i que han deixat a terra al 
peu d'un arbre. Si esperem al capvespre 
ens costara ben poc sentir el profund 
crit de la cabrota. Potser I'especie 
d'ocell més rellevant de I'obaga és el 
pigot negre, el més gran deis pigots, de 
plomatge completament negre menys 
el capell vermell; és un animal eneas, 
que ocupa grans territoris en boscos 
de muntanya ben conservats i amb ar-
bres vells. 
Arribats a la capella de St. Joan, deis 
dos camins que surten cap a la dreta 
agafem el que porta al prat del L1op, 
segons diu I'indicador. Aquest cami 
s'enfila pel solell del serrat Gran de 
Queralt i ens dura fins al coll Gran. Per 
arribar al coll ens caldran quasi tres 
quarts d'hora, sense comptar les para-
des. Aquesta part de l'itinerari és potser 
la més interessant, tant des del punt de 
vista paisatgistic com pel fet de ser la 
que acull una major diversitat faunisti-
ca. Mentre el cami circula per dins del 
bosc, les especies q~e podem anar veient 
són basicament les mateixes que a I'oba-
ga, pero algunes són més facilment ob-
servables des d'una certa distancia, vo-
lant baix sobre el bosc, com ara el tudó 
o el gaig, als quals caldria afegir-hi el 
pigot verd. La novetat més destacable 
del recorregut és la presencia d 'abun-
dants cingles, que acullen algunes espe-
cies d'ocells tipiques que els aprofiten 
per nidificar o alimentar-se: el corb, 
I'oreneta cua-blanca -la mateixa que fa 
el niu sota els teulats deis pobles-, el 
roquerol, el ballester -un gran falziot 
de panxa blanca que talla I'aire quan 
passa-, la xixella -un colom molt més 
eseas al Bergueda que no pas el tudó i 
que fa el niu als cingles-, i I'abundant 
cul-roig. Fora de I'epoca de cria , i so-
bretot a I'hivern, s'hi poden veure el 
cercavores i I' inconfusible pela-roques 
-que grimpa per la roca i que, de tant 
en tant, fa curtes volades que ens mos-
tren el vermell viu de les ales-, especies, 
totes dues, que baixen de I'alta muntan-
ya buscant menjar. 
A mesura que guan yem akada s'am-
plia el nos tre camp de visió i cal estar 
atents al cel, ja que augmenta la poss ibi-
litat de visió de rapinya ires. Algunes es-
pec ies que podem veure tot I'any són 
I'aligot comú, el xoriguer, el falcó pele-
grí i, de manera fugac, I'astor i I'espar-
ver sortint del bose. Espúradicament, a 
la primavera i a I'estiu, podrem veure 
I'aliga marcenca, que es nodreix sobre-
tot de serps, 1 si hi aneu en epoca de pas, 
en especial de man; a maig i d'agos t a 
se tembre, segur que tindreu la oportuni-
tat d'observar altres rapinyaires que, so-
litaris o en grup, sobrevolen la carena; 
els més freqüents són el mila negre i 
I'aligot vesper. 
Durant tot I'itinerari, pero més en la 
pujada al serrat Gran, és interessant qu'e 
aneu mirant atentament el terra al lIarg 
del cami, intentant detectar rastres de 
mamifers, com poden ser excrements de 
guineu, fagina o gineta, o bé les abun-
dants pinyes rosegades per I'esquirol, 
que és I'únic que es deixa veure amb una 
relativa facilitat, esmuyint-se per les 
branques deis pins o enfilant-se pels 
cingles. També podem trobar algun cú-
mul de plomes de merla o tudó, o de 
péls d'esquirol, que s'hauran menjat 
I'astor o l'esparver. 
Un cop arribats al coll Gran, canviem 
de vessant i tornem a l'obaga, tot bai-
xant per un corriol situat a la nostra 
dreta, i comencem el cami de retorno 
Poc més endavant seguim una pista que 
ben aviat s'acaba i continua per un cami, 
fins que trobem el camí de les Aigües, 
que travessem. Seguim baixant per un 
corriol que passa per una font, per arri-
bar finalment a la pista de la font de 
l' Alou, tot aixo en uns 20 minuts , En tot 
aquest tram de I'itinerari anirem veient 
si fa no fa el mateix que abans a l'obaga , 
Tenen un interes nou les petites zones 
obertes que s'hi troben, sobretot les 
properes a la carena del serrat Gran: 
aquí hi podem observar ocells caracte-
L' EROL QUERALT 101 
ristic s d 'aq uests ambients, com el coto-
liu i la piula deis arbres, reptil s com la 
sargantana de paret, I'escur~ó i la serp 
lIisa septentrional, i els rastres que dei-
xa en el prat el pas deis porcs senglars 
ce rcan t menjar, amb el so l ben lIaurar 
(també pot ser obra del teixó, pero lIa-
vors els fo rats són molt menys exten-
sos); aquest és també I'únic tros del re-
corregut en que es trobe n rastres de 
liebre, quasi desapareguda de la terra 
baixa de la comarca i que s' ha refugiat a 
les muntan yes. En alguns d 'aq uests 
prats, prop de fonts, s'hi han format 
mulleres que són aprofitades a la prima-
vera per la salamandra, el gripau 
comú, la granota bruna i el cótil per 
criar-hi; el tritó pirinenc pot ser trobat 
ocas ionalment als to ll s més persistents i 
d'aigües més fredes i netes d'aquestes 
mulleres i dei s recs que les travessen. 
De la pista de la font de l'Alou po-
dem anar a buscar la ca rrete ra de Que-
ralt i, seguint-Ia , arribar fins la font Ne-
gra per donar una ullada a la ri era de 
Metge. A dins de I'aigua s' hi poden veu-
re truites i, fixant-nos-hi bé, tritons 
pirinencs, dificil s de distingir pel fet de 
tenir un color molt semblant al del fons 
de la riera . Aigües avall de la font del 
Guiu també hi podrem trobar, als ra-
cons assolellats, la granota verda, així 
com la serp d'aigua, que sovint la cap-
tura. Com a ocells típics de la riera 
tenim les pastorelles blanca i torrente-
ra, fkils d'observar, i amb més sort 
també veurem la merla d'aigua, que es 
capbussa tot perseguint els insec tes 
aquatics deis quals s'alimenta. De la 
font Negra seguim la carretera fins la 
casa de Fumanya, on hem iniciat I'itine-
rari, 
Pere Aymerich i Joan Santandreu 
Noms dentíflcs deIs animals 
(per ordre d'aparidó en el text) 
Peixos 
Truita Salmo trutta 
Arnfibis 
Salamandra Salamandra ' salamandra 
Gripau comú Bufo bufo 
Granota bruna Rana temporaria 
Cótil Alytes obstetricans 
Tritó pirinenc Euproctus asper 
Granota verda Rana perezi 
102 QUERALT L' ER OL 
Reptils 
Sargantana ibérica Podarcis hispanica 
Sarga ntana de pare t Podarcis muralis 
Sargantana cua- Il a rga Psammodromus algirus 
L1an ga rd aix comú Lacerta lepida 
Serp b lanca Elaphexscalaris 
Serp ve rd a Malpolon monspessulanus 
Escu r<;ó Vipera aspls 
Serp lIisa septent rio nal Coronella girondica 
Serp d 'a igüa Na trlx maura 
Ocells 
Pardal Passer domesticus 
Caderncra Cardue{¡s carduelis 
G a farró Serinus serinus 
Bit xac Sax/cola torquata 
G ratapalles Emberiza cirlus 
Puput Upupa epops 
Esco rx ado r Lanius colu rlo 
Pinsá Frlngilla coelebs 
Sit neg rc Emberlza cia 
Cotoliu Lullula arborea 
T itcll a Anthus pratensls 
T alla reta cua-lIarga Sylv la undata 
Passc rcll Acanthls cannablna 
Merl a Tu rdus m a ula 
C ul -ro ig Phoenicuros ochruros 
Perd iu ro ja Alectoris rufa 
Pit - roi g Erlthacus rubecula 
Parda l de bardissa Prunella modularls 
C argolet Troglodytes troglody tes 
Bruel Regulus ignicapillus 
Mall crenga ca rbo nera Parus major 
Corb Corvus corax 
Xo riguer Falco tinnunculus 
Ma lle renga blava Parus caeruleus 
Picasoques blau Sitta europaeax 
Pinsá borroner Pyrrhula pyrrhula 
Mallerenga emplo mall ad a Parus cristatus 
Ma lle renga petita Parus ater 
Ma lle renga cuall arga Aegithalos caudatus 
Mosquiter pi l·lid Phylloscopus bonnelll 
Pica pinyes Lox/a curvirostra 
Raspinell Certhia brachydacty la 
Pi go t garser Picoides major 
Mosqui ter comú Phylloscopus collybita 
Gaig Carrulus glandarlus 
T udó Columba palambus 
Astor Accipiter gentllis 
Esparver Acczplter nisus 
Cabrota Strix aluco 
Pigo t negre Dryocopus martius 
Pigo t verd Picus v iridis 
Oreneta cua- blanca D elichon urbica 
Roquero l Ptynoprogne rupestrl 
Ba llester Apus melba 
Xixell a Columba oenas 
Cercavo res Prunella collaris 
Pela- roq ues Tichodroma muraria 
Aligot comú Buteo buteo 
Falcó pelegrí Falco peregrlnus 
Aliga marcenca C lrcaetus gallicus 
M il i neg re Mllvus migrans 
Aligo t vesper Pernls aplvorus 
Piu la deIs arbres Anthus triv ialis 
Pastore ll a blanca Motacilla alba 
Pasto rella to rrente ra Motacilla cinerea 
Merla d'aigua Cinc/us cinc/us 
Ma m ífers 
Coni ll O ryetolagus eunlculus 
Musa ranya vulgar Crocidura russula 
Ratolí de ca mp Mus spretus 
Rato lí de bose Apodemus sylvatlcus 
G uin eu Vulpes vulpes 
Fagin a Martes fo ina 
G in eta Cenetta genetta 
Esqui ro l Sciurus vulga rls 
Po re se nglar Sus serofa 
Tc ixó M eles meles 
Crta, Sant Fruitós, 38 . Tel. (93) 821 0604 
BERGA (Barcelona) 
larbasa 
EMPRESA CONSTRUCTORA 
PLANA ossessono 
FISCAL 
COMPTABILlTAT 
LABORAL 
-- ORGANITZACIO 
- INFORMATICA 
ser V81 S de gestló 
ctra . st. fru itós, 32, 1.er, 1, a - telf . 821 1904 - berga 
ADMINISTRACIÓ 


La fauna de vertebrats de Queralt: itinerari d'observació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert