Lorente Casafont, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SemblançaTerminàlia núm. 0	 0
semblança
Norbert Font i Sagué, 
impulsor de l’espeleologia 
a Catalunya
Mercè Lorente Casafont
Consell de Redacció
El  jove Font  i Sagué aviat va destacar per  l’en-tusiasme que posava  en  tots  els  seus projec-tes.  Durant  la  seva  estada  en  el  seminari  de Barcelona, ja era ben conegut en ambients li-
teraris i científics. Com molts joves de l’època, a imatge 
de l’ideari romàntic, combinà poesia, ciència i natura 
amb la reivindicació nacional. Va obtenir premis als 
Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra 
a Catalunya i el 1897 amb Determinació de les comarques 
naturals i històriques de Catalunya. També va publicar el 
1900 un Breu compendi de la història de la literatura cata-
lana.
No podem dir que Font i Sagué fos el precursor de 
l’espeleologia a Catalunya, ja que els primers descen-
sos en avencs catalans, amb finalitats científiques, 
estan datats el 1824 amb les experiències de Gerard 
Joana, doctor en farmàcia i monjo de Montserrat, que 
va explorar, entre d’altres, l’avenc dels Poetons a la 
regió d’Agulles i les coves de Collbató. Tanmateix, 
Font i Sagué formà part del nucli de l’activitat més 
primigènia de l’espeleologia científica i esportiva, des 
que el 1894 va associar-se al Centre Excursionista de 
Catalunya (CEC). Hi va poder conèixer l’obra del fran-
cès Eduard A. Martel, considerat el pare de l’espeleolo-
gia moderna, a través de les traduccions que el butlletí 
del centre va fer dels seus escrits sobre les expedicions 
realitzades a França i a Islàndia. Els biògrafs de Font 
i Sagué fan notar l’impacte que va causar-li la lectura 
de les expedicions de Martel, a qui va arribar a conèi-
xer personalment. L’any 1898, el Centre Excursionis-
ta de Catalunya va convidar Martel a visitar diversos 
indrets d’interès espeleològic de Catalunya i de l’illa 
de Mallorca, i el jove seminarista Font i Sagué va guiar-
lo cap als voltants de Bellver de Cerdanya per explorar 
la Fou de Bor. En aquells anys de seminari, l’activitat 
Terminàlia 0 (2009): 51-52
DOI: 10.2436/20.2503.01.7 · ISSN: 2013-6692
©
	J
.	M
.	R
ib
er
a	
i	B
ag
ué
Exploració de l’avenc d’en Roca (1908) 
Semblança 	 1	 Terminàlia núm. 0
espeleològica de Font i Sagué és intensa: avencs i coves 
del Garraf, cingles de Bertí, Vallirana, Begues, el Prio-
rat, el Ripollès o la Cerdanya.
L’any 1897 va presentar el projecte de Catàleg espele-
ològic de Catalunya, basat en una enquesta exhaustiva, 
sota el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, 
projecte que va culminar quan ja ocupava la càtedra de 
Geologia dels Estudis Universitaris, el 1904.
En memòria seva, la Federació Catalana d’Espeleo-
logia atorga cada any el Premi Norbert Font i Sagué als 
millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i 
a Espanya. 
Bibliografia
Actes del 1r Congrés Català d’Espeleologia, Esplugues de Llobregat, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 2004.  
Barcelona: Federació Catalana d’Espeleologia, 2004.
Catàleg de l’exposició bibliogràfica espeleològica. Barcelona: Federació Catalana d’Espeleologia, 2004.
Cervera i Batariu, Joan (2004). Clergues excursionistes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 
Espeleòleg. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. [Des del número 45 (juliol 2008) accessible el text 
complet en format pdf a www.cec.cat.] [Consulta: 30 novembre 2009]
Federació Catalana d’Espeleologia. http://www.espeleologia.cat/. [Consulta: 30 novembre 2009]
Iglésies, Josep (1963). Mossèn Norbert Font i Sagué: l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. Barcelona: Rafel 
Dalmau editor; Arxiu Bibliogràfic de la Unió Excursionista de Catalunya, vol. 7. 
Miñarro i Urrestarazu, Josep M. (2000). Cent anys d’espeleologia a Catalunya: 1897-1997.  
Barcelona: Federació Catalana d’Espeleologia.
Norbert Font i Sagué, impulsor de l’espeleologia a Catalunya.
Mercè Lorente Casafont
SemblançaTerminàlia núm. 0	 2
semblança
Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències (1977). Vocabularis bàsics: biologia, 
geologia. Barcelona: la Comissió, 14 p.
Comissió de Dinamització Lingüística. Facultat de Geologia. Universitat de 
Barcelona (2001). Vocabulari de geologia: català-castellà-anglès. Barcelona: Universitat de Barcelona. 
Servei de Llengua Catalana, 155 p. ISBN 84-931001-9-6 
  Disponible també en línia: <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/10124/1/geologia.pdf> 
[Consulta: 30 novembre 2009]
  Adaptat com a vocabulari per a processadors de textos [en línia]: 
  <http://www.ub.edu/geologia/geologia_i_llengua/vocabulari.htm> [Consulta: 30 setembre 2009]
Elías, Jacinto (1927). Vocabulari de la nomenclatura geològica dels terrenys. Terrassa: Tallers Gràfics  
Hostench, 25 p.
Escola Catalana d’Espeleologia (1983). Vocabulari bàsic de tecnologia i material de l’exploració 
subterrània. Terrassa: Escola Catalana d’Espeleologia, 12 p.
Inglès, Montserrat; Rosell, Laura (1982). Vocabulari de geologia: català-castellà, castellà-català. 2a ed. 
Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. Institut d’Estudis Catalans, 38 p.
Medenbach, Olaf; Sussieck-Fornefeld, Cornelia (1983). Minerals. Barcelona: Blume, 287 p.  
(Guies de Natura Blume). ISBN 84-7031-507-2
Murgadas, Francesc (2004). Diccionari de geologia [en línia]. Vilanova i la Geltrú: IES Manuel  
de Cabanyes. Seminari de Ciències Naturals.
  <http://www.xtec.es/centres/a8031711/depcn/diccgeo1.htm> [Consulta: 30 setembre 2009]
Palacios Pérez, Laura (2003). Minerals i roques dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 284 p.  
(Pòrtic natura; 19). ISBN 84-7306-875-0
Porta i Casanellas, Jaume (1989). Lèxic de la ciència del sòl: català, castellà, francès, anglès.  
Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia; Departament  
de Meteorologia i Ciències del Sòl, 115 p. ISBN 8476530382
Riba i Arderiu, Oriol (dir.) (1997). Diccionari de geologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; 
Enciclopèdia Catalana, 1407 p. (Diccionaris d’Enciclopèdia Catalana. Diccionaris temàtics). 
ISBN 8441227934
Riba i Arderiu, Oriol (dir.). (2000). Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Universitat de Barcelona. 
Servei de Llengua Catalana, 210 p. ISBN 84-931001-0-2
Riba i Arderiu, Oriol (dir.) (2008). Diccionari de geologia [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis 
Catalans; Fundació puntCAT.
  <http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=0> [Consulta: 30 setembre 2009]
Riba i Arderiu, Oriol; Reguant, Salvador; Tarradell, Miquel (1986). Una taula dels temps 
geològics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 127 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 81).  
ISBN 84-7283-007-2
Diccionaris i vocabularis 
sobre geologia i espeleologia*
Be
ck
a	
Sp
en
ce
Semblança 	 	 Terminàlia núm. 0
Riera Prenafeta, Francesc; Ochoa Gonzalez, Juli (1995). «Glossari de les mines d’aigua». 
A: Les mines d’aigua de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern: Ajuntament de Sant Just Desvern. Grup 
Espeleològic Rats Penats. Centre d’Estudis Santjustencs, p. 154-171. ISBN 84-920473-0-5
Valverde Ferreiro, María Begoña; Anguita Bartolomé, Fernando (1996). Vocabulari 
d’hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. 
Barcelona: Fundació Centre Internacional d’Hidrologia Subterrània, 129 p. ISBN 84-921469-0-7
Vilaplana, Joan Manuel (1987). Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans. Barcelona: Kapel,  
182 p. (Conèixer la Natura; 4). ISBN 84-85952-67-7
* Bibliografia recopilada per Gemma Martínez-Ayuso, documentalista de l’Institut Universitari de 
Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
semblança
Hu
go
	C
lé
m
en
t


Norbert Font i Sagué, impulsor de l'espeleologia a Catalunya

Hemeroteca Cientifica Catalana

SemblançaTerminàlia núm. 0	 0semblançaNorbert Font i Sagué, impulsor de l’espeleologia a CatalunyaMercè Lorente CasafontConsell de RedaccióEl  jove Font  i Sagué aviat va destacar per  l’en-tusiasme que posava  en  tots  els  seus projec-tes.  Durant  la  seva  estada  en  el  seminari  de Barcelona, ja era ben conegut en ambients li-teraris i científics. Com molts joves de l’època, a imatge de l’ideari romàntic, combinà poesia, ciència i natura amb la reivindicació nacional. Va obtenir premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra a Catalunya i el 1897 amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. També va publicar el 1900 un Breu compendi de la història de la literatura cata-lana.No podem dir que Font i Sagué fos el precursor de l’espeleologia a Catalunya, ja que els primers descen-sos en avencs catalans, amb finalitats científiques, estan datats el 1824 amb les experiències de Gerard Joana, doctor en farmàcia i monjo de Montserrat, que va explorar, entre d’altres, l’avenc dels Poetons a la regió d’Agulles i les coves de Collbató. Tanmateix, Font i Sagué formà part del nucli de l’activitat més primigènia de l’espeleologia científica i esportiva, des que el 1894 va associar-se al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Hi va poder conèixer l’obra del fran-cès Eduard A. Martel, considerat el pare de l’espeleolo-gia moderna, a través de les traduccions que el butlletí del centre va fer dels seus escrits sobre les expedicions realitzades a França i a Islàndia. Els biògrafs de Font i Sagué fan notar l’impacte que va causar-li la lectura de les expedicions de Martel, a qui va arribar a conèi-xer personalment. L’any 1898, el Centre Excursionis-ta de Catalunya va convidar Martel a visitar diversos indrets d’interès espeleològic de Catalunya i de l’illa de Mallorca, i el jove seminarista Font i Sagué va guiar-lo cap als voltants de Bellver de Cerdanya per explorar la Fou de Bor. En aquells anys de seminari, l’activitat Terminàlia 0 (2009): 51-52DOI: 10.2436/20.2503.01.7 · ISSN: 2013-6692©	J.	M.	Ribera	i	BaguéExploració de l’avenc d’en Roca (1908) Semblança 	 1	 Terminàlia núm. 0espeleològica de Font i Sagué és intensa: avencs i coves del Garraf, cingles de Bertí, Vallirana, Begues, el Prio-rat, el Ripollès o la Cerdanya.L’any 1897 va presentar el projecte de Catàleg espele-ològic de Catalunya, basat en una enquesta exhaustiva, sota el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, projecte que va culminar quan ja ocupava la càtedra de Geologia dels Estudis Universitaris, el 1904.En memòria seva, la Federació Catalana d’Espeleo-logia atorga cada any el Premi Norbert Font i Sagué als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya. BibliografiaActes del 1r Congrés Català d’Espeleologia, Esplugues de Llobregat, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 2004.  Barcelona: Federació Catalana d’Espeleologia, 2004.Catàleg de l’exposició bibliogràfica espeleològica. Barcelona: Federació Catalana d’Espeleologia, 2004.Cervera i Batariu, Joan (2004). Clergues excursionistes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Espeleòleg. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. [Des del número 45 (juliol 2008) accessible el text complet en format pdf a www.cec.cat.] [Consulta: 30 novembre 2009]Federació Catalana d’Espeleologia. http://www.espeleologia.cat/. [Consulta: 30 novembre 2009]Iglésies, Josep (1963). Mossèn Norbert Font i Sagué: l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. Barcelona: Rafel Dalmau editor; Arxiu Bibliogràfic de la Unió Excursionista de Catalunya, vol. 7. Miñarro i Urrestarazu, Josep M. (2000). Cent anys d’espeleologia a Catalunya: 1897-1997.  Barcelona: Federació Catalana d’Espeleologia.Norbert Font i Sagué, impulsor de l’espeleologia a Catalunya.Mercè Lorente CasafontSemblançaTerminàlia núm. 0	 2semblançaComissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències (1977). Vocabularis bàsics: biologia, geologia. Barcelona: la Comissió, 14 p.Comissió de Dinamització Lingüística. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona (2001). Vocabulari de geologia: català-castellà-anglès. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 155 p. ISBN 84-931001-9-6   Disponible també en línia: <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/10124/1/geologia.pdf> [Consulta: 30 novembre 2009]  Adaptat com a vocabulari per a processadors de textos [en línia]:   <http://www.ub.edu/geologia/geologia_i_llengua/vocabulari.htm> [Consulta: 30 setembre 2009]Elías, Jacinto (1927). Vocabulari de la nomenclatura geològica dels terrenys. Terrassa: Tallers Gràfics  Hostench, 25 p.Escola Catalana d’Espeleologia (1983). Vocabulari bàsic de tecnologia i material de l’exploració subterrània. Terrassa: Escola Catalana d’Espeleologia, 12 p.Inglès, Montserrat; Rosell, Laura (1982). Vocabulari de geologia: català-castellà, castellà-català. 2a ed. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. Institut d’Estudis Catalans, 38 p.Medenbach, Olaf; Sussieck-Fornefeld, Cornelia (1983). Minerals. Barcelona: Blume, 287 p.  (Guies de Natura Blume). ISBN 84-7031-507-2Murgadas, Francesc (2004). Diccionari de geologia [en línia]. Vilanova i la Geltrú: IES Manuel  de Cabanyes. Seminari de Ciències Naturals.  <http://www.xtec.es/centres/a8031711/depcn/diccgeo1.htm> [Consulta: 30 setembre 2009]Palacios Pérez, Laura (2003). Minerals i roques dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 284 p.  (Pòrtic natura; 19). ISBN 84-7306-875-0Porta i Casanellas, Jaume (1989). Lèxic de la ciència del sòl: català, castellà, francès, anglès.  Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia; Departament  de Meteorologia i Ciències del Sòl, 115 p. ISBN 8476530382Riba i Arderiu, Oriol (dir.) (1997). Diccionari de geologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Enciclopèdia Catalana, 1407 p. (Diccionaris d’Enciclopèdia Catalana. Diccionaris temàtics). ISBN 8441227934Riba i Arderiu, Oriol (dir.). (2000). Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 210 p. ISBN 84-931001-0-2Riba i Arderiu, Oriol (dir.) (2008). Diccionari de geologia [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Fundació puntCAT.  <http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=0> [Consulta: 30 setembre 2009]Riba i Arderiu, Oriol; Reguant, Salvador; Tarradell, Miquel (1986). Una taula dels temps geològics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 127 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 81).  ISBN 84-7283-007-2Diccionaris i vocabularis sobre geologia i espeleologia*Becka	SpenceSemblança 	 	 Terminàlia núm. 0Riera Prenafeta, Francesc; Ochoa Gonzalez, Juli (1995). «Glossari de les mines d’aigua». A: Les mines d’aigua de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern: Ajuntament de Sant Just Desvern. Grup Espeleològic Rats Penats. Centre d’Estudis Santjustencs, p. 154-171. ISBN 84-920473-0-5Valverde Ferreiro, María Begoña; Anguita Bartolomé, Fernando (1996). Vocabulari d’hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d’Hidrologia Subterrània, 129 p. ISBN 84-921469-0-7Vilaplana, Joan Manuel (1987). Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans. Barcelona: Kapel,  182 p. (Conèixer la Natura; 4). ISBN 84-85952-67-7* Bibliografia recopilada per Gemma Martínez-Ayuso, documentalista de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.semblançaHugo	Clément

Norbert Font i Sagué, impulsor de l'espeleologia a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana

DIALNET