Vidal, Toni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

23A 
ELS POLíTICS AL TEATRE 
ToniVidal 
La Fundació Romea per a les Arts Esceniques va organitzar el dilluns 27 d'octubre, tres 
setmanes abans de les eleccions catalanes, un debat sobre política teatral a Catalunya. Des d'As-
SAIG DETEATRE felicitem la iniciativa. El debat és necessari en tots els ambits, també en el món del 
teatre, i ho és especialment quan són els polítics els que hi participen i es veuen confrontats amb 
tots aquells, en aquest cas els professionals del teatre, que pateixen les mancances de males pla-
nificacions, dotacions pressupostaries insuficients i legislacions laborals inexistents, per esmentar 
algunes de les xacres del sector. Si es repetissin aquests actes de dialeg, tindríem la possibilitat de 
fiscalitzar la gestió deis polítics i, sobretot, de recordar-los tot allo que havien promes i que, com 
acostuma a passar amb la majoria deis polítics, obliden fruit de la profunda amnesia que patei-
xen una vegada han passat les eleccions. 
El debat va tenir Iloc al Teatre Romea. Hi varen ser presents els responsables de cultura de 
totes les formacions polítiques catalanes amb representació parlamentaria: josep Altayó (ICV), 
Carme Álvarez (PP),josep M. Diéguez (ERC),josep M. Carbonell (PSC) i Xavier Sola (CiU). Álex 
Gorina va ser I'encarregat de presentar-los i de moderar el debat. Els polítics estaven situats en 
una taula a la part dreta de l'escenari.AI seu davant, en una altra taula, hi havia cinc representants 
de la professió teatral catalana: Hermann Bonnín (president de l'Associació d'Actors i Directors 
Professionals de Catalunya), Tena Busquets (directora del Teatre Principal d'Olot), Anna Rosa 
Cisquella (presidenta de CIATRE), Daniel Martínez (president d'ADETCA) i Domenec Reixach 
(director del Teatre Nacional de Catalunya). La platea estava fon;:a concorreguda de professio-
nals, periodistes i gent afí al món de I'espectacle. 
L'acte el van iniciar els polítics, després de les pertinents presentacions, fent un breu resum 
de les seves propostes programatiques en relació amb el teatre a Catalunya. L'element que es va 
repetir en totes les intervencions -típic deis períodes preelectorals- va ser I'increment de les 
partides pressupostaries destinades a cultura i també, és ciar; a les arts esceniques.Tots ells van 
fer esment de la necessitat de potenciar; des de les administracions, la creació com a vehicle per 
enfortir la indústria teatral catalana. Cal dir; pero, que varen ser Altayó (ICV), Carbonell (PSC) i 
Sola (CiU) els que hi posaren més emfasi, i els dos primers destacant la necessitat, a més, d'es-
tablir un nou marc de relacions, més ciar i més dialogant, entre els diferents sectors professionals 
i les institucions. Un tercer element que cal destacar seria el de la necessaria descentralització 
teatral catalana, tant en l' oferta com en la producció, actualment massa concentrada a I'area me-
tropolitana, i que tots van prometre combatreVoldria ressaltar la intervenció de X. Sola (CiU), 
que va iniciar el seu breu discurs dient que parlaria del que ells farien els propers anys, pero 
gairebé es va limitar a explicar el que havien fet.Vint-i-tres anys al govern obliguen a aquestes pi-
ruetes discursives. 
355 
Després de la intervenció deis polítics va arribar el torn deis representants del sector teatral 
catala.Tots ells es van circumscriure als seus ambits d'acció. Daniel Martínez, president d'ADETCA, 
després d'exposar la importancia de I'empresa teatral catalana i d'haver demostrat una clara 
voluntat de servei a la societat, va preguntar com plantejaven I'acció pública envers aquesta em-
presa. La qüestió plantejada per Cisquella va anar en una direcció semblant. Després de cons-
tatar la importancia de les companyies de teatre catalanes sorgides durant el franquisme tarda i 
els primers anys de la Transició, com a elements clau en la dinamització cultural del país, la pre-
sidenta de CIATRE va inquirir si es pensava donar-los suport en un moment en que algunes es-
tan a punt de desapareixer. Les respostes a aquestes dues intervencions varen ser diverses. AI-
tayó (ICV) va defensar un model de relacions més ciar; a partir d'uns contractes programa que 
especifiquessin clarament les obligacions de cada part, entenent que cal preservar el teatre pú-
blic i centrar la seva importancia en els continguts, per tant, les ajudes estarien en funció deis 
objectius, del risc i de la voluntat de servei. Per Diéguez (ERC), la qüestió s'ha d'afrontar ente-
nent I'empresa privada teatral com una indústria, en aquest cas cultural, i com a tal se I'havia d'a-
judar. La defensa del no-intervencionisme en el camp teatral va ser la premissa basica d'Álvarez 
(PP). Res de subvencions -aquestes subvencions només per als joves i els omoteurs- i res d'a-
judes, la millor ajuda seria, en tot cas, centrar-se en I'educació per aconseguir més espectadors, 
aquest seria el millor suport a I'empresa teatral. Al programa electoral del Partit Popular hi diu 
que es creara un nou marc on «el teatre públic i privat siguin complementaris per consolidar el 
teatre privat com a via d'acció cultural i, gradualment, reservaran al teatre públic el caracter sub-
sidiari de I'acció cultural». El discurs del PP va ser ciar; el teatre, i la cultura, en mans del mercat. 
Carbonell (PSC), en canvi, defensava que el sistema teatral catala s'ha de basar en la intervenció, 
la complementarietat i I'equilibri entre el teatre públic i el privat. Per Sola (CiU), I'element clau és 
afavorir les indústries teatral s que treballen per fer un servei públic.va dir; també, que potser cal 
continuar amb les ajudes directes i mantenir un ciar suport al teatre privat. 
Tena Busquets, directora del Teatre Principal d'Olot, va qüestionar I'actual model teatral a 
Catalunya, excessivament centralitzat. Com ja he comentat, tots els representants van dir que 
s'esforc;:arien a combatre'l. El remei: més inversió.lnvertir en infraestructures teatral s, no només 
més teatres, sinó també centres de formació, de creació i de producció. 
Domenec Reixach va plantejar la necessitat de crear una xarxa de difusió teatral als Palsos 
Catalan s, per contrarestar la perdua de mercat del teatre catala. La resposta deis polítics es va li-
mitar a la necessitat de potenciar les fires i els festival s de teatre. Des d'lniciativa es va proposar; 
a més, crear una Assemblea de Regidors i Regidores de Cultura deis Pal'sos Catalan s, per fomen-
tar i facilitar aquesta xarxa de relacions. 
He deixat la intervenció d'Hermann Bonnín per al final, malgrat que no va ser I'últim a parlar; 
perque les seves qüestions s'enllacen amb algunes de les preguntes fetes des de la platea pel pú-
blic presento majoritariament professionals del sector. Bonnín, com a representant deis actors i 
directors professionals de Catalunya, va exposar la preocupant situació laboral d'aquest col-
lectiu, no només pel fet que cada vegada hi ha més professionals en el sector; i pertant cal activar 
processos d'inserció laboral, sinó també per les condicions de treball, per la desregularització 
que pateix el sector i per la preocupant qüestió de la seguretat social deis actors. Per Altayó, 
I'extensió de I'activitat teatral pertot el territori seria un element clau que faria créixer el mercat 
356 
laboral.També va dir que ja és hora de tirar endavant un conveni del sector. Aquest punto la re-
gulació laboral del sector; també es va defensar des de les altres formacions polítiques, a excep-
ció del PP, que va parlar només d'establir diferencies en les contractacions i d'incrementar les 
inspeccions per garantir la dignitat deis treballadors. 
Amb la incorporació del públic al debat es va continuar parlant deis problemes deis profes-
sionals del sector per podertreballar i del poc suport que reben en materia fiscal i de regims as-
sistencials.A partir d'aquest moment també es va comprovar que els polftics, en haver de sortir-
se del guió, anaven fon;:a perduts.Tota la primera part ja estava, diguem-ho així, muntada. Després 
de fer la presentació del programa responien les preguntes deis altres cinc convidats que previa-
ment ja les hi havien fet arribar. En aquesta segona part, amb la intervenció del públic, es va 
constatar que alguns d'ells no se sabien la Ili<;:ó. Les qüestions plantejades pel públic van ser di-
verses, des de com es complementarien elTeatre Nacional i elTeatre Lliure, fins a quines serien 
les polítiques de suport als autors catalan s o les de suport a la diversitat i als creadors forans. En 
aquest espai de discussió, obert i espontani, Carbonell (PSC) va defensar que el Nacional s'hau-
ria de dedicar als classics i al teatre catala, i el Lliure a I'experimentació i al teatre contemporani. 
En la qüestió de I'ajuda als autors, catalans o no, Sola (CiU) va dir que ells proposaven el foment 
a la creació, no a la Ilengua, pero, segons ell, una altra cosa és donar un plus si treballes en lIengua 
catalana, «perque cal fer-ho». La postura d'Álvarez (PP), situada a les antípodes de la de Sola 
(CiU), «quotes no». I encara ho va repetir un parell de vegades més, «res de quotes», «de quo-
tes res». No es va explicar gaire més, les seves intervencions es limitaven a dos mots, pero ens va 
quedar molt ciar. 
M'hauria agradat contrastar totes aquestes intervencions deis polítics amb el que diuen els 
seus programes electorals, pero m'estendria massa. Potser ho farem més endavant, quan hagin 
engegat, als qui els correspongui, les tasques de govern. VoIdria, a la vegada que felicito els 
responsables de la Fundació Romea per organitzar aquest debat -i els altres que han organit-
zat-, afegir-hi també una crítica. Crec que hi havia massa gent a la taula de convidats del sector 
teatral; sé que és difícil quan s'organitza decidir-se a deixar algú fora, pero sempre és millor men-
jar poc i pair béVa quedar poc temps per al dialeg obert, que és quan les coses es poden matisar 
i les conclusions són més enriquidores. En continuarem parlant. 
357 


Els polítics al teatre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert