Gorchs Corominas, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

també són coneguts com a bacte- 
ris miners, ja que abunden e n  
moltesminesmetal.liferes (deFe, 
de Cu, etc.) i són responsables de 
contaminació dels terrenys i les 
aigües amb metalls toxics i icid 
sulfúric resnltant de I'oxidació 
bacteriana dels sulfurs (pirita, 
calcopirita): un cas molt celebre 
és el del riu Ohio, pero també del 
riuTinto (encara que molla de la 
"contaminació" 6s natural, molt 
anterioral'antiquissimaexplota- 
ció minera). Avui dia, els humans 
hanapres a fer serviraquestsbac- 
teris per lixiviar les escombreres 
de les mines a cel obert i obtenir 
de franc de I'activitat microbiana 
i'alliberament i concentració de 
metalls molt valuosos, perb 
inexplotables directament sense 
les transformacions bacterianes 
previes. 
Un altre bacteri (bé, defet és un 
arqueobacteri, molt diferent del5 
veritables bacteris) de medir ex- 
trems, molt acids i calents, és el 
termoacidofil Sulfolobus acido- 
caldarius, descobert a Yellow- 
stone, al Moose pool, on  creix 
gairebé com en un cultiu pur, en 
concentracions tan altes com de 
cent milions de c ~ l . l u l e s  per 
mil.lilitre, 
Encara hi ha els bacteris reduc- 
torsdeiferro, que fan elprocéscon- 
trarials anteriors: enllocd'oxigen 
respiren ferro (sí, tal com sonal). 
Enlacadenarespiratbnacel~lular, 
en  lloc d'actuar i'oxigen com a 
acceptor final d'electrons i pro- 
moure I'oxidació, el que bi ha és 
FeIII. quealeshoresesconverteix 
en Fe11 (reduit) tot oxidant la 
materia organica. Moltsbacteris, 
a vegades amb noms científics 
ben expressius, fan aixb, pero són 
anaerbbics: Geobacter metailire- 
ducens, Geovibrio ferrireducens, 
Desulfuromonas acetoxidans. Pelo- 
bacter carbinolicus, Shewanella 
putrefaciens, Pseudomonas rpp.. 
Baciilus spp., etc, Alguns d'ells 
acumulen magnetita extrace1.- 
lular. S'esran detectant partícu- 
les de magnetita en sediments 
que pe r l a  seva forma gairebé 
segur que són d'origen bacteria, 
una contribució a llarg termini 
dels bacteris en el cicle del ferro. 
La reducció bacteriana del Fe111 
a Fe11 4s un dels principals me- 
disdesolubiliizació del ferro a la 
natura. 
Com hem anat dient, les sor- 
preses mai no s'acaben arnb els 
bacteris: recentment se n'han 
descobert uns que també oxiden 
el Fe11 en sediments pobres en 
oxigeniqueusenelnitrat enlloc 
del gasper oxidar-lo. Ila cosa no 
acaba aqui ...p era ara potser que 
toquem fusta. queja devem es- 
tarprou enrampats de tant tocar 
ferro! 
NOTA 
Dedicoaquestescrital rneugranarnic 
Lluís Viladrich, cornpany inoblidable 
i insubstituible de tantes aventures 
naturalistesiintel.lectuals.Fouellqui 
rn'encornana. crec que pels vals de! 
Nadal de2005. la realitzaciód'unes- 
critsobreeisaspectes naturalsdelfer- 
ro. El¡ era el que podiíem dir i'inter- 
mediari o agent de contacte entre 
I'Erol i jo. D'ara en endavant. i'esti- 
mada Montse agafara el ielleu. 
Moltfssirnes granes a rots dos. Are- 
veure. Llufs! Sernpre ets arnb nosal- 
tres1 
Josep M. Busquets ~ e i x a i  
bioleg 
DOSSIER MONTSERRAT GORCHS 
Ferro: fort i persistent? 
Com 4s el ferro? 
Desd'un punt devista químic, el 
ferro presenta unes característi- 
ques molt notables: és molt dúc- 
til; aixb vol dir que es pot'estirar 
com un fil. És tenaf, es desadhe- 
reix molt difícilment, és mal.. 
leabte (es por "trencar" en fines 
lamines) a temperatura ordinaria 
i també és inelastic. A 800°C es 
pot soldar amb el1 mateix; entre 
800 i 1000DC el ferro és fragil (es 
torna pastós, es pot forjar). pero 
retorna a la ma1,leabilitat a una 
temperaturasuperior a 1000°C i, 
per aixo, els lingots de ferro són 
afai~onats encalent (entre 1000 
i 1300°C). El senpunt de fusió és 
de 1535°C i el punt d'ebullició 
275OoC. 
Elferrnpur és unmetallbomo- 
geni &una gran conductibilitat, 
utilitzat en indústries electriques 
i de la calefacdó. El ferro tamhé 
és un metal1 ferromagnetic, amb 
una permeabilitat magnetita 
molt elevada. S'imanta en el 
camp magnetic, cessant la iman- 
tació en acabarl'acció inductora. 
Els isotops naturals del ferro 
són, amb major abundancia, un 
91.7% amb massa atbmica 56, 
seguit d'un 5.8% amb 54. un2,2 
%amb 57iun0,3  % amb58.La 
seva massa atbmica caracteristi- 
ca és de 55.847 glmol. La seva 
densitat és de 7,85 glcm'a 20°C. 
S'han d'afegir com a propietats 
basiques la conductivitat termica 
(a 25°C) de 0.804 W1cm.K i una 
resistivitat electrica (a 20°C) de 
9,7lmicroobms.cm. És menys 
bon conductor que el coure. 
L'estructura electronica del 
ferro comporta ungrau d'oxida- 
ció de +2 (compostos ferrosos) i 
també hi ha la formació de deri- 
vatsferricsambungrau d'oxida- 
ció de +3. El ferro es combina 
amb tots els elements no metal.. 
lics, pero no pas arnb l'hidrogen. 
El ferro roent descompon i'aigua, 
que despren hidrogen, iés atacat 
facilment pels acids dilutts; I'ai- 
guapura i I'aire sec no l'ataquen 
a la temperatura ordinaria, perb 
i'aire humit i I'aigua airejada el 
corroeixenrapidament, ambfor- 
mació de rovell (Fe,O,.nH,O); el 
valor de n és proper a 1.  El ferro 
crema en atmosfera d'oxigenpur. 
A 700% descompon el vapor 
d'aigua. Elclorsecnoatacael fer- 
ro. la qual cosa permet transpor- 
tar-lo en estat iiquid en cilindres 
d'acer. En canvi. es combina, en 
presencia de vestigis d'humitat. 
Escalfat al roig. ferro i flor de so- 
fre, es forma sulfur. El ferro des- 
plaqa l'hidrogen deis acids dilu- 
its n o  oxidats, produint sals 
ferroses. Els Acids nítric i sulfúric 
concentrats i freds no ataquen el 
ferro. Pero l'acid sulfúric concen- 
trat i calent ataca el ferro. L'acid 
nítric diluit i calent també oxida 
el ferro, 
Els dosaliatges mésimportants 
del ferro són l'acer (unit amb el 
carboni, amh un percentatge in- 
ferioral'1,9%), mal.leahleilafosa 
o ferro colar (amb un percentatge 
entre un 1,9% i un 6 % ) .  
Les propietats mecaniques dels 
acers depenen del contingut en 
carboni i de la velocitat de refre- 
dament o tractament termic que 
rebin. El resultat pero, és real- 
ment de persistencia. podent 
comunicar elasticitat. ductilitat, 
mal.leabilitat, duresa o resisten- 
cia a la ruptura segons quin sigui 
el procés de refredament. Per 
tant, allo que n o  té el ferro ho 
assoleixenelsdescendentsaliats, 
en aquest cas I'acer! 
Com s'obtb el ferm? 
E5 troha. rii rstat nadi~i, a Groen- 
Iandia i. alsnieteoriis. enrstatpur. 
Es pot aconseguir de diverses 
manerrs  a partir dels minerals 
queel ciintenen:percalcinacióde 
la siderita (carbonat de  ferro) i 
rediiccii, dels iixids de carhoni a 
I'alr f~ i rn .  ohtenint iin aliatge de 
ferro ricen carboni; perdescarhu- 
racii,. aciiiisepuinr esponja de fer- 
ro ... 
Les mene5 més explotades són 
la magnetita (Fr,O,). l'hematiies 
(Fe20,)  i la siderita (FcCO,). 
Ferm mineral forjat al Bequeda 
Al Bergiicda podrm trobar deu 
minerals de ferro diferentsaerii- 2'r. 
pats en  cinc clases mineral6gi- 
qiiec. atenent a la seva composi- 
cii, qiiímica: 
lmatges preses per Lluis 
SULFUiiS Viladrich de  cristalls de  
pirita trobats al col1 de  
Calcopiriia Fumanya. 
(FrCuS,).Éslapiritadec(iiire. És 
u n r n i n e r a l m a s s ~ s , p e r ~ f r ~ g i l , t o t  presenta els cristalls en  grups 
i ten i runa , j i i r e sadr  3,5.4 ,. implantats i incliisos. forman1 f i -  
E l s  seus cr i s t a l l s  si,n molt  leres. Comhiiiant les diferents 
configurals, petits, care~eelscristallsscmhla quetin- 
rnenys d'iiii parell de  centíme- guin aspecte de  destral plana, 
tres. ~esrilpresentaranit,masses amh l'estriaciii c(lm iina pliima. 
arraimades, arronyonades,  El 501 anar coriihinai amh masses 
color qLie el caracteritza va de dense~epirita.fi~rmantagrrgats 
grocllaiitó, a verdi>s, asroe fibr~is~isoradialsfins. Laniarcas- 
daurat, f insa negre dilerent a les sitasovintespresenta enconcre- 
diferents eares; p<it ser que esti. c i ~ n ~  de la grandiria d'una nou. 
glii rec,,hert per una pat ina,  De EIseu col~iri.sgrocbr»nze, tirant 
fet, sol alteracirins verdoses a gris 11 verdi,$ i lornia facilnieiit 
i hlaves. eii prrsentar tina patina Mostra de  cristalls 
irisada. D'aquí que s'acostiimi a de 
dir, or d ~ l s  r~7nror. perquc Iliieix berguedana. 
com I'or sense ser-hn. Algiins 
cristalls podeii semhlar csf>rics, 
pero 6s mi's típica I'estructura 
cuneiformi. La ratlla que ofereix 
6s de  color negre verd<is i la hri- 
Ilantor metil.lica. Hi ha iiiia pro- 
va elicaqpercomprovari reciinei- 
xcrlacalc«pirita:atacaramhicid 
nítric. Així s'observa iin color 
verd espectaciilar. La tnihem a La 
Biifia i al Moixcri,, anih exem- 
plars f i i r~a  vistosos. Tamhi. n'lii 
ha a Castel lar  d e  N'Hug i a 
Gréixer. És un mineral cursor. és 
a dir, iin dels més freqiirntsen els 
jaciments. Ésla niena mCsimpor- 
rant del coiire (d'on s'extreu el 
coure). 
Marcassita 
(FcS,). La pirita blanca npiritaen 
forma de l l a n ~ a  opirita en cresta 
degall. És iin sulfur de ferro que 4 au 
tina pitina. Ladensitat ésde I'iir- 
dre de 4.8-4.9 gicm'. Si es dóna 
uncopa iin trosdc marcassita. es 
despren olor de sofrr i en poden 
soriir espiirnes. Sovint s'rihserva 
una crosta marronenca caiisada 
perla meleoritracii,. 
La marcassita t i '  la mateixa 
composicióque la ~ ~ i r i t a .  perii nii 
I'estructuracrislal.lina (I'ordeiia- 
ció interior de  les sevi.; partícii- 
lesmaterialsl, de  nianera que 1t.s 
sevespr<ipietats físiqtiessón mnlt 
diferents. Ésinrstahlea la ternpc- 
ratiira normal i per s tr t~rr  dels 
400°C estransfr>rnia en pirita. Els 
eximplars de col.lcccii>iis poder1 
descompondrc'r forca aviat en 
limonitaiacidsiillúrici. pertant. 
es desirucixcii ells mateixn5. 
malmetent fin% i ti)! Irs capsetes 
declassificacii, i elsprestatgeson 
estrnheii. AlBergiiedi r n  troheni 
especialment a Fumaiiya. amh 
tot iin rcpiiitzell de fiirmes inolt 
boniqiies. Tamhi. ii'lii Iia a Saldes 
i a Fígols. rclacioiiada amh elslip- 
nits. 
Plriia 
(FcS,). És la pirita de ferro, la 1% 
rita de  sofre. Se'n coniixen niés 
de 60 frirmes cristallines dife- 
rents. 101 i que leí més freqiients 
siin I ' h r x a e d r i  repiilar. el 
dod rc i cd re  pentayonal  (piri- 
toedre) i els cristalls cúhics. Le.; 
eslries qiie es presenten paral.. 
lelesa les caresdel'hexiedrcsdn 
típiqiies d'aqucst mineral. Les 
macles de  conipenetracii, de  dos 
d«deciedrrspeiiiagiirials formen 
lesanonienaiies "creus de ferro". 
La pirita es precinta soviiii en 
cristalls graris i hrii drsenvolii- 
pats. encara qi ir  es cr)ncixeii 
agregatsrsfi.rics. arraiinats i arro- 
ilyonats. i i  iliasses granuloses o 
radials. El color de la pirita Ss el 
de  Ilaiit,i clar. p.r<ic daiirat amh 
patina bigarrada. Lapirita6riina 
3~ibrt3iicia fi>ssilitzant. cii dife- 
renispcríiidesgeoliigics. S'altcra 
facilineiit a linioniia d e  color 
niarró. S'iitilirza nti pcr obtenir 
ferrt>.siniÍf~rI'acidsiilfi,ric.com 
a polsdrli~ilir, pintiircsvermelles 
i gropiies i, tanihé. els cxemplars 
prtiis i he11 desenv<iliipats. cnm a 
o h j e c t e ~  irriiamentals. Prr  nii 
ciinfonclrc-la aiiih la niareassita, 
cal niirar 1.15 eristalls d'aqiiesta 
isdiitahiilarsi mi.sclar~deciil»r) 
i en el cas de  la calcopirita. el co- 
lor 6s grtic d'or vrll i meiiys dura 
qiie la pirita: de  totes nianeres hi 
ha niicr<ianilisi tiel coiire o raigs 
X qurpcrmetcn dictinpir perfrc- 
tamciit iiiis niirierals dcls alires. 
Al Rcrgiirda en trobciii forqa 
rxcmplarc i nirilt himics a dife- 
rent5indrets: a Pnrtct. iiiolíde la 
Sala. Vallcrhrc. torrint dt-l Giiix. 
cinglcs de  Carreta (alterada en 
goetliita). viadtictedr Cercs, loni 
Freda (Espinalhei) i Fiiniariya. 
especialniriii. aiiili maclrs eii 
creii i iiioli r5pectaciilar: i'saquí, 
al ciill d r  Fuinaiiya, i>n tarnhé es 
i r i ibapir i taai i ibe~ini l i i i l lcs liissils 
conia reccliiacle. Hi ha exeinplars 
d e  pirita l i ~ r m a n t  Iiart d e  
"hurrows" al rii~ilí de  la Sala de 
Vilada. 1 tamhépirita i cristalls de 
roca al iiaixriiient d r  la riera de  
I'aipua Salada. En tnihern (le niolt 
ciinii i l irpicanicnt ~ iar la i i l .  vol  d i r  
ferriiesp5iic. Ie i i i  relerCiiciaa les 
pr<q'ieiais estrrnr.; del mineral. 
SULFATS 
Goethita 
( F i O ( 0 H ) ) .  É.; el  Ic r ro aciciilar. 
Prr\eriia el< scu\ cri\ iall\ caliil.. 
lar.; li . ir ir i i lar\ i iiiiili ciiri.ii\ cri 
s r i i i i t  Ioripiti idinal. S~l . ;ern in i -  
pacie. dvri\. ~ i i i lvcr i i le i i t .  E l  \c i i  
c i i l ~ i r  va i le i i iarr i i  i icgni \  a groc 
dar. La ~ I c ~ ~ i s i i a l  101 iqi i rvaria.sol 
w r  <Ir 4,3g/(-iii'. É.; 1111 pro i l i~cte 
t ipicde la nietrriri iraciri. Sol aliar 
aísociada airi l i  Ii~.iii,iiiii~. iisid.; 
¡le ina i iga i i?~,  calcii,i,.. C,i~i:ili\i 
aiiihr.iig?Xdcrn<isira l'cxi~ii.iicia 
d r  iio< Iiidri,si<l.; cricial.l i i i \ dc 
f r r r ~ r :  la go i t l i i ia .  i la Icli idocrii- 
cita qi ic ni<>Iic? vepadr\ c\ rcu-  
i ieixcn r i i ia (4 non i  (ir l i i i i i>i i i ia i> 
d 'oc rc  groc.  N ' l i c i i t  i r ,~ l !a i  ,i 
Coriiahclla. el  iMoixcrí>. La Noii. 
Figols. Fi i i i ia i iya. hlalaii).cii. el 
Caillar;i*, Sald(,% i \'allrvhrc. 
Hematites 
IFcJO, l .  g< t.1 Scrrt, c,<pcciilar, 
I 'ocrr vcr i i i r l l .  Es I i rr*r i i i . i  ,iiiih 
hhhi is i i i o l i  (IiSi,r<,iii\ w p ~ i i i  1. 
ti'inpi.ratiira de lorniaciri. <Ir\<ii, 
Recull de la ferrarnenta de 
Vllajoana recopilada pel Lluis. 
l ~ i p i r a r i i i ~ l a l   f c~ r i i i c?  t ' i l i i~ lars  
d'alics a i>aisc\ ic i i ipc~rai i i res i
tcrrrrsa a Sc'rratcis. cii i i i l iacia a 
La Mc i ia  di, H,?,c,i. i ri i icicia a la 
C r r i i r i a  ~1c Ca\ii.ll.ir <Ir N'Hi ig).  
El ?e11 color va di, v i ,r i i i r l l  IOIX(> 
Si l is  a iii'irr,ÍpriuÍ<. 6 5  l#)rqa ilcii.;, 
c i i l rc5.2 i 5.3pici i i ' .  La rail laG? 
roja. a i i i l i  iiilrrriii\ iiiii a 1'  11ais. 
Cciriia c.i ir i<~\itat Iiriii de di r  qi ic 
.;i ~~ \co l . l oca  lIl1,i ri1,Iila l'I1c,lla- 
iiiri a la Slaiiia cl ' i in cncciiador 
ni insei i  r.;i,~rii,i i i i ~ ~ y i i ~ ~ i i c . .  i i i r i i -  
i r c  e513 ca l r i i l .  A l  Hi,rpi icJj  el  
i r i i h r i i i  al, Porsi>.;. .il Ra\iarcn): 
a Gavarrri\. a C i~ i i i a l i i l l a .  a1 cini  
d c l  p l a  Hap i i c i  ( C a s t ~ , l l a r  d r  
N'H i ig I  . i lanilri. a Serratcix i 
Sorha. 
"Limonita" 
Encara que iin c.; p i ig i i i  cc>ii<idc- 
rar i i r i  ~ i i i i i i ~ r . i l  cn  VI \t.nlit 1ni.í 
csiricii,, Gq i i i ia lo111 <Ir [erro. Sol 
i c i i i r c ~ r m a c ~ ~ ~ i i p o ~ ~ ~ ~ i i  lapc ci l i i -  
la. 6s i i i id Ilarrcia d ' i~x ids  de l r r -  
ro. E l  spii color C> f)l.riJ. La raill.? 
Magheimita 
iI:c:O,, I:iii.iii irohat a ii>.;ra<l'Alp, 
Rapa i Gri.iscr. t.; i i iai. tcrr<i\,i. 
L>a\iaiit iiiagri?tira. S 'a~ic i i ih la  a 
I ' l i c i i ~ ~ ~ i i i e h ,  p i ~ i t  IC 1. railla ~ i c  la 
pol\ d r l  riiiiieral. praiiai i. el cib- 
l o r  propi i ' ~  gris-t~erniell. 
CARBONATS 
Siderita 
( F r ( : l > ~  rc~colli(la a la Hi~li,i, eii- 
ir i, i i i igdrI,i I~ar i i ina.  la i i ia laqi i i -  
ia i I ' d f ~ i ~ r i t i l .  S'lia foriiiat crmprc 
\ r i i \ c  ciiiitactc aniti I'i,xipcii <Ic 
I'airc. r i icara que ia~iihi. I>L>I .;cr 
c.orii '1 J r ~ ~ i i  ilr lci rn t~1ro~ i t7ac i r i  
i ir l, i ~s i~ l . ;  i lc  iiiaiiyari?.;. Lrs fcr- 
i i i i ~  iiii:.; ci>ii i i i i ic? solcn *cr r \ I?-  
r iq i i~ ,>.  arroi iyc~i iacirs radial5 i 
,iyrcgai*cs[i;iiic\. hlocira rScrvi,s- 
c.?iicia aiiiI> I ' ic i i l  clorlií(lr ic c.1- 
Ic, i i i .  El ci>li>r i l i i c  ~ i rcs rn ra  va ~ I c l  
I ~ l ~ i i i c  yr ,gei<, p ro r  vcrd0.; i gris 
l i i is  a iicgrr. I,lavi>s. La d~, i is i iat  
i.ci3criIi-c 3.7 i 3.9gIciii'. El iiiiiii, 
Melanterita 
1FcS0;7bl~O~ irohada .i Canipa- 
Iaiih. ariib el  s r i i  piict a r t r i r i ~ r n i  
caracreristic I d i  i i r i ia)  i aslwcic 
blariqiiinii.;. granr l l i i i .  I i r rniant 
croxirs ad l ic r in t r  a les .;iilierlici- 
c.; d'altres roqiic.; i ~ o l i i h l c  ri ai- 
gna. 
Glauconita 
IS~,»,,,I<IF~.M~.AII.IOHI:I trri- 
hada a l  Bergurda.  a 1.i solatia 
d'Avel lanei.  al  icrr i ic de Bagj .  
Fnrnia i l a p r ?  sii l icrfirials cn i rc  
lcsi~iarpi~c.;hlavc~, ~ s i r a i i s l i ~ c i d .  
La scvaraiIlai.cvrrdosa ipi icdi i r ,  
i'.; ratlla anih I ' i inyla. 
tlrni de ci tarqi ie a la mci i i i i r ia 
d r l  "Caia.;ir i iMii irr i ideCatali i i ia 
iirl 1961" Iii coii.;irii Ic.; diic.; 
i i i ir ics de ferro: al  t r r i i ic  i i i i i i i ic i -  
~'alileBaga, la DIANA. i i i in i .cx [~.  
1856. a inh44  Iia. iI'iia d'aiiirga- 
i i icnt 12 d r  i i ove i i i l i r i  <Ir 1912, 
i i t i i lar.  h c a r  La Norniari(l: i al  
i c r i i i r  i i i i i i i ic ip. i l  iIi Rri~c,?. la 
PEPITA. riúni.cxli. 247 1. amh20 
1ia.anihdaia~i'aiiirgaiiiciii I I 
i i i a rq  de 1942.  i e l  t i i i t l a r .  
D ~ i m i n g o  T,irganrna. 
Actiialiricri i r i i ,  s'cspliira r a p  
i i i in r ra l  dr  Icrr i i  al Hcry i i rd i .  
- 
Nota 
Aqiirsi ~ r r i r l r  \'ha f r i a  liariir <Ir lcita 
1.3 i t ~ l i r r i l i a c i i i  41". c11 Llllí* Viladrich 
liavia I i i i \cai  i iriihaiciiirr I.i.;ruariil.- 
IkcciO rnincraI¡?sii.~, rcc,q>i I~~d~~ I I -  
ranl I?\~YCLI~S~~NI\  fcic5 pcl i l c r $ ~ ~ c -  
ili i a pariir d J~>UI~I \  1 C < ~ ~ \ > C T > P I  
I<r iadeirr i  4rnci. .  
Fli va "$c<tar" aqiirri I r r i l  '21. Ara 
i l i ' ~ ~  \PII<C qllc ell pii$ui vciirc'n rl 
rr\iiltat. prrii ~ n i h  l a  \rus r \ l > i l r r i a  
calidr!ii! 
H c ~ l ' & g r ~ l r e l ~ r a ~ ~ ~ ~ j t t i  r r I ~ t l p c l J ~ ~ ~ c , ~  
,&1,3, 8~15q~1ci5, c.1 Iowp fiMarl~li, c l  
Iii\t.l> hla. hlaia i la lrahrl Roca i a i i r  
r n  l ~ ~ ~ ~ ~ r r ~ i c i ~ c ~ ~ ~ n r ~ ~ ~ l ~ a ~ l a r i ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ i ~ .  
~ l \ \ ~ , ~ $ c r i r , , c " i ~ i ~ l ~ ~ l , , l ~ t ~ ~ r ~ ~ , ~ l l s ~ , ,  
I ' lYr i l .  
Montserrat Gorchs 
Corominas 
I i i i i losa 


"Ferro: fort i persistent?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert