Guerra i Ribó, Gerard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

281
Morfina teatral
Gerard Guerra
casanovas, Jordi, La ruïna, El Galliner/Teatre, 202, Edicions 62, Barcelona, 2008, 93 pp.
Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 
1978) és un director i dramaturg, autor 
d’una no escassa producció teatral, part 
de la qual roman inèdita, malgrat la seva 
evident joventut. De les obres que fins ara 
ha publicat, en destaquen algunes com la 
trilogia Hardcore Videogames (que inclou 
Wolfenstein, Tetris i City/Simcity) guar-
donada amb el Premi de la Crítica Serra 
d’Or al millor text de 2006 i el Premi Re-
velació de la Crítica de Barcelona 2007; o 
el text Beckenbauer, premi Ciutat d’Alcoi 
de Teatre de 2005; o, encara, l’obra Es-
tralls, guardonada amb el premi Eduard 
Escalante Ciutat de València de 2006. A 
finals d’aquest passat 2008 va estrenar La 
ruïna a La Villarroel, una de les seves úl-
times creacions.  
La ruïna és una comèdia en un sol acte 
en què un grup de joves d’entre vint-i-
vuit i trenta-cinc anys s’enfronten a les 
dificultats econòmiques i, d’esquitllentes, 
professionals en què es troben immersos, 
les quals acaben desembocant en situa-
cions còmiques. Tot plegat s’emmarca 
en un context de crisi econòmica i social 
generalitzada, gairebé com una profecia 
catastrofista de la situació econòmica ac-
tual. 
L’espai escènic que se’ns presenta és 
una petita sala d’estar d’un pis heretat de 
l’àvia de la Sílvia, una llicenciada en Fi-
lologia que es dedica a l’art conceptual. 
En Toni, la seva parella, és un comercial 
infeliç i mediocre que prova de tirar en-
davant aquesta jove parella recriminant a 
la Silvia la seva poca implicació en la re-
solució dels conflictes generats en el si de 
la relació. La tríada de personatges prota-
gonistes el conclou la Laura, germana de 
la Sílvia, una noia amb problemes d’ad-
dicció a la beguda i als ansiolítics; una 
loser que, amb una actitud adolescent, 
intenta d’anar contracorrent del món. La 
resta de personatges (Ricky, Abel, Mari i 
Carla) són secundaris i tenen una funció 
purament narrativa en el sí de la histò-
ria. A més, són poc elaborats: personat-
ges plans dels quals rebem la informació 
essencial per, diguem-ne, justificar el seu 
comportament. En general, de fet, tenim 
la sensació que tots els personatges estan 
poc treballats i quasi no tenen evolució 
psicològica: éssers de paper basats en 
282
ESCENARIS / III. Ressenyes
una versemblança massa superficial que 
es presten al flux de situacions còmiques 
amb manca de matisos d’humanitat. 
Aquesta sensació de poca elaboració 
també sembla clara en la mateixa trama, 
que presenta sense alteracions tempo-
rals una història més aviat insulsa per a 
tractar un tema que, per la seva extrema 
actualitat i pel gran abast de les seves ca-
racterístiques, podria haver resultat una 
magnífica oportunitat de plantejar una 
bona obra. A tot això, cal afegir-hi unes 
pinzellades d’esdeveniments fantàstics 
i sobrenaturals al nostre entendre pura-
ment anecdòtics i impertinents (és a dir, 
que no vénen al cas) que, mig de casua-
litat i agafant-ho amb pinces, Casanovas 
planteja com a última opció de solució, 
amb totes les característiques de deus ex 
machina, davant els problemes econò-
mics en què es troben els personatges. 
També, és prou significatiu que, partint 
del supòsit que Casanovas coneix el català 
amb la profunditat i el rigor necessaris, el 
domini de l’idioma no resulti en La ruïna 
una característica prou important. Pro-
bablement, des de l’estendard de la idea 
d’escriure de la manera que es parla al 
carrer i buscant la màxima versemblança 
(però respecte a què?), La ruïna conté un 
conjunt de solucions lèxiques veritable-
ment estúpides, que l’únic que demostren 
és una incompetència literària. Resulta 
necessari usar «bueno», «vale» o tot un 
n  La ruïna, de Jordi Casanovas. Guió i direcció: Jordi Casanovas. 
 La Villarroel, del 10 de setembre al 19 d’octubre de 2008.
 (La Villarroel.)
283
ESCENARIS / III. Ressenyes
la sensació, com en el cas que ens ocupa, 
que això suposa que les seves obres no si-
guin sempre peces arrodonides i tinguin 
aquest aire vodevilesc, més aviat morfina 
per a les masses. I no creiem que el jovent 
de la generació dels vuitanta ençà real-
ment busqui en el teatre una funció social 
que, a desgrat de la voluntat de cada vega-
da més persones, ja proporcionen alguns 
programes de televisió.  
conjunt de mots castellans, obviant-ne la 
versió catalana? És que només es pot ser 
graciós usant el castellà, mentre que el ca-
talà queda relegat a funcions estrictament 
narratives? L’ús d’aquest registre lingü-
ístic resulta especialment preo cupant i 
alhora prou revelador i simptomàtic, te-
nint en compte l’estat actual de la llengua 
catalana. Si més no ens consola pensar 
que sembla una opció coherent dins la 
seva posició estètica. 
Com diu Francesc Foguet a la intro-
ducció d’Estralls, «la dramatúrgia de 
Jordi Casanovas beu dels models de la 
narrativa audiovisual, fusiona gèneres, 
influències i estètiques molt diverses en 
una barreja detonant d’inspiració pop i 
kitsch que, al cap i a la fi, vol toucher els 
espectadors més joves. Amb llenguatges 
contemporanis i pastitxos variats, les se-
ves obres reflecteixen, per activa o per 
passiva, les psicopatologies de la joventut 
actual.» [Bromera, 2007, «Teatre Brome-
ra», 41., p. 34.] 
La voluntat de facilitar l’accés dels joves 
al teatre és una posició no només lícita 
sinó també admirable i necessària. Fer-ho 
apel·lant a uns referents culturals post-
moderns, bàsicament audiovisuals, com-
partits per tota la generació dels vuitanta 
ençà, una generació crescuda i habituada 
en la liquiditat dels temps que corren, 
és també, probablement un encert. Ara 
bé, que per fer-ho s’hagi de realitzar una 
destil·lació extrema de qualsevol intent de 
qualitat literària és una conseqüència poc 
encertada. És cert que a vegades Casano-
vas escriu de forma compulsiva i espontà-
nia, amb la voluntat de dotar de material 
escènic la companyia Flyhard, però tenim 
n  Coberta del llibre de Jordi Casanovas. 
(Arxiu Assaig de Teatre.)


Morfina teatral

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert