El fotoperiodisme com a constructor del relat 
La fotografía als anys 30
El context de Els Fets de Fígols
Anàlisi de les imatge

Algué Sala, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 L’EROL 15
El fotoperiodisme com  
a constructor del relat
L’eclosió dels grans mitjans de 
comunicació de masses és un 
dels trets més característics del 
segle XX. Avui, en plena societat 
2.0 que cada minut ens sorprèn 
amb una nova notícia, una in-
novadora aplicació per mòbil o 
nous formats de reproducció de 
continguts, cal recordar que els 
primers mitjans massius per a 
difondre i transmetre de forma 
ràpida fets i notícies van sorgir 
el segle passat. L’aparició del 
cinema, la ràdio, la televisió o el 
mateix ordinador, i la seva popu-
larització al llarg de les dècades del 
segle XX van permetre la difusió 
de missatges de manera massiva i 
extensa com mai s’havia conegut 
fins aleshores.
Un d’aquests mitjans que ha 
viscut, i continua vivint més 
que mai aquesta evolució és la 
premsa. Tot i que les primeres 
publicacions daten de finals del 
segle XVII i XVIII, va ser a finals 
del segle XIX quan els nous ginys 
van facilitar l’obtenció de notí-
cies i van possibilitar l’augment 
de la tirada de les publicacions 
periòdiques, fet que va donar al 
periodisme el potencial comercial 
i van sorgir les primeres publica-
cions semblants als diaris actuals. 
Aquest canvi va anar acompanyat 
d’un nou sistema per a reproduir 
les imatges en impremta a través 
de sistemes fotogràfics, fet que 
va afavorir la proliferació de les 
revistes gràfiques, com la Ilus-
tración Española y Americana o la 
Il·lustració Catalana, tot i que en 
un primer moment el seu objec-
tiu no era la immediatesa sinó el 
d’acompanyar la notícia a mode 
il·lustratiu. La fotografia va ser la 
tècnica ideal per a poder mostrar 
els canvis en una societat que es 
transformava vertiginosament 
amb l’aparició de l’electricitat i els 
nous mitjans de comunicació. En 
aquest marc la fotografia, que fins 
aleshores havia estat principal-
ment inscrita a l’àmbit del retrat 
o bodegó va sortir al carrer gràcies 
a les innovacions tècniques que 
van reduir el temps d’exposició i 
la mida de les càmeres. Els setma-
naris satírics com L’Esquella de la 
Torratxa, La Campana de Gràcia o 
el Cu-Cut també foren pioners en 
la utilització d’imatges gràfiques.
Amb l’arribada del segle XX, la 
fotografia a la premsa va deixar 
de ser exclusiva de les revistes 
especialitzades i poc a poc es va 
anar introduint en els diaris i set-
manaris generalistes, en publica-
cions com La Hormiga de Oro, El dia 
Gráfico, El Noticiero Universal o La 
Vanguardia. Inicialment les imat-
ges es trobaven principalment 
ubicades en seccions pròpies que 
s’acostumaven a anomenar “no-
tas gràficas” però amb el pas dels 
anys van anat guanyant protago-
nisme dins de les pàgines. És ales-
hores quan les imatges comencen 
a ser més naturals, espontànies, 
menys rígides, per tant més “au-
tèntiques” en aparença. Un altre 
avenç significatiu va ser l’aparició 
de les emulsions pancromàtiques 
que van permetre la possibilitat 
d’imprimir imatges en color en 
tricromia o quadricromia, gràcies 
als negatius de separació de tons, 
una tècnica complexa, però molt 
efectiva. Fins aleshores les an-
tigues emulsions tant sols eren 
sensibles al blau i, per tant, no 
enregistraven correctament la 
totalitat de l’espectre dels colors 
amb uns valors de gris diferenci-
ats. De nou, tècnica fotogràfica i 
fotomecànica anaven de bracet.
Amb la popularització de la 
fotografia i el seu ús a la premsa 
va néixer el fotoperiodisme que 
a casa nostre té com a primers 
referents Alexandre Merletti, 
autor de la primera fotografia feta 
a Europa a dins d’un tribunal, du-
rant el judici de Ferrer i Guàrdia, 
i de Josep Brangulí, pare d’una 
nissaga que dispararà els seus 
objectius fins als anys 70. A finals 
de la primera dècada del segle 
la fotografia es va popularitzar 
en les impressions periòdiques 
Els fotògrafs 
de la revolta del 32
JORDI ALGUÉ SALAd o s s i e r 
membres de la guàrdia civil 
custodien els detinguts a sant 
Corneli durant la revolta de 1932. 
Foto: Atribuïda a J.m. sagarra. 
ARxIU FOtOgRàFIC DE BARCELOnA.
16 L’EROL
 L’EROL 17
A la pàgina anterior, portada del 
diari ABC, del dia 25 de gener 
de 1932, il·lustrada amb una 
fotografia de J. Brangulí que 
mostra un grup de soldats davant 
l’ajuntament de Berga. FOtO: MUSEU 
DE LES MInES DE CERCS.
sobre aquestes línies, doble 
pàgina del diari Nuevo Mundo, 
publicada el 29 de gener, en 
la que es mostren diverses 
instantànies de la repressió que 
seguí a la revolta. FOtO: MUSEU DE LES 
MInES DE CERCS.
Fotografia original publicada en 
diversos mitjans, entre ells el diari 
nuevo mundo, el 29 de gener. 
Foto: Atribuïda a J.m. sagarra. 
ARxIU FOtOgRàFIC DE BARCELOnA.
18 L’EROL
gràcies a la introducció d’avenços 
tecnològics a les rotatives de diaris 
com el fotogravat, que permetia 
la reproducció de les fotografies 
mitjançant plaques d’impressió, 
i poc després del rotogravat, mit-
jançant el qual s’obté un cilindre 
en profunditat que permet la 
còpia d’imatges en bobines (una 
tecnologia que es va continuar 
utilitzant fins al 1989). És justa-
ment en aquests anys, el 1909, 
quan es produeix la primera 
insurrecció àmpliament tractada 
de manera gràfica a la premsa, la 
Setmana Tràgica. En les imatges 
d’aquesta revolta trobem les prin-
cipals característiques que marca-
ran el naixent fotoperiodisme fins 
a inicis de la Guerra Civil. A causa 
de la censura governamental 
imposada pels diferents governs 
de la Restauració, la dictadura de 
Primo de Rivera i fins i tot de la 
mateixa República, de les dificul-
tats tècniques que presentaven 
els primers aparells i que no es 
solucionaran fins la introducció 
de la càmera Leica, i de l’extracció 
social d’aquests primers fotògrafs 
les imatges que es publicaran de 
les nombroses revoltes de les tres 
primeres dècades de segle són 
sempre de la repressió duta a ter-
me per les forces governamentals 
davant una insurrecció. Aquestes 
característiques les trobem també 
en les imatges preses durant els 
fets de Fígols.
La fotografia als anys 30
Amb l’arribada de la càmera Lei-
ca, inventada l’any 1925 i intro-
duïda a la península als anys 30, 
aquest fet començarà a canviar. 
L’ús d’una càmera de dimensions 
més petites i discreta, que perme-
tia 36 instantànies a cada càrrega 
i es podia usar amb una sola mà, 
va facilitar molt la tasca dels foto-
periodistes i va ajudar encara més 
a la difusió de la fotografia. Així 
la fotografia moderna arriba a la 
seva majoria d’edat amb la Guerra 
Civil Espanyola, primer conflicte 
bèl·lic cobert massivament per 
la premsa de tot el món i on per 
primera vegada el fotoperiodista 
esdevé protagonista i pren part 
decidida en el conflicte. 
Sembla que el primer fotògraf 
que utilitzà aquesta càmera a 
Catalunya fou Agustí Centelles, o 
almenys ell fou el primer que va 
saber captar les possibilitats que li 
oferia el nou instrument, amb la 
possibilitat de captar el moviment 
de les imatges i una enorme mo-
bilitat en el treball dels reporters, 
en una societat on el cine, l’esport 
i els grans esdeveniments polítics 
i culturals impregnaven els dife-
rents aspectes de la vida social. Tot 
i així abans de la Guerra Civil, la 
majoria de revoltes retratades per 
fotògrafs encara presenten les ca-
racterístiques més clàssiques des-
crites quan parlàvem dels Fets de 
la Setmana Tràgica. Les fotogra-
fies presses durant la revolta dels 
miners del Llobregat i Cardener, 
i les seves coetànies com els suc-
cessos de Casas Viejas o la Revolta 
d’Astúries de 1934, ens remeten 
a la derrota del moviment obrer 
i a la repressió que són sotmesos 
els revolucionaris per part de les 
autoritats republicanes. 
El context de  
Els Fets de Fígols
El context i els fets en els que 
es produí la revolta del miners 
de l’Alt Llobregat i Cardener al 
gener de 1932 són prou coneguts 
i han estat estudiats en diversos 
treballs, llibres i articles. L’alça-
ment dels miners de Fígols la 
matinada del 18 de gener de 1932 
i la proclamació del comunisme 
va anar seguit d’una vaga general 
revolucionària que aviat es va 
estendre per Sallent, Balsareny, 
Súria i Cardona. Es va suprimir 
la moneda, es van requisar les 
armes al sometent i es va his-
sar la bandera negre i vermella 
en els ajuntaments alçats. Però 
l’experiència va ser ben efímera 
ja que ràpidament el govern de 
la República va enviar l’exèrcit 
per acabar amb el moviment. La 
breu durada de la revolta, el dia 
Doble pàgina del diari Ahora, 
publicada el 27 de gener, en la 
que el fotògraf Josep Casals 
relata la seva detenció per parts 
dels revoltats. FOtO: MUSEU DE LES 
MInES DE CERCS.
 
 L’EROL 19
23 l’exèrcit ja havia ocupat totes 
les poblacions alçades, va impedir 
que es poguessin prendre imatges 
d’aquest primers moments on es 
va intentar dur a terme l’expe-
riència llibertària. La fotografia 
era aleshores un fet excepcional. 
D’altra banda, la majoria de fotò-
grafs que van arribar al conjunt 
de pobles revoltats ho van fer amb 
les mateixes forces repressores. 
Aquesta dinàmica és repeteix 
en tots els indrets i en totes les 
fotografies que ens han arribat, 
tot i que la revolta va tenir una 
durada diferent segons el lloc, 
per exemple a Súria i a Cardona 
només va durar dos dies, mentre 
que a Fígols es va allargar durant 
5 dies.
Cal recordar que el gener del 
32 no feia ni un any que s’havia 
proclamat la República i de fet, 
els Fets de Fígols van ser el primer 
desafiament, si bé poc organitzat 
i sense el suport de la CNT, dels 
sectors obrers i anarquistes contra 
el nou règim constituït. La con-
trovertida llei de la Defensa de la 
República, aprovada l’octubre de 
1931, un instrument d’excepció 
al marge dels tribunals de justícia, 
va ser aplicada amb duresa per 
reprimir la revolta. Més de 200 
militants de la CNT i miners acu-
sats de participar en els fets van 
ser detinguts i tancats al vaixell 
Buenos Aires, ancorat al port 
de Barcelona, i posteriorment 
deportats a Àfrica. Probablement 
per això, al govern republicà va 
afavorir l’arribada de fotògrafs 
amb els seus exèrcits als nuclis 
revoltats, per mostrar a tot l’estat 
espanyol el que podia suposar 
alçar-se contra el nou règim 
republicà.
Anàlisis de les imatges
I probablement també per això les 
instantànies preses aquells dies 
als diferents pobles del Bages i el 
Berguedà van ser publicades en 
més de 10 diaris, alguns d’àmbit 
general i d’altres amb marcat 
sentit ideològic, en els publicats 
a Barcelona però també els que 
tenien abast estatal. Així, hem 
pogut recollir diferents capçaleres 
que mostraren imatges d’aquells 
fets, amb els diferents fotògrafs:
- ABC. 18 Fotografies publicades 
el 25 de gener. Fotògrafs Josep 
Brangulí Soler (Berga), Josep 
membres de l’exèrcit de la 
República a l’entrada de súria, 
a l’alçada del carrer gonzález 
solesio amb la carretera de 
Balsareny. Foto: Atribuïda a J.m. 
sagarra. ARxIU FOtOgRàFIC DE BARCELOnA.
soldats de la República 
parapetats a l’actual carrer de la 
Fonteta, abans d’ocupar la plaça 
de l’ajuntament de Cardona. 
Foto: Atribuïda a J.m. sagarra. 
ARxIU FOtOgRàFIC DE BARCELOnA.
 
A les pàgines següents, 
l’extens reportatge fotogràfic 
publicat per La Vanguardia el 
dia 27 de gener, en el que es 
poden veure diverses imatges 
de Berga i sant Corneli. FOtO: 
MUSEU DE LES MInES DE CERCS.
Casals (Callús/Súria). Pau Lluís 
Torrents (Súria). Altres Cardo-
na, Sallent, Berga i Manresa.
- AHORA. 9 Fotografies publi-
cades el 27 de gener. Badosa 
(Súria i Cardona), Josep Casals 
(Fígols)
- CRONICA 7 Fotografies pu-
blicades el 31 de gener. Totes 
firmades per Gaspar, amb imat-
ge de Cardona, Fígols, Súria i 
Berga
- DIA GRÁFICO 6 fotografies 
de Badosa de Súria i Cardona. 
Dues fotografies firmades per 
Rubiralta-Casals.
- DIARIO DE BARCELONA. Una 
imatge de Cardona per Sagarra.
- EL LUCHADOR 4 imatges pu-
blicades el dia 29 de gener i 3 
el 5 de febrer, sense autor.
- MUNDO GRÁFICO. Una imat-
ge de Merletti de Manresa i un 
conjunt de 8 imatges publica-
des a inicis de febrer, firmades 
per Gaspar. Al mes de juny se’n 
publicaren 5 més en reportat-
ges referents als deportats, totes 
firmades per Gaspar
- NUEVO MUNDO 8 imatges de 
Berga i Fígols, Súria, Sallent i 
Cardona firmades per Gaspar, 
publicades el 29 de gener.
- LA RAMBLA. 3 imatges pu-
blicades el dia 25 de gener de 
Berga i Fígols.
- LA VANGUARDIA. 11 imatges 
de Casals publicades el 27 de 
gener de Berga i Fígols.
Al fer aquesta relació hem 
20 L’EROL
 L’EROL 21


Els fotògrafs de la revolta del 32

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert