Madurell, Joan

Poza, Begoña

Vila Ginestí, Bernat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’afirmació que el Berguedà és
una comarca paleontològica-
ment interessant és un fet que
sovint ens recorden les notícies
de noves troballes de fòssils. Cri-
den l’atenció els descobriments
de nous fòssils de grans animals
i com podeu endevinar, els di-
nosaures en aquest aspecte,
s’emporten una gran part del
“pastís” mediàtic. Però no tota la
paleontologia de la comarca s’a-
caba ni comença amb els rèptils.
La comarca pot presumir de te-
nir altres fòssils de gran interès
i potser menys coneguts. 
Us presentem a continuació el
relat i els primers resultats de
l’estudi d’una troballa que es va
produir fa tres anys al Baix Ber-
guedà i que representa un regis-
tre molt interessant d’uns ani-
mals, les petjades dels quals són
poc conegudes en el registre fòs-
sil del nostre país.
La troballa
Com es va produir aquesta sor-
prenent troballa? D’entrada cal
tenir present que les petjades o
icnites fòssils de mamífers a la
Depressió Central Catalana no
són pas abundants, o, almenys,
el coneixement de les seves tro-
balles, és escàs. Malgrat això, són
coneguts jaciments a l’àrea de
Vilanova de l’Aguda, Súria,
Agramunt, Sanaüja i Sant Mateu
del Bages (vegeu referències a
Vila et al., en premsa). En els ma-
terials terciaris de la comarca del
Berguedà no es tenien notícies
de la presència de petjades fòs-
sils de mamífers fins que al de-
sembre de 2003 els germans Jor-
di i Ricard Cabanas van donar a
conèixer la troballa d’unes pos-
sibles petjades a prop de la po-
blació de Puig-reig. La notícia
arribà en primer lloc a l’Institut
de Paleontologia “Miquel Crusa-
font” de Sabadell i el Dr. Galo-
bart, després d’observar unes fo-
tografies que el mateix Jordi Ca-
banas li havia ensenyat, realitzà
una primera visita al jaciment
juntament amb els codescobri-
dors puig-reigencs i un membre
del consistori de la població. Pocs
dies després, una segona visita
per part de paleontòlegs i inves-
tigadors de la Universitat Autò-
noma de Barcelona, en compan-
yia dels germans Cabanas i l’al-
calde de Puig-reig, confirmà que
es tractava d’icnites fòssils, molt
probablement de mamífers (Fi-
gura 1). A principis de 2004 el
Servei d’Arqueologia del Depar-
tament de Cultura de la Genera-
litat de Catalunya inicià els trà-
mits per tal que, finalment al dia
28 de gener del mateix mes, co-
mencés la intervenció a la nova
localitat.
Contextualitzant la troballa
El jaciment que acabava de ser
descobert es trobava en una àrea
ben coneguda pels habitants de
Puig-reig. La nova localitat, ano-
menada La Roca de la Rella, se
situa a l’est de l’antiga casa amb
el mateix nom. En un dels camps
propers a l’antiga masia, actual-
ment en runes, se situava la ra-
sa amb petjades, descoberta pels
germans Cabanas. Aquest antic
terreny havia estat cobert de ve-
getació fins al 1994 quan els in-
cendis forestals van arrasar part
del Baix Berguedà. Aquesta si-
tuació i el fet que el camp no fos
conreat en anys posteriors va
afavorir l’aparició de les restes
fòssils no degradades. 
En un sentit geològic el jaci-
ment de La Roca de la Rella es
troba a la Conca de l’Ebre (Fig
2). Aquesta conca, a la regió de
la Depressió Central Catalana, és
formada per materials terciaris
majoritàriament continentals i
d’edat Eocè i Oligocè. L’àrea de
Puig-reig s’emmarca en els dipò-
sits continentals més propers al
relleu del Pirineu. Els materials
que hi afloren, essencialment lu-
tites roges i capes de sorrenques
canaliformes, amb nombrosos
horitzons conglomeràtics, pertan-
yen a la denominada Formació
Molassa de Solsona i corresponen
a sistemes al·luvials de procedèn-
cia pirinenca. Segons les data-
cions conegudes per aquests ma-
terials, el jaciment de la Roca de
la Rella tindria una edat d’Oli-
gocè inferior.
Què hi férem?
La intervenció al jaciment de la
Roca de la Rella no va ser una in-
tervenció paleontològica conven-
cional; es tractava d’avaluar el
registre icnològic i per tant pa-
leontològic de l’aflorament des-
cobert i en segon lloc, delimitar-
ne l’extensió. Per tant no es va
fer una neteja de tota l’extensió
de la capa que contenia petjades
fòssils si no que es va estudiar
del context estratigràfic i geolò-
gic del jaciment per poder així
saber a on apareixerien noves ic-
nites o petjades. Calia conèixer
els factors que controlaven l’a-
florament de més icnites al llarg
del camp (de 4.000 m2) a partir
de la rasa (de 70 m2), descober-
ta per Jordi i Ricard Cabanas. I
aquesta necessitat de saber on hi
havia petjades i on no, venia
motivada per un fet molt impor-
tant: en aquells terrenys estava
previst instal·lar-hi una pedrera
d’àrids. Així doncs, coneixent si
les petjades apareixien en tot el
camp o en zones properes, es
podrien protegir de l’acció de les
màquines. 
Per tal de complir el primer ob-
jectiu que era saber si les petja-
des identificades inicialment a la
rasa es distribuïen també a la res-
ta del camp, s’hi van realitzar un
8 L’EROL
Mamífers al Baix Berguedà:
les icnites fòssils de Puig-reig
D O S S I E R BERNAT VILA , BEGOÑA POZA I JOAN MADURELL
Figura 1: Visió general del jaci-
ment de La Roca de la Rella
(Puig-reig, Baix Berguedà). Al
centre de la imatge s’observa
el camp principal on es van re-
alitzar els treballs i on van
aparèixer les primeres petjades
fòssils.
seguit de 16 cales-testimoni (Fi-
gura 3). Amb l’observació de l’es-
tratigrafia de les cales vam poder
observar que hi havia molt pro-
bablement més petjades a gran
part del camp, dins una franja
aproximada d’uns 300 m2. 
A la rasa principal on havia
aparegut el nombre més gran de
petjades s’hi va fer una neteja i
es van documentar cadascuna de
les petjades (Figura 4). La docu-
mentació gràfica va consistir en
realitzar una cartografia fotogrà-
fica i sobre paper, i una presa de
mesures. Es va realitzar també
una cartografia a escala 1:1 que
es va obtenir utilitzant plàstics
de 23 metres de llarg per 3 me-
tres d’amplada que es van esten-
dre sobre la superfície amb les
icnites. Sobre el plàstic es va
marcar el contorn i la posició de
totes les icnites (Figura 5). 
Finalment les icnites de la ra-
sa principal es van protegir amb
sistemes aïllants. Es van utilitzar
els següents materials: geotèxtil,
plàstic i arlita. Després de con-
sultar-ne l’aplicació amb tècnics
restauradors, es va decidir col·lo-
car-hi una capa d’aquest mate-
rial al llarg de la rasa principal.
La funció del geotèxtil és la de
protegir la superfície, perme-
tent-hi la transpiració i l’escapa-
ment de l’aigua condensada. 
En el cas de la intervenció del
jaciment de la Roca de la Rella,
en ésser una descoberta inèdita,
es va fer necessari realitzar un
primer estudi geològic, de caire
local. El fet que, tal com s’ha co-
mentat, el jaciment es trobés en
una zona de futura explotació
d’àrids feia més important co-
nèixer les relacions laterals dels
nivells estratigràfics i de les es-
tructures tectòniques. Per tant
era important conèixer el traçat
cartogràfic i fotogeològic dels ni-
vells susceptibles de contenir ic-
nites, en afloraments de caracte-
rístiques similars als descoberts.
Per això es van efectuar una sec-
ció estratigràfica local i una car-
tografia geològica preliminar. 
Què n’hem après?
Entre les vàries conclusions que
van sorgir de l’estudi del jaci-
ment de La Roca de la Rella hem
volgut destacar aquelles que
probablement seran de més in-
terès per al lector; aquelles que
fan referència a la forma i di-
mensions de les petjades i als
animals que les van produir. 
Un primer estudi de les icni-
tes identificades va consistir en
comparar-les amb altres jaci-
ments amb traces de mamífers i
altres vertebrats de Catalunya i
el sud d’Europa. Les petjades
puig-reigenques criden l’atenció
perquè tenen unes dimensions
clarament majors a les icnites
descrites en altres jaciments ic-
nològics de mamífers de Cata-
lunya. A excepció d’algunes ic-
nites petites, la majoria de me-
sures preses sobre les icnites són
d’uns 10 cm en el seu eix ma-
jor. La seva morfologia també és
peculiar. En general són petja-
des de forma ovalada o circular,
profundes, on molt rarament 
s’hi observen dígits o marques
unguals, i amb vores de sedi-
ment desplaçat al voltant de la
petjada (Figura 6). Totes elles es-
tan afectades per marques de
dessecació que sovint dificulten
la preservació de la forma origi-
nal. Exceptuant alguns pocs ca-
sos, la major part d’elles presen-
ten unes morfologies diferents
de les descrites en altres jaci-
ments icnològics de Catalunya i
el sud d’Europa. Aquestes dues
peculiaritats poden ser explica-
des, en part (en la majoria de
petjades, però no en totes) per
la naturalesa pròpia del substrat
original on van ser impreses i/o
en la pròpia autoria, diferents
dels animals productors. 
Les petjades de Puig-reig es
conserven en una calcaria micrí-
tica amb notable bioturbació ho-
ritzontal i vertical i esquerdes de
dessecació. En general, la majo-
ria de les icnites presenten, en
menor o major grau, estructures
de deformació i desplaçament de
sediment produïdes per la càrre-
ga dels peus dels animals produc-
tors (Figura 7). Totes aquestes ca-
racterístiques indiquen que els
animals van trepitjar un fang cal-
cari amb un contingut d’aigua
moderat o elevat que feia que
aquest fos tou i que per tant hi
poguessin viure petits organis-
mes que es desplaçaven per dins
el sediment (d’aquí que hi tro-
bem marques de bioturbació).
Alguns estudis proposen una
classificació dels estats del
substrat on trepitgen els animals
en funció del seu contingut en
aigua. Segons els paràmetres
descrits, el sediment original so-
bre el qual es van produir les ic-
nites al jaciment de la Roca de la
Rella podria correspondre a un
sediment saturat en aigua, on les
impressions de les petjades són
profundes, ovalades i còncaves,
més profundes al centre de la ic-
nita i més somes als marges d’a-
questa. Així mateix els marges
de la icnita sovint s’aixequen en
corones de sediment al seu vol-
tant i és notable l’absència d’es-
tructures internes com marques
o contorns de dígits i coixinets o
crestes interdigitals. Tal com hem
descrit, totes característiques
s’observen a les petjades de La
Roca de la Rella i per tant unes
icnites de forma ovalada i sobre-
L’EROL 9
Figura 2. Situació geològica ge-
neral del jaciment de la Roca de
la Rella.
Figura 3. Una de les cales realit-
zades per tal de trobar més icni-
tes de mamífers al jaciment
puig-reigenc.
dimensionades, podrien explicar-
se per aquestes particulars con-
dicions sedimentològiques del
susbtrat original. 
Però qui va produir aquestes
petjades? L’atribució de les icni-
tes als animals que les van pro-
duir esdevé, per ara, un tema en
estudi ja que precisaria de l’ob-
servació a fons del conjunt de la
superfície amb icnites descober-
ta i la comparativa amb restes
òssies i altres dades icnològiques.
Tot i així podem avançar algu-
nes hipòtesis de treball.
Per tal de desemmascarar els
animals que van trepitjar aquest
fang fa més de 30 milions d’anys,
hem de conèixer quina fauna
existia en aquells temps. L’Oli-
gocè inferior és una època on el
registre fòssil català és poc cone-
gut, malgrat que és un moment
de gran importància per als grans
canvis faunístics que es van pro-
duir a Europa. L’inici del perío-
de Oligocè marca una de les cri-
sis biològiques més importants
del Terciari. Degut a canvis
climàtics molt importants es va
produir un autèntic reemplaça-
ment faunístic en els ecosistemes
continentals entre finals de l’E-
ocè i principis de l’Oligocè, fa
uns 34 milions d’anys. Aquests
canvis climàtics varen venir pro-
duïts per la presència dels pri-
mers episodis de glaciació i acu-
mulació de gel sobre l’Antàrti-
da i moviments de plaques. En
conseqüència, a inicis de l’Oli-
gocè l’ambient es va fer molt
més sec i continental, amb forts
contrastos estacionals. A les la-
tituds mitjanes, el clima deixa de
ser tropical per a fer-se més tem-
perat. Les grans extensions de
selves humides que havien exis-
tit fins a l’Eocè van deixar pas a
àmplies planes herbàcies. D’a-
questa manera un nombre im-
portant de nous animals immi-
grants van envair l’àrea europea,
provinent principalment d’Àsia
i determinant l’extinció de mol-
tes formes que havien predomi-
nat fins aleshores. És el que 
s’anomena “La Grand Coupure”.
Així doncs nombrosos grups,
desconeguts fins aleshores van
passar a ocupar els nínxols
ecològics dels grups extingits.
Entre els mamífers, el grup dels
perissodàctils va veure com els
paleotèrids patien una fortíssima
davallada, sobrevivint només al-
gunes espècies de talla petita o
mitjana a inicis de l’Oligocè. Per
10 L’EROL
Figura 4. Neteja del sedi-
ment que cobria la rasa
principal, a l’extrem orien-
tal del jaciment.
Figura 5. Cartografia a es-
cala 1:1 sobre plàstic de
les petjades que van
aparèixer a la rasa princi-
pal.
contra, es produeix la introduc-
ció dels primers rinoceronts i els
calicotèrids provinents d’Àsia.
Entre els artiodàctils, va tenir lloc
també una important renovació.
Entren a Europa formes de talla
gran com els entelodonts i altres
grups com els antracotèrids.
A Catalunya el registre fòssil
ens hauria d’indicar quins són
els “candidats” coneguts per
aquella època, culpables d’haver
produït les petjades. Per la for-
ma i dimensions de les petjades
de La Roca de la Rella, podem
afirmar que aquestes haurien de
pertànyer a mamífers herbívors
del grup dels artiodàctils i/o pe-
rissodàctils, descartant una
atribució a grups de carnívors.
Els artiodàctils es caracteritzen
per estar adaptats a una locomo-
ció ràpida i per això han patit
una sèrie de modificacions a
l’esquelet, que afecten en major
grau a les extremitats. Per acon-
seguir major velocitat es pro-
dueixen una sèrie de modifica-
cions anatòmiques que tendei-
xen a aixecar progressivament el
cos del terra. Entre els artiodàc-
tils, a Catalunya es coneixen re-
presentants dels anoplotèrids i
antracotèrids, entre d’altres. Al-
gunes de les petjades identifica-
des a Puig-reig podrien haver es-
tat produïdes per artiodàctils
anoplotèrids, amb dos dits al fi-
nal de les seves extremitats. 
Altres icnites, però, mostren
una clara disposició plantígrada
i unes dimensions força grosses,
fet que descarta en principi l’a-
tribució als artiodàctils. Entre els
perissodàctils trobem animals ca-
racteritzats per tenir les seves ex-
tremitats amb un nombre impa-
rell de dits, amb predomini del
central, el tercer dit, per on pas-
sa l’eix principal del peu o de la
mà. A l’Oligocè inferior, no hi ha
cap altra forma que tingui més de
tres dits a cada extremitat. Així,
a la mà i al peu de la majoria de
perissodàctils hi ha 3 dits funcio-
nals. Els perissodàctils més cone-
guts a Catalunya són els paleotè-
rids i formes relacionades, de les
quals se’n coneixen petjades de
mida molt més petita que les ob-
servades a La Roca de la Rella. La
dimensió d’algunes de les icnites
més grans de La Roca de la Re-
lla ja ens ajuda a descartar que
puguin pertànyer a aquest grup
ja que, a més, no encaixen amb
la morfologia coneguda en les ic-
nites de paleotèrids. Altres pos-
sibles candidats entre els peris-
sodàctils per aquestes petjades
més grosses, podrien ser rino-
ceròntids o calicotèrids. Els pri-
mers quedarien descartats en ba-
se a la seva morfologia autopo-
dial mentre que els segons no
serien descartables ja que, mal-
grat que no se’n coneixen inci-
tes, les morfologies dels seus
autòpodes i de les icnites recone-
gudes a Puig-reig mostren una si-
militud raonable. Una anàlisi
comparativa amb altres possibles
jaciments però, sobretot amb la
disposició òssia dels elements
funcionals dels autòpodes dels
possibles candidats ens hauran
d’ajudar en l’atribució final d’a-
questes curioses icnites.
I a partir d’ara, què?
La rasa principal i les cales que
es van obrir al jaciment es van
tornar a cobrir i per tant les pet-
jades estan protegides contra els
efectes de la meteorització i el
vandalisme. A més, sabem que el
nivell amb petjades continua la-
teralment alguns centenars de
metres i coneixem quins agents
i factors afecten la conservació de
les petjades. D’altra banda, no és
improbable la presència de nous
afloraments naturals amb icnites
en alguns quilòmetres a la rodo-
na. 
En essència, el potencial del
jaciment de la Roca de la Rella
és molt gran. Els treballs realit-
zats van destapar una petita por-
ció de l’extens registre fòssil que
conté i per tant en un futur, es-
perem que ben proper, es podrà
continuar descrivint petjades i
esbrinant amb més detall com
eren els animals que les van
produir. La museització de l’àrea
paleontològica no és pas una
idea descabellada, ja que l’ex-
tensió de l’aflorament, la seva
disposició horitzontal i la seva
proximitat al poble de Puig-reig
convertirien a la localitat en un
punt de reunió de curiosos i afi-
cionats a la paleontologia. Es
tractaria, d’un nou atractiu per
a la paleontologia berguedana.
Agraïments
Voldriem agrair a Jordi i Ricard
Cabanas per haver fet possible
amb el seu descobriment que les
restes fòssils poguessin finalment
ser estudiades. Al Sr. Miquel Co-
rominas, la cessió de plànols,
maquinària, tanques i compres-
sor d’aire i el bon tracte rebut
durant els treballs d’excavació al
jaciment per part de tota la se-
va família. Al Sr. Ramon Esca-
ler i a l’Ajuntament de Puig-reig,
la cessió de material gràfic i la
bastida per als treballs de docu-
mentació. 
Notes
1. Institut Català de Paleontologia.
Carrer Escola Industrial, 23,
08201 Sabadell (Barcelona); ber-
nat.vila@icp.cat; jmadurell@hot-
mail.com
2. Consorci Ruta Minera. Carretera
de Ribes, 20, 08698 Cercs (Barce-
lona); begopoza@gmail.com
Bibliografia recomenada
El lector podrà trobar una relació de
referències bibliogràfiques més espe-
cífiques, sobretot referents a aspec-
tes geològics i paleontològics gene-
rals, així com les notícies sobre la
troballa del jaciment en algunes de
les següents publicacions.
Agustí, J. i Antón, M. 2002. Mam-
moths, sabertooths, and homi-
nids: 65 milion years of mamma-
lian evolution in Europe. Ed. Co-
lumbia University Press, New
York. 313 pàgs.
Agustí, J. i Antón, M. 1997. Memo-
ria de la Tierra: vertebrados fósi-
les de la Península Ibérica. Ed.
Serbal, Barcelona. 158 pàgs.
Alberdi, M.T. i Cerdeño, E. 1995.
“Perisodáctilos”. A Paleontología
III (vol. 2), Mamíferos (2ª parte).
Ed. Paraninfo. Pàgs: 91-159.
Morales, J. i Soria, D. 1995. “Artio-
dáctilos”. A Paleontología III (vol.
2), Mamíferos (2ª parte). Ed. Pa-
raninfo. Pàgs: 27-90. 
Regió 7 [3 de Març de 2004]. P. 10. 
Regió 7 [31 de gener de 2004]. “Ob-
jectiu: protegir les petjades de
Puig-reig”. pp: 2-3. 
Vila, B., Poza, B. i Madurell, J. (en
premsa). Intervenció paleontolò-
gica al jaciment de la Roca de la
Rella (Puig-reig, Barcelona).
Tribuna d’Arqueologia. 
Vila, B., Poza, B., i Madurell, J.
2006. Treballs de documentació
cartogràfica i estats de conserva-
ció d’icnites fòssils: dos exemples
berguedans. En: (Departament de
Cultura de la Generalitat de Ca-
talunya, Ed.) Tribuna d’Arque-
ologia 2004-2005. pp. 7-19. Bar-
celona.
Bernat Vila Ginestí, 
Begoña Poza 
i Joan Madurell
L’EROL 11
Figura 6. Cartografia
de detall d’una part
de les icnites docu-
mentades al jaciment
de la Roca de la Re-
lla.
Figura 7. Detall de les
icnites. Observeu les
esquerdes de desse-
cació a la roca on es
van imprimir les pet-
jades. Escala: 25 cm.


Mamífers al Baix Berguedà: les icnites fòssils de Puig-reig

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert