Riu i Riu, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CASTELL ROMANIC 
DE MATAPLANA 
U na serie conti nuada de cam pan yes 
anu als d'excavacions arqueológiques, 
iniciada el 1986, permet avui contem-
plar les restes del castell que fou resi -
dencia habi tual de la famíli a Mataplana, 
els s. XII i X III. C al dir que el 1986 hom 
no podia veure, a la vo ra del to rrent de 
l'Espluga i a uns pocs metres de distan-
cia de I'ermita ro nünica dedicada a sa nt 
Joan de Mataplana, altra cosa que un 
monticl e co ronat per una espessa vege-
tac ió arbo rescent on pasturave n les ca-
bres. Era difíc il poder sospitar que a 
5,30 metres de profunditat, dintre del 
mo nticle, es conservés enca ra no tan 
so is el pati enllosat del cas tell si nó, fins 
i tot, bona part de les parets de la pl anta 
baixa deis edifici s que I'hav ien consti-
tu'it , i la muralla del rec inte que el pro-
tegí, o bé I'escala que des del pati con-
du'la al pis superio r. 
En efecte, el que resta avui visible del 
cas tell de Matap lana, en una superf ície 
edifi cada de 532 m2, ens mos tra la situa-
ció de la gran construcció rec tangul ar 
que fou I'ed ifici principal, manat cons-
truir per Hug IV de Mataplana, descen-
dent dei s vesco mtes de Bergueda i pare 
del fam ós trobador del mateix nom, a 
mitj an seg le XII. Davant d'aques ta torre 
de planta rec tangular hom construiri a 
un pati quasi quadrat a cel obert , limitat 
per un a fo rta muralla, al cent re de la 
part oriental de la qual s'obria I'úni ca 
po rta d'a ccés al rec inte des de I'ex terio r. 
Enca ra avui, des del marxa peu de la 
po rta d'entrada al cas tell, es po t con-
templar a l fon s del pati la facana d'a-
questa to rre. A am bdós extrems de I'e-
difici principal, dintre del pati, s'anaren 
bastint a dreta i esquerra: la quadra deis 
cava li s, la primera capella del castell, el 
maga tzem, el pastador i el forn de coure 
el pa i, darrerament, el dipósit d'aigua, 
amb una esca la de graons de pedra gra-
nítica que permetia pujar al pis supe-
rior, di sso rt adament no conservat. 
Aques t darrer pis tingué habitacions de-
co rades am b coixins, catifes, tapi ssos i 
Aspecte de la mota-castell de Mataplana (! 988). 
Porta principal i passadís d'entrada al castell 
de Mataplana (1988). F. FITt 
pintures que eren I'admiració dei s visi-
tants, com el trobador Ramon Vidal de 
Besalú qui, en el seu poema Abrils, ens 
conta, a la darreria del s. XII, que invitat 
pel seu amic Hug Ve (c . 1175-1213) res-
ta sorpres de I'esplendor i benestar que 
L'EROL CASTELLAR DE N"HUG 15 
Manuel Riu 
F. FIn. 
respirava aquella residencia senyorial, 
on els cavallers i les dames jugaven als 
escacs i altres jocs de taules, contaven 
contes i recitaven poemes. 
Després de la mort del trobador Hug 
Ve de Mataplana, a causa de les ferides 
rebudes a la batalla de Muret I'any 1213, 
heretaren el cas tell, successivament, 
Hug VIe (c. 1229) i Hug vne (c. 1240), 
qui el transferí a la seva filia Beatriu, 
esposa de Bernat de Santa Eugenia, la 
qual el vengué al rei Jaume 1. El rei , 
peró, el retorna a la germana petita de 
Beatriu, Blanca, casada amb Galceran 
d'Urg o d'Urtx, mitj ancant el pagament 
de 20.000 sous melgoresos . Blanca de 
Mataplana i el seu espós havien recupe-
rat, el 23 de juny del 1246, no tan sois el 
castell de Mataplana, en franc alou per 
poder-lo transmetre lIiurement als seus 
descendents, sinó també les altres fin-
ques o honors familiars: el castell i la 
vall de Lillet, la vall de Gombren, el 
castell de Castellar de N'Hug i les pos-
sessions que els Mataplana tenien a les 
parróquies de Sant Pere de Montgrony, 
Santa Maria de Lillet, Sant Martí d' A-
ranyó o de Puigbó (el document ens diu 
d'Aravonto que potser sigui la desapare-
guda de Sant Maní del ColI de Merolla, 
16 CASTELLAR DE N ' HUG L' EROL 
Penpectiv a del paÚ del castel/ (J 988). 
Pati del castel/, 'amb el dipósit d 'aigua i la porta d 'accés a I'aula (J 989). 
Interior del pati amb la porta d 'accés a la quadra (J 988). 
F. FITt 
M. RIUS 
F. FlTt 
en tot cas difícil d'identificar), San Mar-
tí de Rotgers, Santa Maria de Cas tellar 
de N'Hug, Sant Vicene,: de Rus i Vilase-
ca, senyoriu notable entre les comar-
ques del Bergueda i del Ripolles, 
Sembla, doncs, que a mitjan s, XIII, 
rec uperat el senyoriu per Blanca de Ma-
taplana, el pogué heretar el seu fill Ra-
mon d'Urg (t 1298), qui atorga notables 
franquícies, entre 1289 i 1297, als cam-
perols que anessin a formar un «barri" 
de cases, o petit nucli de població agru-
pada, al peu del castell de Mataplana on 
encara ell vivia. Bon moment per fer 
obres al cas tell i completar la seva feso-
mj a. Aquest barri, situat a migjorn del 
caste ll i format per una mitja dotzena de 
cases de planta rec tangular, construí'des 
amb paret seca damunt la roca i cober-
tes per ll oses, fou completat am b una 
zona d'horta al peu del torrent de l'Es-
plu ga, entra en decadencia després de la 
pes ta negra del 1348 i res tava ga irebé 
despoblat vint anys després d'aquesta . 
Millor sort tin gueren, en canvi, els nu-
c1is de població creats entorn de Li ll et i 
de Cas tellar de N'Hug o bé al 1I0garet 
de Gombren. 
Mentrestant, els deutes contrets per 
Ramon d'Urg obliga ri en el seu fi ll , co-
negut per Hui VIII e de Mataplana 
(t 1328) i casa t amb Sibil ·la de Pallars 
(t 1330), filla gran d' Arnau Roger 1 i de 
Uscaris de Ventimiglia , a readquirir, 
l'any 1299, als marmessors del seu pare, 
el senyoriu i castell de Mataplana per 
200.000 souS. El matrimoni hi visqué 
llargues temporades, i la sogra Uscaris 
amb les altres filles, Bea triu i Violant, 
també hi fe ren bones estades el primer 
tere,: del s. XIV, no afavorint pas el re-
dree,: economic de la famíli a. 
Com altres famílies de la noblesa ca-
talana en aquells tem ps, i la propia fa-
mília reial, els Mataplana-Pallars res ta-
ven endeutats fin s i tot amb els propis 
súbdits deis seu s senyorius. Arnau o Ar-
tau Roger II de Pallars, tercer fill d'Hug 
VIII e i de Sibil ·la, el 1349 pogué pendre 
possess ió de Mataplana, després de pa-
ga r 50.000 sous, i vers el 1350 convertí el 
senyoriu en baronia. Aquest Arnau, 
mort el 1353, degué ésser el personatge 
que passa a la lI egenda com el fam ós 
comte Arnau per les seves malvestats . 
Casat amb Elvira, l'hereta el seu fill, 
Jaume Roger de Pallars, infant encara, i 
aquest acaba per vendre's la baronia de 
Mataplana, el 1375, per tal de poder 
subsistir, al seu poderós veí Pere III 
Galceran de Pinós. Aquest darrer en 
L'EROL CASTELLAR DE N ' HUG 17 
Aspecte del sector 10, amb les restes de la torre cilíndrica primitiva Entrada al recinte 7 o de {'aula. Observeu el parament deis montants 
de la porta (! 989). M. RI US (! 988). F. FIT~ 
ga udí pocs mesos, ja que la revengué, 
per 83 ,000 sous, a Ramo n de Valmanya, 
abat de la canónica de Sant Joan de les 
Abadesses, e l di a 23 de gener de I'any 
1376. 
EIs cano nges de les Abadesses, que ja 
tenien altres béns i drets en els 1I0cs de 
la baronia, arrendaren la casa forta (do-
mun) i les terres de Matap lana al ferrer 
·mEBALLS DE CONsmUCCló. 
INST AL LACIONS O'ANTENE5, 
TRASLLA T5 DE MOBLE5 
NETEJE5 DE VlORIERE5 
EM PLACAMENT5 PER FILMACION5 T V 
Joan Guillem de Fabra, qui degué con-
vertir el casa l en el centre d'una exp lota-
ció agropecuaria, degradant-se el castell 
própiament dit. Tan 5015 la capell a de 
St. Joan de Mataplana seguiria en ús fi ns 
als temps moderns, mentre el castell, 
abandonat a la seva son, acaba convenit 
en corral de bestiar i, ben aviat, en un 
munt de runes, per la degradació deI s 
murs, teu lades i sostres, fin s que la ve-
getació s'encarrega de vestir- lo amb un 
mantell de verdor i hom perdé la noció 
exacta d'on havia estat edificatr 
Manuel Riu 
Catedraric d'História Medieval 
de la Universitat de Barcelona 
·mEBAllS D'ALeADA 
P1NT A rs. REPARACIONS, NETEJE5 DE FACANES. ETC 
LLOGUER DE PLATAFORMES HIDRAUlIQUES PER 
mEBALLS D'ALeADA 
CARACTERíSTIQUES: 
PLATAFORMA AÉRIA CARACTERITZADA PER UN SISTEMA CINEMÁTIC , 
PATENTAT EN TOT EL MÓN , 
CONTRAXAssís DE BASE DE GRAN FLEXIBllITAT , CDNNECT AT AL XAssís 
DEL VEHICLE . 
4 PEUS ESTABllITZADORS , INDEPENDENTS , ACCIDNATS 
HIDRAU LlCAMENT, EMPLACATS AL TERRA M IT JANCANT 
BASES MÓBILS .. 
DOBLES COMANDAMENTS , BASE I PLATAFORMA DE GRAN 
TAMANY . 
CAPACITAT DE LA PLATAFORMA 5 PERSONES-500 KG . 
ALCADA PLA DE CÁRREGA MíNIMA 1 ,30 MTS . 
ALCADA PLA DE TREBALL MAX . 21 MTS . 
RADI D'ACCIÓ 11 MTS 
ANGLE DE ROTA CIÓ 330' 
DIMENSIONS PLATAFORMA NORMAL 
ROTANT.. "". ""."""MTS , 1 .90 x 1 ,34 x 1 . 10 
PER TRASLLATS. "" '" ".". MTS , 2 ,50 x 2. 30 x 1 . 10 
ROTANT I EIXAMPLAMENT ". MTS. 4 .20 x 0 ,90 x 1 ,10 
ACCIONAMENT PER : 
MOTOR DEL CAMI Ó AMB PRESA DE FORCA 
D'AUTOALIMENTACIÓ PRÓPIA A 220/ 3BOV 
ELECTROBOMBA DE CONNEXIÓ A LA XARXA DE CORREN T DE 
RED 220/ 3BOV. BASE I PLATAFORMA . 
LLOGUER OE PLATAFORMES HIORAULlQUES PER 
TREBALLS O'ALeAOA 
PLATf.t= 
PLATAFORMES AERIES, S,L. 
Els Pedrega1s, 1 Tfno. 821 15.14 
08600 BERGA 


El castell romànic de Mataplana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert