Gual i Vilà, Valentí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

24 DOSSIER l' E ROL 
DE BRUIXES 1 BANDOLERS 
Falsificació de moneda, bruixeria i bandolerisme eren els principals 
punts de manifestació de la marginalitat 
i la delinqüencia a la Catalunya del pri-
mer ten; del s. XVII. Efectuarem un breu 
repas a la cronologia, la geografia i els 
sistemes de repressió deis dos darrers. 
Sens dubte, és difícil de dur a terme la 
quantificació del fenomen de la bruixe-
ria, així com ho és precisar-lo cronologi-
cament i geografica . Les traves deriven 
del fet que fins al 1974 no es va d ur a ter-
me el primer estudi realment seriós so-
bre la materia, de la ma de Pladevall, i, 
segonament, de la circumstancia que els 
principals agents de la repressió no van 
ser els tribunals reials o el Sant Ofici, sinó 
les cúries senyorials. En conseqüencia, el 
El balldoler Serra/lO/lga 
es va eOllverl ir avial ell 
persO/lalge /legelldari. 
Graval al boix, inrpres a 
Baree/O/Ia 
ARXIU A.R.B. 
fons documental a historiar és dispers o 
perdut. 
De tota manera, ha estat aventurada la 
xifra de 400 execucions, la qual palesa el 
gran abast de la repressió. S'ha dit que 
no va passar més enlla perque, el 1614 
(any detallat per V. Ferro, mentre que J. 
Bada apunta la data de 1624. Seria tot 
molt més logic, car vers 1622-1624, Tri-
bunal del Sant Ofici i cúries reials hauri-
en frenat els processos) la Inquisició es 
va pronunciar contra la realitat de les 
malifetes atribu'ides a les bruixes i, sobre-
tot, perque, vuit anys després, la Reial 
Audiencia decreta l' evoca ció de les ca u-
ses incoades per aqueix concepte. Entre-
mig, el 1620, Felip III havia proposat al 
virrei , el duc d' Alcalá, la concessió d'un 
" 
./ 
./ 
/-~. 
Valen tí Gual 
perdó general com a mesura per acabar 
amb la bruixeria. 
Convé tenir present que només 36 per-
sones, entre el 1560 i el 1700, van ser jut-
jades per la Inquisició acusades de delic-
te específic de bruixeria . I encara no pas 
totes van anar a parar a la foguera . Van 
ser els tribunals baronials, més que res, 
els que, a instancia i pressió deis consells 
municipals, van actuar contra les prete-
ses bruixes: la fetillera era descoberta, 
processada -torturada- i, en molts casos, 
penjada a la forca. I els perseguidors ac-
tuaren sovint amb I'aquiescencia, fins i 
tot el suport, del poble. 
Malgrat I'existencia excepcional de 
bruixes condemnades els anys 1522, se-
gons el Dietari del Consell de Cent, i 1540, 
) 1',\ . 
, ' 
, I 
\\ 1 . 
I 
segons Sales, i encara que abans del 1618 
hi hagi certesa de processos de bruixeria 
a l'Urgell, a la Segarra i, segons Orriols, 
al Pallars Sobira i a Andorra, la repressió 
assolí la seva maxima extensió geografi-
ca en el quinquenni 1618-1622, menada, 
més que res, per tribunals reials . Durant 
el lustre, 30 bruixes van ser penjades a 
Osona, 20 al Valles, 14 a Perpinya, 5 al 
Bages, 3 a la Selva ... , segons xifres provi-
sionals recapitulades per A. Alcoberro. 
Tot i que Pladevall no dóna referencia 
posteriors a aquell any de 1622, a parer 
de Regla la persecució reprengué els anys 
1622-1627. 
Si establim una cartografia a partir deis 
processos sobre bruixeria fins ara docu-
mentats i estudiats corresponent a la fase 
de la gran repressió (1618-1622), observa-
rem com tota la Catalunya Occidental i 
totes les comarques del litoral, excepció 
del Baix Penedes, es van veúre lIiures del 
fenomen. La distribució espacial, pero, pot 
venir condicionada, insistim, per la pre-
carietat numerica deis treballs realitzats 
sobre la materia, encara que sembla indis-
cutible que el fenomen era consubstancial 
a les zones de muntanya i d'interior. 
La part de Catalunya <dliure» de brui-
xes té, altrament, exemples ben signifi-
catius derivats de la tradició popular que 
vinculen determinades poblacions amb 
I' existencia de bruixes. Per exemple, 
Vimbodí i Solivella a la Conca de Barbera, 
Altafulla al Tarragones i L1ers i Cadaqués 
a l' AIt Emporda. 
D'entrada, convé dir que el tema del 
bandolerisme ha disposat d'una major 
atenció i sobretot d'una excel·lent tesi 
doctoral, de la qual n'han vist la lIum 
parts significatives. Ens referim, és ciar, 
als treballs de Xavier Torres Sanso 
Diferencies entre 
bandolerisme i bruixeria 
Bandolerisme i bruixeria difereixen neta-
ment en cronologia i en extensió geogra-
fica, si més no. També, pero potser menys, 
en formes de repressió. L'extensió tem-
poral de la lIuita de bandols és molt ma-
jor que la de la bruixeria, car té arrels 
medievals. De fet, les parcialitats van in-
festar el país des de la Baixa Edat Mitja-
na i fins a la vetlla de 1640. 1 el fenomen 
va tenir una repercussió social molt su-
perior a la de la bruixeria. 
De bandolers se'n poden trobar arreu 
i el conflicte de faccions va embolicar 
tots els grups socials, des de la mitjana 
noblesa fins a desvagats i immigrants oc-
citans. Certament és de notar una coin-
cidencia en la localització espacial 
d'ambdós fenomens -sobretot a la zona 
Bages -Osona-, pero, insistim, el ban-
dolerisme depassa en molt el radi d'ac-
ció localitzat de la pretesa practica de la 
bruixeria. Tal vegada la diferencia rau en 
que ha estat molt més estudiat. 
La repressió del bandolerisme va tenir 
altres vies d 'exercici que la bruixeria . 
Repetidament han estat establertes les 
vinculacions entre homes de bandol i pe-
tita i mitjana noblesa més o menys en di-
ficultats economiques, fins I'extrem de 
qüestionar seriosament l'existencia d'un 
bandolerisme popular de funcionament 
autonom. Per tant, és fins a un cert punt 
logic que la repressió del bandolerisme 
no tingués massa operativitat en els ren-
gles de l'aplicació de justícia per part deis 
senyors i les seves cúries. Aqueixes es li-
mitaven i es centraven en la penalització 
del delicte comú, a decretar composici-
ons economiques sobre els vassalls per 
motius ben diversos i, en tot ca s, a jutjar 
bandolers ... de la facció contraria. 
Assenyaladament, dones, els repres-
sors deis bandolers van ser -o intenta-
ren ser- els virreis, en solitari o amb I'ajut 
de les unions . Els diferents representants 
del monarca al Principat, imbu'its d'una 
practica de resolució deis afers de cara c-
ter netament militarista, van combinar 
mesures de duresa extrema i indiscrimi-
nada -enderrocament de castells, cas-
tigs generals .. . - amb d'altres que pre-
miaven amb I'indult el bandoler allistat 
a I'exercit reial -cas arquetípic de Ro-
l'EROl DOSSIER 25 
El comunidor era el l/oc des 
d'on el capel/il d 'una parroquia 
foragitava bruixeries, tempestes 
i malvestats. Comunidor 
d'Aiguafreda de Dalt. 
JORD! GUMÍ / ED .62 
caguinarda-, passant per la recompen-
sa a la delació deis companys de banda 
o de bandol. 
Els virreis van topar amb importants 
limitacions per a I'exercici de les funci-
ons encomanades: economiques -el fisc 
reial disposava d'ingressos baixos a 
Catalunya-, polítiques -el contra pes 
exercit per la Generalitat-, jurisdiccio-
nals -el fet que Catalunya era, en dues 
terceres parts, «terra de barons»- i ad-
huc militars, amb el recurs obligatori i so-
vintejat de soldats estrangers. Per aixo, 
entre d'altres motius, la Iluita de bandols 
i el que hi pogués haver de bandolerisme 
popular només desaparegueren amb l'es-
clat de la Guerra deis Segadors, quan el 
país va fer un front comú contra l'enemic 
exterior. 
La bruixeria poc estudiada 
Queden per estudiar, és ciar, les possibles 
imbricacions entre bruixeria i bandoleris-
me, mínimament apuntades per Regla. I, 
per tant, fon;a preguntes per respondre. 
La bruixa és, en dona, allo que el bando-
ler, en home? Sembla que no. Poden ser 
marginats socials equiparables? Són unes 
anti-sistema i els altres es mouen dins del 
28 DOSSIER l'EROl 
sistema? La geografia de la bruixeria va 
ser, només, la que avui coneixem? Ente-
nem que resulta indiscutible que en rela-
ció amb la bruixeria calen molts més es-
tudis. L'explotació deis registres de cúria, 
deis llibres de les corts senyorials pot 
constituir un material apropiat, tot i que 
normalment s'hi troben els casos derivats 
de I'exercici de la justícia civil i no pas de 
la criminal. El recurs als grans fons pa-
trimonials nobiliaris és una via d'accés a 
I' anidi si del fenomen, no cal dir que tant 
pel que fa als senyors laics com als ecle-
siastics. 
En fi , queda molt per dir sobre les brui-
xes catalanes de I'alta Edat Moderna. 
Segurament que molts menys sobre els 
bandolers. Per aixo és de lectura ineludi-
ble el recent treball, publicat per Dalmau 
i escrit per U . Orriols, Les bruixes segres-
tades. Perque els plecs del procés a brui-
xes del Uw;anes, entre 1618 i 1620, havi-
en viatjat fora del nostre país, amb motiu 
d'una donació feta per un advocat vigata 
a Menéndez y Pela yo. Perque constitueix 
una aportació recent sobre el tema i, a 
més, molt ben elaborada, amb abundants 
extractes de les declaracions fetes per les 
presumptes bruixes, d'innegable interes 
historie i filologic. Perque l'autor ha res-
catat de I'oblit algunes bruixes catalanes, 
naturals de la zona geografica que cons-
titueix l'espina dorsal del país. Tenim, 
pero i encara, moltes bruixes segrestades 
i esperem que vells documents siguin 
trets del racons deis arxius per donar-nos 
a coneixer allo que aquelles dones van 
haver de confessar sota els efectes de les 
més espantoses tortures. Cal que siguin 
estudiats molts fons arxivístics que po-
den aportar claror sobre el tema. No és 
tan sois un desig, sinó una necessitat in-
eludible f 
Dr. Valentí Gual Vila 
Professor d'Historia Moderna a la UB 
CENTRE DE VACANCES I ESPORT- RESTAURANT 
CM'S ~ VI LAR RASA (CAL CANOI) Tel. (93) 823 83 13 - 823 81 95 
(08613)VILAOA 
BERGUEOÁ 
VENDA I LLOGUER DE 
PISOS - CASES - XALETS - FINQUES 
LOCALSITERRENYS 
Assessorament tecnic i financer 
Consultin 's 
C. Ciutat, 30 - Tel. 821 1520 - Fax. 8220591 - 08600 BERGA 
MATERIAL DE SEGURETAT ¡CONTRA INCENDIS 
MOLERA 
Roser, 56 - Tel. 821 10 47 - Fax 8220968 - 08600 BERGA 


De bruixes i bandolers

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert