Pérez-Pérez, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Entrevista 	 1	 Terminàlia núm. 0
entrevistaTerminàlia parla amb...Bernat Joan i Marí, secretari 
de Política Lingüística
Bernat Joan i Marí
(Eivissa, 1960)
Filòleg,	especialitzat	en	sociolingüís-
tica	per	la	Universitat	de	Barcelona.	
Conserva	un	record	magnífic	i	molt	
especial	de	qui	va	ser	un	dels	seus	
professor	més	significatius,	en	Joan	
Solà.	Va	fer	la	tesi	doctoral	sobre	
els	processos	de	normalització	
lingüística	que	han	regit	a	l’Europa	
del	segle	xx.	Més	tard	va	aprofundir	
encara	més	en	l’àrea	de	sociologia.	
Ha	mostrat	una	vocació	i	un	interès	
decidit	cap	a	la	literatura	i	ha	conreat	
gairebé	tots	els	gèneres:	novel·la,	
conte	infantil,	assaig	i	teatre.	Ha	
mantingut	una	llarga	preocupació	
i	compromís	envers	la	situació	de	
la	llengua	catalana,	inquietud	que	
mai	no	ha	desvinculat	de	la	situa-
ció	política	al	nostre	país.	Com	a	
secretari	de	Política	Lingüística	de	
la	Generalitat	de	Catalunya	des	del	
1	de	setembre	del	200,	manifesta	
tenir	una	immensa	sort	i	una	opor-
tunitat	única	per	dur	a	terme	tot	allò	
que	sigui	capaç	de	fer	per	tal	que	el	
català	sigui	una	llengua	normalitzada,	
regularitzada	i	de	futur	dins	d’una	
societat	desenvolupada	i	plural.	Del	
200	al	200	va	ser	eurodiputat	a	
Estrasburg	per	la	coalició	Europa	
dels	Pobles.
Quins fets han estat crucials per a 
la normalització del català des de 
l’adveniment de la democràcia?
És molt important l’oficialitat de la 
llengua, vull dir, el dia que es deci-
deix que Catalunya té dues llengües 
oficials i no només una, com a tot 
l’Estat. L’Estatut d’autonomia del 
1979 establia l’oficialitat de la llen-
gua catalana com a llengua de ple 
dret a Catalunya. Sens dubte, això 
va significar un pas endavant. Des-
prés hi va haver la primera Llei de 
normalització lingüística, de la qual 
hem celebrat els 25 anys l’any pas-
sat. Una altra fita important va ser 
la segona Llei de política lingüís-
tica, la de l’any 1997, en què ja es 
considera superada la primera llei 
i que permet continuar avançant en 
la seva consolidació. Crec que hau-
ríem de dir que ara mateix estem 
en un moment molt  important, 
perquè ens trobem davant el repte 
d’implementar noves eines d’engi-
nyeria lingüística per posar la llen-
gua catalana a primer nivell com a 
llengua científica i com a llengua a 
l’abast de tothom.
La participació de la societat, fins 
a quin punt és indispensable per al 
futur de la nostra llengua?
Els  catalans  tenim  una  tradició 
de resistència que és extraordinà-
ria. Al principi de la dictadura, en 
l’etapa més fosca, hi havia classes 
clandestines de llengua catalana, 
sessions al marge de l’oficialitat en 
què professorat i alumnat arrisca-
ven la seva llibertat per a formar-se 
en català. Després, durant la tran-
sició a la democràcia no partírem 
de zero. Hi havia cooperatives que 
havien muntat escoles que actua-
ven d’una manera lliure, editorials 
que tenien un pes molt important. 
Hi havia tot un substrat social que, 
si no hagués existit, hauria fet molt 
més difícil la normalització de la 
nostra llengua. 
Si mirem temps passats, tota una 
sèrie  de prohibicions de  l’època 
franquista que només  fa 30 anys 
eren relativament fàcils d’instaurar, 
avui dia serien pràcticament impos-
sibles. És a dir, avui dia la capacitat 
de comunicació i d’autoorganització 
que té la societat és extraordinària. 
Poc després de la caiguda de la Unió 
Soviètica, quan Borís Ieltsin era pre-
sident, va haver-hi un intent de cop 
d’estat. Va ser la primera vegada que 
Internet va impedir un cop d’estat 
a través del correu electrònic. Tot 
això fa pensar que coses que abans 
es feien d’una determinada manera, 
ara ja es fan d’una altra. 
Això, jo diria que ara ens dóna un 
avantatge molt gran, perquè estem 
acostumats a organitzar-nos des de 
la societat civil amb iniciativa prò-
pia. Si sense institucions i amb tot el 
vent en contra es va aguantar, amb 
tots els mitjans que tenim avui dia 
tenim el futur assegurat.
Valoreu la importància de les noves 
tecnologies i els mitjans de comu-
nicació.
EntrevistaTerminàlia núm. 0	 2
El món ha canviat molt, fa cent anys 
allò que era fonamental perquè una 
llengua assolís la seva plena norma-
litat era que ocupés tots els àmbits 
d’ús, que fos una llengua escrita que 
tingués una gramàtica i uns dicci-
onaris normatius i exhaustius. En 
aquell context el que era bàsic era 
l’ensenyament, i l’element de difu-
sió fonamental de la llengua era el 
sistema educatiu. 
Avui  en dia  tenim un mitjà molt 
més diversificat. L’ús de les noves 
tecnologies i els mitjans audiovisu-
als ocupen en la vida de les perso-
nes un espai realment extraordinari. 
Comparat amb no fa res, això s’ha 
incrementat de manera brutal en 
les darreres dues dècades. No  fa 
tant de  temps que  jo mateix vaig 
tenir correu electrònic, i encara hi 
ha determinades eines informàti-
ques i programaris que només fa 
uns mesos que utilitzo. Estem en 
un món  absolutament  canviant. 
Una comunitat lingüística que vul-
gui tenir una llengua de ple ús s’ha 
de servir de tots aquests instruments 
perquè són els que fan que èpoques 
passades siguin impossibles. I això 
és el que per a mi els fa terriblement 
interessants.
Ningú  s’hauria  imaginat  fa  poc 
temps que avui dia una persona des 
de casa seva, amb una connexió a 
Internet, tindria accés a aprendre 
una llengua, fer una carrera univer-
sitària o ampliar el seu coneixement 
sobre el que més li interessi.
A quins aspectes socials s’ha de fer 
una atenció especial, pel que fa a la 
normalització del català? 
Dins d’aquest món nou del qual 
estic parlant hi ha fenòmens que es 
donen amb una especial força. Per 
exemple, ara tenim el repte d’in-
corporar a la comunitat lingüística 
catalana més d’un milió de nouvin-
guts des de l’any 2000. Això impli-
ca que s’ha de fer un esforç i que 
s’han d’implementar sistemes dife-
rents per a posar el català a l’abast 
d’aquesta  nova  realitat.  Apren-
dre català no és només anar a una 
classe presencial. Ara tenim siste-
mes en xarxa oberts i adequats a les 
diferents necessitats. Tenim classes 
virtuals com el Parla.cat, un espai vir-
tual d’aprenentatge per aprendre la 
llengua catalana; l’Optimot, un ins-
trument per aprofundir en aspec-
tes concrets de la nostra llengua que 
permet fer consultes lingüístiques 
en línia. Destacaria molt especial-
ment el programa PROFIT, un pro-
jecte que vam llançar fa uns anys 
dedicat exclusivament a l’hostale-
ria, atès que el 47 % dels treballa-
dors d’aquest àmbit provenen de 
fora i no saben català.
L’objectiu principal és diversificar 
els mitjans per tal que tothom tin-
gui accés al coneixement. Alumnes 
d’un curs de català que es va fer a 
l’Associació de Treballadors Pakis-
tanesos al barri del Raval van mani-
festar que saber català els havia 
donat tota una sèrie de beneficis: 
més oportunitats  laborals  i més 
qualitat en les seves relacions soci-
als. Aquelles persones tenien dife-
rents motivacions per a aprendre 
català, però tothom hi havia gua-
nyat alguna cosa.
Què opineu de la iniciativa de la 
SCATERM de llançar una revista de 
terminologia?
Hem  hagut  de  treballar moltís-
sim per a fer del català una llengua 
apta per a les necessitats del món i 
que s’actualitza dia a dia. La majo-
ria dels termes que s’utilitzen en 
l’àmbit científic i tècnic són termes 
que s’han inventat en els darrers 30 
anys. Segons la nostra experiència, 
el servei del TERMCAT té un gran 
nombre de visites. Això vol dir que 
hi ha moltes persones interessades 
en la terminologia. 
La iniciativa de la Societat Catalana 
de Terminologia (SCATERM), fili-
al de l’Institut d’Estudis Catalans 
(IEC), de llançar una nova revista 
sens dubte omple un buit que pot 
interessar a molta gent. Terminà-
lia, la nova revista semestral sobre 
terminologia, aportarà, entre altres 
aspectes, una visió panoràmica del 
que s’està fent en l’àmbit de la ter-
minologia a Catalunya. El català és 
una llengua amb una gran capacitat 
de genuïnitat per absorbir termes 
forans, i això ho hem d’aprofitar.
En quins àmbits professionals cal 
insistir especialment pel que fa a 
l’ús del català?
Terminàlia parla amb…
Bernat Joan i Marí
Hem hagut de treballar 
moltíssim per a fer del 
català una llengua apta per 
a les necessitats del món  
i que s’actualitza dia a dia
©
	T
er
m
in
àl
ia
Entrevista 	 	 Terminàlia núm. 0
Precisament, des de principi del 
2009 tenim un acord amb el Depar-
tament de Justícia per a avançar en 
el coneixement de la llengua catala-
na dins d’aquest àmbit. Tradicional-
ment, l’Administració de justícia ha 
estat un sector on el català ha estat 
en una situació molt precària. Arran 
d’aquest acord, hem aconseguit que 
al voltant de sis-cents bufets d’advo-
cats s’hi hagin adherit amb l’objec-
tiu de l’actualització terminològica 
en català perquè el llenguatge de la 
justícia —un llenguatge molt par-
ticular i molt hermètic— es pugui 
expressar també en català. Farem un 
seguiment d’aquest acord i avalua-
rem quin impacte té en termes d’in-
tensitat d’ús; és a dir, valorarem si es 
fan més judicis en català, el grau de 
regularització terminològica o fins 
a quin punt la terminologia pròpia 
d’aquest àmbit es normalitza i s’as-
senta en català.
En relació amb els missatges publi-
citaris, retolació, reclams al con-
sum, etiquetatge..., què s’està 
fent? 
El tema de la publicitat és bastant 
complicat. D’una banda, hi ha els 
drets lingüístics de les persones usu-
àries de béns i serveis, que està regu-
lat i en procés de ser regulat encara 
més a través de la Llei de política 
lingüística i el futur Codi de con-
sum, que està a punt de ser aprovat 
pel Parlament català. Però, d’altra 
banda, una empresa pot fer la publi-
citat de la manera que li sembli més 
oportuna. I aquí jo diria que es dóna 
una situació interactiva: a mesura 
que s’afermin els drets lingüístics 
de les persones en tant que consu-
midors, la publicitat s’adaptarà al 
que hi ha, sense  transformar-ho, 
perquè aquesta no és la feina dels 
publicistes. En canvi, la funció d’un 
govern és completament diferent. 
Un govern ha de garantir els drets 
dels ciutadans, entre els quals hi ha 
els drets lingüístics. Novament, la 
ciutadania hi té molt a dir per a exi-
gir el compliment de les normes en 
matèria de consolidació dels seus 
propis drets lingüístics.
Quines idees principals voldríeu 
destacar de la vostra participació a 
la Universitat Catalana d’Estiu 2009, 
a Prada de Conflent?
Principalment, que un govern pro-
gressista ha de treballar per la igualtat 
de les persones. La mesura de l’èxit o 
del fracàs d’un govern passa precisa-
ment per aconseguir aquesta igualtat 
d’oportunitats. Per tant, entenem que 
la política lingüística és una política 
social de primer ordre. Tothom ha de 
poder participar en igualtat de condi-
cions i les persones han de tenir tots 
els elements de participació neces-
saris. És cert que una persona pot 
viure a Catalunya sense saber català, 
però aleshores li serà difícil participar 
plenament en la societat. La llengua 
agermana perquè facilita la comuni-
cació i la participació.
Quines prioritats establiríeu a curt 
termini?
En  primer  lloc,  incorporar  a  la 
comunitat catalanoparlant el milió 
de persones nouvingudes al nostre 
país perquè siguin plenament ciuta-
dans en tots els drets i tots els deu-
res. Seguidament, dotar el català 
perquè sigui una llengua moderna. 
En aquest sentit la qüestió de la ter-
minologia és fonamental i d’un gran 
dinamisme dins de la normalització 
de la llengua. I, en tercer lloc, caldrà 
esmerçar recursos en aquells àmbits 
en què la llengua catalana es troba 
en un estat més precari.
Hi ha algun aspecte que us agrada-
ria comentar especialment?
Sí, en efecte. No hem parlat de la 
projecció internacional del català 
i de la presència del català a Euro-
pa.  Tenim  el  repte  d’aconseguir 
que el català sigui una llengua ofi-
cial  plenament  regularitzada  en 
el context de la Unió Europea. La 
Generalitat de Catalunya participa 
d’una manera activa a la Xarxa per 
Promoure la Diversitat Lingüística 
europea (Network to Promote Lan-
guage Diversity), que està integra-
da per associacions, estats i comu-
nitats autònomes. És una mena de 
lobby que actua davant Brussel·les i 
davant d’Estrasburg amb la intenció 
de fer que la llengua catalana, entre 
d’altres, sigui plenament oficial a la 
Unió Europea.
Núria Pérez-Pérez
Consell de Redacció 
Ens trobem davant el repte 
d’implementar noves eines 
d’enginyeria lingüística per 
posar la llengua catalana a 
primer nivell com a llengua 
científica i com a llengua a 
l’abast de tothom
Terminàlia parla amb…
Bernat Joan i Marí


TERMINÀLIA parla amb... Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística

Hemeroteca Cientifica Catalana

Entrevista 	 1	 Terminàlia núm. 0entrevistaTerminàlia parla amb...Bernat Joan i Marí, secretari de Política LingüísticaBernat Joan i Marí(Eivissa, 1960)Filòleg,	especialitzat	en	sociolingüís-tica	per	la	Universitat	de	Barcelona.	Conserva	un	record	magnífic	i	molt	especial	de	qui	va	ser	un	dels	seus	professor	més	significatius,	en	Joan	Solà.	Va	fer	la	tesi	doctoral	sobre	els	processos	de	normalització	lingüística	que	han	regit	a	l’Europa	del	segle	xx.	Més	tard	va	aprofundir	encara	més	en	l’àrea	de	sociologia.	Ha	mostrat	una	vocació	i	un	interès	decidit	cap	a	la	literatura	i	ha	conreat	gairebé	tots	els	gèneres:	novel·la,	conte	infantil,	assaig	i	teatre.	Ha	mantingut	una	llarga	preocupació	i	compromís	envers	la	situació	de	la	llengua	catalana,	inquietud	que	mai	no	ha	desvinculat	de	la	situa-ció	política	al	nostre	país.	Com	a	secretari	de	Política	Lingüística	de	la	Generalitat	de	Catalunya	des	del	1	de	setembre	del	200,	manifesta	tenir	una	immensa	sort	i	una	opor-tunitat	única	per	dur	a	terme	tot	allò	que	sigui	capaç	de	fer	per	tal	que	el	català	sigui	una	llengua	normalitzada,	regularitzada	i	de	futur	dins	d’una	societat	desenvolupada	i	plural.	Del	200	al	200	va	ser	eurodiputat	a	Estrasburg	per	la	coalició	Europa	dels	Pobles.Quins fets han estat crucials per a la normalització del català des de l’adveniment de la democràcia?És molt important l’oficialitat de la llengua, vull dir, el dia que es deci-deix que Catalunya té dues llengües oficials i no només una, com a tot l’Estat. L’Estatut d’autonomia del 1979 establia l’oficialitat de la llen-gua catalana com a llengua de ple dret a Catalunya. Sens dubte, això va significar un pas endavant. Des-prés hi va haver la primera Llei de normalització lingüística, de la qual hem celebrat els 25 anys l’any pas-sat. Una altra fita important va ser la segona Llei de política lingüís-tica, la de l’any 1997, en què ja es considera superada la primera llei i que permet continuar avançant en la seva consolidació. Crec que hau-ríem de dir que ara mateix estem en un moment molt  important, perquè ens trobem davant el repte d’implementar noves eines d’engi-nyeria lingüística per posar la llen-gua catalana a primer nivell com a llengua científica i com a llengua a l’abast de tothom.La participació de la societat, fins a quin punt és indispensable per al futur de la nostra llengua?Els  catalans  tenim  una  tradició de resistència que és extraordinà-ria. Al principi de la dictadura, en l’etapa més fosca, hi havia classes clandestines de llengua catalana, sessions al marge de l’oficialitat en què professorat i alumnat arrisca-ven la seva llibertat per a formar-se en català. Després, durant la tran-sició a la democràcia no partírem de zero. Hi havia cooperatives que havien muntat escoles que actua-ven d’una manera lliure, editorials que tenien un pes molt important. Hi havia tot un substrat social que, si no hagués existit, hauria fet molt més difícil la normalització de la nostra llengua. Si mirem temps passats, tota una sèrie  de prohibicions de  l’època franquista que només  fa 30 anys eren relativament fàcils d’instaurar, avui dia serien pràcticament impos-sibles. És a dir, avui dia la capacitat de comunicació i d’autoorganització que té la societat és extraordinària. Poc després de la caiguda de la Unió Soviètica, quan Borís Ieltsin era pre-sident, va haver-hi un intent de cop d’estat. Va ser la primera vegada que Internet va impedir un cop d’estat a través del correu electrònic. Tot això fa pensar que coses que abans es feien d’una determinada manera, ara ja es fan d’una altra. Això, jo diria que ara ens dóna un avantatge molt gran, perquè estem acostumats a organitzar-nos des de la societat civil amb iniciativa prò-pia. Si sense institucions i amb tot el vent en contra es va aguantar, amb tots els mitjans que tenim avui dia tenim el futur assegurat.Valoreu la importància de les noves tecnologies i els mitjans de comu-nicació.EntrevistaTerminàlia núm. 0	 2El món ha canviat molt, fa cent anys allò que era fonamental perquè una llengua assolís la seva plena norma-litat era que ocupés tots els àmbits d’ús, que fos una llengua escrita que tingués una gramàtica i uns dicci-onaris normatius i exhaustius. En aquell context el que era bàsic era l’ensenyament, i l’element de difu-sió fonamental de la llengua era el sistema educatiu. Avui  en dia  tenim un mitjà molt més diversificat. L’ús de les noves tecnologies i els mitjans audiovisu-als ocupen en la vida de les perso-nes un espai realment extraordinari. Comparat amb no fa res, això s’ha incrementat de manera brutal en les darreres dues dècades. No  fa tant de  temps que  jo mateix vaig tenir correu electrònic, i encara hi ha determinades eines informàti-ques i programaris que només fa uns mesos que utilitzo. Estem en un món  absolutament  canviant. Una comunitat lingüística que vul-gui tenir una llengua de ple ús s’ha de servir de tots aquests instruments perquè són els que fan que èpoques passades siguin impossibles. I això és el que per a mi els fa terriblement interessants.Ningú  s’hauria  imaginat  fa  poc temps que avui dia una persona des de casa seva, amb una connexió a Internet, tindria accés a aprendre una llengua, fer una carrera univer-sitària o ampliar el seu coneixement sobre el que més li interessi.A quins aspectes socials s’ha de fer una atenció especial, pel que fa a la normalització del català? Dins d’aquest món nou del qual estic parlant hi ha fenòmens que es donen amb una especial força. Per exemple, ara tenim el repte d’in-corporar a la comunitat lingüística catalana més d’un milió de nouvin-guts des de l’any 2000. Això impli-ca que s’ha de fer un esforç i que s’han d’implementar sistemes dife-rents per a posar el català a l’abast d’aquesta  nova  realitat.  Apren-dre català no és només anar a una classe presencial. Ara tenim siste-mes en xarxa oberts i adequats a les diferents necessitats. Tenim classes virtuals com el Parla.cat, un espai vir-tual d’aprenentatge per aprendre la llengua catalana; l’Optimot, un ins-trument per aprofundir en aspec-tes concrets de la nostra llengua que permet fer consultes lingüístiques en línia. Destacaria molt especial-ment el programa PROFIT, un pro-jecte que vam llançar fa uns anys dedicat exclusivament a l’hostale-ria, atès que el 47 % dels treballa-dors d’aquest àmbit provenen de fora i no saben català.L’objectiu principal és diversificar els mitjans per tal que tothom tin-gui accés al coneixement. Alumnes d’un curs de català que es va fer a l’Associació de Treballadors Pakis-tanesos al barri del Raval van mani-festar que saber català els havia donat tota una sèrie de beneficis: més oportunitats  laborals  i més qualitat en les seves relacions soci-als. Aquelles persones tenien dife-rents motivacions per a aprendre català, però tothom hi havia gua-nyat alguna cosa.Què opineu de la iniciativa de la SCATERM de llançar una revista de terminologia?Hem  hagut  de  treballar moltís-sim per a fer del català una llengua apta per a les necessitats del món i que s’actualitza dia a dia. La majo-ria dels termes que s’utilitzen en l’àmbit científic i tècnic són termes que s’han inventat en els darrers 30 anys. Segons la nostra experiència, el servei del TERMCAT té un gran nombre de visites. Això vol dir que hi ha moltes persones interessades en la terminologia. La iniciativa de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), fili-al de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de llançar una nova revista sens dubte omple un buit que pot interessar a molta gent. Terminà-lia, la nova revista semestral sobre terminologia, aportarà, entre altres aspectes, una visió panoràmica del que s’està fent en l’àmbit de la ter-minologia a Catalunya. El català és una llengua amb una gran capacitat de genuïnitat per absorbir termes forans, i això ho hem d’aprofitar.En quins àmbits professionals cal insistir especialment pel que fa a l’ús del català?Terminàlia parla amb…Bernat Joan i MaríHem hagut de treballar moltíssim per a fer del català una llengua apta per a les necessitats del món  i que s’actualitza dia a dia©	TerminàliaEntrevista 	 	 Terminàlia núm. 0Precisament, des de principi del 2009 tenim un acord amb el Depar-tament de Justícia per a avançar en el coneixement de la llengua catala-na dins d’aquest àmbit. Tradicional-ment, l’Administració de justícia ha estat un sector on el català ha estat en una situació molt precària. Arran d’aquest acord, hem aconseguit que al voltant de sis-cents bufets d’advo-cats s’hi hagin adherit amb l’objec-tiu de l’actualització terminològica en català perquè el llenguatge de la justícia —un llenguatge molt par-ticular i molt hermètic— es pugui expressar també en català. Farem un seguiment d’aquest acord i avalua-rem quin impacte té en termes d’in-tensitat d’ús; és a dir, valorarem si es fan més judicis en català, el grau de regularització terminològica o fins a quin punt la terminologia pròpia d’aquest àmbit es normalitza i s’as-senta en català.En relació amb els missatges publi-citaris, retolació, reclams al con-sum, etiquetatge..., què s’està fent? El tema de la publicitat és bastant complicat. D’una banda, hi ha els drets lingüístics de les persones usu-àries de béns i serveis, que està regu-lat i en procés de ser regulat encara més a través de la Llei de política lingüística i el futur Codi de con-sum, que està a punt de ser aprovat pel Parlament català. Però, d’altra banda, una empresa pot fer la publi-citat de la manera que li sembli més oportuna. I aquí jo diria que es dóna una situació interactiva: a mesura que s’afermin els drets lingüístics de les persones en tant que consu-midors, la publicitat s’adaptarà al que hi ha, sense  transformar-ho, perquè aquesta no és la feina dels publicistes. En canvi, la funció d’un govern és completament diferent. Un govern ha de garantir els drets dels ciutadans, entre els quals hi ha els drets lingüístics. Novament, la ciutadania hi té molt a dir per a exi-gir el compliment de les normes en matèria de consolidació dels seus propis drets lingüístics.Quines idees principals voldríeu destacar de la vostra participació a la Universitat Catalana d’Estiu 2009, a Prada de Conflent?Principalment, que un govern pro-gressista ha de treballar per la igualtat de les persones. La mesura de l’èxit o del fracàs d’un govern passa precisa-ment per aconseguir aquesta igualtat d’oportunitats. Per tant, entenem que la política lingüística és una política social de primer ordre. Tothom ha de poder participar en igualtat de condi-cions i les persones han de tenir tots els elements de participació neces-saris. És cert que una persona pot viure a Catalunya sense saber català, però aleshores li serà difícil participar plenament en la societat. La llengua agermana perquè facilita la comuni-cació i la participació.Quines prioritats establiríeu a curt termini?En  primer  lloc,  incorporar  a  la comunitat catalanoparlant el milió de persones nouvingudes al nostre país perquè siguin plenament ciuta-dans en tots els drets i tots els deu-res. Seguidament, dotar el català perquè sigui una llengua moderna. En aquest sentit la qüestió de la ter-minologia és fonamental i d’un gran dinamisme dins de la normalització de la llengua. I, en tercer lloc, caldrà esmerçar recursos en aquells àmbits en què la llengua catalana es troba en un estat més precari.Hi ha algun aspecte que us agrada-ria comentar especialment?Sí, en efecte. No hem parlat de la projecció internacional del català i de la presència del català a Euro-pa.  Tenim  el  repte  d’aconseguir que el català sigui una llengua ofi-cial  plenament  regularitzada  en el context de la Unió Europea. La Generalitat de Catalunya participa d’una manera activa a la Xarxa per Promoure la Diversitat Lingüística europea (Network to Promote Lan-guage Diversity), que està integra-da per associacions, estats i comu-nitats autònomes. És una mena de lobby que actua davant Brussel·les i davant d’Estrasburg amb la intenció de fer que la llengua catalana, entre d’altres, sigui plenament oficial a la Unió Europea.Núria Pérez-PérezConsell de Redacció Ens trobem davant el repte d’implementar noves eines d’enginyeria lingüística per posar la llengua catalana a primer nivell com a llengua científica i com a llengua a l’abast de tothomTerminàlia parla amb…Bernat Joan i Marí

TERMINÀLIA parla amb... Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana