Clotet Perarnau, Núria

Gallart Gallego, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER 
Els fenómens produits 
pels aiguats 
La dinamica deIs vessants i deIs rius originada per la crescuda del novembre de 1982: 
Amilisi geomorfológica i consideracions sobre la previsió de novescrescudes 
Introducció 
Amb aquesta breu nota pretenem 
explicar d'una manera sintetica i sim-
plificada els fenómens esdevinguts a 
la conca del L10bregat a causa deis 
aiguats del passat mes de novembre. 
Aquesta síntesi deis fet s ha estat 
possible gracies a un estudi molt 
més ampli que s'ha realitzat, en-
carregat pel servei Geológic de la 
Generalitat de Catalunya, i a les 
tasques de recerca que en aquest 
mateix sentit s'estan duent a ter-
me des de fa dos anys, per enca-
rrec del mateix servei, a I'alta 
conca del L1obregat. 
Tractarem per separat la dinami-
ca deis vessants i de les petites 
conques de la dinamica deis 
grans eixos fluvials, donat que 
varen tenir un comportament 
moIt diferent. Finalment analitza-
rem el · paper de I'embassament 
de La Baells i les possibilitats 
que es produeixi una crescuda de 
les mateixes característiques. 
Les pluges 
Malauradament, la xarxa plu-
viometrica de la conca del L1obre-
gat és poc densa i no hi ha cap 
aparell pluviogrMic. Les instal.la-
cions pluviometriques es limiten 
a un s aparell s que recullen 
I'aigua, i cada matí I 'observador 
mesura la que ha caigut des del 
matí anterior. Aquest metode és 
suficient per a coneixer la quanti-
tat de pluja que cau durant cada 
any, i la repartició mensual i esta-
cional deis períodes de pluja, pe-
ró és insuficient per a aItres estu-
dis de gran interes, com la di na-
mica d'un aiguat com el recent-
ment esdevingut, o els proble-
mes d 'erosió de sóls i degradació 
deis vessants. 
L'única estació que realitza va-
ries lectures diaries és la de la 
Molina, encara que fora de la con-
ca del Llobregat i orientada cap al 
No rd. 
EIs re·sultat s de les mesures 
pluviómetriques mostren que la 
L'EROL 
Ca/ MeSlre, a Guardia/a, parrir pe/ lIIig 
pluja va durar aproximadament 48 
hores, i que els totals recollits 
augmenten notablement al 
acostar-nos a la serralada (J 18 
mm a Viladomiu Nou, 186 mm a 
Berga, 257 mm a Fígols, 340 mm 
a la Pobla, 340 mm a Vallcebre i 
556 mm a La Molina) (les mesures 
en mm de pluja equivalen a litres 
per metre quadrat). 
A la part superior del grafic 
hem indicat les intensitats de 
precipitació mitjanes mesurad es 
a la Molina. (Hi hem representat 
intensitats de pluja i no quanti-
tats ' perque els períodes d 'obser-
vació no són constants, i, per 
tan!, la superfície del grafic no 
tindria cap valor) . 
Dimlmica deis vessants i de 
les conques de menys de 
10m2 
EIs efectes d eis aiguats d el 
passat novembre en la dinamica 
deis vessant s i els petit s torrents 
han estat poc important s si els 
comparem amb els estralls oca-
sionats en els grans eixos flu-
vials. 
La conseqüencia més impor-
tant en la dinami ca deIs vessants 
han esta I' apar ici ó de nombrosos 
esllavissaments de ti pus "cop 
de cullera". Aquestes esllavissa-
des es produeixen en zones on hi 
ha un sól mol! gruixut constituit 
en gran part per materials fins 
poc plastics que reposen sobre 
una roca impermeable; són tam-
bé requisits un pendent fort i una 
manca de vegetació arbória i / o ar-
bustiva: aquestes condicions es 
donen amb freqüencia ais mar-
ges deis prats i deis camps de 
comeu. una pluja intensa i conti-
nuada porta a la sat uració del sól 
que pren consistencia líquida i 
s'esllavissa si el pendent és prou 
fort i si no hi han arrels prou re-
sistcnts per retenir-Io. Les arees 
afectades per aquest s esllavissa-
ments tenen dimensions redul-
des i el fenomen crea una nafra 
en el vesant i un escolament de 
fang líquid amb pedres, que gra-
cies al se u . poc vo l um , es 
despla~a di stancies relati va ment 
curtes (d 'uns lOO m . com a ma-
xim), i provoca danys general-
ment lIeus. La generalització 
d ' aquest fenomen en sectors de-
terminats com és ara a Sant Julia 
de Vallcebre, a la Pobla de Lillet, 
a Broca etc. comporta una degra-
dació considerable deis ves-
sants, ja que les cicatrius de pro-
cedencia dei s fang líquid , si no 
15 
... " . 
El Basfareny fambé S 'enrabió, a Bagó 
es regeneren, evolucionen per 
aixaragallament i arriben a donar 
Mees sen se sól ni vegetació sol-
cades de petits barrancs (arees 
de Band-Iands). 
Altres tipus d' esllavissaments, 
com el de Torrentsenta a Gósol o 
els del clot d 'Esquers a 
Ma~aners, encara que més es-
pectaculars per les seves dimen-
sions, són d'incidencia més limi-
tada enfront de la degradació 
d'un vessant. 
L'escolament superficial de I'aigua 
pels vessants ha estat poc important 
si el comparem amb els fenómens del 
passat novembre. Així, per exemple, 
hem pogut comprovar que les movi-
litzacions de material originades per 
aquestes pluges en sectors aixaraga-
lIats han estat molt similars a les pro-
16 
DOSSIER 
- -~ ... ..... . 
P E DRALS 
dUldes repetides vegades els estius a 
causa deis forts xMecs. La importan-
cia de I'escolament directe originat 
per aquestes pluges és de caire gene-
ral, de manera que fins i tat en 1I0cs 
molt sensibles, com són els camps de 
conreu, no s'han observat noves inci-
sions. . 
Per contra, els fenómens d'escola-
ment lligats a petits aqüífers superfi-
cials han tingut una importancia molt 
marcada creant forces incisions en al-
gunes arees conrreades o originant 
corrents de f,mg líquid en elllit d'al-
gun torrent. 
Tot aquests fenómens deis vessants 
són el resultat d 'una pluja d 'intensi-
tat similar a la velocitat d ' infiltració 
de la major part deis sóls, peró man-
tinguda moltes hores. 
Als llits deis torrents s'observa una 
crescuda important, en general supe-
rior a les de I'estiu de181, encara que 
en alguns casos ha estat cabals com-
parables. A diferencia de les crescu-
des d'estiu, aquesta ha estat una cres-
cuda d'aigua molt poc carregada de 
materials en transport i amb cabals 
que s'han mantingut molt més temps 
aixó ha produH una important evolu ~ 
ció deIs lIits, de manera que els matei -
rals dipositats en els lIits han estat eli-
minats i els 10rrents han tingut ten-
dencia a I'encaixament. Els materials 
procedents deIs lIits deis torrents han 
estat aportats a la xarxa principal o 
s'han acumulat en forma de con de 
dejecció i el torrent ha estat obligat a 
canviar el seu tra~at com és el cas de 
la part baixa del Riutort. 
Les conques que tenien un dé-
ficit de cabal a causa de la infil-
tració en les Céilcaries han man-
tingut aquest deficit, per contra, 
les conques que havien registrat 
crescudes mol! . minses o inexis-
tents a I'estiu del 81 a causa 
d'una cobertora vegetal impor-
tant han registrat crescudes nor-
mals per la seva superfície, men-
tre que les conques amb 
cap~aleres molt degradades que 
havien registrat crescudes molt 
importants a I'estiu del 81, ara 
han tingut cabals més en corres-
pondencia amb la seva superfí-
cie, i molt menys carregats de 
materials. 
Aquests fets són concordants 
amb les observacions realitzades 
sobre I'escolament als vessants, 
és a dir, I'aigua procedia d'un es-
colament directe poc violent o 
d'escolament hipodérmic, la qual 
cosa va esmoiteir els contrastos 
entre les conques més degrada-
bIes i les més estables, tantma-
teix hem pogut observar compor-
taments diferents entre conques 
de característiques molt similars 
en funció de la seva orientació. 
Com a conclusió d 'aquests 
apartats cal remarcar que les pe-
tites conques torrencials van 
subministrar els eixos fluvial s 
principals cabals importants 
mantinguts moltes hores i relati-
vament poc carregats de sedi-
ments, essent la major part 
d'aquests propers a la competén-
cia de les aigües, ja que proce-
dien del llit i no deis vessants. La 
generalització de la crescuda a 
totes les petites conques que in-
tegren la cap~alerá del Lobregal 
va produir un efecle sumatori 
deis cabals en arribar als eixos 
principals. 
La dinamica deis llits princi-
pals 
Les umques mesures de ca-
bals que es tenen de la crescuda 
són 'les obtingudes a I'embassa-
men! de La Baell s, deduldes de 
L'EROL 
les alc;:ades d'aigües i del cabal 
que sortia per les comportes. 
Aquestes dades han estat facili-
tades pels Srs. Calonge i Sosa, 
de la Confederació H idrogrMica 
del Pirineu Oriental. 
Aquestes mesures les hem in-
dicades a la part superior del gnl-
fie: la forma esglaonada de la cor-
ba és deguda als intervals de lec-
tura; durant moltes hores les lec-
tures es van realitzar cada 15 mi-
nut s. 
Més endevant comentarem 
I'important paper que tingué la 
presa en regular la crescuda. 
Abans de la crescuda, els prin-
cipars rius de la conca del Lobre-
gat, si exclu"im la riera. de Saldes, 
tenien uns lIits molt estables, 
amb les ribes molt ben fixades 
per la vegetació, i amb un trans-
port d'al.luvions poc import a nt. 
La poca quantitatd'al.luvion s 
subministrada per les ribes deis 
lIits i pels vessants feia que una 
part molt important deis códols 
del lIit del L100bregat procedissin 
de les explotacions de carbó: 
efectivamanet, al lIit del L1obre-
gat, més avall de la confluencia 
amb la riera de Saldes, abans de 
la crescuda, hi havia un 28070 de 
códols que procedien indubtable-
ment de les runes mineres. Des-
prés de la crescuda, aquest tipus 
de códols pn'lcticament ha desa-
paregut, la qual cosa ens dóna 
una idea deis canvis soferts pel 
lIit i de la mobilització del al.lu-
vions de les ribes, ara inestables. 
Després d'haver estudiat amb 
detall alguns trams deis lIits f1u-
vials, hem pogut reconstruir els 
mecanismes de la crescuda, i la 
raó d'algunes de les destrosses 
més importants que han sofert 
les zones afectades. 
A. continuació exposarem breu-
ment aquests mecanismes: 
Un deis fenómens més carac-
terístics de les crescudes dei s 
rius és la formació de barratges 
("embacles") peIs troncs arrose-
gats per le s áigües. Aquests 
troncs tendeixen a fixar- se a qual-
sevol obstacle, augmenten així la 
seva eficacia i provoquen un re-
presa ment de les aigües. Si 
aquest obstacle cedeix, es pro-
dueix una ona brusca de crescu-
da que tendeix a amplificar-se en 
trencar els altres barratges , arri-
bant a vegades a proporcions 
realment catastrófiques. 
Els barratges més important s 
són els que es produeixen en els . 
pont s massa estrets. Els tro ncs 
acumulat s arriben en molt s ca-
sos a bloquejar quasi tot a lment 
el pont, fins accedir aquest a cau-
sa de I'empenta de I'ai gua, i 
produir-se una violenta crescuda 
L'EROL 
DOSSIER 
L 'esllavissada en tre Cercs i Guardiala 
El Pon t del Callet, a Guardiala. 
en so rtir bruscament l'a igua re-
presada. Aquest és e l cas del 
Pont del Collet, les arcades del 
qual van quedar barrades pel s 
troncs fin s que es va esfrondar la 
part dreta del pont , i el violent 
flux d'aigua va erosionar la riba 
dreta i enderrocar parcialment al-
gunes edificacions auxiliars de 
les mines. 
Fora de les zones de gorja, els 
rius acostumen a presentar tres 
lIits: un lIit anomenat menor , per 
on circulen els cabals més fre-
qüent s i les petites crescud es; un 
lIit major que s' inunda peri ódi ca-
ment, cada 5 o 10 anys; i un Ilit 
major extr:lOrdinari o te rra ss a 
inundable que s' inunda només 
amb les gran s crescudes, cada 40 
o més anys. Al Ilit majo r hi acos-
turna a haver arbres de ribera, i, 
VILADÉS 
en alguns casos, hortes que 
s'aprofiten de I'aigua. Al Ilit ex-
trao rdinari acostuma a haver-hi 
ho rt s, molins antics, , moderna-
ment, edi fi cis d ' habitatges o in-
du strial s . 
Quan es produeix una crescu-
da de gran importancia, el cabal 
que circula per la zona inundada 
és més important que el que cir-
cula pel Ilit menor, i aixó té una 
gran importancia practica. Si la 
zona inundada és ocupada no-
més per hort s o prat s, si bé que 
aquests ofereixen danys relativa-
ment poc important s, I'aigua es 
evacuada d ' una manera regular 
sen se gran s dest rosses . Si la zo-
na inundada és ocupada per a r-
bredes den ses, els arbres arros-
segats per la crescuda queden 
aturat s formant barratges i impe-
17 
DOSSIER 
El pan/a pleníssim. Laigua arriba a I'alrada maxima. lUIGI 
L 'embassamen/ reca//í i a/ura /a riuada 
deixen el pas de I 'aigua, de mane-
ra que el niveH de I'aigua puja 
considerablement fins que s'obre 
pas entre els t roncs , canviant la 
situació del Hit, i arrossegant una 
gran quantitat de códols i d'ar-
bres . Si la zona inundable és ocu-
pada per edificacions de viven-
des o industrials, a més dei s 
danys que hi produeix I'aigua, en 
disminuir el cabal evacuat per la 
zona inundada , el Hit menor és 
cbligat a evacuar una major quan-
titat d'aigua i sofreix modifica-
cions' important s, erosionant les -' 
ribes i fent malbé els dics i les 
construccions que el voregen. 
Un altre fenómen de gran im-
porUlI1cia és I 'e ncad e nament 
deis processos al Harg del riu. 
Efeclivament, si en un punt del 
nu , per qualsevol raó, I'a igua és 
18 
lUIGI 
obligada a transportar una gran 
quantitat de códols, més tard o 
més d'hora, I'aigua perd velocitat 
i els abandona, formant una acu-
mulació al mig del Hit; aquesta 
acumulació provoca la desviació 
del flux cap a les ribes, que són 
erosionades i augmenten nova-
ment la quantitat d 'al.luvions 
arrossegada pel riu . 
Aquest encadenament fa que 
es pugui estudiar la dinc'¡mica del 
riu només en un punt, i fa també 
que algunes de les obres de rect i-
ficació sigui n poc eficaces o, 
fins i tot, periHoses . Si, per exetn-
pie, protegim un tram del riu amb 
dics, en disminuir el fragment de 
I'aigua contra les ribes i impedir 
que I'aigua surit del Hit, augmen-
tem considerablement la veloci-
tat de I'aigua, de manera que 
aquesta és capac d'arrossegar 
els gran s blocs del fons del !lit· 
en el punt on els dics s'acaben' 
laigua perd félpidament velocitat 
en augmentar el fregament i 
eixamplar-se el llit, de manera 
que es veu obligada abandonar 
els blocs que transporta va, i 
aquests blocs queden al mig del 
riu desviant I'aigua cap a les ribes 
que d'aquesta manera són ero-
sionades intensament. 
El paper de I'embassament 
de La Baells 
La simple observació de la gra-
fica deis cabal s ja mostra la im-
portancia que ha tingut I'embas-
sament en la siminució deis 
danys de la crescuda. 
Podem resumir el paper de 
I'embassament en quatre punts 
fonamentals: 
a) reducció deis cabals ma-
xims; de 1250 m3 /s a I'entrada, 
només s' assoliren 810 a la sorti-
da. 
b) eliminació deis cops d'aigua 
produi'ts per la ruptura deis ba-
rratges, ja que cal considerar que 
les dades de cabals d 'entrada 
són cabals mitjos per a cada pe-
ríode de 15 minuts o més, i els ca-
bals instantanis podien esser, 
molt més importants; a la sortida 
el régim de les aigües era moIt 
més regular. 
c) retenció de la major part deis 
troncs deis arbres. la hem co-
mentat el paper perjudicial que 
tenen els troncs d 'arbres Iliures 
en la dinamica de la crescuda.; 
I'embassament en retingué una 
gran quantitat i, conseqüent-
ment, disminuí els embacles al 
tram del riu situat més avall. 
d) retard de la crescuda: EIs ca-
bals realment importants foren 
retardats unes 7 hores, la qual co-
sa permeté I'evacuació de les zo-
nes inundables. 
L'embassament de La Baells 
hagués pogut encara millorar la 
seva eficacia amb un bon siste-
ma de prevenclO de crescudes. 
Encara que la conca de I'ah L1o-
bregat és curia i, per tant, la for-
mació de les crescudes és rapi-
da , un millorament de la xarxa 
pluviométrica permetria un estat 
d 'a lerla a la presa en cas de for-
tes pluges, de manera que les 
comportes podrien obrir-s e 
abans que arribés el gran volum 
de crescuda o, almenys, així qu.e 
laigua arribés a una cota sufl-
cient o O'aquesta manera es mdlo-
raria la seguretat de la matelxa 
presa, i la regulació de les cres-
cudes. 
L'EROL 
DOSSIER 
La crescuda de novembre de 1982 a )' AIt Llobregat. 
Intensitats mitjanes de pluja a I'observatori de La Molina 
o 
• 
10 
20 
.. ' 
'"'' 1200 
"00 
1000 
000 
eoo 
700 
eoo 
.00 
400 
300 
200 
100 
o 
e 
I 
12 
Ola 6 
I 
c----- ... 
.. -_.-
_ .. 
----
,. 24 6 
1 
~n 
-
.. J n/JUln 
-\) ~ 
.~ 
1 
I / l~ 
.J I l ~ 
I ~ VV\I\ "1 
r-
-
/ \ L 
I / UI lA ..... ~ 
.--J I ~ ~ ~ 
c-' 
---.... ~ 
12 ,. 2' 6 1 ,. 24 e 11 
Ola 7 Ola 8 
Cabals d'entrada (Hnia gruixuda) i de sortida (Hnia prima) a I'embassament de La Baells 
Prevenció d'una nova cres-
cuda 
Des del punt de vista pnktic, 
una de les dades més importants 
respecte a una crescuda com la 
que ens ocupa és el seu període 
de retoro, és a dir, el temps que 
passanl abans que toroi a repetir 
una crescuda de la seva mateixa 
importancia . Evidentment, 
aquests célJculs són de tipus es-
tadístic i, per tant, els seus resul-
tats no són d'una certesa absolu-
ta, sinó valids dintre d'uns mar-
ges relativament amplis, peró de 
gran importancia per a la cons-
trucció de ponts, embassaments 
i qualsevol inversió relacionada 
ambels rius. 
Per a preveure la cresdcuda que 
correspon a un període de retoro 
determinat, cal tenir un registre 
de crescudes durant un període 
de temps similar o superior al 
del període de retoro que ens in-
L'EROL 
teressa; si tenim en compte que 
les mesures regulars de cabals 
deIs nostre's rius no s'iniciaren 
fins a mitjans d 'aquest segle, 
comprendrem facilment que cal 
recórrer a estudis histórics per a 
crescudes importants de període 
de retoro superior als 50 anys. El · 
període de retoro previst per a la 
crecuda de novembre passat, cal-
culat a partir deIs registres de ca-
bals existents, és superior als 
500 anys, és a dir, no es repetira 
fins al segle XXI. Aquestes obser-
vacions mostren la gran impor-
tancia que tenen els estudis his-
tórics per a la preven ció de cres-
cudes catastrófiques. En la nos-
tra opinió basant-nos en les da-
des históriques indicades i . en els 
canvis soferts pels llits deIs rius, 
. considerem que aquesta crescu-
da té un període de retoro com a 
maxim de 50 anys. 
Amb aquestes breus reflexions 
sobre la crescuda deIs dies 7 i 8 
de novembre pretenem donar 
unes idees de com el desenvolu-
pament del coneixement deIs fe-
nómens naturals deIs nostre país 
pot ajudar a preveure i a dismi-
nuir les destrosses produldes per 
¡es anomenades "catastrofes 
naturals". Els estudis' geomorfo-
lógics, geológics i histórics són 
relativament económics i poden 
estalviar grans quantitats de di-
ners en orientar la. ordenació del 
teritori i obres públiques d 'una 
manera més adequada amb els 
gran fenómens naturals, molt 
més previsibles del que pensa 
I'opinió pública, i moIt menys ca-
tastrófic per si mateixos que per 
una planificació poc' adequada. 
Núria elotet, del Departament de 
Geomorfologia de la Universitat de 
Barcelona 
Francesc Gallart, de l'Institut d'ln-
vestigacions Geológiques Jaume AI-
mera 
19 


Els fenòmens produïts pels aiguats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert