Martín, Pau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

117
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
La didàctica de la prehistòria 
als instituts gironins: 
realitats i possibilitats
per Pau Martín Machín*
* Pau Martín Machín és arqueòleg i professor de ciències socials a l’Institut de Vidreres

119
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
................................................................................................................................. PAU MARTíN MACHíN 
INTRODUCCIÓ
Durant els anys que vaig passar treballant en la recerca arqueològica i en la difusió del 
patrimoni, em preguntava com s’estaria explicant la prehistòria i l’arqueologia als estudi-
ants dels instituts gironins.
Com tants arqueòlegs, he deixat l’arqueologia de camp per passar a la docència en Cièn-
cies Socials i ja fa 4 anys que treballo com a professor de secundària. Ara doncs, havent 
estat als dos costats de la trinxera, és potser el moment de posar en comú una sèrie de 
reflexions sobre la difusió de l’arqueologia i la prehistòria a les aules.
La voluntat del meu article és que aquest pugui ser d’utilitat a tots aquells arqueòlegs i/o 
professors d’institut, que vulguin difondre els coneixements dels jaciments prehistòrics gi-
ronins als visitants o estudiants.
LA PREHISTÒRIA SEGONS ELS CURRíCULUMS VIGENTS
DEL DEPARTAMENT D’ENSENyAMENT. NORMATIVA I REALITAT
Els continguts a tractar en els instituts catalans venen dictats per la normativa estatal 
i autonòmica. Concretament els trobem a la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 
3 de maig (LOE), la Llei d’Educació de Catalunya 2009, de 20 de gener (LEC), i el 
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments 
de l’educació secundària obligatòria en aquesta comunitat (DOGC núm. 4915 de 
29.06.2007). 
Figura 1. Classes de prehistòria amb pissarra digital interactiva. Institut de Vidreres.
120
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: Realitats i possibilitats ............................................. .
Segons els Currículums i itineraris que dictaminen aquestes lleis, i que distribueixen els 
temaris segons els cursos, la prehistòria es treballa únicament al primer curs de l’ESO 
(alumnes de 12-13 anys, l’antic 7è d’EGB). Els continguts històrics s’ordenen cronològica-
ment des de primer fins a 4rt curs de l’ESO i això fa que la prehistòria s’imparteixi en la 
part inicial del primer curs.
Tractar la prehistòria tan aviat té avantatges i inconvenients. Si d’una banda els alumnes 
són encara poc madurs intel·lectualment, i l’abstracció que els requereixen certs conceptes 
del període se’ls fa molt difícil d’assolir, d’altra banda mostren una gran curiositat per tot 
allò que ells associen a l’arqueologia. És cert que sovint els interessa la part romàntica 
o de grans “descobriments” (sovint per influència cinematogràfica) que ells associen a la 
tasca dels arqueòlegs, però el docent pot aprofitar aquest interès inicial per engrescar-los 
en l’explicació del desenvolupament real de la recerca arqueològica.
Cal tenir en compte que sovint els objectius educatius de l’ESO no se centren només en 
la memorització d’una sèrie de conceptes teòrics, sinó sobretot en l’assoliment d’una 
sèrie de procediments o mètodes d’aprenentatge. Així per exemple, no es tractaria no-
més d’aprendre les etapes en què es subdivideix la prehistòria, sinó també d’entendre, 
comprendre i saber utilitzar les eines i recursos de què disposem per tal de conèixer-la i 
treballar-la, com ara un fris cronològic o una taula comparativa. 
Les directrius normatives formen un cos teòric que a vegades és difícil d’adaptar al 
funcionament real de les aules d’avui dia. Recordem que l’Educació és des de fa uns 
anys obligatòria fins als 16 anys, és a dir fins a 4rt d’ESO, si és que l’alumne/a no 
repeteix cap curs. Els grups-classe estan formats d’una mitjana entre 25 i 30 alumnes. 
Figura 1.2. Classes amb ordinadors portàtils dins el programa 1x1. Institut de Vidreres.
121
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
Entre aquests grups trobem molta diversitat, tant pel que fa a l’interès i al comportament, 
com pel que fa a les capacitats i ritmes d’aprenentatge. Cal tenir en compte que tant 
l’elevat nombre d’alumnes per aula com la gran diversitat condiciona el ritme de les classes 
i marca les possibilitats reals de la matèria a impartir, molt més del que la marquen 
els teòrics currículums vigents. Per sort existeixen avui dia un gran nombre de materials 
adaptats per ajudar a aquests alumnes. En algun cas podem trobar llibres amb el mateix 
contingut, però adaptats per a nouvinguts o alumnes amb ritme d’aprenentatge més lent. 
Per a adaptacions més profundes, continuen sent molt vàlids els dossiers elaborats ja fa 
uns anys dins el Programa d’Educació Compensatòria, que sintetitzen de manera molt 
senzilla els principals conceptes a assolir.
Una novetat important a tenir en compte és la incorporació massiva dels instituts catalans, 
durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012, als anomenats Plans Educatius Digitals (ano-
menats 1x1 i 2.0). Es tracta d’un gran canvi, si bé sobretot a nivell instrumental, doncs 
es tracta de deixar en segon terme els llibres en paper i les pissarres tradicionals i substi-
tuir-les progressivament per ordinadors portàtils, llibres digitals online i pissarres digitals 
interactives. L’experiència és tan recent que és aviat per fer balanç, però aquest seria ara 
positiu segons l’opinió de la majoria d’alumnes i docents.
LA PREHISTÒRIA A TRAVéS DELS LLIBRES
He recollit i comparat els continguts dels diversos llibres de primer d’ESO de les 6 
principals editorials presents als d’instituts de Catalunya: Barcanova, Cruïlla, Text-La 
Galera, Santillana, Teide i Vicens Vives, 
per tal d’observar-ne la les diferents ma-
neres que tenen d’explicar la prehistòria. 
Totes elles disposen avui de llibres digi-
tals, però a la vegada mantenen encara 
les edicions en paper. Si bé les activitats 
i els recursos disponibles (webs, links...) 
són més nombrosos en les edicions digi-
tals, els continguts tractats són pràctica-
ment els mateixos.
La majoria de llibres de text de les editori-
als que s’empren a Catalunya dediquen a 
la prehistòria només una Unitat (un tema) 
de les 15 o 16 que formen part del llibre, 
de les quals la meitat corresponen a l’apar-
tat d’història, i l’altra meitat a l’apartat de 
geografia. Els professors disposem aproxi-
madament d’entre 2 o 3 setmanes per a 
desenvolupar cada unitat. Així doncs el 
temps real de què es disposa per explicar 
tota la prehistòria és d’entre 6 i 9 classes. 
Figura 2. Maleta didàctica Prehistòria i Arqueologia a 
l’Alta Garrotxa. Consorci de l’Alta Garrotxa.
................................................................................................................................. PAU MARTíN MACHíN 
122
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
Tenint en compte que abracem des dels primers homínids fins a l’edat dels metalls, i des 
dels inicis a l’Àfrica fins a la prehistòria de Catalunya, és complex i dificultós aconseguir 
que l’alumnat entengui la magnitud i lentitud dels canvis evolutius, tant a nivell biològic 
com cultural.
El més habitual és distribuir els continguts de la unitat de prehistòria en 6 apartats, dedi-
cant 2 pàgines del llibre a cadascun dels apartats:
L’evolució humana.• 
El paleolític.• 
El neolític.• 
L’Edat dels metalls.• 
La prehistòria a la Península Ibèrica.• 
La prehistòria a Catalunya.• 
A continuació explicarem de manera més detallada quins aspectes es tracten en cadascun 
d’aquests apartats.
En l’apartat inicial s’expliquen les diferències evolutives des dels Australopithecus fins els 
Sapiens-Sapiens. Es simplifica l’arbre genealògic centrant-se en 5 tipus biològics: Aus-
tralopithecus; Homo Habilis; Homo Erectus; Homo Neanderthalensis i finalment Homo 
Sapiens Sapiens. Es sol acompanyar el text amb imatges i dades d’Homínids i Homos que 
permetin una comparació visual.
El segon apartat, el paleolític, s’exposa el mode de vida caçador-recol·lector, amb la vida 
nòmada i aspectes parcials com les eines de pedra, el foc i l’art.
En l’espai dedicat al neolític s’explica l’inici i la difusió de l’agricultura, la ramaderia i 
la vida sedentària, així com l’aparició de noves eines i noves tècniques associades a les 
noves formes de vida.
L’apartat dedicat a la prehistòria més recent, l’edat dels metalls, mostra l’aparició de 
la metal·lúrgia, els profunds canvis en la complexitat societat i el fenomen cultural del 
megalitisme.
Una vegada explicats els conceptes de la prehistòria a nivell general, els alumnes passen 
a veure exemples més propers dels mateixos continguts generals, però ara centrant-nos en 
els jaciments documentats a la Península Ibèrica i a Catalunya. 
A la Península Ibèrica, a més d’explicar les particularitats cronològiques i culturals, s’es-
tudien de manera més detallada els jaciments de la Sierra d’Atapuerca i les pintures de 
les coves d’Altamira. 
En el darrer apartat, el dedicat a la prehistòria a Catalunya, els jaciments de referència 
són Talteüll, les Coves de Serinyà i les mines neolítiques de Gavà. Tots aquests contin-
guts descrits solen estar poc actualitzats i no difereixen gens dels que apareixien en els 
llibres de text fa 20 anys (sí ho fan en els aspectes didàctics i visuals). Potser la “novetat” 
és l’aparició del jaciment d’Atapuerca i de les mines de Gavà. Sobta que ni s’esmenti 
en cap llibre de text un jaciment avui dia tan destacat com el poblat neolític lacustre de 
la Draga (Banyoles).
Queda clar doncs que es vol explicar la prehistòria d’una manera molt sintètica i amb 
l’objectiu de què quedin clars els punts més representatius de l’època.
La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: Realitats i possibilitats ............................................. .
123
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
LA PREHISTÒRIA FORA DELS LLIBRES
Si bé la base de les classes de socials continua essent la lectura comprensiva, expli-
cació i posterior realització d’exercicis del llibre, avui dia es porten a terme diverses 
activitats que van molt més enllà d’aquestes pràctiques tradicionals. Veiem un repàs 
de les múltiples activitats relacionades amb la difusió de la prehistòria que es porten 
a terme en els instituts gironins, ja sigui dins o fora dels centres.
Dins de les aules
Els recursos més habituals emprats pels docents són sobretot audiovisuals, i consistei-
xen en passar pel·lícules de ficció o documentals. Avui dia hi ha materials audiovisuals 
excel·lents i molt didàctics, ja que les animacions per ordinador han permès recrear 
molts aspectes del passat que difícilment eren imaginables pels alumnes d’alguna altra 
manera. Dues fonts per a trobar materials audiovisuals són la web de filmaffinity, per 
a continguts generals i la web edu3.cat per a jaciments catalans.
Pel que fa als recursos informàtics, a més dels ja esmentats llibres digitals, podem 
trobar molt material d’ampliació de continguts a la xarxa (com xtec.cat o edu365.
cat). També es poden trobar algunes activitats del programa jclic relacionades amb 
la prehistòria (es poden trobar a la biblioteca de recursos de la zona jclic de la 
web d’xtec). Darrerament s’està portant a terme una digitalització exhaustiva de 
les aules dels instituts catalans. La incorporació dels llibres digitals ha obert noves 
possibilitats, doncs les diferents editorials incorporen petits audiovisuals o enllaços 
a múltiples recursos externs.
Un altre dels possibles recursos, sovint poc utilitzat, és la possibilitat de portar un 
arqueòleg a l’aula que expliqui en què consisteix la seva feina. És una manera molt 
interessant d’apropar la realitat de la recerca arqueològica a l’alumnat, que sempre 
mostra més atenció als professionals externs que als propis docents, per considerar 
la xerrada com un fet més “autèntic” i poc habitual. La xerrada resulta interessant, 
no només pel coneixement dels aspectes específics de la disciplina arqueològica en 
sí, sinó per la recerca en general i per les condicions laborals en particular. A aquest 
efecte, cal comentar que són nombrosos els instituts gironins que compten amb algun 
professor de Socials que en una etapa laboral anterior ha participat en excavacions 
arqueològiques de manera professional, i per tant pot realitzar la xerrada ell mateix 
o contactar amb algun company encara en actiu.
Una altra variant és la possibilitat de realitzar tallers a les aules, habitualment en grups 
de 3 o 4 alumnes i emprant materials relacionats amb la prehistòria. El més habitual és 
fer servir reproduccions o materials autèntics. Resulten molt funcionals Les maletes didàc-
tiques i materials auxiliars disponibles als Centres de Recursos Pedagògics.
Fora de les aules
Una de les activitats que els alumnes poden realitzar fora de les aules, són les sor-
tides, que els permeten englobar en una mateixa experiència l’observació directa, 
l’explicació i l’experimentació pràctica, facilitant així el seu procés educatiu. 
................................................................................................................................. PAU MARTíN MACHíN 
124
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
Figura 3. Grup d’alumnes visitant l’excavació de la Draga.
Figura 4. Cabanes al Parc Neolític de la Draga.
La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: Realitats i possibilitats ............................................. .
125
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
Cal tenir en compte, però, que les sorti-
des tenen l’inconvenient de que suposen 
una despesa mitja d’entre 10 i 15 euros 
per alumne, si tenim en compte els costos 
dels autobusos i de les pròpies activitats. 
Aquest preu, que pot semblar poc impor-
tant, fa que alguns alumnes no puguin 
o no vulguin participar de les sortides. 
Les visites a jaciments parteixen sempre 
d’una visita guiada portada a terme per 
part de guies o monitors (que sovint a 
la vegada són arqueòlegs); aquesta vi-
sita es complementa habitualment amb 
tallers didàctics sobre diverses activitats 
prehistòriques: cacera, pintura, teixit, 
ceràmica....
Les sortides, més habituals que es realit-
zen en el marc de la prehistòria gironina 
són en primer lloc la visita al Parc Ne-
olític de la Draga (Banyoles); en segon 
lloc, el Parc Arqueològic de les Coves de 
Serinyà, i en tercer lloc les activitats edu-
catives realitzades per la seu a Girona 
del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 
També en ocasions cal tenir en compte la 
visita a exposicions temporals, sovint iti-
nerants, que solen oferir la possibilitat de 
visites guiades i en alguns casos també 
de tallers didàctics.
Resulta d’especial interès, a més de ser 
gratuïta, la visita a jaciments arqueolò-
gics en procés d’excavació. Els alumnes 
poden observar “en viu i en directe” com 
treballen els arqueòlegs i a més escoltar 
de la mà d’ells mateixos les novetats del 
jaciment i el dia a dia de la seva feina. 
Cal tenir però en compte, que la majo-
ria d’excavacions es fan a l’estiu, quan 
no hi ha classes, i que les d’urgència, 
resulten més complicades de visitar per 
part dels estudiants, doncs s’ubiquen 
sempre al voltant d’edificis o serveis en 
construcció.Figura 6. Taller didàctic de ceràmica. Arqueolític.
Figura 5. Visites al laboratori de camp  de la Rectoria 
d’Oix durant l’estada dels arqueòlegs de la Cova 120.
................................................................................................................................. PAU MARTíN MACHíN 
126
RE
C
ER
C
A
 I 
IN
v
ES
TI
G
A
C
IÓ
VALORACIONS FINALS I PROPOSTES 
Durant els darrers anys, la didàctica de la prehistòria, com la de la resta de Ciències So-
cials, ha realitzat avenços considerables. El volum de materials i d’activitats disponibles, 
així com la qualitat i diversitat dels mateixos ha augmentat de manera notable.
El problema és que el nombre d’hores de què disposen els alumnes i els docents és limitat 
i les dificultats del dia a dia poden arribar a desanimar al més entusiasta. Malgrat això 
l’ensenyament de la prehistòria des dels instituts, o agafant a aquests com a eix verte-
brador, ha de ser un element clau de la divulgació del nostre passat i de la valoració del 
nostre patrimoni.
Considero especialment recomanable l’apropament directe dels alumnes a la tasca ar-
queològica actual, mitjançant les visites a jaciments o les xerrades dels professionals que 
hi treballen. D’una banda s’aconsegueix un major interès per la proximitat geogràfica 
dels alumnes als jaciments locals i comarcals i de l’altra es dóna a conèixer el patrimoni 
arqueològic gironí.
Respecte a la consolidació dels coneixements, o a l’absència de la mateixa, que sovint 
tant desespera als docents, voldria afegir una reflexió optimista: no hi ha cap major èxit 
per algú que vol compartir els “seus” coneixements que ser capaç d’encendre l’espurna 
de l’interès i la il·lusió, ja que si s’aconsegueix, aquesta es manté viva quan les dates, els 
noms i els conceptes s’han esvaït. Cal doncs que persistim en els intents de motivar als 
alumnes en el coneixement de la seva prehistòria. 
FONTS CONSULTADES 
ALBET, A i altres. POLIS 1. Ciències socials, geografia i història. Vicens Vives, 2010. 
ALBET , A. i altres POLIS 1. Ciències socials, geografia i història. Quadern per a la diversitat. Vicens Vives, 2010. 
ALCOVERRO, J i altres. Geografia i Història 1r d’ESO. Editorial Teide, 2007
BOJ, I. Retorn a la prehistòria. Rafael Dalmau, 2000.
CABALLERO, JM i altres. Ciències Socials, geografia i història. Santillana, 2010.
CORTÉS, X i altres. Ciències Socials 1r Curs. Text-La Galera, 2010
GÓMEz, X I REULA, J. Ciències socials, 1r Cicle d’ESO 1. Cruïlla Proj. 3.16, 2010
TRAPAT, CRISTÔFOL i altres. Socials, 1r d’ESO. Editorial Barcanova, 2010
http://www.ub.edu/histodidactica/  (Recursos per a la Didàctica de la Prehistòria)
http://www.xtec.es/recursos/socials/historia.htm. Infinitat de recursos pel professor.
http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/index.htm. Recursos per a l’alumnat.
www.xtec.es/sgfp/llicencies/200809/memories/1991m.pdf. Temari de primer d’ESO adaptat de manera 
excel·lent en forma de dossier imprimible i fotocopiable.
http://clic.xtec.cat/ca/index.htm. Per a trobar activitats del programa jclic.
http://www.filmaffinity.com/es/movietopic.php?topic=694593. Per cercar pel·lícules, sèries o docu-
mentals sobre la prehistòria universal.
http://www.edu3.cat/ Per a programes emesos per Televisió de Catalunya .
Prehistòria i Arqueologia a l’Alta Garrotxa. Maleta didàctica. Disponible al Consorci de l’Alta Garrotxa
El Paleolític i el Neolític. Maletes didàctiques d’Arqueolític. Disponibles als Centres de Recursos Pedagògics.
La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: Realitats i possibilitats ............................................. .


La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: realitats i possibilitats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert