Bergadà Mitjans, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tot el que veiem sens projecta del
revés a Ia retina, el nervi òptic ens
ho envia a! cervell i ell, autornàtica-
ment. ho posa del dret i ja està... Per
difícil que això sembli, després de
generacions i generacions d apre-
nentatge ho fem en mi11ésimes de
segon i sense difictiltats ni greus
conseqüéncies...
La història, però, és una altra cosa.
No podem girar ledat rnitjana i que,
sobtadament, ens caigui Jaume 1 aI
temps dels ibers per convertir-lo eii
cabdill de la Plaça de les Bruixes !1
o, en un gir precipitat, situar els raïms
emparrats del pla del Llobregat a les
parets del castell Ciuró. Tot això, a
més de iio ser exacte, no encaixaria
en els llibres dhistòria i podria portar
conseqüéncies socials i econòmiques
imprevisibles. Per sort, però, podem
estar tranquils perqué arreu, i a Ia
vila també, tin seguit de dones i
dhomes socupen de tot això anih
il•Itisió i professionalitat.
La història és com un oceà irnmens
de límits imprecisos. que sha om-
plert al llarg dels temps per grans
inundacions i ritiades, però també
per petites gotes que, iiiia a tiiia i
serenament, provoquen una rernor
de cercles concéntrics que sexpan-
deixen, contacten, coexisteixen, se
sumen, es pressionen, es desplacen
i es modifiquen mútuament... Si cada
un de nosaitres fos una daquestes
gotes (amb laportació del nostre
petit ccrcle particular), Mi)liflS de
Rei seria un ruixat de mitja tarda, la
comarca una tempesta destiu, el país
potser una calamarsada, i així fins a
omplir aquest tot, fet de surnes i
relacions, on res sexplica duna ma-
nera coherent sense el conjuilt ni els
precedents.
La història local, però, és més aviat
com un rniratge; gairebé mai pensern
en la incidéncia individual ni relacio-
nem el nostre entorn més proper amb
lenrenou que llegim als llibres, i
rnenys encara, perqué Ia història que
ens hi expliquen, normalment
socupa més de Ies dimensions gene-
Josep Bergadà
rals de loceà, dels fenòmens que
lhan sacsejat o de Ies grans rivades
que li han fet les aportacions rnés
significatives. Malgrat tot, com deia,
podern estar tranquils perqué, a Ia
vila, un segtiit de dones (i també
alguns homes) socupen de tot això.
Molins de Rei, en algunes coses sem-
bla més una vila di11usions i de
voluntats que no pas de realitats. En
un rnornent de significatiu creixe-
ment urbanístic i social, mantenim
un notable sentirnent de pertinença
i un teixit de relacions que ens enor-
gulleix i del qual feiii handera. Potser
alguns dels nous molinencs ho han
entés així i aquest tret diferencial els
ha facilitat la tria enfront daltres
indrets; ara resten a lexpectativa,
en temps dadaptació, darrelament
i de participació en el dia a dia que
els integrarà en el col•lectiii i al qual
aportaran, així ho esperem i necessi-
tem, noves il•ltisions i voluntats.
Pel que fa a la història, i per nl()lt
que pugui semblar un contraseiitit.
en aquesta situació dexpectativi Iii
estern tots: Molins de Rei viu dillu-
sions i desforços aïllats i sirnplica
poc en les possihilitats socials i cul-
turals de la història que 1lia fet i lha
1)ortat on és ara.
Una certa inércia i la urgéncia de Ies
necessitats i prïoritats acumulades
ajornen sine die no solainent el tras-
Ilat i lactualització del Museu, sinó
que alenteixen tarnbé Ia urgent con-
servació i gestió del patrimoni his-
tòric i cultural. i en motiven escassa-
ment Ia divulgació i lús social. Així,
lestudi i linterés per la història local
presenten buits generacionals iinpor-
tants i amb els pocs recursos que shi
dediquen, sense infraestructures ni
centres impulsors, ni tarnpoc una
estratégia general dactuació, corrern
el perill de perdre la preséncia al
carrer i el respecte que la nostra his-
tòria havia tingut en altres temps i
que tant costa de mantenir.
Capgirar aquesta situació no depén
només dels esforços de les diverses
administracions iinplicades, ni de
les pressions que sels puguin fer.
Cal que tots, entre les nostres priori-
tats dacció tlrgent al municipi, tam-
bé hi tinguern situada clarament
laposta per una actualització
profunda i creativa de la culiura,
que, sense menystenir-les, vagi més
enllà despurnes efimeres... Potser
no ho hauríem destar tant, de tran-
quils, tot i que un seguit de dones i
homesja socupen de tot això.
En aquest context, la tasca dEspai
de Recerca, ¡ daquesta piiblicació
que teniu a les mans, no solament
és molt necessària, sinó exemplar.
Any rere any ens van deixant un
llegat dinformació importantíssima
per conéixer el passat, especialment
aquest passat que tenim encara a
tocar de Ia rnà i que és el que miIl()r
explica la realitat actual de Ia vila.
l nvestiguen, remenen i pregunten
arreu i es troben per comentar i or-
gan itzar-se. Sapleguen a IArxiu
Municipal i si no són moltes ni rnoits,
no és pas per voluntat elitista; Ia
lnaj oria tenen formació universitària
i/o molts anys daprenentatge, pa-
JOSC1) Beradà
ciéncia i dedicació. Potser com a
collectiu passen Ileugerament des-
apercebuts; no hi ha res que aparent-
ment els faci (iiferents, flO tenen un
perfil psicològic cornú ni cap senyal
que els identifiqui... Si de cas, uns
certs tràfecs quan sacosta Sant Jordi
i, potser, unes llumetes quasi bé im-
perceptibles al íons dels ulls.
Tots pesquen, iI•lusionats, amb canya
i també amb xarxa en aquest oceà
de la història; amb cura i respecte
treuen Ies dades que ens afecteii iiiés
directament i que els grans llibres
han passat per alt. les capgiren cor-
rectarnent per oniplir i encaixar en
els htiits més propers i, així, van
escriviiit Ia nostra petita història.
Treballen en silenci, documentats i
amb rigor científic mentre daIti•es,
com ara jo, massa tranquils perqué
ja hi ha qui socupa de tot això,
ens dediquern a inventar històries
inversemblants... Però és que no tots
tenim al fons dels uIls aquestes lIu-
metes quasi bé imperceptibles, però
inolt vives, que els fan tan volguts
i necessaris.


Espai de recerca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert