Bacardí i Pons, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Si volciii parlar de la pediatria a
Molins de Rei, en prirner lloc haurcm
de justificar els aspectes que calc1ri
considcrar. Si adrnetem que la pc-
diatria és Ia promoció de Ia salut dels
i nfants, també haurcm d acceptar
Durant segles, la pediatria ha estat
una gran desconegucla, per la sen-
zilla raó que no existia coiu a tal
ciéncia.
que els seus objectius comprenen
aspectes assisteiicials, preventius,
socials, educatitis i de reliabilitació
que exigeixeii tina participació de
tota la coniunitat. Es tracta dun afer
Dr. Raiuon Bacai•dí
piimer Ilibre escrit en català on es
donen consells de nutrició i regirnent
dinfants és a Blanqucrna. de Ramon
Llull, en el s. xiii_ però durant segles
Ia rnortalitat infantil ha estat esborro-
nadora.
Parleiii de xifres. Eiiteneiii per mor-
talitat infantil eI nombre d i n liiit
que rnoren en el transcurs dei piimer
any de vida, per cada mil iiadons
nascuts vius. Aquesta xifra o taxa és
un dels elements bàsics per avaluar
lestat de saltit duna comunitat, dtin
país. A linici del segle passat, la taxa
de mortalitat iiifantil espanyola era
duns 50 infants niorts durant eI pri-
nier any de vida, mentre que a Cata-
La pediatria vetlla per la sahit chIs injiints.
col-lectiu —amb un protagoiiista,
inliiit-- que rcl tiereix la col 1a-
boraciú d un anip l ¡ vental 1 d experts
eii una tasca pluridisciplinària. En
aquesta ocasió, per raons òbvies, ens
limitarem als aspectes preventius,
assistcncials, de rehabilitaciú i
dedticació en c1uò e1 pediatre té una
acció més rellevant.
Durant segles, la pcdiatria ha estat
tina gran desconegtida, per la senzilla
raó que no existia com a tal ciòncia.
A títol de curiositat citarem que el
ltinya Ia taxa era duns 25. La llei
espany()la de Dato del 1905, qtie
regulava el treball i establia juhila-
cions i pensions, va contrihuir a mi-
Ilorar la salut i la rnortalitat infantil
de la població espanyola i la catalana.
Des daleshores, i aiiib alts i baixos
ocasionats per les cliferents etapes
polítïques, les taxes de mortalitat
inliiiti1 catalaiies van anar baixant,
amb unes llticttiacions que teneii ui
interpretació molt clara: quaii tiii país
pot gaticlir dun govern propi, és
capaç de d()tar-se destructures i me-
Vacunacions es( .(;/ i	 ontra la poliomielitis.
canisnies que puguin millorar la rna-
nera de viure dels seus ciutadans i
preocupar-se de Ia promoció de Ia
salut i leducació sanitària necessàries
per al desenvoluparnent del seu po-
ble.
Des del s. xlx fins ben entrat eI s.
xx, els obstetres tenien cura dels na-
dons que havien ajudat a venir aI
món, i en els pobles, les lievadores
exercien la rnateix funció, ja que
vigilaven 1 evoluc i ó dels nodrissons
i del seu a!letamcnt. La vila de Mo-
Iins de Rci no en fou una excepció.
Però en eI tercer terç del segle passat,
en les ciutats començaren a exercir
pediatres i Ia gcnt de Molins de Rei
cornençà a anar a Barcelona. Davant
del repte. diversos metges de capça-
lera daquí, corn arreu de Catalunya,
es preocuparen dadquirir els co-
neixements necessaris per atendre
els iníiiits. Alcshores, els iníants
eren atesos pels nietges de capçalera
arnb coneixements de pediatria i la
rnajoria de les famílies sols acudien
a ciutat cn casos c()iiiplicats O greus.
Sens dubte, els mo!inencs anib més
recursos acudien norrnalment aI pe-
diatre de la capilal, però els rnetges
dAssistncia Pública Domici1iria
(APD) entrc altres aspectes assumi-
ren Ia parl de la Salut Pública quc
afectava els nens i nenes: prevenció
de malalties coiii vacunacions, revi-
i)r. Rarnon Bacardí
sions de les escoles, control dali-
ments i tarnbé les rnesures a prendi•e
en les epidmies.
Més tard, els metges de medicina
general de la Seguretat Social (Segu-
ro Obligatorio de Enferrnedad, SOE),
igualiiient ateiiien els infants, però
cada dia es fei.i rnés evident la ne-
cessitat duna atenció pediàtrica rnés
efectiva. Els pedi atres reclarnaven
Els prirners tenips dtin sol pedia-
tre resident an ser durs, però
ohriren una nova via per atendre
els vailets de la vila.
aquesta extensió de la Seguretat So-
cial, quanja ocupaven llocs en niu-
tualitats, cn ccntres religiosos, en
clíniques privades i en centres hos-
pitalaris de la iiiateixa Seguretat So-
ci.ii. El c lani dc protesta era act i u i
decidit.
Finalrnent, eI 1 96 l es convocaren
les places de pcdi.itria per atendre
els infants menors de 7 anys en Ies
poblacions que coiiiptessin amb més
de 3 metges de la Segtiretat Social i
tiil nombre d hahi tants deterni i nats
a criteri de IAdniinistració.
Un gran nombre de pediatres que
exercieil de metges generalistes en
1z1 Ja,-dí (1 Jnfanls va néixe, amb la voluntai de posar en 	 Ii	 (é/ nu	 én	 /é, //1/é /é «
L espai
Ia mateixa Seguretat Social i rnolts
d altres procedncies s hi presentaren
Com a aspirants. Després dels exà-
rnens en Ia càtedra de Pediatria de
la Facultat de Medicina de Barcclona,
i dacord amb les puntuacions res-
pectives, sadjudicaren les places.
A Moiins de Rci, laiiy 1963 ocupà
la plaça de pcdiatre, poc després dc
la nevada, en Rarnon Bacardí, lautor
Dt. Ramon Bacardí
de les preguntes, el reconeixement,
Iexposició de Ia presumpció diag-
nòstica i eI Iractament aconsellat, es
doiiava aiguiia iiorrna refercnt a dieta
o hàbits, mentre sestenia la corres-
ponent reccl)ta de Ia Seguretat Social.
Les repcticions de les prescripcioiis,
si no cra iiecessari tin comentari o
un nou conscll, ereii resoltes, sense
ternps despera, per Iauxiliar clínica.
que ho coiiipi-ovava i lio anotava en
daquest article, arnb rnés de 4.000
infants al seu càrrec. Malgrat Ies
seves protestes, ja que cal tenir en
compte que 2.000 nens és el màxirn
nombre dinfants qtie hom considc-
rava que podia arribar a atendre un
pediatrc, fins prop de 12 anys més
tard no es va concedir una altra plaça,
quc va ocupar el Dr. J. Nicolás laiiy
1975.
Els pritners anvs de pediatrii
Els primers temps dtin sol pediatre
resident van ser durs, però obrircii
una nova via per ateiidre els vailets
de la vila. En el mateix despatx es
feia visita privada i de Ia Seguretat
Social: a les tai-des, a hores difereiits.
E1 despatx i lauxiliar clíiiica eren a
càrrec del pediatre. A tots els atesos
seIs obria liistòria clíiiïca. Després
la historia clínica corresponent. La
visita es feia els sis dies laborables
de la setniana, sense fer cap pont, ni
un sol dia de vacances, arnb atenció
a les visites doniiciliàries dtirant els
iiiatins. Per a Ies visites urgents, so-
bretot nocturnes, un conveni aiiib els
sis metges de capçalera va resoI(1i-e
aquest repte angoixant, amb lacord
de fer-Ies un dels iiietges cada dia de
Ia setmana, senipre a través de Ia
Guàrdia Urbana, qtie tenia les claus
de les portes dels doiiiicilis. Cada
setiiiana calia presentar la llista de
metges de guàrdia a 1a inspecció del
SOE a E3arcelona, com tarnbé calia
anar-lii per recollir inii)resos o els
talonaris de receptes que tenia assig-
nats cadascun dels iiietges. Nornés
seii podien obtenir liiés després de
les recriiiiiiiacions i amenaces de
1 inspector corresponent, i quan
deixaven un iiietge sense receptes
Dr. Ramon Bacardí
oficials dei SOE, calia usar receptes
privades. Si lassegurat pretenia can-
viar-les per Ies del SOE, havia danar
personalment a demanar-ho a
linspector; però norrnalnicnt els as-
segurats no satrevien, tot ¡ que els
vilatans, atiats pels nictges rnoli-
nencs, hi actidien en fla índia i la
itispecció aflutxava, sobretot perqué
no lii havia reclamacions de Molins
de Rei.
La prornoció de la salut sintentà des
daltres àrnbits relacioiiats aiiib Ia
sanitat, presents o creats de bell nou,
a la vila.
La Creu Roja de Molins de Rei
existia des dabaiis de 1936. E1 se-
cretari, E. Caiiut, dacord arnb el Dr.
Bacardí, aleshores director técnic de
lentitat, i amb el suport de tots els
iiietges, negociaren arnb el director
Amb lacció de mestres i jardine-
res especialitzades a Rosa Sensat,
la tutela del director dacadòmia
i latenció dels infants pel pediatre
sassolí aquest modern centre de
formació integral prccoç.
provincial del SOE i aconseguiren
que la seu de la Creu Roja fos con-
sagrada corn a ceiitre durgéncies
sanitàries de la vila, que cornptava
arnb personal sanitari perrnanent i
amb les arnbulàncies per als trasllats
als ceiitres hospitalaris. Daquesta
manera quedaven connectats els vi-
Iatans, la Guàrdia Urbana, la Creu
Roja i els saiiitaris de la vila. AIlà,
tot van ser facilitats i es va ernprendre
el carní de Ia niediciiia preventiva:
sIii van prornourc cursos de Soco-
rrisrne, en els quals es forrnaren rnés
de 300 socorristes; es donaren con-
feréncies pedagògiques sobre temes
taiit per a adults com dinfaiits,
dalirnentació, de preveiició dac-
cidcnts, de prirneres ajudes, de va-
cunes... Especialrnent important fou
Ia col•Iaboració del nlctge dAs-
sistòncia Pública Doiiiiciliària, eI Dr.
F. Fábregas, qiie allà situà totes les
carnpanyes de vacuriacions prorno-
gtides per la Dirección Gencral de
Sanidad.
Tarnbé foLi niagnífic que un nou pe-
diatre, el Dr. N. Cobos, fill de Ia
vila, lii establís la seva constilta pri-
vada el 1965 i rnés endavant ses-
pecialitzés en pneumologia pediàtri-
Ca. Shavia millorat tin grau iliés la
qLialitat de la pediatria.
Encara que sembli qiie no lii té rela-
ció. cal parlar tanibé de Ia tasca del
Cineclub Molins de Rci. Aquest
grup de cinéfils i organitzadors de
cinefòrums, pretenien ediicar i res-
ponsabilitzar els vilatans i, dacord
arnh els objectius de Ia pediatria
social i educativa, incitaren els ado-
Iescents a participar en Ies sessions
de debat. Però destacarcn per Ia ce-
lebració de setmanes de cinerna es-
colar els anys 1965, 1966 i 1967.
fins ¡ tot per als rnés menuts, aiiib la
collaboració deducadors, que van
teriir un lloahle éxit. Aquest rnateix
griip, collaborant aiiib Ia Societat
Catalana de Pediatria. vu purticipar
eii la lliiiació de pcllículcs de de-
nuiicia de la sitiiació de la quitxalla
dels suburbis i tarnbé en Ia prevenció
dels accidents dels infants a Ia llar,
per projectar-ho tot després a les
escoles dcl país.
Una altra iniciativa vaiuosa va ser eI
Curs deducació sexual per a ado-
lescents, del 1965. E1 regidor de
Cultura I. Macías exposà la idea a
Ialcalde J.Vilagut, que hi donà eI
seu stiport. Es forrnà el grup pedagò-
gic (1 965) arnb eI director de lescola
púhlica A. Ubieto, una psicòloga. R.
Grau, Liii rnetge sexòleg, .J. M. Tubau,
iin sacerdot, E.Aymeri ch, tin director
dacadéiiiia i el pediatre, R. Bacardí.
Els aluiiiiies foren tots els nens i
nenes dc 12 a 14 anys de t()ts els
ceiitres educatius de la vila: púhlics,
privats, académies, laics o religiosos,
i, en iina òpoca de separació de gé-
neres. tots barrejats. E1 grup pedagò-
gic, repartit, ¡nforrnà els niestres per
grups i es va assabentar de llur opinió
sobre els aliiiiines al seu càrrec. Des-
prés, el iiiateix eqiiip va estahlir grtips
de pares i sinteressaren pel tipus de
coneixements sexuals de llurs fiIIs,
segons llur opinió, sels inforinà del
qué i el coiii sels exposaria i tairibé,
si Iio sollicitaven, sels donaven
respostes oportunes a les possibles
preguiites de llurs fills.
Sinicià el curs. Cada meiiibre dei
grup pedagògic exposà el seu terna
eli un an1hient de diàleg i dcsprés de
Ies vacaiices escolars, tres mesos més
tard, es va passar un test als alumnes
Dr. Ramon Bacardí
També Ridio Molins de Rei ha
estat un vehicic quc iio Iia cstaiviat
esforços per iiiillorar Ia saltit dels
vailets vilataiis: Prevenció dacci-
dents i dintoxicacions. Lluita coiitra
les drogues, especialrnent el tabac.
Educació sexual. Consells sobre
adopcions. Nocions de psicologia
infantil. Consclls sobre el vcstit, la
ntitrició, les ellidémies, les vacunes.
E1 director M. Ariiiengol ha estat a
1 alttira.
per saber qué havien entés i quò ha-
vien retingtit. Els resultats foreii iiiolt
bon s.
EIs missatges (le saliit van ser una
altra via de forniació sanitària. Durant
aqticsts aiiys sinfoniiava els vilatans,
niitjaliçaiit fullets, cartes o altaveus,
de situacions especials de risc segons
lépoca de Iany: les epidòrnies, els
viatges, Ies vacunacions...
Però cal citar especialrnent un qua-
dern tituLit Piograiiia de Saltit Esco-
lar, editat per 1Alcaldia eii letapa
dAntòilia Castellaiia. en cI qtial es
donaven consells molt variats, molt
pràctics per ajtidar els iiifnts de Ia
vila.
E1 Jardí dInfants Municipal
1 ensenyarncnt preescolar lia pres
tiiia graii vàlua amb Ia constatació
del veloç desenvolupaiiieiit del siste-
rna nerviós central dels infants. E1
creixement del cervell del nadó du-
rant el primer any ateny cl 50% dcl
de ladult, als 3 anysja nés el 80%,
però no arriba al l00% fins als 15
anys. Però el que és transcendent és
qtic a cada estímul. el cervell respon
corn uii foc dencenalls i crea noves
vies, noves estructures, augiiieilta la
capacitat de resposta en el futur...
Les seves aptituds psicornotores,
inte11ectua1s i socials resultaran po-
tenciades per la precisa acció peda-
gògica precoç i rnés endavant seria
molt difícil aconseguir-ho. Eii tiii
monient oporlú. per Ia pressió dtiii
Dr. Ramoii Bacardí
director dacadòrnia i Ia informació
dun pediatre, 1Ajuntarnent va assu-
mir-ne Ia creació. Arnb Iacció de
iiiestres i j ard i neres especialitzades
a Rosa Sensat, la tutela del director
dacadérnia i latenció dels iiifants
pel pediatre sassolí aquest rnodern
centre de formació iiitegral precoç.
Va ésser eI primerjardí diiifants de
Catalunya (1 970).
La pediatria actuai a !Vlolins de
Rei: el Ceiiti •e dAtenci( lrirnària
A la nostra vila taiiib li va arribar
eI Centre dAtenció Priiiiària (CAP)
lany 195, on se situ tota Iatenció
sanitària rnédica de lArea Bàsica de
Salut, que cornprén Moiins de Rei i
el Papiol. Lentarnent sanà cohesio-
nant tot el personal dacord arnb
I estructura arquitectònica, les carac-
terístiques geogràtqiies, demogrà fi-
ques, epiderniològiques, assistenciais,
socials, adiii i n istratives, de materiils
i titillatges, despais defiiiits, dels
serveis a prestar. de inantcnirnent i
dcl funcionarnent eii circiiits esta-
bierts. E1 personal consta de rnetges,
odontòleg, llevadora, diplornadcs cii
infcrrneria, auxiliars de clíiiica, ad-
iiiiiiistratius, zeladors i personal de
neteja i de rnanteniiiient. Pel que fa
als pediatres, en són tres —dos per a
Molins de Rci (matí i tarda) i un per
al Papiol—, tot i que en époques
depidòrnia hi ha un altrc pediatre de
reforç. Destacareni que lequip
datenció prirnària fuiiciona coni una
estructura j erarquitzada horitzontal-
ment, arnb un coordinador rnédic i
una adjunta d infermeria. Lequip
bàsic és el bi noiiii rnetge-d i ploiiiada
en infermeria. E1 fiincionament ge-
neral del centre és per objectius,
avaluació de restiltats i, si cal, correc-
ció i iious objectius. Hern vist quò
és eI CAP i el seu tipus de funciona-
iiient; seguidaiiient ens ocupareni de
Ia pediatria.
Atencio pediàtrica en el CAP
lequip està lorniat per dos pediatres,
dues diploiiiades en infermeria. tiii
assistent sociai. un odontòleg i un
psicòleg. En eI Departament Pediàtric
es disposa de dos despatxos: iin per
aI pediatre i laltre per a la dip1oniida
eii infermeria; els altres coiiiI)oiients
disposen de despatxos en el Centre.
Hi lia una sala (lespera àrnplia, per
a cotxets i cadiretes; disposa dejo-
guines i llibres iiifantils. E1 iiiaterial
és eI necessari l)er a la consulta, de
tipiis clínic, de despatx i de neteja.
Es disposa de teléfoii i dor(liiiador
connectats al sisterna central, aiiih
un registre general d històries clíni -
qties, de dades a i oidinador. La visita
es fa en dos torns: un de rnalí i laltre
de tarda n hi ha de prograrnades i
durgents. Des de Ies 8 del vespre
fins a Ies 8 del rnatí, funcioiia el
servei general durgòncies del Centre.
Enti-c les funcions l)i-evelitives desta-
ca el servei prenatal en co1laboració
arnb el servei datenció a Iernha-
rassada, a Ia qual es facilita c()iisell
genòt i c, d iagnòstic prenata i precoç.
iatrogònia, rne(li canients, i i u i ta ant i-
droga, consells dietòtics. preparació
datenció al nadó. A partii (lel naixe-
nient, sefectua eI diagnòstic neonatal
anib la detecció de malforniacions
congònites, per evitar contagis infec-
ciosos, se li fan proves enzimàtiques
derrors iiietahòlics, es controla lac-
ceptació i Ialletarnent materns.
Per als nodrissons es conti•ola
Ialletarneiit, els rnedicaiiieiits de la
rnare, compleinents, epiderniologia
de rnalalties infeccioses, vactinaci-
ons, pievenció daccidents i intoxi-
cacions.
T per a Iiiifant es regtila eI funciona-
rnent (le la visió, 1 oïda, les dents, el
contr()1 psicomotor i soiiiàtic, vacu-
nacions, tuberculina (PPD). Per a
ladolescent es té en coi)11)te Ia seva
probleiiiàtica de sexualiiat i drogo-
depeii dòncies.
Des deis seus serveis es té eii coinpte
Ia proilioció de la salut des dcl perío-
dc preiiatal —aiiib adaptació i prepa-
ració psíquica, afectiva, cultural i
social a Ia niaternitat i exercicis fisics
prepart— i a pai-tii- del naixenient
ll	 .	 _____________________________________________________
esjai
saconseiia sobre Ia Iiigiene dhabi-
tatge, mobiliari i ambient, i sobre la
higiene personal, del vestit. Ialirnent,
i la detecció danomalies del nodris-
só, sobre Ies normes dIiigiene mcn-
tal, deiitai, Ia visió, Ialimentació de
linfant, i per a ladolescent, sobre
sexualitat, relaeions amb els pares,
escolarització i aprenentatges.
Lassisténcia sariitària és continuada,
aiiib servei durgéncies, connexió
amh lequip i estudis Iongitudinals
aiiib iiiterconsulta d especialistes de
Ihospital. Els seus objectius són
biopsicosocials, i parteixen duna
visió integrada de la sanitat: la cura
de la salut pública.
Uns altres serveis són els de rehabi-
litació: atenció al disrninuït físic i
psíquic. plans dexercici, collabo-
ració anih psicòleg. Es fa taiiibé edu-
cació sanitària: sobre adults i infaiits
eii Iassisténcia, sobre els vilatans,
sobre altres professionals, a lescola,
a Ia Ilar, sohre prevenció i promoció
sanitària, autocura, educació alimen-
tària, sexual. Es treballeii programes
assistencials: obesitat, enuresi, dia-
betis, asma hronquial, aI•lérgia. Tam-
bé sefectuen tasques de recerca amb
lanàlisi de mortalitat. daccidents,
calibratges de visió ¡ audició, control
Dr. Rainon Bacardí
de qutlitat de serveis. Respecte de
la tòrmació continuada, es fan estudis
dc casos i hihliografia, seminaris
destudi i val()ració de proves, de
terapéuliques, de téciiiques dex-
pI()ració, reulii()ns aiiib especia l i stes.
Programcs docents: interns per al
personal auxiliar: exteriis per a Ma-
gisteri, Adniin i strac ió, professiona ls
segons lacreditació.
E1 servei rnédic manté relacions anih
la comunitat mitjançant la collabo-
ració anih l Ajuntanieiit. siiidicats,
associacions de veïns, de pares,
dciititats culturals..
La pediatria l)rivada. Diversos pe-
diatres visiten en coiisiiltes hé de
rups de rnetges, bé de rnuttialiiats.
Es ditícil de saber-lio exactaiiient
perqtié no existeix cap registre que
ho especifiqtii. Però és evident que
deuen lòncionar correctament i tenen
clients satisfets pels seus serveis, ja
tie lii sóii i coiitrihiieixen a lateiició
de la infància dc la vila. Per altra
baiida, cal fer constar qtie heni aug-
mcntat Ia categoria de la pediatria,
ja que teniiii un especialista eii pneu-
mologia pediàtrica, lesmentat Dr.
Cobos, i tiiia al1ergò1oga pediàtrica,
Ia Dra. E. Torres.


La pediatria a Molins de Rei

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert