Farré i Targa, Miquel Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MIRALL D’UNA EXPOSICIÓ:
«DE LA VILA MEDIEVAL A LA CIUTAT DEL FUTUR.
TÀRREGA, UN VIATGE A TRAVÉS DE L’URBANISME»
URTX
Miquel Àngel Farré Targa
404 URTX
Abstract
El presente artículo pretende ser el reflejo de la muestra documental «De la vila medieval a la ciutat del futur.
Tárrega, un viatge a través de l’urbanisme», organizada por el Arxiu Comarcal de l’Urgell en conmemoración del 125
aniversario de la concesión del título de ciudad. El 21 de octubre de 1884, el rey Alfonso XII concedió a la villa de
Tárrega el título de ciudad por el aumento de su población y el progreso de su agricultura, comercio e industria.
Este hecho representa el punto de inflexión para el progreso de la localidad en todos los ámbitos, entre ellos el ur-
banístico. La estructura urbanística de Tárrega tiene su origen en la villa medieval y es a partir de la concesión de
1884 cuando verdaderamente empieza a adquirir conciencia de ciudad, debiendo de afrontar los retos urbanísticos
que le exige la sociedad contemporánea. La exposición refleja visualmente las diferentes etapas de la evolución ur-
banística de la ciudad a partir de una muestra de documentos del fondo documental del ayuntamiento de Tárrega.
This article is designed to reflect of our documantary documental «De la vila medieval a la ciutat del futur. Tàrrega,
un viatge a través de l’urbanisme» («From the medieval town to the city of the future. Tàrrega, a journey through ur-
banism»), organised by the Urgell District Archive to commemorate the 125th anniversary of the concession of the title
of city. On the 21 of October 1884, King Alfonso XII awarded the town of Tàrrega the title of city given the rise in po-
pulation and the progress of its agriculture, trade and industry. This was the turning point for all aspects of the town,
including its urbanism. The urban structure of Tàrrega owed its origins to the medieval town and it was after the 1884
concession that the awareness of its role as a city truly came to the forth, with the need to face the urbanistic challenges
demanded by the contemporary society. The exhibition reflects visually the different stages of the town’s urban growth
through documents from Tàrrega town council’s archives.
Paraules clau
Tàrrega, Arxiu Comarcal de l’Urgell, difusió cultural, mostra documental, evolució urbanística, planejament urbanístic,
vida social.
MIRALL D’UNA EXPOSICIÓ: «DE LA VILA MEDIEVAL A LA CIUTAT DEL FUTUR.
TÀRREGA, UN VIATGE A TRAVÉS DE L’URBANISME»
405URTX
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell
i el vessant cultural
Les funcions bàsiques d’un arxiu són orga-
nitzar, conservar i difondre els fons docu-
mentals que custodia. Les dues primeres
són funcions prou habituals en el dia a dia
d’un arxiu. En canvi, la difusió, a banda dels
sistemes tradicionals de divulgació mitjan-
çant la publicació de guies, inventaris i ca-
tàlegs, ha estat un fet extraordinari en la
feina de l’arxiver. Però en els darrers anys
s’ha posat de manifest una tendència pro-
gressiva a la divulgació del patrimoni docu-
mental mitjançant l’elaboració d’exposicions,
prenent com a base la commemoració de
fets històrics o donant a conèixer aspectes
de la tasca arxivística tot seguint una línia
argumental coherent.
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, abans conegut
com Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, des
que va obrir portes el novembre de l’any
1986, ha anat treballant en el camp de la di-
fusió cultural, suplint els escassos recursos
humans i econòmics amb un plus de voca-
ció professional i imaginació dels responsa-
bles i del personal de l’arxiu: conferencies,
exposicions, taules rodones, col·laboracions
amb premsa escrita i ràdio, visites escolars,
servei educatiu, col·laboració en edició de
llibres, cursos, jornades...1
Sens dubte, la contínua col·laboració amb el
Museu Comarcal de l’Urgell en l’endega-
ment d’activitats ha jugat un paper impor-
tant en la projecció cultural de l’Arxiu Co-
marcal. Com a conseqüència d’aquesta
interacció, van veure la llum la Història Grà-
fica de l’Urgell (1993), la Història Gràfica de
Tàrrega (1997) i la que és avui prestigiosa
revista Urtx. Revista Cultural de l’Urgell
(1989).2 No s’han d’oblidar tampoc els pro-
ductes de gran qualitat gestats i elaborats
pel propi arxiu, com ha estat la col·lecció
Ardèvol (amb la sèrie Maior), magnífic apa-
rador de la riquesa documental del nostre
arxiu i de la nostra comarca, i destacades
exposicions que puntualment s’han elabo-
rat o s’han acollit: «Els tresors de la nostra
història. Pergamins de l’Arxiu Comarcal»
(1995),3 «Exemplars d’arxiu: Els papers de la
Fira de l’automòbil» (2006) i «El retorn dels
documents confiscats a Catalunya» (2007).
Des de l’any 2008, i coincidint amb el 60è
aniversari de la fundació del Consell Interna-
cional d’Arxius (CIA/ICA), els arxius de tot el
món celebren la seva diada el 9 de juny. Amb
motiu d’aquest esdeveniment, els arxius ca-
talans organitzen durant una setmana, i de
manera simultània, nombroses activitats cul-
turals per tal de donar a conèixer i promoure
els arxius entre la ciutadania. Això ha estat
possible gràcies a l’increment progressiu de
recursos materials, humans i econòmics de
què ha estat dotat el sistema d’arxius.
En aquesta sentit, l’Arxiu Comarcal de l’Ur-
gell va endegar el projecte d’organitzar pe-
1 G. GONZALVO I BOU (1996), Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega. 1986-1996. Memòria d’activitats. Tàrrega,
Arxiu Històric Comarcal.
2 J. ESPINAGOSA I MARSÀ, G. GONZALVO I BOU I O. SAULA I BRIANSÓ (1995): «Formes de col·laboració cultural
entre un museu i un arxiu. L’experiència del Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Històric Comarcal de Tà-
rrega». Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 8, p. 137-145.
3 G. GONZALVO I BOU (1995), Els tresors de la nostra història. Pergamins de l’Arxiu Comarcal, Tàrrega, Arxiu
Històric Comarcal.
406 URTX
riòdicament exposicions temàtiques, dissen-
yades i elaborades des del propi arxiu i a
partir de documentació bàsicament custo-
diada a l’Arxiu Comarcal. Una línia de treball
a la qual es vol donar continuïtat en el futur. 
Així, l’any 2008, i coincidint amb la celebració
de la 1ª Setmana Internacional dels Arxius
(del 9 al 15 de juny), l’Arxiu Comarcal va pre-
sentar la «Mostra de documents restaurats a
l’Arxiu Comarcal de l’Urgell» (oberta del 10
de juny al 10 de juliol). L’exposició explicava
visualment i de forma entenedora el procés
de restauració de cent setanta-un pergamins
del fons parroquial de Vilagrassa, del llibre
del Bací dels Vergonyants (1378) i del llibre
del Mestre Racional (1537-1653), aquests dos
procedents del fons municipal de Tàrrega.4
4 J. SAURET I VIDAL I N. VILA I LAFITA (2008), «Conservació-restauració de pergamins amb el penjant de l’Arxiu
Comarcal de Tàrrega. Taller de conservació- restauració Documenta», Urtx. Revista Cultural de l’Urgell,
núm. 22, p. 404-419, i T. ESPARÓ I TORRAS I M. GABERNET I SOLÉ (2008), «Conservació i restauració del llibre
del Mestre Racional», Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 22, p. 422-433.
La Història gràfica
de l’Urgell i la Història
gràfica de Tàrrega
Revista Urtx.
Catàleg de l’exposició
«Els tresors de la
nostra història:
Pergamins de l’Arxiu
Comarcal».
Un exemplar de la
Col·lecció Ardèvol.
407URTX
Exposició «Exemplars d’arxiu: Els papers de la Fira de l’Automòbil». (Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell).
Exposició «Mostra de documents restaurats a l’Arxiu
Comarcal de l’Urgell».
(Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell).
408 URTX
5 L’any 1984, es va celebrar el centenari Tàrrega-Ciutat amb un ampli ventall d’activitats. Vegeu el Llibre
del centenari Tàrrega-Ciutat. 1884-1984, Tàrrega, Museu Comarcal, 1986.
Un passeig per l’exposició
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, dins les activi-
tats programades arran de la celebració de
la 2a Setmana Internacional d’Arxius de l’any
2009 (del 8 al 14 de juny), va presentar una
selecta mostra documental sobre el desen-
volupament urbanístic de Tàrrega (segles XIV
al XXI) en commemoració del cent vint-i-
cinquè aniversari de la concessió del títol de
ciutat pel rei Alfons XII.5
El 21 d’octubre de 1884, el rei Alfons XII
concedeix a la vila de Tàrrega el títol de ciu-
tat per l’augment de la seva població i el
progrés de la seva agricultura, comerç i in-
dústria. Aquest fet representa el punt d’in-
flexió per al progrés de la ciutat en tots els
àmbits, entre ells l’urbanístic. 
La mostra pren com a punt de referència
la vila medieval i fa un seguiment crono-
lògic de la seva evolució urbanística, la
concessió del títol de ciutat i l’elaboració
dels principals projectes d’eixample del
segle XX, fonamentals per a entendre el
desenvolupament urbà, que donaran lloc
a l’estructura urbana de la ciutat actual i
seran la base per a dissenyar els nous
plantejaments urbanístics de la Tàrrega
del segle XXI. 
L’exposició es fonamentà en diferents ele-
ments cartogràfics, imatges, plànols, foto-
grafies i documents del fons de l’ajuntament
de Tàrrega custodiat a l’Arxiu Comarcal. Es
va completar amb un plànol topogràfic de
Tàrrega i el seu terme de mitjan segle XIX i
una pel·lícula que conté imatges de les fes-
tes majors dels anys 1914 i 1916 i de la visita
del president Macià el setembre de 1932 du-
rant les festes de Sant Eloi. 
La mostra va ésser estructurada en nou pla-
fons que pretenien il·lustrar la línia argu-
mental de l’exposició:
1. La vila medieval i l’evolució urbanística
2. Progrés i creixement
3. Els anys trenta: el plànol de l’eixample i les
modificacions
4. El nou centre urbà: el Pati
5. Dels estralls de la guerra al desenvolupa-
ment dels barris
6. ... i Tàrrega anava creixent
7. La Tàrrega actual
8. 125 anys de ciutat
9. Cap a la Tàrrega del futur
Inauguració de l’exposició «El retorn dels documents confiscats a Catalunya». 
Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell).
409URTX
Plafó explicatiu de la mostra documental.
Plànol evolutiu del creixement de Tàrrega.
Plafó 1. La vila medieval i l’evolució urbanística
410 URTX
La urbanització medieval: la plaça de Sant Antoni.
1319, 7 d’octubre. Jaume II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, concedeix a Miquel d’Ardèvol, Ramon de Viver, Ponç Alegret, Jaume
Nadal, Ramon Nadal, Jaume de Miralles i altres propietaris de cases de la plaça de Sant Antoni, el permís per poder bastir-hi co-
lumnes de pedra i cases al damunt dels porxos, amb el consentiment del batlle i el pagament de cinc-cents sous barcelonins.
Col·lecció de pergamins del Fons Municipal de Tàrrega, núm. 20.
La urbanització medieval: La construcció de la muralla i la disposició dels portals.
1366, 28 de febrer. Ordinacions del Consell General sobre la construcció de la muralla i la disposició dels portals de la vila.
Llibre de Consells 1361-1367, foli 96 v. Fons Municipal de Tàrrega.
411URTX
El ferrocarril, motor de progrés. 
1853 aprox. Avantprojecte de la línia de Ferrocarrils del Nord. En un primer moment, es contemplava la possibilitat de fer pas-
sar la línia pel sud de la població i construir l’estació a la partida de la Plana.
Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme.
Dinamisme comercial.
1910. Plànol anunci de la ciutat, on es mostra el creixement urbanístic i el dinamisme comercial de l’època.
Fons Municipal de Tàrrega. Plànols.
Plafó 2. Progrés i creixement
412 URTX
Concurs per a l’elaboració del plànol de l’eixample (1930). Expedient i llista de participants.
Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme.
Memòria del projecte de l’eixample i plànol de població i parcel·lari de la ciutat de Tàrrega (1931).
Obra de Josep Florensa i Ollé. Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme. 
Plafó 3. Els anys trenta: el plànol de l’eixample i les modificacions
413URTX
Projecte de l’eixample (1931). Plànol parcial de la plaça de Sant Antoni.
Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme.
Projecte de modificació del plànol de l’eixample (1934). Obra de Manuel Cases Lamolla, arquitecte municipal de Tàrrega.
Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme.
414 URTX
Projecte de l’eixample (1931). Plànol parcial de la plaça del Carme o «Pati».
Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme.
Plafó 4. El nou centre urbà: el Pati
415URTX
1880, 22 de novembre. ... una figura tan imperfecta en una plaza que tanto engrandece la villa... Instància sol·licitant el reorde-
nament urbanístic de la plaça del Carme o «Pati». S’observa el traçat originari de la muralla i la ziga-zaga de la carretera de
Madrid a França.
Fons Municipal de Tàrrega. Urbanisme.
Principis del segle XX. El Pati llavors era un passeig i un del principals llocs d’esbarjo de la població.
Col·lecció fotogràfica municipal.
416 URTX
Plànol de les finques
damnificades per la
guerra (1940).
Fons Municipal de
Tàrrega.
Urbanització del barri
de Fàtima (1946).
Col·lecció fotogràfica
comarcal.
Plafó 5. Dels estralls de la guerra al desenvolupament dels barris
417URTX
Inauguració del grup d’habitatges de Sant Eloi (1957). Col·lecció fotogràfica comarcal.
Grup d’habitatges de la Plana (1966). Col·lecció fotogràfica municipal.
418 URTX
Panoràmica de la ciutat de Tàrrega (1975). Col·lecció fotogràfica municipal.
Vista aèria de la ciutat de Tàrrega (1975 aprox.). Col·lecció fotogràfica municipal.
Plafó 6. ... i Tàrrega anava creixent
419URTX
Ortofotomapa de Tàrrega (2007). Ajuntament de Tàrrega. Àrea d’Urbanisme.
Tàrrega per districtes (2007). Ajuntament de Tàrrega. Àrea d’Urbanisme.
Plafó 7. La Tàrrega actual
420 URTX
1884, 21 d’octubre. ... El Rey (q. D. g.) se ha dignado expedir por este Ministerio el Real Decreto siguiente: Queriendo dar una
prueba de mi Real aprecio a la villa de Tárrega provincia de Lérida, por el aumento de su vecindario, progreso de su agricultura,
industria y comercio, y su constante adhesión a la Monarquía Constitucional, vengo en concederle el título de ciudad...
Llibre d’Actes Municipals, 1883-1885, folis 69v.-70. Fons Municipal de Tàrrega.
Pla d’Ordenació
Urbanístic Municipal
de Tàrrega (2009).
Ajuntament de Tàrrega.
Àrea d’Urbanisme.
Plafó 8. 125 anys de ciutat
Plafó 9. Cap a la Tàrrega del futur
421URTX
Plànol topogràfic de la vila de Tàrrega i del seu terme (1852).
Confeccionat per establir les quotes individuals de la contribució territorial rústica. Obra de Tomàs Sanmartí. 
Fons Municipal de Tàrrega.
Com sempre, és la gent la que fa la ciutat. DVD:
Festes Majors de Tàrrega dels anys 1914 i 1916.
Festes de Sant Eloi i visita del president Macià (12 de setembre de 1932).
Fons Municipal de Tàrrega.
Elements complementaris


Mirall d'una exposició:" De la vila medieval a la ciutat del futur. Tàrrega, un viatge a través de l'urbanisme"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert