Sala i Pujolràs, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FILOSOFIA 
El pensament intel.lectual i fIlosófic 
entorn de I'any mil 
Per JOAQUIM SALA 1 PUJOLRÁS 
Les guspires inte[./eCtuals d 'aquesta epoca cal cercar-les en les Escoles deis Monestirs . 
Pels voltants de f'any mil es produt' un len! desvetllament en la inquietud intel·lectual, 
en el qual hi té molta importancia lafigura de Gerbert d'Aurillac, que esdevingué 
Papa, amb el 170m de Silvestre JI. 
EIs historiadors parlen del "renaixe-
ment carolingi" (període que compren 
des de I'ultim ten; del segle VIIl a les 
primeres decades del IX ) assenyalant 
I'intent de posar dempeus I'antic Imperi 
roma, peró malgrat la revifada , factors 
histórics interns i externs submergiren 
, novament en una edat fosca I'imperi de 
Carlemany, i les promeses renaixentis-
tes carolíngies restaren bloquejades. El 
progres cultural depenia molt de les 
possibilitats centralitzadores palesades 
durant el regnat de l'Emperador, peró , 
l'imperi s'esquartera condicionant la 
formació i desenrotllament de les es-
tructures feudals configuradores de 
l'Edat Mitjana. 
Hom anomena també el segle X "El 
segle de ferro": si lrobem algunes guspi-
res intel·lecluals cal cercar-les en les Es-
coles deis Monestirs, entre les quals la 
renovació benedictina de CIuny - any 
910 - sempre sera una fita . Segons 
Etienne Gilson, especialista en filosofia 
medieval: "El pensament fiJosófic sub-
sisteix en estat lelargic en els claustres, 
especialment en els monestirs deis bene-
dictins reformats de Cluny, que neixen 
a comene;aments de segle" ( 1) , peró, 
com diria Jan Dhondl ¿Quin tipus de 
coneixemenls i sabers trobem reQlosos 
en els monestirs? Fou una época de 
compiladors i redactors de manuals, 
sense un pensamenl propi; exposaven i 
copia ven 101 alió que els altres ja ha vien 
dil, principalmenl SI. AguSIÍ. i no hi ha-
via altra aspiració cultural que una ma-
xima comprensió de les Sagrades Es-
criplures. 
DesvetIlament intel ·lectual 
Peró lota aquesta mentalitat anma 
donan! pas, pels voltants de l'any mil a 
un lent desvetllamenl l'origen del qual 
podriem localitzar a Reims, al Regne de 
Frane;a , indret on la decadencia político-
cultural tocaya mes baix dins els terrilo-
L'EROL 
Figura d 'un personatge d 'una fam ilia vescom tal 
ris de l'antic imperi carolingi. El desper-
tar d'aquest focus d'inquietud in-
tel ·lectual produil l'últim tere; del segle 
. X es inseparable de la gran activitat 
d'un tal Gerbert d'A urillac, única figura 
rellevant en una epoca que, exceptuant 
Escot Eriúgena (8 10-9 77), no donaria 
pensadors de volada fin s a SI. Anselm 
(1.033-1.109). Gerbert , esdevingul Papa 
amb el nom de Silvestre 11 l'any 999 , 
governaria fins al 1003. en que morí . 
Es tracta, significalivament, d'un deis 
pocs pensadors remarca bies, si bé molt 
de tercera fija comparat amb els gegants 
que sorgirien segles mes tardo Tals fets 
ens indiquen a bastament la inseparabi-
litat Fe-Raó o bé Filosofía-Teología, mi-
1I0r dit : la impregnació totalment reli-
giosa de la cultura. l'expressió més plas-
lica de la qual sería I'arl romanic. 
No podem separar, dins d'aquesl 
marc, el domini de les concepcions, 
aguslinianes: la ciencia no pOI lenir al-
Arxiu 
tra finalitat que la més rigorosa com-
prensió de les Escriptures, millor dil, 
l'estudi i preocupació científica del món 
natural no importa gairebé gens, puix la 
Veritat i la Saviesa ens ve Revelada per 
La Biblia , d'aquí que la Teologia sigui el 
Saber Suprem, la "Ciencia", própia-
ment. Aquestes concepcions de poc ser-
vi rien per a fonamentar un estudi racio-
nal del món o per a tenir una cosmovi-
sió ordenada de les coses. Tot alió rela-
cionat amb els Sabers útils (que avui en 
diríem "ciencia" i lecnica") venia d'una 
obra redactada feia segles per Cassiodor 
(490-580 ): les " Instituciones di vinarum 
et humanarum littetarum" . Ultra el co-
mentari deis Salms, notes aclaridores de 
les Epistoles de SI. Pau i els Fets deis 
Apóstols. aquestes obres de Cassiodor 
foren l'únic ferment científic per a satis-
fer les necessitats intel·lecluals deis re-
. dUldissims cercles de J'epoca compresa 
enlre els segles VII i Xl. 
47 
Fins la segona meitat del segle XI no 
hi hauria un deixondiment ciar. Tin-
guem present que les obres de Boeci 
(480-524) sobre Aritmetica, Geometria, 
Astronomia i Música, així com un "or-
ganum" extret de la Lógica d'Aristótil, 
foren les úniques fonts que "permeteren 
a Europa occidental coneixer i apreciar 
el sistema d'Aristótil " (3). Si be la lógica 
podia tenir un 1I0c en els estudis inspi- ' 
rats per St.Agustí i Cassiodor, era molt 
minso. L'evolució intel·lectual que 
s'anava operant abans del pie desetrot-
lIament de J'Escolástica consistia en la 
divulgació de la Lógica. L'any 972, J'es-
mentat Gerbert d'Aurillac s'establí a 
Reims com a Director de J'escola cate-
dralícia, interessant-se molt vivament 
pel coneixement de Boeci i els propis 
estudis de lógica que divulga 
Gerbert d' Aurillac 
Ens interessa de cara a la significació 
cultural del nostre país dins el marc eU-
ropeu saber qui era Gerbert, nat el 935 i 
mort com a Papa el 1.003. Ingressa al 
monestir de St. Pere i St. Giralt d'Auri-
lIac, on estudia Gramatica. L'any 967 es 
.enviat, per recomanació, al Comte Bo-
rrell de Barcelona, i el trobem estudiant 
a casa nostra, concrelament a Vic, amb 
el bisbe A IÓ, durant uns tres anys, en els 
quals estigue a l 'abadia de Ripoll , au-
ten tic nucli cultural cristia de bibilioteca 
del qua! era la més important de tota 
Hispania pel gran nombre d'obres anti-
gues que contenia. FOU AQUÍ ON EL 
. FUTUR PAPA CONEGUÉ MANUS-
CRITS TRADUfTS DE L'ÁRAB SO-
BRE matematiques, astronomia, etc, . El 
970 ana a Roma amb el Comte Borrell i 
el bisbe Ató, que el presentaren al Papa 
i aquesc admirat de la sC'va saviesa, el. 
recomana a J'Emperador. No tornaria 
al nostre país, peró sempre més hi man-
tindria cordial correspondéncia. 
El merit del nostre pensador -tornant al 
que déiem- fou no acontentar-se amb el 
sistema tan pobre de Cassiodor o amb 
els manuals eixorcs deis segles IX i X 
sinó DIVULGAR EXTENSAMENT 
ELS ESCRITS CIENTÍFICO-LÚGICS 
DE BOECI. Quedi ciar , pero, que no 
fou un pensador genial ni un creador-
modificador de les idees de l'Europa Oc-
cidental en el camp de la valorització de 
la Lógica (No oblidem que el segle X no 
coneix l'obra original d'Aristótil sobre 
la ciencia). 
Aquesta divulgació constituí una ale-
riada renovadora que més tard s'esten-
dria, peró principalment , com diu el ja 
citat , Dhondt (p . 354): "Al mig d'un in-
creible caos, no tant polític com espiri-
tual. del segle X, la Lógica féu la seva 
aparició com un fenomen gairebé ina-
bastable, ensems que inesperadament 
48 
FILOSOFIA 
Sarcófag de personatge descon egu t, existent a l'església de Sant Lloren~. 
Foto Viladés 
ciar: una técnica senzilla J'aplicació de la 
qual permetia ordenar els fenómens ex-
ternament més diversos". 
La introducció a "les categories" 
d'Aristótil. el seu coneixement, aporta, 
fa mil anys, unes possibilitats ordenado-
res ideals en un món que dubtava da-
vant l'espectacle de la inseguretat de 
J'home, les confusions i la irracionalitat 
d'unes condicions sócio-vitals. Així com 
la fragmentació política deixava sense 
brúixola existencial l'home. 
Conceptes clars com "genere" i "es-
pecie" , diferenciacions entre "substan-
cia" i "accidents" deis fenómens, el fet 
que hi hagués coses permanents "essen-
cials" i d'altres "contingents", que les 
coses poguessin classificar-se i tingues-
sin unes ' qualítats : 1I0c, temps, qualitat , 
quantitat... permeteren ORDENAR 
L'ESPAI INTEL-LECTUAL VITAL I 
SOCIAL DE L'HOME, RACIONA L1T-
ZAR UN MÚN TRENCA T I INCOG-
NOSCIBLE FINS LLA VORS A LA 
FOR<;:A DE LA RAÚ. Com a mínim, 
permeté entendre el mon no tant reli-
giosament com CIENTÍFICAMENT, o 
sigui , es dona peu que la RAÚ FILOSÚ-
FICA -si bé molt tímidament encara- , 
com a mínim, comencés a caminar, sor-
tint de la superstició i la ignorancia; 
malgrat els alumnes de Gerbert d'A uri-
lIac caiguessin en la facil temptació 
d'aplicar d'una manera constant i poc 
crítica aquestes categories en un món la 
barreja entre religió , superstició, ritus i 
altres creen ces tenien encongida a la 
Raó. Representá obrir una finestra on 
l'entrada de la claror racional 
il ·luminava la realitat tota . 
L'ensulsiada i davallada cultural que 
des del capvespre de I'Imperi romá ente-
nebrí Occident enfonsant-lo en el fang 
de la ignorancia, comen9ava una exida 
intel ·lectual grácies a la lógica. L'OR-
DRE NO T ANT SOCIAL COM IN-
TEL·LECTUAL QUE NECESSITA-
VEN LES MENTS PER DISCÚRRER, 
EL DESCOBRIEN EN ELS CONCEP: 
TES LÚGICO-RACIONALS QUE PO-
DIEN APLICAR A UN MÚN PER A 
FER-SE'L SEU i, així , de retruc, millor 
LLOAR EL SENYOR. 
El nostre filósof i els altres pensadors 
del segle XI només coneixien, com he 
dit. una petita part de la gran obra 
d'Aristótil. "el més gran deis filósofs 
grecs". Es discutía sobre lógica com 
després es discutiria de Física i Astrono-
mia. Etienne Gilson, en "La Filosofia 
Medieval" (Gredos, p. 214), diu que "El 
conjunt de l'obra Gerbert demostra com 
el desvetllament de la cultura enciclope-
dica clássica es produeix des de les dues 
últimes decades del segle". 
Hem parlat de l'estada a casa nostra 
de Gerbert, i cal dir que, junt als ele-
. ments conceptuals de la lógica aristote-
Iica suara esmentats, el nostre autor 
aporta a l'Occident cristia el crucul ma-
tematic. El mateix Dhondt ens parla del 
temps que visqué entre nosaltres, en 
" La Marca Hispánica", com és sabut, 
l'espai regional situat entre els Pirineus i 
l'Ebre, zona de tránsit i contacte entre 
les civilitzacions islamica i cristiana -la 
primera molt florida i la segona encara 
adormida- : el Monestir de Ripoll era el 
punt del desvetllament i un oasi en el 
desert intel ·lectual , una de les lIars la 
religiositat de la qual ev itá l'anihilament 
de la cultura antiga. Fou aquí on cone-
gué el cálcul i les matematiques. 
Dhondt (p.356) diu : "sempre quedará el 
seu merit d'haver difós per Europa occi -
dental aquests coneixements. Hom pot 
dir que va ensenyar a Europa a comp-
tar de nou , car difongué l'ábac, l'ús del 
qual havia desaparegut d' Europa amb 
l'enderrocament de l'lmper i roma" 
L'EROL 
En trada a la cripta 
Aixi es féu accesible el conceple abs-
tracle de no mbre. multiplicar. dividir ... 
en una paraula PROPORCION AR 
PRI NCIPIS O'ORORE TANT AL 
PENSAME NT COM A LES ACT IVI-
TATS PR ÁCT IQUES. les ap licacio ns 
comercia ls de les qual s comen¡;:arien a 
ser paleses el segle X 111. La raó es posa-
ria a l servei. peró. de la fe per a donar-li 
un a credibilila l racional de la qual es-
la va ma ncada. provoca nl la famosa po-
lémica de l ~ ··U nive rsa ls". 
Panorama mil·lenari 
El panoram a de fa uns mil anys. cul-
turalment i fil osó ficamenl pa rl an!. fou . 
a ls comen<;:aments un lenl despenar. 
una s iluació de lrá nsil on no hi hav ia 
a ltre or iginalil a l que no fos difondre co-
L'EROL 
FILOSOFIA 
Foto Viladés 
neixemenls deis pensadors a nlics clas-
sics. lraduccions deis árabs. de SI. 
AguslÍ i. principalmenl. "La Lógica" 
aris lo lelica.· la racional ilal conceplual de 
la qu aL emprada com a tecnica i si l· 
logíslica. permelria . més lardo la impres-
sionanl lasca d'elabo rar r ed ifici escolas-
lie lan impolent COM LES MATEIXES 
CAT EORALS GÓT IQUES U n ordre 
rigorós en un a sociela l feudalilzada 
a mb un a jerarquilzaeió social r igurosa 
COM LA 1ATEI XA LÓGICA . Geor-
ges Ouby en " Los lres ó rdenes o lo ima-
gina rio del feuda li smo". Ed. PelreLens 
diu "EI o rden viene de arriba . Se pro-
paga po r via jerárquica La superposi-
ción de los grados asegura su difu sió n . 
Los se ri o res sobe ra nos gobierna n a 
todos los de su estado y ma ndan a los 
gra ndes. los grandes a los medioc res . 
los medioc res a los peq uerios y los pe-
qu erios a l ruebl o y el pueblo que obe-
dece a todos aq uell os" (p . 9), 
Podem veure com el nostre país. mil 
anys anrera. eo~tribui a la formació 
d'Europa, guardá gelosament la cultura 
cJassiea ferment de ''J'Oecidentalitat'' 
(3). no es tanca sinó que servi de con-
duete per a J'escJat eristiá configurador 
de la cosmovisió medievaL Periode 
d 'il1lersecció amb altres civilitzacions. el 
segle X. en la seva segona meitat. és el 
segle de robertura al món ex terior i 
d'un eert renaixement cutural centrat 
en els cenobis de Ripoll i de Cuixá . gre-
sol cultural format per una cultura de 
regust hel ·lenistic, en pan portada pels 
árabs i en pan conservada pels jueus. i 
per una cultura italo-franca d'a rrels ro-
manes. Fa mil anys·, el nOSlre país 
servá la llavor de to ta un a civilització. la 
qual cosa . li deixaria una empremta 
oben a a tots els corrents intel·leeluals i 
unes primeres petjades de "poble" amb 
un ta ranná propi . 
Joaquim Sala i Pujolras, catedrátic de 
Filosofia de rINEM , "Guillem de Ber-
guedá" - Berga 
Notes 
El ienne Gi lso n "La fil osofia medieval" . Ed . 
Gredos. Un deI s eSludis més compleL~ sob re la 
fil osofia d'aq uesl periode . 
2 Jan Dho ndl "La alta edad med ia" . H.' Uni· 
ve rsal sig lo X X 1. Del capilo l II sobre "La vida 
inle l·lecl ua l i ans plásliques" n'he lrel idees i infor· 
mació . 
3 Sob re el mo neslÍ r de R ipoll. a la seva biblio· 
leca hi hav ia les obres més represe ntalives deis 
grans pares pe nsadors de I' Eg lésia IAgusli. Jeroni. 
Cassiodor . Origenes. Eusebi de Cesarea .. ). eSludis 
clássics humanislics (Virgili). Ho racl. c iceró. 
BOECI. ARISTÚTIL PORFlRI (,1 i obres cienti· 
fiques lradUldes de I'árab i de I'hebreu . J .M. Sal-
racho en " Hisló ria deis Paisos catalans". Edhasa 
198 1. Vo l. l . pág . 229. diu : "Moneslir de Ripoll. 
ce nl re d'ensenyamenl importanl. sembla I'únic de 
la crisliandal occidenlal o n es pOdien aprendre les 
an s del quadrivium (arilméli ca. música. geomelria 
i aSlrono mia): per a ixó. Gerben d ' A urillac. el fu· 
lur Papa Silveslre 11. hi eSludiá aquesles discipli nes 
del 967 a l 970" 
4 J . M . Sa lrac h. Ibid . parla de I'a rdlaca Senio· 
fré L1 obe l. coneg ul in ler nac ionalmel1l con a lra-
duclo r d'obres ara bs d· aslro no mia. i. di u: "Els en-
lesos consideren que amb la seva lraducció a l lIali 
cel~ IraCla lS árabs obre I'as trolabi. va ser I'inl ro -
d uc lo r a Europa d'aquesl inSlrumenl lan exacle. 
pOlscr per miljá del se u am ic Gerbcrl. despres 
Papa Silveslre 11. que vi ngue a eSludiar a Catalu-
nya" (p . 230). L'a~l ro lab i es un aparell per a mesu-
ra r I' altu ra deis aSlrcs. adapla l a la nU l11c raci ó lIa -
lina i conSlrUII a Ca ialun ya per I'es mcnlal Seniofre 
L1 o bcl. 
l' EROl 
RE '/ iSTA CULTUR4L DEL BcRGllEDA 
49 


El pensament intel·lectual i filosòfic entron de l'any mil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert