Gorchs Corominas, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NATS D'ESTELS 
PER SER ESTRELLES? 
EIS se rs vius actuem de titelles en un gran escenari teatral (una teranyina 
de gruixaria discontínua -com a molt uns 
20 quilometres- : la biosfe ra) cobert, en 
darrer terme, per I'embocall atmosferic. 
Tots els organismes hi juguem un paper i 
contribu'im amb el nostre «joo> (la vida) 
a fer que la representació triomfi o bé fra-
cassi. Cadascú interpreta la caracteritza-
ció del seu personatge (especie) amb una 
vestimenta concreta, amb un taranna de-
terminat, venent una imatge, mirant de 
convencer els altres per allo que ha estat 
«contracta!», per enlluernar el públic, 
encara que en el fons tot sigui fer la viu-viu. 
Perque I'actuació tingui bit cal que 
I'escenari sigui I' idoni per a cada obra. 
En el cas de les escenificacions «terres-
tres »: bona il.luminació (focus solar), 
agradable atmosfera (prou aire amb I'oxi-
gen i el dioxid de carboni convenients ... ); 
temperatura adient a cada lloc i moment, 
aigua (per refrescar I'a mbient, reposar 
forces ... ), .. . 
Si bé I'escenari ha de ser I'apropiat, els 
actors també han d'estar a punto El cos 
deis actors és fet de materia d'estre lles, 
elements (carboni, hidrogen, oxigen, ni-
trogen, fosfor, sofre ... ) «cuits» als forns 
termonuclears deis estels ara fa milers de 
milions d'anys . Els seus atoms s'organit-
zen per formar combinacions cada cop 
més complexes: molecules, macromo-Ie-
cules, organuls, ... fins arribar a I'espur-
na basica de la vida, la CEL.LULA, petit 
microcosmos, unitat fonamental de la 
morfologia i la fisiologia deIs sers vius. 
Tots e ls organismes són fets de cel.lules: 
o bé una de sola (els unicel.lulars) o vari-
es (els pluricel.Julars) agrupades (per es-
pecialitzacions segons les diferents tas-
ques) tot formant un «collage» individual. 
El resultat és una gran diversitat d'espe-
cies, una munió d'interprets a punt d'ac-
tuar, actors preparats pel paper que to-
qui fer, gairebé maquines amb «poders» 
extraordinaris com ara remode lar el cos 
(fer i desfer, créixer i desenvolupar-se), 
la capacitat de construir copies més o 
menys identiques a e lls mateixos, .. . Hi ha, 
pero, malgrat la diversitat, una partida 
de naixement que ens implica en un pas-
sat compartit: organització i bioquímica 
comunes. 
Cada actor té el se u paper per interpre-
tar, pero el representa a mb el seu propi 
estil, la seva fusta d'actor és diferent de 
totes les altres: a I'a utenti c sa ntuari de les 
cel.lules hi ha escrit un mi ssa tge que 
guarda el secret de les seves actuacions, 
l' ADN, que un cop desxifrat, fora del 
L'EROL VIURE I SOBREVIURE 41 
Montserrat Gorchs 
nucli, disposa com sera n les prote'ines, 
ve ritab les pilars diferenciadors entre els 
individus, encara que es trobi n escr ites 
amb les mateixes <dletres» o rd enad es en 
cada cas d'una manera concreta. D'aques-
ta forma , la caracterització d'un o a ltre 
variara, la manera específica de compo r-
tar-se sera diferent. A més a més, s' hi va-
len estrategies de tota mena, per sobre-
viure: vestits cr id aners, cant ena moradís, 
tacte suau, g ust dolC;, ... Tot per a I'audi-
encia!. 
Pero, entre tanta interpretació especí-
fica, ca l lluitar per g uanyar-se un lloc a 
I'obra, ca ldra un metode per aconseg uir 
42 V.IURE I SOBREVIURE L'EROL 
'rf /(I'¡ l.: 
í' '1' I 1, I 
,11 
/1'1 11 1 '¡ 
/ ,1/ i , I ' I! I : 
. ';"':/ ,'1 1 ¡.' 1 ~ 
/,-! , 1 ¡ I "1 ' ! ,-
, '1' 1 / i '1 1 1 / ~ 11/ ("/"// , 1/1LJJ-15 
. . i . 1 , I I ('! / .J.-.-i-' 
-'/ I / , /" J-'v-1 ,1 1 L ~--ir, I 1 : L / ~l·.J-' 
. I I I I 1...:.-
·¡ .. ,D" 
Pineda de pi roig amb mo/ses: un grapat de pins, boixos, mo/ses ... , escenifiquen un escenari ben conegut a/ 
Berguedii. ARXlU ED.KETRES 
fer bé el paper de la vida si no volem pas-
sar a segon terme, ser arraconats. Hi ha 
competencia: lluitar per viure o morir!. 
No hi ha res de franc. Si es vol seguir en 
cartellera cal una preparació, una despe-
sa de temps, una bona actuació. A canvi 
s'aconsegueix la continu'itat momentania, 
gastant la moneda biologica (ATP, ener-
gia necessaria per viure, per realitzar les 
funcions vitals). No es pot fer res sense 
pagar, a la vida: fins i tot per descansar, 
per eliminar allo que no vols s'ha de pa-
gar amb diners energetics . 
Pero no n'hi ha prou amb treballar, cal 
fer-ho bé. Perque la gran obra es mantin-
gui sempre en cartellera convé també una 
renovació contínua: apareixer i desapa-
reixer personatges, entrar nous papers en 
joc, produir-se mutacions, canvis en I'as-
pecte i la funcionalitat i així poder-se 
adaptar al medi canviant. El resultat es 
reflectira en el futuro 
Perque I'obra vagi en dansa cal que hi 
hagi moviment, retocs, entrades i sorti-
des, canvis de decorats, de vestits, ... (me-
tabolisme: pair el que es pren), tenir els 
ulls ben oberts (prendre contacte, sensi-
Un fossi/ amb cognom 
berguedii: 
Monap/el/m fa/gasi 
(Ana/es escoJa de Perits 
Agríco/es de Barce/ona, 
vol. VI) 
bilitzar-se tant amb el món intern com 
amb I'escenari on actuen tots els perso-
natges), fer relleus, crear suplents (capa-
dtat reproductiva, copies a semblan<;a i 
imatge deIs actors consagrats) perque 
pugui seguir el joc més endavant. 
En aquest escenari hi ha moltes obres 
per representar, hi ha molta riquesa d'ac-
tors, molts papers a interpretar: princi-
pals i secundaris. N'hi ha que compartei-
xen les tasques entre ells, es reparteixen 
el treball, s'ajuden mútuament a fer el 
paper dintre la seva especialització (sim-
biosi); altres actors fan el que ningú no 
vol (són convidats a les 'sobres: comen-
sals); altres posen en perill la seva vida 
per aconseguir viure (ex tres); altres tan 
sois ir:'iten, fent el numeret d'esquena .. . 
Entre bastidors hi ha feina que no es veu 
pero que s'ha de fer de «sotama ». Per 
posar en escena I'obra s'ha de disposar 
previament de I'esquelet, la xarxa de 505-
teniment de I'obra : els decorats, els ves-
tits deis actors, la tramoia, ... i tot a partir 
del no res, tot gracies a aquells organis-
mes, a voltes sedentaris de mena, que te-
nen la facultat de convertir el no viu en 
vida. Aquests són els que juguen el pa-
per més baix (és a dir, més poc agra"it) i 
més important alhora: els sers autotrofs, 
., 
I 
els verds vegetals i alguns bacteris , [ de 
tota aquesta feina subtil els personatges 
amb renom en treuen profit, esdevenen 
els més populars. Són els heterotrofs, els 
actors (animals) que es nodreixen d'altri, 
que obtenen l'aliment de segona ma, els 
parasits deis verds. 
Darrera de l'actuació en directe, als 
entreactes, ... intervenen els desbrossa-
dors, els que netegen l'escenari perque 
torni a estar a punt per a un nou inici, 
per a una altra representació, escena, 
acte, ... Reciclen tot allo que ja no es ne-
cessita, treuen la brossa natural (fan el 
pa per de la trista figura deis bacteris i 
deis fongs) . 
Si en Iloc de referir-nos a I'escenari glo-
bal de la vida ens cenyim a un paratge 
concret, veiem que n'hi ha hagut molts 
de «te ls» farcits de vida. Així, per exem-
Hi ha hagut actors berguedans de re-
Ilevancia que han rebut menció honorífi-
ca i reconeguda fora de les nos tres terres: 
Viarhynchia cerdanya/ae, Manap/eura fa/-
gasi, Nerita berguedana, Agria fumanyae, 
entre d'altres . 1 s'ha de fer una menció 
especial deIs actors anonims (avantpas-
sats) que han contribu'it amb el silenci a 
la representació d'avui. 
Se n'han fet moltes de representacions, 
a la comarca, durant els més de 400 mili-
ons d'anys d 'historia que avui ens mos-
tra. La Ilastima és que ben poques han 
estat filmades, pero aquí i alla" en queda 
alguna empremta, alguns vestits i esque-
lets (restes cadaveriques), .. . carbó, tot ple-
gat restes de les actuacions que hi van 
tenir Iloc ja fa molt de temps. [ que consti 
que s'han celebrat obres en les condici-
ons més variades: en plena glaciació, amb 
!\ 
El! aques la vida de 101 hi ha: granoles bolelaires, lorlllglles saben/des, lIangardaixos presumils ... 
pie, al Bergueda mateix, d'obres se n'han 
fet de tota mena, fins i tot de I'estil de 
«Park Jurassic», encara que en no ser di-
rigida per I'Spielberg, no va arribar a 
aconseguir cap Osear. 
D'actors, el Bergueda, n'ha tingut 
molts i diversos, amb ornamenta diver-
sificada : foraminífers, coralls, briozous, 
cargols, bivalves, eri"ons de mar, escafo-
podes, cefalopodes, crino'ideus, peixos, 
tortugues, d inosa ures, cava lis, a Igues, 
plantes superiors amb flor ... , i al final 
l'home, l'últim mono de I'obra, fixatge 
arrasador que ha de jugar bé si no vol ser 
acomiadat aviat. És un cadell de 
putxinel.lis. 
clima tropical, .. . en ambients de tota 
mena i no sempre amb l'escenari eixut: 
sovint amb l'aigua fins al coll i, a sobre, 
salada. 
Possiblement, les primeres representa-
cions de la vida al Bergueda foren a car-
rec deIs bacte ris i de les algues cianofíci-
es que immerses en aigua no aixecaren 
gaire volada. Calien més actors, més pa-
pers importants per tal d'obtenir més res-
so, pero les «condicions de treball" eren 
més aviat adverses: es precisava protec-
ció de la radiació ultraviolada solar, ca-
lia un escut d'ozó . [ s'aconseguí amb 
I'oxigen prove'it per la incipient «canta-
rella » alga!. D'aixo fa uns 1800 milions 
L'EROL YIURE I SOBREYIURE 43 
d 'anys . De fet, que en tinguem constan-
cia, no fou fins fa uns 600 milions d'anys, 
a la temporada del Paleozoic (vida visi-
ble) que els animals comen"aren a disfres-
sar-se amb carcasses prou dures i consis-
tents . 1, concretament a I'escenari 
bergueda, no tenim coneixement d'actors 
anteriors als 400 milions d'anys, en la 
primera temporada teatral, almenys que 
ens consti a l'arxiu, al registre fossil, un 
Ilarg Ilistat de personatges . 
I ja en l'actualitat, amb el darrer actor 
incorporat (Hama sapiens sapiens), trobem 
un Bergueda poblat alhora de personat-
ges continentals i d'aigua dol"a. Són ac-
tors rurals, pero no per aixo de baixa ca-
tegoria: alguna esponja, alguna medusa, 
algun briozou, bivalves, cargols, cucs 
varis, molts artropodes (insectes, arac-
nids, miria podes, crustacis), vertebrats 
R.GASTON NICOLAS 
(peixos, amfibis, reptils, aus i mamífers), 
moltes plantes amb i sense flor (algues, 
falgueres, ... ), tota la gamma de fongs (que 
retornen a la vida el que és de la vida) ... 
Bé, potser ha arribat el moment de dei-
xar reposar el putxinel.li escriptor. 1 abans 
de baixar el teló, només una darrera cosa : 
que els bocins d'estel que som arribin a 
ser una estrella, una estrella de cameri-
no, pero, depen molt de cada un de no-
saltres, deis actors privilegiats, que molt 
sovint hem oblidat d'on venim i cap a on 
anem. 
Monlserral Gorchs i Corominas 


Nats d'estels per ser estrelles?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert