Font i Gelabert, M. Antònia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Espai de trobadaTerminàlia núm. 6 56
espai de trobada
A l’STEI Intersindical tenim la percepció que existeix una «agenda», dissenya-
da per lobbies d’opinió, en contra 
de les llengües pròpies i executada 
per partits nacionalistes espanyols 
d’àmbit estatal que governen a les 
diferents comunitats autònomes. 
Aquesta agenda és molt clara, està 
ben definida, consensuada, organit-
zada i planificada, i necessita una 
resposta i un pla d’actuació amb 
els mateixos paràmetres. Ells s’or-
ganitzen a tot l’Estat i en diferents 
àmbits, fins i tot el judicial, per a 
planificar l’atac sistemàtic, i nosal-
tres donam resposta, la majoria de 
vegades cadascú dins el seu territo-
ri. No veig que aquesta estratègia, 
amb els anys que fa que es practica, 
ens hagi dut a bon port, ans al con-
trari, cada pic estam pitjor.
El Govern de les Illes Balears, ara 
en mans del Partit Popular (PP), en 
una actuació sense precedents d’en-
çà del final de la dictadura, romp el 
consens que s’havia mantingut fins 
ara en matèria de llengua al nos-
tre Parlament i desplega en tots els 
àmbits l’agenda programada per 
coneguts lobbies ideològics. Sembra 
la divisió entre nosaltres; canvia el 
nom de la llengua (formenterenc, 
eivissenc, menorquí, mallorquí); 
parla de la imposició catalanista, 
de la politització a les aules, de la 
«llibertat» d’elecció de llengua al 
primer ensenyament; vol dur «la 
normalitat del carrer» a les insti-
tucions; vol treure el requisit del 
coneixement de la llengua pròpia 
per a accedir a un lloc de feina de les 
administracions autonòmica i local 
i que la llengua catalana no sigui 
la d’ús preferent, etc.; vol elimi-
nar el decret que regula que el 50 % 
dels ensenyaments, com a mínim, 
s’han de fer en català; vol implan-
tar un pla plurilingüe (l’STEI Inter-
sindical ja ha interposat un recurs 
de reposició); desobeeix el mandat de 
la Carta Europea de les Llengües 
Regionals o Minoritàries, i impos-
sibilita la reciprocitat en la recepció 
de les ràdios i televisions públiques 
que tenen la mateixa llengua, i, amb 
tot això i més, obstaculitza la nor-
malització de la llengua catalana en 
aquesta part del territori.
Com podem veure, el Govern 
Bauzà ataca els tres pilars de la nor-
malització lingüística: l’Adminis-
tració, l’ensenyament i els mitjans 
de comunicació.
Al mateix temps la societat civil 
s’organitza i dóna respostes ràpi-
des i contundents que sorprenen 
a propis i aliens. Es presenten més 
de dotze mil al·legacions en con-
tra de la reforma de la llei de funció 
pública, es porta a terme una vaga 
de fam protagonitzada per l’orga-
nització Jubilats per Mallorca i més 
de cinquanta mil persones, convo-
cades pel Consell de la Societat Civil 
de Mallorca (Obra Cultural Balear, 
STEI Intersindical, entre altres orga-
nitzacions), es manifesten a favor 
del català pels carrers de la ciutat 
de Palma fins al davant el Consolat de 
Mar, seu del Govern de les Illes 
Balears. També hi ha accions de 
protesta a les illes de Formentera, 
Eivissa i Menorca, impulsades per 
les associacions i entitats com ara 
Acció Cultural de Menorca, l’Insti-
tut d’Estudis Eivissencs, l’Associa-
ció Vuit d’Agost de les Pitiüses, etc. 
S’hi poden afegir el Moviment per 
la Llengua i les campanyes diverses 
d’«Enllaçats per la Llengua». 
La campanya dels llaços va néixer 
als centres educatius de secundària, 
com a símbol de la resistència i de la 
defensa del català a les illes. Va tenir 
molt d’èxit des del primer moment, 
per la seva claredat i senzillesa. Els 
llaços es varen estendre pertot i han 
obtingut un suport molt gran a tot 
el territori. La comunitat educati-
va se’l penja al damunt i també a 
les façanes dels centres. Aquest fet 
va molestar molt el president de la 
comunitat, que va fer enviar una cir-
cular perquè es retiressin els llaços 
de les façanes dels centres. El con-
seller d’educació va arribar a afir-
mar que el llaç violeta en defensa 
de la igualtat de les dones era un 
valor compartit, però el llaç quadri-
barrat no ho era. La indignació de 
la ciutadania ha estat molt gran i la 
campanya dels llaços s’ha escampat 
per pobles, viles i ciutats a balcons, 
façanes i edificis emblemàtics.
També s’han fet lectures conti-
nuades en defensa del català a dife-
rents  localitats de Mallorca i de 
Menorca: «Enllaçats per la Parau-
la». A les Pitiüses s’han promogut 
diferents accions, entre les quals 
podem trobar «Fes sonar el català 
per una escola arrelada». 
L’STEI i l’Assemblea de Mestres 
i Professors en Català van portar la 
La societat civil defensa el català 
i respon als atacs del Govern del PP
Espai de trobada  57 Terminàlia núm. 6
campanya dels llaços a Catalunya 
per Sant Jordi i al País Valencià pels 
volts del 25 d’abril. El que passa a 
la llengua en una part del territori 
n’afecta el conjunt i tots n’hem de 
ser conscients. 
Més endavant, el 14 de juny, aques-
tes mateixes entitats varen dur la 
denúncia de l’atac al català fet pel 
Govern presidit per  José Ramon 
Bauzà (PP) al Parlament europeu, 
a Estrasburg. La compareixença va 
ser davant l’intergrup de minories 
del Parlament i vàrem disposar de 
quinze minuts per a fer una breu 
exposició dels fets i un temps més 
ampli per a contestar les preguntes 
i ampliar la informació. Presentà-
rem i donàrem a conèixer la llengua 
catalana a tot el territori. Denunci-
àrem el maltractament institucio-
nal cap al català del Govern Bauzà, 
demanàrem un rescat europeu de 
les desigualtats lingüístiques i soci-
als, ja que consideràrem que aquests 
fets no són assumptes interns dels 
estats, com tampoc no ho són els 
problemes pressupostaris i de dèfi-
cit. A continuació, demanàrem la 
igualtat de drets de les comunitats 
lingüístiques d’Europa i l’obligato-
rietat del coneixement de les llen-
gües pròpies dins els seus territoris. 
També demanàrem la revisió, actu-
alització i ratificació per part de 
tots els estats membres de la Carta 
Europea de les Llengües Regionals 
o Minoritàries. El president de l’in-
tergrup es va comprometre a dur 
preguntes de la situació del català a 
les illes Balears a la Comissió Euro-
pea i a revisar al cap d’un any com 
està el tema. 
Un dels darrers èxits de la nostra 
lluita ha estat la resposta contun-
dent que s’ha produït a les esco-
les —per la bona feina feta durant 
anys per part dels mestres a totes 
les illes— quan el 87 % dels pares i 
mares han exercit la seva «llibertat» 
i han triat el català com a llengua del 
primer ensenyament dels seus fills i 
les seves filles.
Són moltes accions de presa de 
consciència i de resposta social de les 
diferents entitats, sindicats i partits 
polítics. Ara el que necessitam és la 
creació d’un front unitari de respos-
ta que s’està començant a articular. 
Entre tots i totes continuarem defen-
sant el que és una lluita legítima fins 
que aconseguim viure en plenitud de 
drets i recuperar les llibertats nacio-
nals per al conjunt dels Països Cata-
lans. 
M. antònia FOnt i GelaBert
STEI Intersindical
Illes Balears
La societat civil defensa el català i respon als atacs del Govern del PP
M. Antònia Font i Gelabert


La Societat civil defensa el català i respon als atacs del Govern del PP

Hemeroteca Cientifica Catalana

Espai de trobadaTerminàlia núm. 6 56espai de trobadaA l’STEI Intersindical tenim la percepció que existeix una «agenda», dissenya-da per lobbies d’opinió, en contra de les llengües pròpies i executada per partits nacionalistes espanyols d’àmbit estatal que governen a les diferents comunitats autònomes. Aquesta agenda és molt clara, està ben definida, consensuada, organit-zada i planificada, i necessita una resposta i un pla d’actuació amb els mateixos paràmetres. Ells s’or-ganitzen a tot l’Estat i en diferents àmbits, fins i tot el judicial, per a planificar l’atac sistemàtic, i nosal-tres donam resposta, la majoria de vegades cadascú dins el seu territo-ri. No veig que aquesta estratègia, amb els anys que fa que es practica, ens hagi dut a bon port, ans al con-trari, cada pic estam pitjor.El Govern de les Illes Balears, ara en mans del Partit Popular (PP), en una actuació sense precedents d’en-çà del final de la dictadura, romp el consens que s’havia mantingut fins ara en matèria de llengua al nos-tre Parlament i desplega en tots els àmbits l’agenda programada per coneguts lobbies ideològics. Sembra la divisió entre nosaltres; canvia el nom de la llengua (formenterenc, eivissenc, menorquí, mallorquí); parla de la imposició catalanista, de la politització a les aules, de la «llibertat» d’elecció de llengua al primer ensenyament; vol dur «la normalitat del carrer» a les insti-tucions; vol treure el requisit del coneixement de la llengua pròpia per a accedir a un lloc de feina de les administracions autonòmica i local i que la llengua catalana no sigui la d’ús preferent, etc.; vol elimi-nar el decret que regula que el 50 % dels ensenyaments, com a mínim, s’han de fer en català; vol implan-tar un pla plurilingüe (l’STEI Inter-sindical ja ha interposat un recurs de reposició); desobeeix el mandat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i impos-sibilita la reciprocitat en la recepció de les ràdios i televisions públiques que tenen la mateixa llengua, i, amb tot això i més, obstaculitza la nor-malització de la llengua catalana en aquesta part del territori.Com podem veure, el Govern Bauzà ataca els tres pilars de la nor-malització lingüística: l’Adminis-tració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació.Al mateix temps la societat civil s’organitza i dóna respostes ràpi-des i contundents que sorprenen a propis i aliens. Es presenten més de dotze mil al·legacions en con-tra de la reforma de la llei de funció pública, es porta a terme una vaga de fam protagonitzada per l’orga-nització Jubilats per Mallorca i més de cinquanta mil persones, convo-cades pel Consell de la Societat Civil de Mallorca (Obra Cultural Balear, STEI Intersindical, entre altres orga-nitzacions), es manifesten a favor del català pels carrers de la ciutat de Palma fins al davant el Consolat de Mar, seu del Govern de les Illes Balears. També hi ha accions de protesta a les illes de Formentera, Eivissa i Menorca, impulsades per les associacions i entitats com ara Acció Cultural de Menorca, l’Insti-tut d’Estudis Eivissencs, l’Associa-ció Vuit d’Agost de les Pitiüses, etc. S’hi poden afegir el Moviment per la Llengua i les campanyes diverses d’«Enllaçats per la Llengua». La campanya dels llaços va néixer als centres educatius de secundària, com a símbol de la resistència i de la defensa del català a les illes. Va tenir molt d’èxit des del primer moment, per la seva claredat i senzillesa. Els llaços es varen estendre pertot i han obtingut un suport molt gran a tot el territori. La comunitat educati-va se’l penja al damunt i també a les façanes dels centres. Aquest fet va molestar molt el president de la comunitat, que va fer enviar una cir-cular perquè es retiressin els llaços de les façanes dels centres. El con-seller d’educació va arribar a afir-mar que el llaç violeta en defensa de la igualtat de les dones era un valor compartit, però el llaç quadri-barrat no ho era. La indignació de la ciutadania ha estat molt gran i la campanya dels llaços s’ha escampat per pobles, viles i ciutats a balcons, façanes i edificis emblemàtics.També s’han fet lectures conti-nuades en defensa del català a dife-rents  localitats de Mallorca i de Menorca: «Enllaçats per la Parau-la». A les Pitiüses s’han promogut diferents accions, entre les quals podem trobar «Fes sonar el català per una escola arrelada». L’STEI i l’Assemblea de Mestres i Professors en Català van portar la La societat civil defensa el català i respon als atacs del Govern del PPEspai de trobada  57 Terminàlia núm. 6campanya dels llaços a Catalunya per Sant Jordi i al País Valencià pels volts del 25 d’abril. El que passa a la llengua en una part del territori n’afecta el conjunt i tots n’hem de ser conscients. Més endavant, el 14 de juny, aques-tes mateixes entitats varen dur la denúncia de l’atac al català fet pel Govern presidit per  José Ramon Bauzà (PP) al Parlament europeu, a Estrasburg. La compareixença va ser davant l’intergrup de minories del Parlament i vàrem disposar de quinze minuts per a fer una breu exposició dels fets i un temps més ampli per a contestar les preguntes i ampliar la informació. Presentà-rem i donàrem a conèixer la llengua catalana a tot el territori. Denunci-àrem el maltractament institucio-nal cap al català del Govern Bauzà, demanàrem un rescat europeu de les desigualtats lingüístiques i soci-als, ja que consideràrem que aquests fets no són assumptes interns dels estats, com tampoc no ho són els problemes pressupostaris i de dèfi-cit. A continuació, demanàrem la igualtat de drets de les comunitats lingüístiques d’Europa i l’obligato-rietat del coneixement de les llen-gües pròpies dins els seus territoris. També demanàrem la revisió, actu-alització i ratificació per part de tots els estats membres de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El president de l’in-tergrup es va comprometre a dur preguntes de la situació del català a les illes Balears a la Comissió Euro-pea i a revisar al cap d’un any com està el tema. Un dels darrers èxits de la nostra lluita ha estat la resposta contun-dent que s’ha produït a les esco-les —per la bona feina feta durant anys per part dels mestres a totes les illes— quan el 87 % dels pares i mares han exercit la seva «llibertat» i han triat el català com a llengua del primer ensenyament dels seus fills i les seves filles.Són moltes accions de presa de consciència i de resposta social de les diferents entitats, sindicats i partits polítics. Ara el que necessitam és la creació d’un front unitari de respos-ta que s’està començant a articular. Entre tots i totes continuarem defen-sant el que és una lluita legítima fins que aconseguim viure en plenitud de drets i recuperar les llibertats nacio-nals per al conjunt dels Països Cata-lans. M. antònia FOnt i GelaBertSTEI IntersindicalIlles BalearsLa societat civil defensa el català i respon als atacs del Govern del PPM. Antònia Font i Gelabert

Catalan