Riu i Riu, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COL.LABORACIONS 
A tenció als arxius locals 
per M A UEL RIU I RIU 
L'autor de I'article assen ya la la importanc ia que ten en e ls arx iu s loca ls i 
familiars per a la n ostra hi storia, d e l1lanant que se' ls hi doni I'at enció que es 
m e reixen. 
Voldria assenyalar, amb aquestes paraules, la impor-
tancia que tenen els arxius locals i familiars per a la nos-
tra historia i la necessitat que hom els dediqui la deguda 
atenció. La petita -pero entranyable- historia, la que 
cap dins d'un ambit no superior al comarcal, sera abasta-
ble en profunditat tan sois si hom pot explorar bé els ar-
xius locals. Cal, doncs, que siguin ben catalogats i con-
servats amb cura. Un bon inventari, i una bona instal.la-
ció, poden estalviar molt de temps als recercadors, i 
constitueixen un testimoni fefaent de la cultura de la qual 
tothom desitja presumir. Car la confecció de bones mo-
nografies locals -adequades a la metodologia actual-
és una tasca urgent i previa a les dedicades als estudis co-
marcals i territorials . 
Hi ha, sobretot, tres ti pus d'arxius locals que cal tenir 
molt en compte: els parroquials, els municipal s i els fami-
liars. D'aquests darrers sois diré ara que no penso pas en 
arxius deis petits senyorius locals, en general ben atesos, 
sinó en els que conserven algunes masies del Bergueda, 
>ürtosament salvats de la incúria deis homes, i que , fins i 
tot, permeten refer histories familiars des deis segles XI i 
XII. Deis primers -els arxius parroquials-, la impor-
tancia deis quals s'ha posat de relleu a Catalunya des del 
1912, sois afegiré també que molts bisbats estan 
agrupant-Ios en els Arxius Diocesans i Arxiprestals, quan 
no reuneixen les garanties suficients de conservació, bo i 
servant-ne les corresponents unitat s i característiques. 
Era una tasca urgent, per I'abandó en que resten moltes 
parroquies rurals, finalment acomplerta. La historia de 
l'espirituaJitat i de l'Església catalanes difícilment hau-
rien pogut fer- se si haguessin desaparegut aquests fons 
arxivístics. 
Jo vo ldri a, amb tot, remarcar també la importanc ia 
dei s a rxius municipals, sobret ot per a la hi stor ia mo-
derna i contemporania. I en fer-ho, posar un exemple: 
L'Arxiu Municipal de Berga, I'interes del qual és gran 
per a refer la histOria del Bergueda. Del seu contingut 
-de tots els lIibres, papers i notes- per decisió dei s regi-
dors, en fou fet un acurat inventari el 1784, en ocasió de 
"haver-se trobat a faltar alguns dei s lIibres y papers del 
Comú de la dita vila de Berga que antes se trobavan ben 
custodiats en lo Arxiu del mateix Comú" . Aquest inven-
tari es realitza en sis mesos i consta de 70 folis. 
Fa trenta anys que vaig tenir ocasió d'explorar-ne els 
pergamins i els volums, deixant de banda una tercera se-
rie , la dei s lIigalls de paper, essencial per a refer la hi sto-
ria deis segles XIX i XX. Si els pergamins contenen, entre 
aItres mol tes coses, els privilegis original s atorgat s a la vi-
la pels sobirans des del segle XIV, el s vo lum s enquader-
nats en pell serven informació molt rica per als segles 
XVI a XVIII. 
Hom podria estudiar-hi la historia de la vila en els seus 
més variats aspectes (com la distribució per carrers de 'les 
572 cases que tenia el 1715), el castell i la seva capella, la 
construcció de I'església de Sant Pere, les fe stes del Cor-
pus, I'edificació de la casa del Consell a Guardiola, les 
heretats municipals, les carnisseries, forns i molins fari-
ners i drapers, problemes de prove'iment de blat, creació i 
funcionament del Posit i Botiga deis Pobres, la merceria i 
el peix salat, ten des de I'oli, sabó i vinagre, les tavernes, 
I'hostal de la vila, els pous de gla~, i mil altres temes. 
Hom pot trobar-hi fins testimonis de I'espionatge muni-
cipal (o bé de les trifulgues famiJiars) iant curiosos com el 
bitlletet preservat el 1751 entre dos folis d'un volum, en 
el qual hom Ilegeix: "Sr. en casa de Antonia hace rato 
que hay un hombe. Dios guarde a Vuesamerced muchos 
años. Besa su mano, Saló" . 
Veus ad dues mostres més del que poden donar de si 
els arxius locals: 
1) Establiment d'una farmacia a Gironella el 1606. Per 
tal que En loan de Cantallops, farmaceuti~ oriünd de 
Berga, pogués establir-se i arrelar a Gironella, l'Església 
Ji cedí un pati a la vila, limítrof amb el Portal del Pont i el 
carrer de la Basseta, a cens de 10 sous I'any pagadors la 
diada de Sant Marc (25 d 'abril), amb la condició que hi 
edifiqués una casa en el termini de tres anys, segons el 
costum seguit a la vila de Gironella. 
2) Fundació d 'una fabrica de teixits de cotó, a Berga, el 
1831. En ocasió de casar-se Josep Arissó i Aloy amb Ma-
riana Sansalvadó i Puig, ambdós de Berga, el pare del 
primer, Climens Arissó, li dona 3 maquines de filar, 5 te-
lers de teixir amb els corresponents pintes, una maquina 
de canellar i una maquina de fer canons, per tal que esta-
blís una fabrica de filats i teixits de cotó a la casa d' Anto-
ni Sansalvadó, avi de les seva nora. 
Els exemples, i ben diversos, podrien multiplicar-se, 
En poques paraules: cal que I' hi storiador s' acosti als ar-
xius locals, pero cal també que els trobi accessibles, que 
lIur consulta no es converteixi en una carrera d' obstacles . 
I cal, per tant, que els responsables immediats no s' hagin 
d'avergonyir de I'estat en que tenen els fon s hi stories dei s 
quals són dipositaris. Sembla que la Generalitat té ja els 
se rvei s avinent s per a facilitar-los la la ~ca, i fa un a labo r 
de ca la logació rcmarcab le . Es perem \TUrC' n ben J\'ial cls 
frui ts. 
l\1il 11 lI e l Rill i Riu 
C ~ ! ('d r ~ ti c d'Hi s! lHi¡.¡ Medi eva l de 1" I 'ni "C'I"\ i! ;11 de Barce lo na . 
L'EROL 


COL·LABORACIONS. Atenció als arxius locals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert