Llobet i Portella, Josep Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

147
Josep M. Llobet  i Portella
                   OSSÉ NATAN,
VALEDOR DELS JUEUS DE TÀRREGA
(SEGLE XIV)
URTX
M
148
MOSSÉ NATAN, VALEDOR
DELS JUEUS DE TÀRREGA (SEGLE XIV)
Josep M.
Llobet  i Portella
Professor de Centre
Associat de la
UNED
de Cervera
El jueu Mossé Natan fou un rellevant personat-
ge targarí que visqué, aproximadament, entre
els anys 1290 i 1360. Posseïdor d’una important
fortuna i autor d’algunes obres literàries1 , de-
gué gaudir d’una especial autoritat entre els ju-
eus de la seva població, ja que, com veurem a
continuació, el trobem en dues ocasions com a
valedor dels seus germans de religió.
La primera d’elles fou l’any 1318, quan el dia
13 de març presentà a Guillem de Boixadors2 ,
veguer de Cervera i Tàrrega, dues cartes (Do-
cuments números 1 i 2); una, datada a Cerve-
ra el 13 de desembre de 1317, provenia de
Bernat de Fenollar, en aquell temps lloctinent
de l’infant Jaume, el qual era procurador ge-
neral del rei a Catalunya, i l’altra carta, expe-
dida a la Vallsanta el dia 12 de desembre de
1317, havia estat tramesa per Berenguer de
Guimerà, cort de Guimerà.
L’objecte d’aquestes dues cartes era el ma-
teix: aconseguir que un jueu anomenat Astruc
Sullam, habitant de Tàrrega, el qual anterior-
ment vivia a Guimerà, cobrés mil sous, que
eren la resta d’un deute de tres mil que havi-
en contret amb ell cinc homes de l’Ametlla que
es deien Jaume Soler, Jaume Salvador, Ber-
nat de Castellbò, Ramon Mir i Guillem Ferrer.
Atès que calia prendre en penyora els béns
dels deutors per tal d’assegurar el pagament
del deute, aquests haurien de satisfer també
la pena del terç que corresponia a la cúria de
Guimerà, població on s’havia formalitzat l’obli-
gació de complir amb els compromisos con-
trets per ser el lloc de residència, en aquell
temps, del jueu.
La segona ocasió en què actuà Mossé Natan
a favor dels jueus de Tàrrega va ser l’any 1319.
En efecte, el dia 3 de juliol presentava a Arnau
de Mecina, sotsveguer de Cervera, una carta
(Document número 3) del rei Jaume II per mitjà
de la qual el monarca manava la captura del
jove Bernat d’Alagau, el qual vivia a Verdú a
casa de Pere Ferrer, i el seu puniment en cas
de ser trobat culpable. L’acusació que se li feia
era haver atacat amb pedres i amenaçat amb
l’espasa Astruc Sullam -aquest jueu devia ser
el creditor que hem trobat en les dues cartes
anteriors-, la seva esposa i altres acompa-
nyants, tots ells jueus de Tàrrega, quan, provi-
nents de Verdú, es dirigien cap a la seva po-
blació. No sabem el motiu d’aquest atac, però
les cartes anteriors que hem comentat ens
poden fer suposar que Astruc Sullam es dedi-
cava a deixar importants quantitats de diners,
les quals, en alguns casos, difícilment podrien
ser tornades, cosa que ocasionaria la pèrdua
dels béns dels deutors3 . És fàcil, doncs, ima-
ginar que aquestes activitats li produirien for-
tes enemistats que, en algun moment, podien
donar lloc a agressions com la relatada.
Aquests tres documents ens mostren, doncs,
la funció protectora que exercí Mossé Natan
davant les autoritats reials en benefici dels ju-
eus de Tàrrega, els quals, en aquell temps -
anterior a les destruccions i matances de 1348-
formaven una nombrosa i activa comunitat.
Textos documentals
1
1318, març, 13. Cervera
Mossé Natan, jueu, presenta al veguer de
Cervera i Tàrrega una carta del lloctinent del
procurador general del rei a Catalunya, dirigi-
da al veguer anterior, mitjançant la qual el
lloctinet mana al veguer que prengui en pe-
nyora els béns de cinc habitants de l’Ametlla
per tal de satisfer tant el deute de mil sous que
ells tenen amb Astruc Sullam, jueu de Tàrrega,
com la pena del terç a la cort de Guimerà.
Arxiu Històric Comarcal de Cervera (ACC), Fons
de la Vegueria (FV), Registre de la cort, 1318-
1319, f. 80 v.
149
Die lune que est IIIo idus martii anno predicto,
Mosse Nazan, iudeus, presentavit venerabili
Guillemo de Boxadós, vicario Cervarie et
Tarrege, quandam literam honorabilis Bernardi
de Fonollario, gerentis vices procuratoris in
Cathalonia, sigillo sui officii in dorso sigillatam,
tenor eius sequitur per hunc modum:
“Bernardus de Ffonollario, gerens vices in
Cathalonia incliti domini infantis Iacobi,
il lustr issimi domini regis pr imogeniti ac
procuratoris eiusdum in Aragonia et Cathalonia
generalis, dilecto Guillemo Molinerii, vicario
Cervarie et Tarrege, vel eius locum tenenti,
salutem et dilectionem. Ex parte Astrugi
Sullami, iudei Tarrege, olim de Guimerano, fuit
a nobis humiliter postulatum quod en Iacobus
Solerii, Iacobus Salvatoris, Barnardus de Cas-
tro Bono, Raymundus Mir et Guillemus Fferrarii,
habitatores loci de ça Menla, confessi fuerint
se debere dicto Astrugo tria millia solidos et
ad ipsa solvendo obligaverint se sub penam
tertii in posse curie de Guimerano, renuntiantes
foro suo et iurisdictioni et se submitientes dicte
curie, dictusque Astrugus Sullami retroclamum
fecerit in posse dicte curie contra dictos
debitores de mille solidis debiti supra dicti, sal-
vo sibi residuo eiusdem. Et dicta curia de
Guimerano non potuer it dicto Astrugo
satisfacere in dicto debito et sibi in ter tio
pertinenti ex retroclamo predicto cum non
invenerit [bona] dictorum debitorum infra
iurisdictionem suam nec curia dicti loci de ça
Menla licet requisita legitime et monita non
fecerit satisferi de predictis. Propterea ipsa
curia de Guimerano nos sua litera requirat in
subsidium iustitie ut vos faciatis executionem
de bonis dictorum debitorum ac loci predicti
de ça Menla in premissis ipsos ad hec
compellendo nos faceremus in hiis sibi per vos
iustitiam exhiberi. Ea propter nos, attendentes
dictam supplicationem fore iustam et quod
officiales tenentur alter alteri iustitie subsidium
impendere, dicimus vobis et expresse
mandamus quatinus ad requisitionem dicte
curie ac creditor is predicti ad dictam
executionem et compulsionem protinus
procedatis, pignorando dictos debitores et
homines dicti loci de ça Menla, et aliter eis circa
hec, malitiis et diffugiis procul pulsis, iustitiam
impendatis, taliter quod dictum iudeum defectu
iustitie in nobis inventum de hiis non videamus
a modo querelante. Datum Cervarie idus
decembris anno Domini millesimo CCCo
septimo decimo”.
2
1318, març, 13. Cervera
Mossé Natan, jueu, presenta al veguer de
Cervera i Tàrrega una car ta del cor t de
Guimerà, dirigida a l’esmentat veguer, mitjan-
çant la qual el cort demana al veguer que pren-
gui en penyora, o que permeti que ell ho faci,
els béns de cinc habitants de l’Ametlla per tal
de satisfer tant el deute de mil sous que ells
tenen amb Astruc Sullam, jueu de Tàrrega,
com la pena del terç a la cort de Guimerà.
ACC, FV, Registre de la cort, 1318-1319, f. 81.
Eadem die, dictus iudeus presentavit dicto
vicario quandam literam dicti Berengarii de
Guimerà, curie de Guimerà, sigillo eius dicte
curie ut apparebat in dorsso sigillatam, cuius
tenor talis est:
“Al molt honrat e discret lo veger de Cervera
ho a son lochtinent, de nós na Berenguer de
Guimerà, cort de Guimerà, saluts e honor.
Ffem-vos saber que en Jacme Soler e en
Jacme Salvador e en Bernat de Castelbò,
Ramon Mir e Guillem Fferrer, estadans del
lloch de la Menla, confessaren deure a·n As-
truc Sulam, juheu de Tàrrega, ladonchs
stadants de Guimerà, tria mília sòlidos em
pena del terç em poder de la nostra cort, e los
dits hòmens de la Menla renunciaren a for e a
jurisdicció lur e sotsmeteren-se si e sos béns
a la nostra cort de Guimerà e, com lo dit
Astruch Sullam sie tornat a recclam en nostre
poder dels damunt dits deutors de M sòlidos,
saul son dret el romanent, e nós al dit juheu
no ayam pogut fer satisfer del dit deute ne a
nós del terç com no ajam trobats béns dels
damunt dits dins nostra jurisdicció ne la cort
del dit loch de ça Menla per nós legíttimament
requesta e amonestada no·n aye feit compli-
ment de paga ne de rahó al dit juheu ne a nós
del terz e sie en fadiga de dret e nós entenam
que poguéssem fer penyora contra lo dit loch
de la Menla e los dits deutors per la fadiga de
dret a trobada en els. E, sters per nós nuyls a
posar en rahó e protestan que no sie periudici
a la nostra iurisdicció, requerim-vos en subsi-
di de justícia que vós los dits deutors ho lo dit
loch de la Menla forcets e lo dit deute e terz a
execució menets ho·ns donets licència de pe-
nyorar lo dit loch per tal que dret e justícia se’n
puxe seguir e que per lur malea ho necligència
nós no perdam nostre dret ne lo dit juheu son
deute. Datum apud Vallem Sanctam II idus
decembris anno Domini Mo CCCo XVIIo”.
3
1319, juliol, 3. Cervera
Mossé Natan, jueu de Tàrrega, presenta al
sotsveguer de Cervera una carta del rei Jaume
II, dirigida al veguer de Cervera i Tàrrega, mit-
jançant la qual el rei mana al veguer que cap-
turi al jove Bernat d’Alagau, habitant de Verdú,
i el castigui en cas de ser trobat culpable d’ha-
ver atacat amb pedres i amenaçat amb l’es-
150
pasa Astruc Sullam, la seva esposa i altres per-
sones, tots jueus de Tàrrega, de la qual cosa
és acusat.
ACC, FV, Registre de la cort, 1318-1319, f. 119.
Die martis que est Vo nonas iulii anno predicto,
Mosse Naçan, iudeus Tarrege, presentavit
Arnaldo de Mecina, subvicario Cervarie,
quandam literam domini regis, sigillo assueto
in dorsso sigillatam, tenor cuius talis est:
“Iacobus, Dei gratia rex Aragonum et cetera,
dilecto suo vicario Cervarie et Tarrege vel eius
locum tenenti, salutem et dilectionem. Cum
intellexerimus ex conquestione nobis facta pro
parte Astrugi Sollam et quorumdam aliorum
iudeorum Tarrege quod nuperdum dictus
Astrugus cum uxore sua et aliis iudeis predictis,
recedendo de loco de Verduno, rediret apud
dictum locum de Tarrega, quidam iuvenis
vocatus Bernardus d’Alagau, comorans cum
Petro Fferrarii de dicto loco de Verduno, ausu
temerario ductus, irruens in itinere publico
adverssus dictos iudeos, gladio evaginato et
cum lapidibus, eos invasit et percussit ac plures
iniurias eisdem intulit et intulisset amplius ni
per aliquos homines de dicto loco prohibitum
esset eidem. Ideo, cum talia non debeant sine
correctione aliquatenus pertransire, vobis
dicimus et expresse mandamus quatenus, vi-
sis presentibus, capiendo dictum Bernardum
et super predictis contra eum diligenter
inquirendo, procedatis ad puniendum eundum
pro predictis si eum inde culpabilem reperentis
prout fuerit, faciendum taliter quod ceteri eius
exemplo similia facere perorrescant. Datum
Barchinone XVIIIo kalendas iulii anno Domini
Mo CCCo XIXo”.
Foret criminale.
Notes
1 Sobre la seva producció literària, hom pot veure:
Jaume RIERA I SANS, “Les obres catalanes de Mossé
Natan (segle XIV)”, Estudis de Llengua i Literatura
Catalanes, III (1981), pàgs. 95-105; Josep M. LLOBET I
PORTELLA, “Uns versos inèdits de Mossé Natan, jueu
de Tàrrega (segle XIV)”, Urtx, 9 (1996), pàgs. 135-
139.
2 Guillem de Boixadors, senyor de Boixadors (Bages),
era fill de Berenguer de Boixadors i germà de l’almirall
Bernat de Boixadors. Es casà amb una tal
Esclarmonda i morí l’any 1323, durant la conquesta
de Sardenya.
3 La dificultat que tingué tota una població de satisfer
un deute contret amb un jueu targarí es mostra a:
Josep M. LLOBET I PORTELLA, “Els habitants de Guimerà,
l’any 1460”, Urtx, 11 (1998), pàgs. 105-111.


Mossé Natan, valedor dels jueus de Tàrrega (segle XIV)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert