Claret Sala, Josep M.

Costa Curríu, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

URBANISME , 
Restauraeió i ampliaeió 
del Pare del Lledó 
per JOSEP M. CLARET SALA AGUSTÍ COSTA CURRIU 
En iniciar e l projecte de restauració i am -
pliació del Pare de L1edó, de Berga, es 
va te nir mol! present el car¡kter que ha -
via tingut en a ltres te mps , amable i aco-
lIidor, així com la tipo logia del jardí me -
diterrani, de l qual a Catalunya te nim 
mol!s bons exemples, particularment en 
les obres de Forestier i Rubió i Tudurí. 
Aquest inte nt de recuperació i restaura -
ció , ha configurat e l programa de la part 
inferior de l Pare (Passeig de L1edó, Pla-
¡;a d 'entrada. fo nt , escales. e tc .). El de 
les zones corresponents a I'ampliació. es 
va anar definit i concretant en successi -
ves reunions amb I'Ajuntame nt de Ber-
ga, a lllarg de les difere nts fases del pro -
jecte. La configuració abrupta de l terreny 
- rasa fo nda i amb els vessants laterals 
mol! pe ndents- ha estat un factor de -
terminant en la formalització de l projec-
te. (En un te rreny pla . o de pe nde nts 
suaus. les so lucions adoptad es en el dis-
seny de l pare hurien estat , com és logic , 
totalment diferents) . Aixo ha portat a un 
jardí fortame nt treballat. amb murs. ta -
lusos. escales, etc., buscant so lucions 
que permelessin anar esca lanl e ls seus 
marges laterals . Els replans s'han format 
a base de pe tites te rrasses a difere nts ni -
ve lls. per tal d'eixamplar les parts altes 
de la rasa . L:enlla¡; e ntre e ls diferents re -
plans es fa per mitja d 'escales. e xcepte 
e n aquells indrets - particularme nt les 
zones d 'ampliació - e n que una topo-
grafia més suau permet la solució de 
rampes . 
Un altre condicionant de sortida va és-
ser, e l de fer una construcció so lida i du -
x 
:r 
<: 
radora . (A la re lativament rapida degra -
dació de I'antic pare, creiem que hi va 
ajudar la precarietat d 'algunes solucio ns 
constructives, especialment en la zona 
de darrera de la font, agreujada per la 
manca de manteniment) . Aquest propo-
sit d 'aconseguir la maxima durabilitat. és 
e l tre t característic que defineix e l trac -
tament do nat a l pare de L1edó , miljan -
¡;ant la utilització de materials primaris, 
pero agradables que ajudin a fer sentir 
al visitant la presencia d e la natura . 
Aixo es fa pales, creiem, en els camins 
i terrasses acabats amb sorra a les zones 
o n e l pendent i la pressuposada intensi-
El /lar del Pare eI,,1 U ed (, 
L'EROLl15 
tat de trafec de vianants ho perme t, i e n 
e ls a ltres camins, o n I'acabat és de llosa 
de pedra ó mixt de pedra i herba , a lla 
o n les condicions ante riors a ixí ho acon-
se llen . També es posa e n evide ncia la 
mateixa voluntat en els mateials del mo-
biliari - taules i bancs - de fusta enver-
nissada , a mb suports meta l· lics prou 
forts per suportar e ls esfor¡;os i efectes 
de la intemperie, a ixí com en la poca uti -
lització de fanals a mb columna, que po-
drien haver donat une aracter massa 
urba, a un lIoc de topografia tan acciden-
tada, ó també, e ncara , en e l color i ti-
pus de pintura utilitzada - exceptuant la 
125 
de is jocs infantils - fosca , de color ne u-
tre, textura lIeugerame nt aspra i mo l! re-
sistent a I'exteri o r. 
En abordar e l projecte, es van consi-
derar quatre sectors: 
El sector 1; compren la Plac;a de les 
Fonts, i el passeig que hi dóna accés. S 'hi 
va intervenir, com s'ha dit , amb afany re-
constructor i amb I'inte nció de re tornar 
a I' indret e l primitiu encant. Es va aixe-
car lIeugerame nt e l nivell de la plac;a, 
re matant-Ia pel costat del passeig amb 
uns graons correguts, que a la vegada, 
impedeixe n I'entrada de vehicles (única-
ment s'ha deixat una petita rampa en un 
extrem , per a facilitar I'accés a persones 
amb dificultats físiques). 
Bancs de diferents lIargades, emparats 
per parterres al<;ats, do nen forma a I'es-
pai de la pla<;a , re tallant la desmesura-
da altura deis murs la terals existe nts. 
En Slquest sector s'hi va inclo ure I'en -
lIac; amb e l carrer Jaume Casca lis, sal-
vant el fort desnive ll entre aquest i la pla-
c;a amb una successió d 'escales i 
parterres. Els replans d 'aquest espai , 
equipats amb bancs per seure que no in -
tercepten la circulació, van donant diver-
ses visuals sobre la plac;a . 
El sector 2, tractava amb e ls mateixos 
L'auditori del Lledó. 
126 
URBANISME , 
objectius, la part immediatame nt poste-
rior a la font, amb una important amplia-
ció lateral , que ha facilita t un nou accés 
al pare, des de l carrer Santa J oaq uima 
de Vedruna , i un eixamplament pel ves-
sant més dret de is límits laterals de la 
rasa , buscant una més gran en trada de 
lIum i claror. 
En aquest sector s'hi han disposat e le-
ments d 'esbarjo: jocs infantils, pe ta nca, 
ta uler d'escacs gegants, e tc., a ixí com 
ta ules i ba ncs - di ssenyats especial -
me nt - repartits e n els diferents replans 
i zones de passeig . El fons de la rasa 
- zona de pas per accedir a l col ·legi de 
Sant Joan - , s' ha pavimentat amb llosa 
de pedra , i e ls repla ns la te ra ls, separats 
per talussos i murs de pedra vista , s'han 
acabat amb paviment de sorra i dre -
natge. 
El sector 3 tra nsformava I'accés supe -
ri or al col ·legi de Sant Joan , i s' ha d ig-
nificat i dotat a l mateix te mps de I'ade-
quat sanejament. 
A I'inici de les escales, en e l punt de 
trobada a mb un no u accés des de l ca r-
rer Sta . Joaquima de Vedruna , s'hi fo r-
ma una plac;a , o n s'hi ha construÜ un pe-
tit quiosc, e l volum del qua l, rematat per 
una coberta enjardinada, disminueix I'ex-
L'EROL/25 
cessiva a ltura deis murs de les finqu es 
ve'ines , com també ho fa I'a lineació es-
pessa de xiprers, iniciada a l seu costat. 
L:e ntrega del fortíssim desnivell des del 
pati del col· legi de Sant J oan fin s a la 
rasant de les esca les , s' ha reso lt a mb un 
lIarg ta lús enjardinat subd ividit per pas-
sos de vianants a diferents a ltures, que 
connecten a mb la zona de I'anfiteatre. 
Des de la p la<;a del quiosc s'accedeix 
a l sector 4, que es va projectar més tard , 
i que consti tue ix un no u eixa mpla me nt 
per la zona compresa e ntre les d ues es-
coles (co l·legi de San t Joan i la Sa lle); 
aquest abrac;a uns terre nys de pe ndent 
inferior a ls de la rasa i més asso le lla ts . 
Aquesta ampliació permet una conne -
xió amb e l case an tic de Berga a través 
de is carre rons de Pinsania ; inclo u I'a nti -
ga piscina de l co l·legi La Sa lle, i acosta 
les dimensio ns de l Pare a les necessita ts 
de la població . 
El tracta me nt donat a aq uest sector és 
simi lar a l de la resta de l pare, pero e ls 
murs de pedra es fan més baixos o de -
sapareixen , i e ls replans s'eixample n se-
guint les possibilitats que ens va do na nt 
la topogra fi a del terreny. Els accessos als 
espais més importan ts d 'aq uesta zona , 
es fa n pe r mitja de rampes , pavime nta -
des amb llosa de pedra. 
En el rep la inferior, cobert d'herba. s'hi 
ha construi"t un petit estanyo l de forma 
sinuosa i poca fondaria, apte per als jocs 
deis infants, vo ltat de bancs i arbres. El 
rep la superior esta ocupat per una pla -
<;a molt oberta pel costat del migdia, i 
tancada pel costat del pendent per un 
seguit de grades de formigó vist i tex tu -
ra buixardada, en forma d 'amfiteatre. 
que permet activitats a I'aire lliure: espec-
tacles. festes populars, ballades, etc. 
El mobi liari utilitzat és el mateix per a 
tot el pare, pero d istribui"t segon les ne-
cessitats de cada espai. Els bancs i les 
taules es van dissenyar i construir. ta l 
com s'ha dit aban s, especialment per a 
aquesta obra. Els altres elements: pape-
reres, jocs infanti ls, etc., es van triar d'en-
tre els que es podien trobar al merca t, 
i només es va modificar la pintura . a fi 
d'integrar-I.os a les característiques del 
pare per mitja del co lor. 
La il·luminació del passeig i p laces 
d'entrada. s' ha fet amb fanals de peu, 
acabats amb globus esferics . La de la res-
ta del pare, amb aplics encastats a la part 
baixa deis murs de pedra o col ·loca ts en 
els talussos damunt d'uns peus metal·lics 
de poca altura. La p la<;a de I'amfiteatre 
disposa de dues co lu mn es amb focus 
orientables, una a cada ex trem de les 
grades, i una caixa de connexions pre-
parada per a la utilització en espectacles. 
La vege tac ió, encara no completa, 
pretenia ésser una representació for<;a 
extensa de I'arbrat del Bergueda, amb 
I'excepció puntual d 'algun arbre exotic. 
com podria ser el G ingo. que per les se -
ves característiques ajudava a la compo-
sició genera l del pare, mantenint, per 
URBAN ISME 
1. AJUNTAMENT 
2. POlo MUNICIPA L 
3. HOSPITAL COMARCAL 
4. AMBULATORI 
5. PASSEIG DE LA p,;u 
6. PASSEIG DE LA INOUS fRI A 
7. CARRER MAJOR 
8. HISlORIA OE CATALU ~ YA EN PEORA 
9. PARC DE LLEDO 
lO. PARC MUNICIPAL 
n. MUSEU O'HISTO RIA NATU RAL 
12. MUSEU NATURA L 
13. TEATRE MUNICIPAL 
14 . ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL 
Pare del Lled ó. 
tant una intenció didactica que perme-
tés la seva utilització com a jardí botanic 
loca l. 
Els talussos i parterres, es van projec-
tar entapissats de verd. amb arbusts i 
matolls diversos, escolli ts amb el mateix 
criteri que els arbres; al peu deis murs 
i damunt se u, Iianes d iverses i p lantes 
penjades . 
La composició general de I'arbrat es 
va fer amb el criteri de fer dominar els 
arbres de fulla caduca sobre els de fulla 
perenne. amb una petita representació 
de coníferes. per tal de permetre I'entra-
da del so l i la claror a I'hivern , i I'ombra 
a I'estiu . 
Finalment, creiem interessant de re-
marcar, que de la mateixa manera que 
es va potenciar la permanencia o la re-
cuperació, deis elements que de sempre 
havien singu lari tza t el pare de Lledó: la 
font, els pilars d'entrada amb els xiprers, 
els pollancres centrals, etc. , també es va 
vo ler. ta l com hem anat exposant, en -
troncar amb el taranna tranquil , relaxan!. 
i I'aire d'anar-hi a repossar, que havia ca -
rac teritzat I'antic pare. 
Josep M. Claret i Sala, 
Agustí Costa i Corriu. Arquit ectes . 
ANGELS,15 - TEL.8210711 
ALBERICH 
L'ER0L/25 
PER DOLCOS I PA DE PESSIC, 
A LA DOLCERIA ALBERICH ! 
127 


Restauració i ampliació del Parc del Lledó

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert