Tsugami, Tadashi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL MÓN DEL S DRAMATURGS AL JAPÓ ACTUAL 
Per TADASHI TSUGAMI 
Director executiu de l'Associació d'Arts Teatrals del Japó 
Japó 
Traducció: Núria Salvat 
A bans de res voldria dir que estic molt feli<; i honorat per haver estat convidat a assistir a aquest congrés en commemoraCÍó del centenari de la Societat Grega de Dramaturgs. També voldria manifestar a tots 
els meus col· legues que avui m'escolten, com estic de content d'estar entre 
ells, i amb tots aquells que comparteixen la meya passió per l'art del teatre. 
Al Japó, quan ensenyem als aspirants a dramaturg la historia del tea-
tre occidental, comencem sempre parlant del teatre classic greco 1 ara ho faré 
amb més fon;a ja que em trobo a Grecia i recordo amb emoció com, fa mig 
segle, llegia amb passió les paraules d'Esquil, SOfocles i Eurípides així com 
les comedies d'AristOfanes, en versions traduldes. No cal afirmar que les 
obres gregues més importants han estat representades, adaptad es al japones, 
ampliament al Japó i, per tant, són molt conegudes al meu país. 
L'objectiu de la meya conferencia és parlar una mica de nosaltres, els 
dramaturgs japonesos, i els nostres problemes. 
L'Associació de Dramaturgs Japonesos es va fundar com a cos cor-
poratiu el 1994, fet que significa que som molt joves si ens comparem amb la 
Societat Grega que avui ens acull. El nostre president és l'escriptor i drama-
turg Hisashi Inoue, que és també molt conegut al Japó com a novel·lista i 
assag~sta. A més de ser el nostre president, el Sr. Inoue és també el vicepresi-
dent del PEN Club japones. 
Quan es va fundar la nostra Associació, el 1994, tenia 300 membres; 
en tres anys, ha augmentat fins a 580, cosa que significa que ha tingut un crei-
xement de quasi el 100% en aquest període. Aquest augment és degut a la 
política que hem seguit a l'Associació, ja que hem procurat atraure el maxim 
nombre de persones i hem imposat unes condicions d'admissió relativament 
laxes: acceptem com a membres qualsevol persona que hagi escrit una obra 
de teatre i que hagi estat representada. En realitat, en els darrers vint anys, 
hem pogut observar al Japó un esclat de diversos generes i formes teatrals: 
teatre a petita escala, representacions a l'aire lliure, teatre underground, teatre 
per a gent jove, etc., fet que provoca l'emergencia de joves dramaturgs i que 
explica, altrament, aquest rapid augment de membres en la nostra 
Associació. Com a conseqüencia d'aquesta política de portes obertes, hi ha a 
la nostra Associació una barreja de dramaturgs professionals i amateurs, 
situació que hem volgut provocar deliberadament basant-nos en la voluntat 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 131 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
que abans que ningú esdevingui professional, hagi de comen<;ar per ser ama-
teur i que alguns deIs amateurs actuals evolucionaran i es transformaran en 
professionals consolidats a mesura que pass in els anys. 
El programa d'activitats de la nostra Associació inclou: organitzadó 
de jurats per a premis amb l'objectiu de descobrir i encoratjar els joves 
talents; publicació de seleccions de textos d'obres; selecció d'obres que seran 
representades anualment amb la cooperació d'editorials; organització de f.es-
tivals de dramaturgs conjuntament amb els programes d'activitats culturals 
deIs governs provincials, etc. Tot i que les nostres activitats les financen majo-
ritariament les quotes deIs nostres socis, rebem també contribucions finance-
res de patrocinadors individual s o de grups de teatre. Editem i publiquem 
una revista trimestral que s'anomena Serifu no Jidai ('Línies Modernes') en 
cooperació amb editorials japoneses importants i amb els directius de la nos-
tra as socia ció com a equip editorial. És interessant manifestar que la nosl:ra 
revista aconsegueix cobrir les despeses, mentre que moltes altres revistes 
literaries tenen grans mancances de lectors; el fet de sobreviure és un senyal 
de n~xit de la nostra publicació. A més de totes aquestes activitats, consicle-
rem que la nostra tasca més important és millorar l'estatus deIs dramaturgs i 
més particularment fomentar la preservació de les taxes deIs drets d'autor. 
Pensem que hem d'intentar establir un sistema de drets d'autor que estigui 
més en la línia del que s'aplica i s'accepta internacionalment en aquest campo 
Per poder entendre el problema deIs drets d'autor de les representacions de 
les obres, hem de remuntar-nos a l'any 1919, quan els autors japonesos s'a-
donaren deIs seus drets corporatius i crearen la Societat d'Autors Japonesos. 
El 1920 es funda la Societat de Dramaturgs Japonesos i el juliol de 1921 va 
néixer la Societat de Novel·listes Japonesos. El gener de 1926 totes dues orga-
nitzacions es fusionaren per formar la Societat d'Escriptors Japonesos, que 
era una mena de club que fomentava l'amistat i la solidaritat entre els escrip-
tors, i que promovia el seu benestar i la seva felicitat. Més concretament, la 
societat disposava de serveis de suport per millorar les condicions contra.c-
tuals de manuscrits, publicacions, representacions teatrals, emissions de 
radio, lectures, filmacions, enregistraments de so, i ajudava i defensava el 
reconeixement deIs drets d'autor. També ajudava a la formulació de protestes 
contra la censura desmesurada i lluitava per la millora de les lleis deIs drets 
i altres lleis relacionades amb els autors, palesant que els drets d'autor for-
maven part de la seva professió i de la seva vida diaria, encoratjant a la vega-
da l'ajut entre els seus membres. Entre les activitats de la societat cal para.r 
atenció especial a l'exit del seu esfor<; per dur a terme una revisió de la llei 
deIs drets d'autor i de la seva aplicació correcta. En aquest temps es dedica-
ren molts esfor<;os a augmentar l'afiliació de membres que, es diu, van arri-
bar a ser dos-cents quaranta-cinc l'any 1934. Tot aixo revela que els autors 
havien d'organitzar-se per crear un sistema de protecció deIs seus drets si 
volien continuar treballant com a professionals en els seus camps respectius 
i promoure el desenvolupament de diverses seccions en el camp de la publi-
cació, teatre, imatge animada, emissions de radio, enregistrament de so, etc. 
Malgrat tot, amb l'esclat de la Guerra del Pacífic o Segona Guerra Mundial, 
OiiiiiiiiiiiiiiiiiiiOiiiiiiiii 132 OiiiiiiiiiiiiiiiiiiiOiiiiiiiii 
les activitats literaries i teatrals patiren grans restriccions, i la Societat d'Au-
tors va ser desmantellada i va ser transformada en el que es denomina Bun-
gaku Hoku Kai (Societat Patriotica per a la Literatura), una organització l'ob-
jectiu principal de la qual era cooperar amb els principis de la guerra. 
L'Associació d'Escriptors Japonesos va ser reestructurada després de 
la guerra, el juliol de 1946, com a organització no lucrativa, i se li va perme-
tre reprendre les seves activitats inicial s per les quals va ser fundada abans 
de la guerra. Durant els cinquanta anys posteriors, naturalment, s'han portat 
a terme diverses discussions i investigacions amb la col-laboració d'institu-
cions internacionals com la UNESCO, per tal de millorar l'estatus deIs drets 
d'autor al Japó, particularment en el camp deIs nous mitjans de comunicació 
com la televisió i el vídeo. 
Des de fa poc temps, hem de fer front a problemes específics deIs 
drets d'autor relacionats amb la reprografia i els multimedia, pero la tasca de 
l'Associació d'Escriptors Japonesos continua essent la mateixa, i la majoria 
deIs dramaturgs professionals esta n afiliats a aquesta organització. A més, la 
necessitat d'un intermediari per negociar els drets d'utilització del treball ori-
ginal "en el negoci deIs plagis" (productores, companyies cinematografiques, 
companyies de televisó, etc.) continua essent essencial, ja que aquests pro-
blemes no només afecten als dramaturgs, sinó també als novel· listes, perque 
molts d'ells treballen com a dramaturgs, i també perque cada vegada més s'a-
dapten els treballs de molts novel· listes que no són dramaturgs a obres de 
teatre, pel·lícules de cinema, radio o series de televisió. 
Al segle xx apareixen, majoritarimaent, els dramaturgs a l'escena 
literaria japonesa. Abans d'aixo, les obres classiques kabuki les solien escriure 
col·lectivament un grup d'escriptors que treballaven en el que es denomina-
va sakusha-beya (habita ció deIs escriptors), sota la supervisió d'un mestre. 
Pero amb l'arribada deIs nous kabuki, al segle xx, els dramat4rgs comen<;aren 
a escriure els seus textos individualment. Les novel·les es feren molt popu-
lars, i moltes d'elles es comen<;aren a adaptar al teatre. Aquest és l'origen del 
que es coneix com Shinpa-geki (obres de la nova escola). Més tard, el 1924, 
s'inaugura el Petit Teatre Tsukiji de Tokyo que s'especialitza en Shingeki (nou 
drama) que eren, al comen<;ament, obres de l'oest tradu'ides al japones. AIs 
anys trenta aquest teatre comen<;a a representar obres modernes, basades en 
la vida quotidiana deIs japonesos d'aquella epoca escrites per dramaturgs 
d'una nova escola especialitzats en aquest tipus de teatre. Gairebé simulta-
niament, una nova categoria d'autors comen<;aren a escriure obres comercials 
per ser representades a tea tres comercials a gran escala, amb el suport de 
grans companyies productores com la Shochiku i Toho a les grans ciutats 
com Toquio, Osaka, Kyoto i Nagoya. Seguint aquesta tendencia general de la 
comunitat teatral japonesa, el Petit teatre Tsukiji, que als seus inicis tenia una 
base no lucrativa, s'introduí en diverses activitats comercials gracies al resul-
tat dellloguer d'artistes a les companyies cinematografiques. En aquells dies, 
pero, sota la censura estricta de la llibertat d'expressió imposada pel govern 
segons la política de guerra, la majoria de les obres teatral s se sotmetien a 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 133 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
rigorosos control s deIs seus textos. Eren molt comunes les versions "escur,~a­
des" i "expurgades" de les obres. AIguns actors foren vedats i molts drama-
turgs havien de guanyar-se la vida fent produccions teatrals comercials, 
escrivint guions per a pel·lícules o novel·les o traduint llibres estrangers. 
Després de la guerra, els dramaturgs que treballaven per a l'escena-
ri i per a les pel·lícules formaren el Nihon Eiga Engeki Rodosha Kumiai (Sin-
dicat Japones de Treballadors de Cinema i Teatre); paral·lelament es fundava 
la Unió de Dramaturgs Japonesos que forma part del sindicat. Va ser llavors 
quan s'arriba a un acord i se signa un memor¿mdum amb les productores 
Shochiku i Toho en que es descrivia una fórmula per fixar les taxes de drets 
d'autor per a la representa ció de les obres: els teatres es classificaren en tres 
categories depenent del seu aforament i es va arribar a l'acord d'establir unes 
taxes mínimes basad es en vint-i-cinc "hores de representació", les taxes es 
dividien per la meitat a partir de la vintisisena "hora de representació". Es 
tractava d'una remuneració prou atractiva, ja que la taxa per cada "hora de 
representació" d'una obra era equivalent a uns quants salaris mensuals del 
govern oficial. Tot i aixo, si pensem en les despeses que ha de fer un drama-
turg per acabar una obra, podríem dir que la taxa mínima de drets d'autor 
era aproximadament dues vega des i mitja el sou mig d'un funcionario 
En aquest acord establert amb les productores, es dictamina que 
s'havia de pagar el 30% per avan<;at quan una companyia productora dema-
nés escriure un guió específic a un escriptor (fins llavors la "demanda" es feia 
verbalment i no es formalitzava cap contracte). 
A final deIs anys quaranta i a principi deIs cinquanta l'anomenada 
purga vermella provoca la reorganització del sindicat, i es va dissoldre la Unió 
de Dramaturgs Japonesos, per ser reactivada l'any 1951 com Associació 
d'Arts Teatrals Japonesa, la qual enclola dramaturgs, directors d'escena, 
directors artístics, directors d'il·luminació, directors de so etc., i actualment és 
l'Associació que es fa carrec deIs drets d'autor d'aquests col·lectius. Amb tot 
aixo, l'Associació s'encarrega del "memorandum d'acord" entre el sindicat, 
actualment desaparegut, i les productores com la Shochiku i la Toho i els 
grans teatres comercials que produeixen els seus propis espectacles a lles 
grans ciutats. En aquest marc d'acció, l'Associació és responsable de la pro-
tecció de l'herencia deIs drets de propietat en el cas de la mort d'algun deIs 
seus membres, i també s'esfor<;a per fer de mitjancera entre les diverses parts 
en els possibles conflictes relacionats amb els drets d'autor. Potser és grades 
a aquesta lluita per la protecció d'aquests drets feta per l'Associació, que gai-
rebé han desaparegut la representació d'obres sense permís, i que s'han eslta-
blert unes regles per a les representacions gratultes fetes per grups amateurs 
i per les escoles. 
Al Japó de la postguerra, teníem diversos "clubs" de teatre d'aficilo-
nats operant a diverses grans ciutats, que agrupa tres-centes persones, i 
també "teatres per a nens" amb una suma de quatre-cents joves espectadors. 
El Nihon Gekidan Kyogikai (Consell Japones de Companyies de Teatre) al qual 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 134 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
estan subscrites seixanta-set companyies i el Consell de Companyies de 
Teatres per a Nens i Gent Jove, al qual estan subscrites setanta companyies, 
ofereixen moltes obres a aquests teatres d'aficionats. A més d'aquestes com-
panyies professionals, tenim moltes companyies amateurs dispersad es per 
tot el Japó que proporcionen una embranzida fresca a l'art teatral actual. En 
els últims anys, les diverses autoritats provincials han estimulat la construc-
ció de teatres i espais públics que proporcionen als artistes la infraestructura 
suficient, a la vegada que faciliten la crea ció de noves obres i la representació 
de les antigues. 
Tot el que acabo de descriure són els antecedents histories que justi-
fiquen la creació, fa tres anys, de l'Associació de Dramaturgs Japonesos. 
Aquesta associació treballa energicament en la instauració d'una manera de 
remunerar els drets d'autor, inspirada en el que s'ha observat a Europa i als 
Estats Units, cosa que vol dir establir unes taxes basades en els ingressos 
totals derivats de cada representació als teatres comercials, pero també a les 
representacions no lucra ti ves fetes per companyies petites. Sigui com sigui, 
els nostres esfon;os passen per moltes dificultats ja que contínuament ens 
topem amb les parets deIs costums fortament arrelats en el món del teatre 
tradicional japones. El resultat, per ara, ha estat aconseguir el cobrament deIs 
drets d'uns quants autors, pero no els de tots els dramaturgs. Per superar 
aquests obstacles, hem de lluitar per aconseguir més ajuda de les autoritats 
governamentals. 
Per concloure aquesta xerrada, m'he de disculpar per no presentar-
la jo mateix, pero tenia por que el meu angles limitat pogués ser un impedi-
ment per entendre clarament el missatge que volia transmetre. Moltes gracies 
per la seva atenció. 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 135 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 


El món dels dramaturgs al Japó actual

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert