Revistes Catalanes amb Accés Obert

COMUNICACIONS 
La Cerdanya, una veina retrobada 
L 'obertura del túnel del Cad( suposara un cam( de retrobament amb la Cerdanya, 
comarca amb la qual, antigament, hav(em estat mol! units . Aquest artide vol ser una 
pinzellada que sintetitzi la terra vei'na. 
LA CERDANYA 
La Cerdanya és una de les regions 
naturals i históriques del Principal. 
Constitueix una unitat geograticament 
tancada: un cercle de muntanyes la se-
paren d'Andorra i del Llenguadoc al N; 
del Capcir i Conflent a l'E; de la val! de 
Ribes al SE i del Bergueda al S. 
Dins aquests límits, la Cerdanya s'es-
tén en una plana de 20 Qms de llargada 
i 5 Qms d'amplada, amb una ale;ada 
mitja d'uns 1000 m. Tota aquesta plana 
esta centrada en tom a Puigcerda, la 
ciutat més important de la regió . 
U n deis trets que caracteritzen més 
fortament la Cerdanya és que la fron-
tera la divideix artificialment, formant 
dues comarques, l'Alta Cerdanya amb 
capital a Montl/uís i la Baíxa Cerdanya 
amb capital a PuigceJda. 
Pinzellades d'história 
EIs indicis de poblament a la Cer-
danya són molt antics i han de relacio-
nar-se fore;osamenl amb la funció de 
pas i enllae; que aquesta zona tenia entre 
les planes centre-europees i la Peninsula 
Iberica. 
Les primeres restes de poblament da-
ten de l'epoca eneolílica i de l'Edat del 
Bronze i corres ponen als jaciments de 
Prul/ans, Talltendre i la cova de la fou 
de Bor. És, peró, en epoca romana quan 
sabem' ja amb seguretat que la Cer-
danya compta amb un poblament im-
portant, els ceretans (citats per historia-
dors grecs i Uatins) i amb un centre eco-
. nómic, polític i administratiu remarca-
ble a lulia Libica O'actual Llívia). 
La dominació sarra'ina d'aquestes 
vaHs degué ser molt efímera, perque 
vers el 795 els seus habitants, seguint 
l'exemple deis gironins, es l/iuraren vo-
luntariament als francs . A partir 
d'aquest moment la Cerdanya tindra un 
paper important en la formació de Cata-
lunya ja que la regió es constituí en un 
comlat que porta la reconquesta i la re-
pOblació vers el sud, cap a les terres del 
Bergueda, zona que s' integra plenament 
L'EROL 
El poble de Riu. 
a aquest comta!. El comtat de Cerdanya 
tingué la seva etapa de prosperitat entre 
el segle X i mitjan segle XIII, data en ,la 
que com a conseqüencia del procés de 
feudalització, el comtat de Barcelona 
obtingué la supremacia sobre els al tres 
comtats catalans. 
La Cerdanya sofrí, com totes les te-
rres de l'Occident europeu , la devallada 
demografica, económica i social deis se-
gles XIV, XV i XVI, peró sempre man-
tingué una densitat de poblament i una 
vivesa económica molt superior a la de 
les comarques veines. 
El punt més funest de la história cer-
dana el constitueix el Tractat deIs Piri-
neus (1659-60) que posava fí a l'anome-
nada Guerra deIs 30 anys i que com-
porta la divisió de la Cerdanya: l'Alta 
Cerdanya passava a mans franceses i la 
Baixa Cerdanya continua la seva exis-
tencia formant part de la vegueria de 
Puigcerda. Aquesta divisió no ha pogut 
fer sentir mai estrangers els habitants 
d'una i altra banda, ja que com diuen 
els ceretans: Meitat Fran(:a , meitat Es-
panya , no hi ha altra terra con la Cer-
danya. 
A partir de la seva arbitraria divisió 
M. ESCOBET 
la Cerdanya entra en una fase d'estag-
nació económíca i resta al marge de les 
transformacions que sofrira Catalunya 
en els segles XV III i XIX . 
Des de l'últim tere; del segle XIX i 
sobretot en el XX, la construcció de la 
xarxa de carreteres i de ferrocarril re-
vifa l'economia ceretana que s'especia-
litza princípalment en turisme, tant d'es-
tiu com d'hivem, aprofitant així els re-
cursos que li ha brindat la natura. 
Visió geognlfica 
Relleu 
Des d'un aspecte geomorfo-estructu-
ral, la Cerdanya no és més que una 
fossa tectónica, ubicada en el Pirineu 
Axial i formada per les orogénesis her-
ciniana (Era Primaria) i alpina (Era Ter-
ciaria). Aquesta dualitat comportara 
una diferenciació entre el fons de la de-
pressió i els relleus de les v'essants. Així, 
mentre la primera estara constituida 
principalment per dipósits d'acumulació 
d'origen fluvial , els segons ho seran per 
roques molt variades (granítiques, cal-
caries, conglomerats, etc.), fortament 
71 
erosionades per fenomens de glacia-
nsme. 
Punts de relleu importans son : Tosa 
Plana de L1es, Puigpedrós, la cubeta de 
Bellver, etc. 
Hidrografia 
Tota la Cerdanya est.a regada pel riu 
Segre. Aquest neix al vessant nord del 
Puigmal (2 .913 m), sota el ColI de Fi-
nestrelles, descendeix cap el nord i en 
arribar a I'altipla de la Perxa (1.600 m) 
gira a I'oest seguint cap a la Seu d'Ur-
gell. Les muntanyes que envolten la 
plana de la Cerdanya estan plenes de 
profundes valls secundaries , les aigües 
de les quals són tributilries del Segre. 
Aixi podem parlar deis rius Querol. Du-
ran , de la Molina, etc. 
Un deis aspectes hidrografics que ca-
racteritzen la Cerdanya són els lIacs, 
originats per I'erosió glacial , i que tro-
bem en les zones d'alta muntanya, com 
són els estanys de la Pera , Malniu , En-
gorgs, etc. 
Clima i vegetació 
Hi ha dos trets essencials que caracte-
ritzen el clima de la Cerdanya: la conti-
nentalitat i I'escassesa de precipitacions. 
com a conseqüencia de I'a'ülament que 
Ii confereixen les muntanyes circum-
dants . A Puigcerda, per exemple, s'han 
registrat temperatures mínimes absolu-
tes de -15 0 pel gener , i maximes es-
tiuenques de mes de 300. 
Les precipitacions són, en general. es-
casses a la plana (uns 600 mm) i arriben 
als maxíms valors a la darreria de la 
primavera i a I'estiu. Tanmateix, el 
clima de caire subalpí o alpí de les care-
nes orografiques es ben diferent del de 
la plana, i r~gistra temperatures mes 
baixes, mes precipitacions (generalment 
solides i persistents durant una bona 
part de I'any) i forts contrastos entre les 
solanes i les obagues. 
La vegetacíó, adaptada a les condi-
cions ambientals, es compon sobrelOt 
de boscos de pins roigs i avets entre els 
1200 m i els 1750 i de pins negres en un 
estatge superior. fin s a donar pas, a par-
tir deis 2000 metres, a la zona de prats 
naturals, sobretot als altiplans del nord, 
que contrasten amb les roques nues deis 
alts cims. Els oms i els verns en comple-
menten la capa forestal. 
Agricultura i ramaderia 
L'agricultura es una de les grans acti-
vitats tradicionals d'aquesta comarca. 
Els pendents , I'al<;ada i el clima han 
condicionat la producció agraria; la 
seva situació pirinenca no impedeix que 
la Cerdanya tingui un clima gairebe me-
diterrani, amb poca pluja , la qual cosa 
72 
COMUNICACIONS 
Das. 
Urús. 
obliga a aprofitar al maxim I'aigua amb 
sequies i recs . -La zona muntanyosa te 
els sois molt pobres i facilment erosio-
nables i aixo ha impedit que s'hi desen-
volupes I'agricultura . 
A vui dia , gran pan deis antics call1ps 
s'estan abandonant degut als baixos 
rendil11ents . Des de l11itjans d'aquest se-
gle s'ha produit una gran emigració i 
aixo ha provocat una perdua de la po-
blació agraria 1110lt gran al11b el conse-
güent envellil11ent. S'han abandonat 
call1ps de poc rendil11ent i aquestes 
zones han sigut guanyades progresiva-
l11ent pels boscos í les pastures. L'any 
1973 I'extensió de la superfície agraria 
de la Cerdanya es distribuia de la se-
güent manera: 
I 8 % de conreus 
17 % de prats 
51 % de pastures 
14 % de bosc. 
M. ESCOBET 
M. ESCOBET 
Tradicionalment la Cerdanya era una 
terra de blat, sego!. herba i pata tes i fins 
al S. XIX tal11be de canel11 i vinya, pro-
ductes totall11ent perduts avui . Els ce-
reals han tingut, en els últims anys, una 
forta davallada en la seva producció, i 
els camps s'estan substituint progressi-
vament per farratges i prats. La patata 
és el producte mes ben integrat , sobre-
tot en les zones properes al mercat fran-
ces (L1ívia i Puigcerda) i que practiquen 
el sistema de rotació. La producció de 
lIeguminoses es destina IOtalment a la 
ramaderia i les hortalisses i la fruita (po-
meres, pe re res) no arriba, ni de bon tros 
a satisfer la demanda local . 
Una de les grans característiques de 
I'agricultura de la Cerdanya es I'aug-
ment constant de la superficie destinada 
als prats i pastures; alguns municipis en 
dediquen mes del 50 % de les seves te-
rres i cap municipi cerera n 'hi destina 
L'EROL 
Boca /lord del Túnel del Cad i. 
menys del 20 %; aquesls prals consli-
lueixen el conreu base de I'orientació 
ramadera donada a I'agricultura . 
L'índex de mecanització és molt ele-
val, fore;a superior a la mitjana cata-
lana , la qual cosa permel un augment 
progressiu de la inlensificació de con-
reuso El regim de propielat de la lerra 
ha experimental lambe grans modifica-
cions; des de mitjan s. XX hi ha la ten-
dencia a consolidar-se I'explotació agni-
ria miljana, amb la consegüent regres-
sió de la petita i la gran explotació, i 
també el regim comunal . 
La ramaderia ha estat sempre la prin-
cipal aClivitat económica, tal com co-
rrespon a una zona de muntanya; av ui 
es pOI afirmar que I'agricultura ceretana 
esta orientada a satisfer les necessitats 
ramaderes (50 % de la superfície agraria 
total. farratges, etc.). El bestiar lradicio-
nal era I'oví, boví i cavallí i secundaria-
menl cal esmentar I'av iram , els porcs i 
els conills .. 'Aquesl sector també s'ha es-
pecialitzal tOlalment. 
Les ovelles, que ' eren el bestiar més 
important de la Cerdanya, han experi-
mental un fort relrocés des de mitjan 
d'aquest segle. La duresa del clima d'hi-
vern feia impossible enmagatzemar 
I'herba , i aixi es practicava la transhu-
mancia cap a les ter res més caJides del 
pla d'Urgell, les Garrigues o la Conca 
de Barbera; en augmentar les ter res de 
regadiu al pla d'UrgeU disminui la 
lranshumancia i també el bestiar ovÍ. 
L'emigració i la manca de pastors foren 
també elements decisius. Ana desaparei-
xent la ramaderia de tipus familiar i 
aquesl sistema tradicional fou substituit 
per I'engreix. L'any 1965 , la Cerdanya 
L'EROL 
COMUNICACIONS 
comptava amb 25.000 ovelles; avui el 
nombre no sobrepassa les 4.000. 
Les ovelles foren substituides per les 
vaques de llet i aixó provoca grans can-
vis en la vida económica de la comarca: 
la Cerdanya és avui una de les comar-
ques de Catalunya amb més producció 
de lIet, amb una gran activitat comer-
cial. Aquest bestiar es cria en regim se-
miestabulat i només els vedells i les va-
ques joves pugen apasturar als prats. El 
total de la cabana bovina ceretana és 
d'uns 13 .000 caps. 
Els cavalls són la pervivencia de la 
ramaderia tradicional, en forta dava-
liada des deis anys cinquanta, en dismi-
nuir la demanada de cavalls se sella i de 
lir ; en els últims anys els cavalls han 
augmentat a la Cerdanya i es crien per a 
la producció de carn a fi d'atendre les 
necessitats deis mercats catalans que 
sol· liciten aquest producte. 
lndústria i activitat comercial 
La indústria té a la Cerdanya unes 
característiques moh peculiars: la difi-
cultat en les comunicacíons, la manca 
de fonts d'energia i la falta de ma d'obra 
han fet que la Cerdanya quedés al 
marge del procés d'industrialització. La 
indústría tradicional de llana, les far-
gues , etc. han desaparegut en no poder 
competir amb la producció forana. 
L'ocupació industrial és molt baixa i 
esta centrada a Puigcerda (I'any 1975 
representava nomes un 12,6 % de la po-
blació activa total). Un 55 % de la po-
blació industrial es dedica a la construc-
ció , distribuit en empreses petites es pe-
M. ESCOBET 
cialitzades en la construcció de xalets de 
segona residencia i petits edificis d'apar-
taments. 
La fusta és el segon sector industrial 
(serreries a Puigcerda, Bellver, i Mont-
mella de Cadi); la qualitat de la fusta no 
la fa idónia per a treballs delicats i s'ex-
porta a Barcelona per a la construcció 
de caixes. 
La indústria ceretana correspon a 
empreses petites, amb molt poca inver-
sió. El turisme ha esdevingut un gran 
estimul per la Cerdanya, ja des de finals 
del S. XIX: turisme d'hivern principal-
ment i també turisme d'estiu sobretot a 
Puigcerda, i també s'ha de ten ir en 
compte I'ah grau d'atracció que suposa 
Puigcerda pels habitants de la Cata-
lunya francesa (comercial. esbarjo, 
agraria, etc.) 
L'activitat comercial de la Cerdanya 
esta fonamentada en la producció i 
venda de lIet i carn; malgrat aixó , si es 
contempla la totalitat de la vida comer-
cial ceretana, ens trobem davant d'una 
regió marginal. degut a la gran debilitat 
del sector industrial que no pot com-
pensar el sector turístico Puigcerda és el 
centre comercial important gracies als 
diferents sectors turístics i als ceretans 
d'una i altra banda de la frontera. 
BIBLIOGRAFlA 
Gran Enciclopedia Ca lalana , Vol 5. 
Comarques de Calalunya, Ed. Sal val. Barcelona 
Depanament de Geografia de la Universitat de 
Barcelona. L 'Eix del Llobregal i el Túnel del 
Cadi. Barcelona, 198 3 
Redaccló 
73 


La Cerdanya, una veína retrobada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert