Gassó i Capdevila, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

54 L’EROL
el guarà català
Joan­Gassó­i­Capdevila
TUTORA:­M.­Antònia­Soler­i­Subirana.­CENTRE:­Escola­Xarxa
Història
durant molts segles, l'home ha utilitzat 
el burro català com a eina de treball en 
feines agrícoles, com ara llaurar, moure 
rodes de molí o treballar les eres. tam-
bé ha estat indispensable com a mitjà de 
transport, tant de persones com de mer-
caderies, i al bosc, per carregar llenya o 
arrossegar els troncs dels arbres. Però, 
a més de tota aquesta feina física que re-
quereix molta força, el burro català ha 
tingut un paper fonamental en la millora 
d’altres races d’ases, tant a europa com 
a Amèrica. gràcies al creuament d’ases 
i eugues s’obtenen mules, que són ani-
mals molt preuats per la seva capacitat 
de treball i la seva resistència.
Per aquesta raó, altres països van co-
mençar a comprar ases a Catalunya. 
se’n van vendre tants que va arribar un 
moment en què a casa nostra en queda-
ren ben pocs. i corria perill de perdre’s 
la raça del burro català. A principis del 
segle xx es va treballar per primera ve-
gada per recuperar la raça. tot va anar 
força bé fins que van aparèixer un munt 
de canvis que van deixar el guarà cata-
là pitjor que mai: l’aparició dels tractors, 
l’èxode del camp a la ciutat, etc. el bur-
ro català es va quedar a l’atur, i com que 
no calien tants animals, ja no en naixien; 
cada cop n’hi havia menys i gairebé no en 
va quedar cap.
Afortunadament, a principis de la dè-
cada dels 70, el meu avi, Joan gassó sal-
vans, es va adonar que si no es feia res 
per recuperar la raça del burro cata-
là, aquest es perdria. i, molt encertada-
ment, va decidir que s’havia de fer algu-
na cosa per a conservar aquest patrimoni 
de casa nostra. el meu avi, va anar a to-
tes les cases de pagès buscant rucs i so-
meres. Però, malauradament, aquesta 
recerca només el va portar a obtenir so-
meres. no hi havia manera de trobar un 
mascle! Fins que finalment, a la Caserna 
militar de la remunta, de l’Hospitalet de 
Llobregat, va trobar un mascle de pura 
raça, en Campanero. L’hi van deixar i va 
muntar les someres adquirides.
en l’actualitat, al nucli zoològic de Fui-
ves hi ha uns 150 rucs, entre mascles i 
femelles.
el president americà george Washing-
ton va ser un dels primers a interessar-se 
pel burro català. va ser un excel·lent ra-
mader i agricultor, sobretot quan va apar-
car la política per dedicar-se al seu ran-
xo de virgínia. uns anys abans, el 1774, el 
rei d’espanya Carles iii li havia regalat un 
ase de raça zamorana, anomenat royal 
gift, que en un principi es va creure que 
era de raça catalana. era un exemplar per 
obtenir i provar mules com a animals de 
tir. Posteriorment, el marquès de Lafayet-
te va enviar a Washington un ase negre i 
diverses femelles. va ser a través d’ob-
sequis que l’antic president dels estats 
units es va aficionar a la cria de mules.
Més tard, el 1819, es va exportar el se-
mental més famós del món, anomenat 
Imported Mammoth, procedent de vic. La 
seva fama li venia donada perquè era pare 
dels millors sementals de Catalunya del 
moment. Aquest magnífic exemplar cata-
là va anar a parar a Carolina del sud. gai-
rebé una dècada més tard, el 1827, Henry 
Clay va ampliar la relació entre Catalunya 
i els estats units. va importar més se-
mentals, entre els quals hi havia en War-
rior, el catalogat com a segon semental 
en importància. A partir de llavors, es van 
creuar les ramaderies i va aparèixer una 
tipologia diferent, una raça nova, l’Ase de 
Kentucky, que és l’origen d’un gran nom-
bre dels ases americans actuals.
La majoria dels ases fundadors de la 
raça americana van ser catalans.
Anys enrere era molt habitual que a 
les cases, sobretot les que estaven aïlla-
des, hi haguessin rucs o mules. normal-
ment es tenia una mula i aquell qui era 
una mica més afortunat tenia també un 
ruc. Ajudaven molt a les feines del camp. 
Però també eren útils a la vida de casa. 
servien per a fer el transport de la casa 
al poble, per anar al mercat a vendre.
Antigament, els rucs es feien servir 
per portar la gent de les muntanyes als 
pobles. no hi havia problema si les feines 
que s’havien de fer eren a la muntanya. 
el burro pujava tranquil·lament carregat 
de roba i menjar, i un cop arribat al des-
tí, podia fer la feina que fes falta. també, 
a les cases, el feien servir per transpor-
tar l’aigua de la font cap a casa, ja que el 
burro en podia carregar molta més que 
no pas una persona sola.
tot i que no era una funció molt habi-
tual dels rucs, també en ocasions, s’uti-
litzaven per al transport de persones. el 
que es feia servir com a seient eren dues 
mantes que lligaven amb una corda pri-
ma. normalment hi anaven les dones i 
els nens.
també els rucs han col·laborat en la 
construcció de ponts o carreteres, en en-
terraments, en el transport d’armes, etc. 
era habitual que el ruc acompanyés el 
pastor, sobretot en èpoques de transhu-
mància. el pastor anava acompanyat del 
ruc i del gos, el ruc li portava la roba i el 
menjar.
A l’època daurada del ruc català, la 
que va del segle xviii a principis del segle 
xx, junt amb l’exportació que se’n va fer, 
l’activitat al territori català era incessant. 
Hi havia molts exemplars de burro català 
i les feines que feien eren diverses i bàsi-
ques pel funcionament de la societat del 
moment. A la zona de vic i del Berguedà 
existeixen masies de les quals es té notí-
cia que, des de més de 300 anys enrere, 
els seus amos s’han dedicat a la cria. no 
obstant això, l’època de major esplendor 
de la raça és l’últim quart del segle xix, 
en el qual, per haver-se comercialitzat a 
vic la sèrie ininterrompuda d’exportaci-
ons de la qual va ser objecte el guarà ca-
talà, es va estendre el nom de guarà de 
vic o Ausetà.
La necessitat de ramaderia mular de 
treball era molt important, els preus van 
pujar enormement i es va despertar l’in-
terès per la possessió de bones someres 
i guarans. Aquesta època daurada es va 
tRIbuNA JOvE
 L’EROL 55
allargar fins que va arribar la mecanitza-
ció al camp.
Característiques del ruc català
el ruc català es caracteritza per tenir 
uns trets específics que fan d’aquesta 
raça la mésvalorada d’entre les diferents 
races de rucs. és d’una alçada superior 
a la resta de races i té unes orelles molt 
llargues, que sempre es mantenen dre-
tes. el voltant dels ulls és de color blanc, 
com també el morro i la panxa. La resta 
és de color negre, amb pèl fi i curt.
Les orelles del ruc català són grans i 
ben muntades, amb una longitud que va 
dels 35 mm. als 42 mm. Mai se’ls veu 
les orelles pendulars, per vells que si-
guin. tenen uns ulls grans i vius, plens 
de noblesa, i marcats pel contorn de co-
lor blanc. el morro acaba amb una forma 
descendent, com si fos una mica xato, i 
també de color blanc.
el negre és l’únic color, tot i que en la 
tonalitat hi influeixen diverses circums-
tàncies, com són l’època de l’any i sobre-
tot la permanència al sol. si estan ben 
alimentats i cuidats sempre tenen el pèl 
lluent i fi. A les zones de les aixelles, sota 
ventre, pit anterior, part interna de les 
anques i al voltant dels ulls i el morro, el 
pelatge és d’un blanc platejat.
La seva talla varia entre els 135 cm, i 
els 164 cm. des dels casc fins a la creu. 
La mitjana del seu pes va dels 350 quilo-
grams als 400 quilograms.
La silueta del guarà català és esvelta 
i estirada. el seu cos no és molt volumi-
nós, en sintonia amb les seves extremi-
tats que són molt llargues.
el seu físic el converteix en un tot ter-
reny, sobretot per arrossegar troncs en 
boscos on la maquinària no pot acce-
dir-hi.
el ruc català, científicament, pertany a 
l’Asinus europeus. Adquireix el valor afe-
git que li ve donat per les seves grans 
proporcions i el seu pelatge curt i suau.
Catalunya posseeix les condicions cli-
matològiques i geogràfiques adequades i 
ideals per la cria d’aquest animal tan pe-
culiar. el clima mediterrani d’estius calo-
rosos i secs i d’hiverns suaus, se li ajusta 
de forma notable.
Les principals àrees d’origen han estat 
el Berguedà i Osona, i s’ha estès posteri-
orment a tota Catalunya nord, especial-
ment a la Cerdanya.
té un caràcter especial, molt ben va-
lorat per aquells que l’han tractat. Les 
peculiaritats del seu caràcter el fan ser 
totalment apropiat per les feines que se 
li han destinat al llarg de la història. és 
tossut, però també trenca amb el tòpic 
establert, a partir del seu nom, ja que és 
molt intel·ligent.
Fuives, centre mundial  
del ruc català
Fuives, és una típica casa pairal catala-
na anterior al segle x. en aquesta finca 
hi trobem el nucli zoològic del ruc català 
qualificat com a zona Paisatgística i re-
serva natural.
A la finca també hi trobem la cria de 
bestiar boví d’engreix, que és la principal 
font d’ingressos de Fuives.
A Fuives, s’ha anat molt en compte a 
l’hora de fer els encreuaments correc-
tament per tal d’evitar la consanguini-
tat entre els animals de la granja, fins al 
punt que un estudi portat a terme per la 
universitat Autònoma de Barcelona ha 
confirmat que la consanguinitat entre els 
exemplars de Fuives és nul·la.
quan vas a Fuives a veure els rucs, 
no només veus rucs, també aprens una 
mica d’història de com va començar tot 
plegat. A Fuives, es separen els animals 
per edats i per sexes, ja que si els mas-
cles li les femelles estiguessin junts, els 
mascles estarien tot el dia muntant les 
femelles. durant la visita també s’expli-
ca, i es pot comprovar a la pràctica, que 
mirant les dents es pot saber l’edat dels 
animals. els dos primers anys les tenen 
de llet i als tres les canvien. Com més 
gastades les tenen, més grans són.
després de veure allà on viuen els 
rucs, anem a veure el museu. dins del 
museu es poden veure totes les eines 
que es feien servir abans per les feines 
del camp i els estris que carregaven al 
llom dels rucs amb la seva corresponent 
explicació.
Anar a Fuives a veure els rucs és una 
experiència que et connecta amb el pas-
sat i et fa sentir que tenim un llegat que 
no podem deixar perdre.
Autor:­Joan­Gassó­i­Capdevila
tutora: M. Antònia soler i subirana
Centre: escola xarxa


El guarà català

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert