Boardman-Jacobs, Sam

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL TEATRE COM A SESSIÓ D'ESPIRITISME 
E scriure una obra sobre una altra cultura, una altra llengua i una de les seves grans herolnes podria ser considerat un acte d' enorme hybris. Per la qual cosa voldria agrair al meu traductor per posar les paraules 
correctes a la boca deIs meus personatges ... 
Aquest any és també una mena de celebració per a mi ... Aquest és el trenta-
cinque aniversari de la meva carrera teatral. 
Malauradament, tots aquells de nosaltres que treballem al teatre per guan-
yar-nos el pa, rares vegades tenim temps lliure per reflexionar sobre la nostra 
filosofia del teatre, si no és que, per descomptat, ens trobem a l' atur ... per la qual 
cosa, aleshores, la nostra filosofia estara comprensiblement deteriorada. Per 
tant he decidit que aquest és un bon moment per formular el que el teatre 
significa per a mi. 
Per a mi, el teatre és una mena de sessió d' espiritisme en la qual tractem de 
ressuscitar, reconstruir i deconstruir fragments del nostre passat -de manera 
que tractem de trobar ordre i sentit en el caos i en els fragments de les nostres 
vides, al mateix temps que tractem de connectar amb el present. 
Si som honestos, llavors trobarem una veritat humana universal. Sera 
dolorós, pero aquest és el preu de la catarsi. 
Si som deshonestos, llavors farem que la audiencia, amb les seves mentides, se 
senti sentimentalment a gust... una conspiració de vanitosa autocongratulació. 
Malgrat ser un autor historic, estic molt poc interessat en la mera recreació 
historica. A la meva obra, Margarida Xirgu es troba amb Evita Perón; ja sé que 
elles no es van trobar mai, pero no crec que la veritat pugui trobar-se a les figures 
de cera animades. 
Potser faria millor dient-vos aquí que jo crec que la veritat hi és, en aquesta 
trobada fictícia. Margarida Xirgu i Evita Perón van néixer totes dues pobres, 
totes dues tenien una intel.ligencia natural i una cara atractiva. Totes dues es 
van autoeducar i autocrear. Pero Evita Perón va triar convertir-se en la dona 
d'un dictador, mentre que Margarida va triar convertir-se en una artista. 
D' alguna manera elles són les dues cares de la mateixa persona, o dues opcions 
diferents de vida ... 
Com a escriptor, tinc dos temes principals: identitat i exilio 
Aixo podria tenir la seva causa en el meu naixement entre dues cultures: per 
una banda, jueus polonesos refugiats, i per l' altra emigrants de la c1asse 
treballadora anglesa, els destins personals deIs quals van ser dictats pel treball, 
és a dir, gent que es movia seguint les feines ... més o menys com treballar al 
teatre. 
L' estímul per una obra en particular com Fes de Federico per a mi és usualment 
molt difícil de concretar. Pero en aquest cas puc tra<;ar el mapa del procés. Tot 
va comen<;ar amb la trobada casual amb una persona que no coneixia, que 
podria no haver conegut o trobat mai: ella era, de fet, morta i per tant 
incognoscible. Pero aquella persona es va convertir en una obsessió, havia de 
trabar-la, havia de comprendre-la, i, com que sóc un escriptor, havia de portar-
la de nou a la vida. Va ser com enamorar-se d'una morta. 
La meva primera trabada amb Margarida Xirgu va ser a Madrid fa dotze 
anys, al Teatro Español. Es tractava només d'una fotografia seva en una 
exposició, de la qual jo era el comissari. Jo només sabia que ella havia estat 
exiliada, una víctima més de la guerra civil i del regim de Franco. La seva vida 
no podia haver estat més allunyada de la meva, i, amb tot i aixo, hi havia alguna 
cosa d' ella que jo sentia que entenia. 
LLavors vaig comenc;ar a explorar la seva historia, les seves teories teatrals, 
i vaig comenc;ar a obsessionar-me. Estava particularment obsessionat amb la 
seva relació amb Lorca: la mare tolerant d'un nen talentós la qual, quan 
s'assabenta de la mort del seu fill, refusa de creure-hi, i quan anys després té a 
les seves mans el manuscrit de La Casa de Bernarda Alba, sent que el seu fill ha 
tornat finalment amb ella. 
Aquesta barreja d'instints maternals i creatius alhora va estar la idea motor 
de la meva obra. Pero faltava encara alguna cosa. Com tots els escriptors saben, 
una única idea mai no és suficient. L' expressió «necessito alguna cosa més» és 
prau coneguda. 
Jo vaig trobar la meva «alguna cosa més», i va ser molt dolorós. 
Les sobtades morts de sida de molts amics estimats em van deixar buit i 
afligit, d'una manera que se suposa que no passa amb els de la meva generació. 
Llavors vaig comenc;ar a entendre com Margarida es va sentir quan el seu 
estimat amic va ser arrencat d' ella tan sobtadament. Ella era a l' exili i el 
necessitava tant per parlar ... 
Em vaig trobar a mi mateix parlant als meus amics morts, i ells van comenc;ar 
a rondar els meus escrits. Pero el més important: jo sentia la necessitat desespe-
rada de ressuscitar-los, i al final va ser aquest sentiment el que em va impulsar 
a escriure Fes de Federico per a mi. 
Vaig veure la companyia de teatre polonesa de Tadeusz Kantor representant 
La classe morta, en la qual els personatges entraven portant-se, a les espatlles, a 
si mateixos rejovenits. Aquesta imatge teatral d'una sessió espiritista em va 
portar cap a un altre punt de connexió amb Margarida ... La vaig veure portant 
la seva mort amb ella. 
He descobert moltes coses sobre Margarida que comprenc ... Potser no de la 
mateixa manera que ella les hauria entes, pero prau suficientment per poder 
realitzar aquest contacte teatral. 
Com ja he dit, pracedeixo d' una nissaga d' emigrants. Com la de Margarida, 
la meva família era també gent treballadora pobra. És una cosa estranya 
descendir de refugiats, d' emigrants; fa que tinguis enveja del nacionalisme de 
l' altra gent. De les religions i del sentiment de pertinenc;a deIs altres. Si sou deIs 
que «pertanyeu», no podeu imaginar-vos que calid, simple i confortable sembla 
aixo per a tots aquells de nosaltres que estem a fora, soIs en la foscor, sempre 
amb els nostres nassos contra els cristalls de les vostres fines tres il.luminades. 
Sabem que hem nascut sense el dret automatic d' ocupar un lloc al món, i sempre 
sentim que hem de continuar guanyant-nos els nostres drets d'intrusos a la 
cantonada ... Margarida, que va viure durant trenta anys a l' exili, va haver de 
comprendre aixo de la manera més difícil... 
Margarida sempre va portar a sobre la clau de la seva casa de Barcelona, tal 
com van fer els jueus exiliats d'Espanya, com els palestins exiliats d'Israel fan. 
NosaItres sempre portem les nostres claus, i podeu dinamitar les nostres cases, 
profanar els nostres cementiris, esborrar les nostres memories, no importa. 
NosaItres encara anhelem tornar a casa, fer servir de nou les nostres claus. 
Alguns de nosaltres encara ens enyorem, fins i tot després que ens han permés 
de tornar a casa. Perque l' exili és un estat de la ment, no només una qüestió 
geografica. 
No ha estat difícil transferir aquesta enyoranc;a a Margarida i comprendre 
com va sentir l' exili. .. 
Cree que Margarida Xirgu va tenir més d' un exili: per triomfar en la seva 
vida triada, primer va haver d' exiliar-se de la classe en la qual havia nascut i 
recrear-se a si mateixa com a senyora; el seu exili final no va ser ni tan soIs 
dramatic, se'n va anar abans que la guerra comencés i no va poder tornar més. 
Va esperar que el seu estimat Federico es reunís amb ella, pero ells el van 
assassinar. Va mantenir viu Federico mantenint viu el seu treball fins que va 
arribar l'hora que ell va poder ressuscitar. 1 sempre va conservar amb ella la clau 
de casa seva. Ara cree que és el torn del seu ressorgiment. 
Encara que, si bé el cos de Margarida ha retornat, no així la seva clau. 
La clau de Margarida obre moItes portes. Va estar oberta i sensible als nous 
moviments del teatre europeu. Va guanyar-se el seu lloc en la historia i el 
desenvolupament del teatre catala del segle XX, encara que no li van permetre 
de tornar mai. De passejar Rambles avall i rebre l'homenatge de les floristes, tal 
i com va fer després d'interpretar Doña Rosita, aquí. 
Per tant, si el teatre és una sessió d' espiritisme, deixem que l' esperit d'integritat 
de Margarida Xirgu ens rondi fins a les nostres tombes, presidint els nostres 
escenaris pertot arreu, pero especialment aquí, en la seva estimada Barcelona. 
El seu fantasma probablement portara el petit barret amb el vel i ens llenc;ara 
amb exasperació la seva sabata cara, i ens maleira quan fracassem en l'intent 
d'alguna cosa menor. Pero sera la primera que ens abrac;ara i ens encoratjara 
'luan intentem aconseguir allo teatralment impossible, fins i tot si fem fallida. 
Es per aixo que existeixen els fantasmes, per recordar-nos les nostres obligacio-
ns, les passades i les futures ... 
SAM BOARDMAN-JACOBS, 1995 
Traducció: Anabel Moreno 


El teatre com a sessió d'espiritisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert