Riu i Riu, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Manuel Riu 
Mataplana 
un castell senyorial emblematic 
SITUAT A U\ CAP(ALERA DE U\ VALL 
del riu Merdas, a 1.140 metres d'alti-
tud i a menys d'un quilómetre de la 
Collada de l'Espluga, sobre un petit 
turó de I'esquerra del torrent del ma-
teix nom, en la ruta actual de Gombren 
a Castellar de n'H ug i en plena comar-
ca del Ripolles, peró molt proper al 
Bergueda, el castell de Mataplana és 
I'esqueletd'uncastellsenyorialemble-
matic, relacionat amb dues figures 
d'especial relleu: el comte Amau , un 
deis mites carismátics de la nació ca-
talana, i el trobador Hug de Matapla-
na, Iiteratexquisitdel nostre segle xm 
La vall de Mataplana, presidida per 
I'antic castell, constitueix un paisatge 
amb personalitat própia, pel clima, la 
vegetació i la seva fauna . El santuari de 
Montgrony i I'església romanica de 
Sant Pere són dues fites ben conegu-
des deis pelegrins i excursionistes 
desitjosos d'admirar el singular con-
tom muntanyenc de la vall. 
PllInol aerl de Mataplana. XAVIER RIU 
18 L'EROL 
No és d'estranyar, doncs, que en el 
primer ten; del segle XI els vescomtes 
de Berguedá Dalmau I iArsendis, i lIur 
fill Hug I Dalmau, busquessin un lIoc 
arrecerat en la vall i hi construlssin un 
primer castell, format per una gran 
torre cilindricade sis metres de diáme-
tre, una petita aula o capella coberta 
amb fusta i teules planes d'especial 
factura a dues vessants; i, a uns 15 
metres de distáncia de l'esmentada 
torre, i probablement protegint i unint 
ambdues construccions, hi bastissin 
una muralla o palissada de fusta que 
encerclava un ámbit o pati a cel obert 
de planta oval, suficient pera encabir 
temporalment les persones i el besti-
ar de I'entom en cas de perill , tot ple-
gat en una superfície d'uns 500 me-
tres quadrats. 
Aquest primer castell, peró, corres-
ponent als inicis de I'art románic, un 
segle després degué semblarincómo-
de i insuficient als descendents deis 
vescomtes la familia Mataplana, vuit 
membres de la qual s'anomenaren 
Hug, des del segle XI fins al XlV, per a 
desesperació deis historiadors, a cau-
sa de la dificultat per a distingir-Ios i 
esbrinar les seves respectives vides i 
actuacions, especialment actives en la 
cort deis sobirans. 
ÉsdecreurequeHugIIICc.1l30)i 
Hug IV Cc. 1177), casats respectiva-
ment amb Ermessenda i Beatriu, de-
cidiren remodelarel castell-residencia 
familiar, peró I'espai del cim del turó, 
tot i haver-Io escapc;at per posar-lo 
horitzontal , era Iimitat , i els calgué 
enderrocar la torre cilíndrica per a 
bastir-hi una gran torre rectangular 
Cd'uns 70 metres quadratsde superfí-
cie) de dues plantes, la planta baixa 
destinada a cuina i magatzem i la su-
perior a sala d'estar i menjador, per a 
rebre els amics i deleitar-se amb la 
poesia, la dansa i elS jocs, bo i menjant, 
bevent, recitant i discutint. Les dames 
no eren pas excloses ni de les conver-
ses ni deis jocs, fins i tot deis jocs 
d'amor; ben al contrari: hom hi juga-
va jocs de daus i de taules, entre ells el 
joc d'escacs, i el joc del botxí, com ho 
demostren els astrágals de xai i de bou 
trobats en I'excavació. Un amic i pos-
sible mestre del trobador Hug V de 
Mataplana Cmort de les ferides rebu-
desen la batalla de MureteI1213),en 
Ramon Vid al de Besalú, que coneixia 
bé la sala alta del castell de Matapla-
na, ens la descriu en un deis seus po-
emes i explica l'existencia de catifes i 
coixins de seda de diversos colors, i 
centre d'intrigues galants, onels amics 
eren molt ben acollits. 
Les reformes del segle XII no es li-
mitaren a aquesta sala, ni a tot I'edifici 
principal. Es transformá també el pati 
en una estructura rectangular, gaire-
bé quadrada, rodejada per una potent 
muralla de pedra ben encaixada, bo i 
bastint al sud una gran quadra per als 
cavalls, ventilada per dues finestres-
espitlleres d'una sola esqueixada i co-
berta amb volta longitudinal de full de 
llibre, i al nord un magatzem o dipó-
sit , comunicat per una gran arcada 
amb el pati , i un escala interior d'ac-
césal primer pis. Pocdesprésescom-
pletaria el quadre situant al nord , a 
continuació del dipósit, el pastador i 
el fomde coure el pa, ialsud ajuntant 
laquadraamb I'aula primitiva,si béen 
aquesta calgué engru ixir les parets per 
a dotar-la d'una coberta de volta de 
canó feta amb peces de tosca molt ben 
escairades. 
L'interiordel pati quedavaenxiquit, 
i encara ho fou més peruna escalinata 
de pedra, per a pujar també al primer 
pis, des de I'angle sudoest del pati, i per 
un petit recinte al costat intem de la 
porta exterior, que fou dipósit d'aigua 
al redós de la fac;ana principal. Sem-
bla que al pati s'hi accedia des de I'ex-
terior per un passadís, soleat per un 
desguás que recollia les aigües deis 
ráfecs de les teulades i les feia anar cap 
a la fac;ana i el dipósit. Sembla també 
que una teuladeta, sostinguda peruna 
columna cilíndrica, protegiade la plu-
ja i el sol als qui circulaven per I'escala 
principal. Aquesta condula a una ga-
leria coberta, amb barana de fusta i pa-
viment de guix, que permetia contem-
plar des de la sala I'entrada i el pati 
interior del castell, i veure els qui hi 
transitaven. 
També damunt de la quadra i del 
magatzem darrerament esmentat hi 
hagué un primer pis cobert amb bi-
gues. L'estanc;a de la banda sud resta-
ria decorada amb una senefa d'escu-
dets, i en ella destacava I'escut deIs 
Mataplana. L'habitació de la banda 
nord tenia un lluir de cal<; fina amb un 
sócol pintat de mangra i, a les parets, 
sobre el fons b lanc, ramatges de negre 
de fum deIs quals brotaven roses ver-
melles fetesamb mangra. Aquest con-
junt sembla correspondre ja al segle 
XIV 
Davant de la pona d 'accés al castell, 
a la fac;:ana est, hi havia una escatinada 
de sis graons, de fonna semicircular, i 
en la fac;:ana alguns escuts de pedra i 
una finestra doble d'arcs apuntats. És 
possible també que al mur sud, da-
munt de la quadra, hi hagués una se-
gona galeria o balconada que mirava 
al riu i pennetia veure el camí de pu-
jadaal castel\. Al peu de la muralla, per 
la banda oest, s'estenia el pati exteri-
or, anomenat Corredor, per fer-hi cór-
rerelscavallsquans'entrenavenelsca-
vallers. I un centenar de metres més 
enllá, una font gótica, coberta amb 
voltaapuntada, constituiria una reser-
va d'aigua, sorgida de la penya. 
Mentrestant, la capella dedicada a 
sant joan de Mata restava bastida, des 
de mig segle Xlii, al peu de la banda 
oriental del castell i al costat de I'es-
mentat camí de pujada. Fonnada per 
una sola nau rectangular amb campa-
nar d'espadanya o cadireta a la paret 
oest, cobena amb volta lIeugerament 
apuntada i un absis semicilíndric a 
I'est, tingué un baldaquí sostingut per 
una biga travessera decorada amb 
quadradets blancs i negres que enca-
ra es manté al seu 1I0c. La superficie 
de I'absisva éssertambé pintada. Sem-
bla endevinar-s'hi una escena d'un 
paisatge desénic amb grans pedres i 
unennitá (probablementsantjoande 
Mata) fent peniténcia. 
Endeutada Beatriu, esposa de Ber-
nat de Santa Eugénia i filia d'Hug VII 
de Mataplana, hagué de vendre al rei 
jaume 1, poc després de la mon del seu 
pare el 1240, els drets que ti havien 
penocat en els castells i viles del senyo-
riu deis Mataplana. Peró Galceran 
d'Urtx i la seva esposa Blanca, genna-
nade Beatriu,aconseguirenqueel rei, 
el 23 de juny de 1246, els vengués de 
nou en franc alou dites viles i castells 
amb els drets respectius. Es tractava 
deis castells de Mataplana i de Lillet, 
de les valls de Lillet i de Gombrén, el 
castell de Castellar de n'Hug i les pos-
sessionsdels Mataplana a les parróqui-
es de Sant Pere de Montgrony, Santa 
Maria de Lillet, Sant Maní d'Aramon 
o l'Arenyó, Sant Maní de Rotgers, San-
ta Maria de Castellar, Sant Vicenc;: de 
Rus i Vilaseca, tot plegat per 20.000 
---------~"' 
Castell 
topor'9,STrf 
Q'9UO 
••. ~ft 
Planta general de Mataplana, 
el 1992 ARXIU M.RIU 
Planta provisional del 
castell de Mataplana 
amb la numeracl6 deis 
sectors, 1992. 
SALVADOR OUVA I GRASSN 
MANUEL RIU 
o 1 
--------- . /" . .... ", 
r.,-slr • 
.. Ii<tric 
-6.9M 
Esglesia 
I ·'.64' ~<' 
-.. ", ,' , _.- \\ . e o mI (". -1,016 . ' \ 
~ ., .... , 'Í't?'-' . I cfí~ ' ... 
. ! ! I I " i ': / i li~ .... , >. / -~'T'\"F1\ ." \~' \ ,/".~ .... .~
' .!' . "-'. :" \ ~/. 
. . f).. ::::::...-............" • 
• ' ........ -~ .---;::. - 1(\'\ 
2 3 4 5 EXTERIOR 
,, - .. - y" ':::::'·':-;'~'; ,. ·\·,,'.,\"rT\"\"\' · . 
® 
MURALLA NORD 
I AVANfMURALLA 
t ~¡¡neat ~r Salvador Oliv:a ; Gra.s.sa, 
sobre un clOquis ck Manuel Riu (992). 
L'EROL 19 
sousmelgoresos;esva poderreferaixí, 
en mans deis Urtx-Mataplana, el se-
nyoriu . La branca dels Urtx fou una 
digna successora deis Mataplana. 
A la darreria del segle XIII, vers el 
1295, el senyor Ramon d'Urtx (+ 
1297), pare d'H ug VIII de Mataplana, 
permeté la formació del barri de Ma-
taplana, a la banda sud del castell, en 
direcció al torrent de I'Espluga, aflu-
ent del Merdás, atargant una carta de 
lIibertat als qui acudissin a habitar-lo, 
els quals tan sois haurien de pagar una 
gallina anual de cens per cada pati de 
casa i hort . El barri, pero, habitat per 
unes poques famílies de servidors del 
castell, degué entrar en decadéncia a 
mitjan segle XIV Almenys constá de 
mitja dotzena de cases, amb les hor-
tes corresponents, entre elles la casa 
del ferrer, que ha estat curosament 
excavada, recuperant bona part de la 
fornal i de les eines de trebal! . En 
aquesta etapa es construí un segon 
forn a I'exteriorde la muralla nord del 
castell , destinat a coure el pa deis ha-
bitants del barri, servents com hem 
dit, en bona part almenys, deis Mata-
plana. 
El fill de Ramon d'Unx, Huguet V1l! 
de Mataplana, és casá amb Sibil· la de 
Pallars, filia d'Arnau Roger I i de la 
comtessa Láscaris, i germana de 
Perspectiva del castell de Mataplana. ARXIU M.RIU 
Beatriu i Violant. Les quatre visqueren 
encara lIargues temparades al castell 
de Mataplana, els trenta primers anys 
del segle XlV, i acabaren arruinant la 
família. Entre les despeses importants 
cal es mentar la construcció del palau 
residéncia de la Pobla de Lillet. Del 
matrimoni d'Hug VIII amb Sibil· la 
nasqueren tres fills: Ramon Roger Il, 
RogerBemat(+ 1347)iAmauoArtau 
(+1353), pare deJaume Roger, que 
transformá el senyoriu en baronia. 
Aquest darrer, el 1375, vengué la ba-
ronia i casal de Mataplana als Pinós. 
Pere III Galceran de Pinós, I'any se-
güent, es vengué de nou Mataplana a 
la canonica de SantJoan de les Aba-
desses per 80.000 souS. 1 la canonica 
de SantJoan convertí Mataplana en 
una explotació agropecuária. Feia més 
de trenta anys que els senyors de Ma-
taplana havien deixat de viure al cas-
tell, i els canvis no afavoriren els edifi-
cis, que s'anaren enrunant a poc a poCo 
No faltava , fins i tot, qui hi anava a 
buscar pedra per a bastir els seus ha-
bitacles. Després la brossa acabá 
d'invadir-ho tot, i els arbres varen créi-
xer al damunt de les runes i les feren 
desaparéixer. 
Des del 1986, amb la col·laboració 
constant de la família Maideu de 
Ripoll, propietaris de la finca, i amb el 
suport del Servei d'Arqueologia de la 
Generalitat de Catalunya i de la Dipu-
tació de Girona, equips del Departa-
mentd'Historia Medieval, Paleografia 
i Diplomática de la Universitat de 
Barcelona, iniciaren excavacions ar-
queologiques al Casal de Mataplana, 
que han conduH a la redescoberta de 
les ruines del castell i també, des del 
1989, a les de I barri contigu. Deu anys 
d 'excavacions arqueologiques han 
permés conéixer les característiques 
estructuralsd'aquestcastellemblemá-
tic (potser caldria dir deIs dos castells, 
del primer i del segon art románic) i 
descobrirelementsde la vida quotidi-
ana tan valuosos com el díptic de pel-
tre de la darreria del segle XIII i de pro-
bable origen italiá, el segell de plom 
d'una butlla pontificia, quatre daus, 
dos astrágals i un cavall del joc d'es-
cacs, un pinta d'os, sivelles de bronze 
FORN DE PA EVOLUCIÓ COMERCIAL 
AL SEU SERVEI ANFRUNS 
PI. Molí de la Vila, 4 
Tel. 823 61 92 
LA POBLA DE LlLLET 
20 L'EROL 
\ 
\ 
I \ \) 
,) 
<-:==7 
FLORS 
C. Església, 9 
Tel. 823 64 65 
08696 lA POBlA DE LlllET 
FERRETERIA 
SISTACH 
DOMESTICA 
INDUSTRIAL 
BRICOLATGE 
CAMPI JARDí 
MENATGE 
FUSTES 
Av. Canal Industrial s/n 
ÁREA COMERCIAL EL CANAL 
Te!. (93) 821 31 11 
Fax. (93) 822 02 65 
BERGA (Barcelona) 
daurat i molta cerámica de caracterís-
tiques ben diverses. 
Mentrestant, d'uns anys enc;:á s'es-
tan realitzant obres de consolidació al 
castell de Mataplana per tal de facili-
tar-ne la visita, i s'ha instal·lat a la Casa 
de Cultura de Gombrén una Mostra 
Museográfica Permanent, de la qual té 
cura el municipio En aquesta mostra, 
guiada per un tríptic de colors amb 
belles fotografies, resten exposats tots 
els materials més notables procedents 
de les excavacions. 
Un altre aspecle ens cal remarcar 
encara, relac ionat amb el castell de 
Mataplana i el seu entorn: el mite del 
comteArnau. La figura llegendária del 
cOlnte, extreta tal vegada de l'existén-
cia real de la branca deIs Pallars-Ma-
taplana, ha donat lloc des del segle XIX 
a nombrosos estudis. La tradició po-
pular ha tractat de situar-lo en diver-
sos indrets de Gombrén, Mataplana i 
Montgrony, com el gorgdels Banyuts, 
el molí del Comte, el foratde Sant Ou, 
etc., i la canc;:ó del comte Arnau, que 
el condemna a l'infern pelsseus molts 
pecats i per la seva insolidaritat soci-
al, és un reflex deIs sentiments popu-
larsenvers la figura imaginada de l'an-
tihero i, l'ánima en pena del qual en-
cara cavalca de nilS pels seus dominis 
de Mataplana 
VI S/ fA ". ~ 
..... SI.> ~""" jr~ 7~ 
\ . 
Anvers I revers del díptlc de Mataplana. XAVIER RIU 
CA~A 
PESCA 
NAUTICA 
CAL~AT DE CAMP 
TROFEUS 
P1a9a Viladomat, 1 - Te!. 821 12 66 
BERGA 
Bibliografia 
FÁBREGAS, M., SURIÑAC, M: Memória de 
les excavacions arqueológiques al casteU de 
Mataplana, novembre-desembre 1995, 
Barcelona, 1996. Inédita . 
MESTRE,A.; FÁBREGAS, M.: Memóriade les 
excavacions al camp de trebaU al casteU de 
Mataplana, juliol-agost 1995, Barcelona, 
1995. Inédita . 
RIU DE MARTÍN, X; MO Ll NÉ , T; 
SENSERRICH, R. : .La troballa de I'escut 
deIs Mataplana i la seva restauració., Actal 
MediaevaUa, Barce lona, 1988, núm . 9, 
1988, pp. 457 -465, amb ils . 
RIU, M .. • Intervenció al castell de Mataplana 
(Gombrén, Ripollés).. Tribuna d'Arqueo-
logia, 1986-1987. Generalitat de Catalunya, 
Departament de Cultura, Barcelona, 1987, 
pp. 11-118, H otos . 
RIU. M. : .EI castell de Mataplana al Ripollés. 
Un exemple de castell catalá del segon ro-
mánico, Acres del 1 e~ i 20n. Curs d'Arqueo-
10giad'Andorra 1988i 1989, PatrimoniAr-
tfstic Nacional, Andorra, 1991, pp. 205-
208. 
RIU, M .. • Dissecció del castell de Matapla-
nao, Quade rn s Cienrijics i Tecn ics, 
Barcelona, Diputació de Barcelona, 1991, 
núm. 3, pp . 30 1-310, amb 7 planols . 
RIU, M. : .Castell de Mataplana: les fases pré-
vies d'estudi i les primeres excavacions a 
la mota 0, VIJornades d'Arqueologia Medie-
val a Catalunya, Barcelona Laboratori d'Ar-
queologia Medieval. Universitat de 
Barcelona, 1991, pp. 4-10. Dossiermulti-
copial. 
RIU, M.: .Restos de un curioso dlptico de 
peltre procedente del castillo de Matapla-
n a> , Bolerin de Arqueologia Medieval, 
Madrid, 1990/1992), núm. 4 , pp. 333-
336,2 dibs. 
RIU, M.: .Excavaciones arqueologiques al 
castell de Mataplana 0986-1990)., Revis-
ta de Cirona, 1992, núm. 152, pp. 311-
316,4 ils. 1 pláno!. 
RIU, M.: .EI caste ll románic de Mataplanao. 
lEROl, Berga), estiu 1992, any 11 , nüm. 
37, pp. 15- 17 , 7 fotos. 
W AA.: .EI comte Arnau i Mataplanao, Re-
vis ta de Cirona , núm . 152 (maig-juny 
1992), pp . 51-90. Dossier que inclou tre-
balls de Eudald Maideu, P Bertran,j. Ro-
meu,]. M. Font i Rius, Raimon Maideu, 
M. Riu i L1uls Bayona. 
W AA.: El castell de Mataplana. Levoluciód'una 
jortificació senyorial (s XI-XV). Treballs ar-
queolágics entre 1986-1993. Departament 
d'Historia Medieval, Paleografia i Diplo-
mática, Universitat de Barcelona (Mono-
g rafies d'Arqueologia Medieval i 
Postmedieval, nüm. 1). Barcelona, 1994. 
84 pp. amb nombrases ils. i planells. Vo-
lum miscel ·lani que inclou treballs de]. F. 
Cabestany. P Bertran M. Riu, X. Raurich, 
A. Mestre , M. Sancho i C. Marugan. 
Manuel Riu 
Dr. en História Medieval 
Catedrátic de la UB 
L'EROL Z1 


Mataplana, un castell senyorial emblemàtic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert