Càrceles Maldonado, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

50 L ’EROL
T R I b u N A  J O V E
aUTora: núrIa CárCeleS MalDonaDo
TUTora: glòrIa FígolS I MarTín
CenTre: IeS l’alT BergUeDÀ - BagÀ
Atenció a les víctimes de 
violència masclista al berguedà
en els darrers temps, els mitjans de comunicació 
s’han fet molt ressò dels casos de violència de 
gènere, ja que és un tema de candent actualitat 
que genera un intens debat i que, a més, té un 
gran contingut emotiu a causa del gran interès 
social que presenta i a l’ampli sector de la po-
blació que afecta. De fet, el Consell general del 
Poder Judicial de l’estat espanyol alerta que les 
denúncies per violència masclista representen el 
15 % dels casos.
Tot i que ens sembli una qüestió llunyana, en 
realitat es tracta d’un fenomen proper a nosaltres. 
De fet, és molt present al nostre entorn quotidià, 
tot i que en moltes ocasions nosaltres no en som 
conscients. Per aquest motiu és interessant 
estudiar la violència de gènere a la comarca del 
Berguedà. Posant-nos en contacte amb diversos 
organismes comarcals competents en la matèria 
com és el PIaD de Berga (Punt d’Informació i 
atenció a la Dona), així com amb especialistes 
com ara psicòlegs, assistents socials, advocats 
i el cos de Mossos d’esquadra del Berguedà, 
intentarem demostrar que l’atenció que reben les 
víctimes de violència de gènere a la comarca del 
Berguedà resulta insuficient.
abans, però, és convenient delimitar de forma 
clara alguns termes que cal no confondre. la 
violència masclista és qualsevol acte de violència 
per part d’un home que pugui tenir com a resultat 
un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic 
per a la dona. la violència de gènere, en canvi, 
no fa distincions sobre el sexe de la víctima i de 
l’agressor. Finalment, la violència domèstica és 
tota aquella que s’exerceix dins l’àmbit familiar. 
en aquest article ens centrarem en l’estudi de la 
violència masclista.
així, la llei 5/2008 del 24 d’abril reconeix la 
violència física, la psicològica, la sexual i l’econò-
mica. Totes elles es poden produir en l’àmbit de 
la parella, en el familiar, en el laboral i en el social 
o comunitari. a més, quan parlem d’aquest tipus 
de violència no fem referència a un fet aïllat, sinó 
a una situació reiterada i prolongada.
ara bé, darrera d’aquestes situacions de vio-
lència hi ha una llarga llista de factors que poden 
afavorir un maltractament, així com infinitat de 
causes que poden portar un home a executar 
l’agressió i la dona o la societat a justificar-la. Co-
nèixer aquestes causes esdevé fonamental per tal 
d’establir una atenció i una protecció adequades 
per a les víctimes.
Un dels arguments a què es recorre sovint és la 
naturalesa de l’agressor, és a dir, l’home maltracta 
la dona perquè pateix un trastorn de la personali-
tat, algun tipus d’addicció, un trastorn psiquiàtric 
o qualsevol d’aquests factors que s’empren per 
justificar la violència davant la societat. la realitat, 
però, és que en la majoria dels casos aquesta no 
n’és la causa directa, sinó que és més aviat fruit 
de l’establiment d’una relació de poder. l’home 
exerceix violència contra la dona per imposar-se, 
mantenir el control i afermar el seu domini sobre 
ella, a qui considera propietat seva. Un altre dels 
motius més habituals que porta un home a mal-
tractar la seva dona és la pròpia experiència, ja que 
s’ha demostrat que els fills de famílies en les quals 
s’havia produït una situació de violència durant la 
seva infantesa tenen més possibilitats d’esdevenir 
maltractadors ells mateixos en un futur.
en general, les causes es troben a la cultura, ja 
que la cultura patriarcal estableix rols desiguals 
i atorga a l’home el dret de decidir quin paper 
vol que ocupi la dona en la societat. Moltes 
dones consideren normal ser maltractades pel 
component cultural, de manera que es justifica 
i es normalitza la violència i, per tant, se l’acaba 
invisibilitzant. a més, cal trencar la creença popular 
que la violència masclista afecta en major grau les 
famílies amb pocs recursos i/o d’immigrants, ja 
que això no és cert.
També hi ha un conjunt d’elements que con-
tribueixen a què la dona generi dependència de 
l’home i es resigni a mantenir-se subordinada a 
ell, suportant les constants agressions. Pot ser 
que la víctima suporti el maltractament perquè 
depèn econòmicament de l’agressor o perquè ha 
establert una dependència emocional d’ell. També 
és possible que aquesta situació es mantingui per 
por a la reacció de l’agressor. a més, en aquests 
casos apareix l’anomenat “Cicle de la violència”. 
en aquest hi ha un període de maltractament 
durant el qual la víctima es decideix a posar una 
denúncia, però després arriba un període anome-
nat “lluna de mel” i la retira. es tracta d’un procés 
repetitiu en el qual es van succeint les dues etapes 
alternativament, de manera que la víctima fa un 
pas endavant i un altre endarrere. resulta realment 
difícil sortir d’aquest cercle, però és imprescindible 
per tal que es pugui posar en marxa el protocol 
d’actuació que asseguri l’atenció i protecció 
d’aquesta víctima.
Una vegada en coneixem les causes, podem 
intentar arribar a l’arrel del problema i prevenir 
aquestes situacions de violència. a la comarca 
del Berguedà s’estan portant a terme diferents 
accions (tallers, cinefòrums, etc.) per contribuir 
a l’eradicació de la violència contra les dones 
mitjançant diferents tipus d’intervencions com 
són la sensibilització, la prevenció i l’atenció de les 
víctimes. amb la sensibilització i la prevenció es 
pretén conscienciar la ciutadania i canviar l’ima-
ginari social per fer veure a la gent que la violència 
contra les dones no és un problema només de 
l’àmbit privat, sinó que estem parlant d’un proble-
ma que afecta a tothom. a més, a nivell autonòmic 
s’han establert com a indicadors per detectar una 
situació de violència masclista les estratègies de 
control per part de l’home, les actituds d’aquest 
per provocar l’aïllament de la dona, les accions 
intimidatòries i les conductes agressives.
Una vegada s’ha detectat una situació de vio-
lència, és important el reconeixement d’aquesta 
per tal d’assegurar l’establiment de la correcta pro-
tecció de la víctima. a tals efectes i amb vigència 
a tot el territori català, el Parlament de Catalunya 
va aprovar la llei 5/2008 del dret de les dones a 
eradicar la violència masclista. aquesta nova llei 
constitueix un avenç legislatiu important en ser la 
primera llei que recull una resposta global a les 
 L ’EROL 51
violències contra les dones, ja que fins aleshores 
la legalitat només contemplava els casos de 
violència masclista en les relacions de parella i 
en l’àmbit familiar. També resulta molt important 
per a la protecció de les víctimes de violència 
masclista arreu del territori català, alhora que 
estableix un seguit de drets per tal que totes les 
víctimes que pateixen aquesta situació puguin 
deixar enrere aquesta fosca etapa de la seva 
vida i començar-ne una de nova amb les mínimes 
dificultats possibles.
la llei contempla mesures per a facilitar l’accés 
a l’habitatge a totes les dones que pateixen una 
situació de violència i que es troben en situació 
de precarietat econòmica a causa d’aquesta 
violència, així com l’accés prioritari a la forma-
ció ocupacional i la inserció laboral, el dret a 
l’assistència jurídica gratuïta, la concessió de 
prestacions econòmiques especials (indemnitza-
cions, ajudes escolars i un fons de garantia per a 
cobrir l’impagament de pensions), el dret a una 
atenció i assistència sanitàries especialitzades i 
a una protecció integral, real i efectiva per part 
de les administracions públiques. els drets que 
estableix aquesta llei procuren, doncs, oferir a 
la dona maltractada les eines bàsiques per refer 
la seva vida, però en zones amb pocs recursos i 
amb nuclis de població d’àrea tant reduïda com és 
la comarca del Berguedà es fa difícil l’abastiment 
de tots aquests drets.
a més, per poder accedir a aquests drets cal 
demostrar que realment s’està patint una situació 
de violència masclista mitjançant una sentència 
de qualsevol ordre jurisdiccional que declari que 
la dona ha patit alguna de les formes de violència 
reconegudes, una ordre de protecció vigent o 
un informe de la Inspecció de Treball i Seguretat 
Social, tot i que en absència d’alguna d’aquestes 
identificacions, també es consideraran mitjans es-
pecífics d’identificació qualsevol mesura cautelar 
judicial de protecció, seguretat o d’assegurament 
vigent, un atestat elaborat per les forces i cossos 
de seguretat que hagin presenciat directament 
alguna manifestació de violència masclista, un 
informe del Ministeri Fiscal, un informe mèdic o 
psicològic d’una persona professional col·legiada 
en el qual consti que la dona ha estat atesa en 
algun centre sanitari per causa de maltractament 
o agressió masclista, un informe dels serveis pú-
blics amb capacitat d’identificació de situacions 
de violència masclista o un informe de l’Institut 
Català de les Dones.
l’any 2008 el nombre de víctimes al global 
de Catalunya va ser de 29.733, mentre que a la 
comarca del Berguedà va ser de 168, cosa que 
representa un 0,565 % del total de Catalunya i un 
0,768 % de la província de Barcelona. Pel que fa 
al 2009, des de l’1 de gener fins al 31 d’octubre es 
van registrar, només al Berguedà, 63 denúncies i 
37 detencions per violència de gènere. Una xifra 
que no para de créixer i que, tot i no ser alarmant, 
és més del desitjable per una comarca com el 
Berguedà.
així doncs, la Diputació de Barcelona va conce-
dir al Consell Comarcal del Berguedà l’elaboració 
d’un pla d’actuació comarcal per la igualtat de 
gènere durant l’any 2009. a més, cada any, des 
de l’ajuntament de Berga, el Consell Comarcal del 
Berguedà i la Comissió local contra la violència, 
s’organitzen activitats per a diferents públics 
amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar la 
ciutadania sobre la gravetat del problema social 
que és la violència contra les dones, i promoure en 
la societat un rebuig envers les desigualtats entre 
homes i dones. la nostra comarca gaudeix també 
d’un protocol per a la protecció de les víctimes de 
violència de gènere.
Quan la víctima arriba a la comissaria, si ha patit 
una lesió física s’envia a l’hospital per examinar-la, 
i s’elabora un informe facultatiu per a la denúncia. 
Si el maltractament és psicològic, també s’infor-
ma a la víctima de les opcions que té a l’hora de 
denunciar. Seguidament, a la víctima se li ofereix 
la possibilitat de proporcionar-li un advocat (tot i 
que la seva actuació no és obligatòria, ja que la 
víctima es pot negar a rebre els seus serveis), i 
en cas que la víctima tingui por del agressor, se li 
ofereix una ordre de protecció. a partir d’aquí, si 
l’agressor s’acosta a la víctima, és detingut i passa 
a disposició judicial, i en casos en què les lesions 
físiques són evidents, es practica la detenció del 
presumpte agressor. a més, encara que la víctima 
no acabi realitzant una denúncia, quan els Mossos 
d’esquadra atenen una víctima estan obligats a 
comunicar-ho al PIaD.
Però de totes maneres, assegurar-se que 
aquestes mesures de protecció es compleixen 
resulta un procés extremadament dificultós, ja que 
no es pot mantenir una vigilància permanent de 
víctimes i agressors, i a més, la falta de recursos 
dificulten encara més aquesta tasca. De fet, de les 
49 víctimes mortals de violència de gènere que hi 
va haver a espanya l’any 2009, 14 havien presentat 
una denúncia i 6 tenien mesures de protecció 
vigents. la reduïda àrea de les poblacions del Ber-
guedà també dificulta el compliment d’aquestes 
mesures, ja que, en tractar-se de zones de poca 
extensió, resulta més complex definir quan es pot 
considerar burlada l’ordre d’allunyament.
També es tenen en compte els fills de les víc-
times, que en resulten afectats col·lateralment. 
aquests necessiten atenció especialitzada per evi-
tar, entre d’altres conseqüències, que repeteixin 
els models de conducta violents que han conegut 
quan siguin adults. a més, patir aquestes situa-
cions a casa pot suposar-los alteracions del son, 
trastorns en els hàbits alimentaris ansietat, de-
pressió, baixa autoestima, estrès o problemes de 
conducta, entre moltes altres conseqüències.
Un aspecte que posa en evidència la poca 
atenció que en general es presta a aquests nens 
i nenes és el fet que no existeix un registre global 
del nombre d’infants víctimes de violència de 
gènere, sinó que se’n fa una aproximació a partir 
de les denúncies presentades per violència de 
gènere sobre les dones i multiplicant-les per la 
mitjana de fills per dona. Tot i això, al tractar-se 
d’una comarca poc poblada és possible conèixer 
el nombre aproximat d’infants que són víctimes de 
52 L ’EROL
la violència de gènere a les diferents poblacions 
de la comarca, però cal lamentar la precarietat de 
l’atenció a aquests infants que suposa l’escas-
setat de recursos que es destinen a comarques 
més allunyades de la capital autonòmica com el 
Berguedà amb aquest fi.
Com a conclusió, podem dir que, tot i que en 
els darrers anys s’ha començat a treballar inten-
sament per tal d’arranjar aquesta situació, els 
recursos que es destinen en l’actualitat a l’atenció 
i protecció de les dones maltractades no és sufici-
ent per abastir les necessitats d’aquest col·lectiu 
tant fràgil i vulnerable. a més, la disposició de les 
poblacions de la comarca del Berguedà i la seva 
baixa densitat de població en dificulten encara 
més la protecció.
Cal destacar alguns dels projectes que s’estan 
posant en marxa a la comarca per tal de millorar les 
condicions d’aquestes víctimes, com l’habilitació 
d’un espai comarcal perquè les mares víctimes de 
violència masclista divorciades i amb la custòdia 
compartida dels fills puguin portar i recollir els seus 
fills sense haver de trobar-se periòdicament amb 
el seu agressor o la propera creació d’un depar-
tament especialitzat en violència de gènere a la 
comissaria dels Mossos d’esquadra de Berga. Tot 
i això, encara algunes incògnites sense resoldre, 
com ara investigar si la xifra creixent de dones 
maltractades es deu a un augment dels casos 
o al fet que aquestes denunciïn la seva situació 
en més ocasions tot, i que el nombre de víctimes 
segueixi essent força similar. Per aquest motiu cal 
que tots continuem treballant per aconseguir que 
la situació i la recuperació de les víctimes sigui el 
més planera possible.
aUTora: núrIa CárCeleS MalDonaDo
TUTora: glòrIa FígolS I MarTín
CenTre: IeS l’alT BergUeDÀ - BagÀ
ImplantacIons dentàrIes
odontologIa conservadora
endodòncIa
ortodòncIa
perIodòncIa
estètIca dental
dr. XavIer sItges
Passeig Pere III, 17, 2n 1a
Tel. i fax 93 872 95 69
08242 MANRESA
www.sitgesmanresa.cat
Ronca? Consulti’ns


Atenció a les víctimes de violència masclista al Berguedà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert