Julià, Xavier

Perona, Judith

Revistes Catalanes amb Accés Obert

12
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 96, NÚM. 1  2013
Introducció
La cardiopatia isquèmica és la principal causa de mort al 
món amb 7,25 milions de morts en un any i representa el 
12,8% de les causes de defunció. A més, la seva incidència 
segueix augmentant any rere any als països occidentals1,2. 
A Catalunya, les malalties isquèmiques del cor han estat 
la causa més freqüent de defunció amb un 7,5% de les de-
funcions de l’any 20093. Comparat amb la mortalitat per 
accident de trànsit en carretera, la cardiopatia isquèmica 
és la responsable de 10 vegades més mortalitat que els ac-
cidents. A més es considera que un de cada quatre morts 
per cardiopatia isquèmica es podria evitar ja que incideix 
en població entre 35 i 74 anys, essent aquesta la segona 
causa de mort evitable4. La seva alta incidència, el fet que 
afecta principalment gent sana i la seva presentació sobtada 
la converteixen en un important problema de salut pública 
de difícil solució. 
Què hem de fer davant una aturada cardíaca? 
Recomanacions
L’European Resuscitation Council, organització fundada el 
1992, s’encarrega d’adaptar a les característiques geogrà-
fiques i econòmiques europees les recomanacions difoses 
per l’ILCOR (International Liaison Committee on Resus-
citation), pel que fa al tractament de l’aturada cardíaca5. Un 
dels punts claus d’aquestes guies és la recomanació d’acti-
var el més aviat possible la cadena de la supervivència, ja 
que una reanimació cardiopulmonar (RCP) precoç i efec-
tiva disminueix la morbiditat i la mortalitat6. Com es pot 
veure a la Figura 1, extreta dels protocols del Consell Ca-
talà de Ressuscitació (CCR), les primeres anelles d’aques-
ta cadena són: l’avís del sistema d’emergències mèdiques, 
l’inici de les maniobres d’RCP i la desfibril·lació precoç. 
La reanimació cardiopulmonar fa referència a la capaci-
tat per mantenir la via aèria permeable i donar un suport 
ventilatori i circulatori, i comprèn els següents elements: 
valoració inicial de la persona, comprovació de la venti-
lació i realització de massatge cardíac extern. Pel que fa a 
la desfibril·lació precoç, la creació d’espais cardioprotegits 
on hi ha a disposició un desfibril·lador extern automàtic 
(DEA) i personal entrenat per fer-lo servir, pretén optimit-
zar l’execució de la cadena.
Estem preparats per fer-ho?
Una reflexió que sorgeix de manera immediata tractant 
aquest argument és que qualsevol metge durant la seva vida 
quotidiana, fora del temps assistencial, pot ser testimoni 
d’una aturada cardiorespiratòria (ACR) que requereixi, tal 
i com recomanen les guies internacionals, de l’inici imme-
diat de la cadena de la supervivència. Davant d’una ACR 
sempre hi ha algú que crida «un metge, un metge!». Ales-
hores sentim un calfred interior i una veu que ens diu: «va, 
ets metge, apropa-t’hi, ves-hi». I tot seguit la mateixa veu 
diu: «i què faig jo, no sé ni per on començar, que truquin a 
una ambulància...». És ben segur que aquesta experiència 
és freqüent entre els metges que llegeixen aquestes línies. 
La pregunta que de manera espontània apareix davant 
d’aquesta reflexió és: Què has de fer en una situació com 
aquesta? Estàs suficientment preparat/da per afrontar-ho? 
A més, en alguns centres comercials, aeroports i altres llocs 
públics hi ha aparells anomenats DEA (desfibril·lador ex-
tern automàtic), que apareixen senyalitzats amb un quadrat 
verd i un cor i un llamp blancs al seu interior, i que són per a 
ús de personal no sanitari que hagin fet un petit curs de for-
mació de 8 hores. El personal mèdic sap com funcionen? 
Aquesta pregunta no és trivial. A més, està demostrat que 
la formació en suport vital bàsic i desfibril·lació precoç a la 
població general salva vides. Però algú ha previst que quan 
Correspondència: Dr. Xavier Julià
Ajuntament de Pineda de Mar
Regidoria de Salut Pública
Plaça de Catalunya, 1
08397 Pineda de Mar
Tel. 937 671 560
Adreça electrònica: 32206fjb@comb.cat
Annals de Medicina 2013;96: 12-14.
Roda contínua de formació i consens
Els nostres futurs metges estan preparats per actuar 
davant una aturada cardiorespiratòria?
Xavier Julià1-2, Judith Perona1-3
1Instructors-directors de suport vital bàsic amb ús de DEA acreditats pel Consell Català de Ressuscitació  i l’Institut d’Estudis de la Salut; 
2Membre del Comitè de Prova de l’ACOE; 3Anestesiòloga.
FIGURA 1. Cadena de supervivència
13
un metge surt al carrer es pot trobar amb una escena com la 
d’abans i hauria de saber respondre? 
Ens trobem davant una clara llacuna de coneixement i 
de capacitació. Veient tots els programes de formació en 
RCP i de creació d’espais cardioprotegits per a la societat 
civil, què s’ha fet per millorar els coneixements en RCP a 
les facultats de Medicina? Podem pretendre que la socie-
tat civil estigui formada i reciclada en tècniques d’RCP i 
nosaltres, els referents sanitaris, desconèixer sovint l’exis-
tència d’unes guies clíniques d’actuació? És doncs evident 
que aquestes habilitats en reanimació cardiopulmonar són 
un element important en la formació dels estudiants de me-
dicina i d’altres professionals sanitaris7-12.
Els estudis acadèmics i l’avaluació  
de les competències clíniques
La formació dels professionals sanitaris, igual que la majo-
ria de les formacions d’altres professionals, ha estat tradi-
cionalment basada en una adquisició de coneixements teò-
rics, que s’aprenen de forma més o menys passiva i vertical 
(del docent cap als estudiants). L’avaluació de l’adquisi-
ció d’aquests coneixements es realitza mitjançant proves 
d’avaluació sobretot de caire memorístic.
Des de fa uns anys s’han introduït noves formes d’en-
senyament que busquen una formació més integral de l’es-
tudiant i, paral·lelament, ha calgut la creació de noves for-
mes d’avaluació. Una d’elles, ben consolidada en països de 
l’àmbit anglosaxó i amb una experiència de gairebé dues 
dècades a Catalunya, és l’avaluació de les competències 
professionals.
L’avaluació de les competències professionals es rea-
litza mitjançant les proves conegudes com ACOE (Avalu-
ació Clínica Objectiva i Estructurada)13. Cal recordar que 
segons va definir Kane l’any 1992 la competència és «el 
grau d’utilització dels coneixements, les habilitats i el bon 
judici associats a la professió, en totes les situacions que es 
poden confrontar en l’exercici de la pràctica professional».
En el cas concret dels alumnes de 6è de Medicina de les 
universitats catalanes, tot l’alumnat de  les diferents unitats 
docents ha de realitzar aquesta prova per tal d’avaluar llurs 
competències professionals.
El participant, de forma individual, passa per diferents 
escenaris on ha de resoldre situacions clíniques semblants 
a les que es pot trobar en la pràctica diària de la seva pro-
fessió; no es plantegen malalties estranyes, d’aquelles que 
potser no es veuen mai, ni hi ha situacions enganyoses. 
L’objectivitat s’assegura en el fet que tothom ha de fer 
exactament les mateixes proves; això sí, de forma separada 
i individual.
Les situacions clíniques han estat dissenyades i consen-
suades per experts, i el seu objectiu no és posar a prova 
els coneixements teòrics, sinó les habilitats pràctiques. Per 
exemple, en el cas d’un estudiant de 6è curs es compro-
ven les seves habilitats corresponents a l’anamnesi, l’ex-
ploració física, la comunicació metge-pacient, les habilitats 
tècniques, el maneig diagnòstic i terapèutic, i les activitats 
preventives.
Els escenaris que han de superar els estudiants de me-
dicina són 20 en total i com a tals escenaris es modifiquen 
cada any. Per a l’avaluació de les habilitats tècniques, els 
escenaris habituals –dels quals se’n trien entre 3 i 4– són 
la sutura, l’embenatge funcional, la mesura de pressió arte-
rial, l’administració de vacunes, les determinacions de gli-
cèmia, l’ús de nebulitzadors, el tacte rectal i la reanimació 
cardiopulmonar.
L’ensenyament i l’avaluació de la competència en RCP
Pel que fa a l’ensenyament i avaluació de les competèn-
cies relatives a l’RCP, hem pogut constatar que no hi ha 
un model uniforme. No hi ha un quadre de competències 
bàsiques consensuat, no s’ha establert en quin moment de 
la formació cal introduir aquests continguts ni tampoc la 
forma d’introduir-los ni d’avaluar-los.
Això no obstant, l’European Resuscitation Council es-
tableix en les seves directrius un programa de formació amb 
objectius i continguts ben definits que qualsevol professio-
nal de la salut hauria de dominar. Es tracta de tècniques de 
reanimació que fins i tot han d’estar a l’abast de ciutadans 
amb una mínima capacitat d’intervenció: policies, mestres, 
ferroviaris, personal de seguretat, etc.
A continuació mostrem els resultats observats en la pro-
va d’RCP a les ACOE dels darrers anys de les facultats de 
Medicina de Catalunya (agraïm a l’Institut d’Estudis de la 
Salut la cessió de les dades). 
En aquests escenari els alumnes han de realitzar una 
RCP sense instrumentalització seguint les recomanacions 
actuals en Suport Vital Bàsic reconegudes pel Consell Ca-
talà de Ressuscitació i proposades per l’ERC. Són guiats 
per un observador que va omplint un full de correcció es-
tandarditzat on es valoren onze ítems i es realitzen algunes 
preguntes directes relacionades amb el tema i que es mo-
difiquen cada any, com per exemple: quina és la posició 
XAVIER JULIà, JUDITH PERONA - ELS NOSTRES FUTURS METGES ESTAN PREPARATS PER ACTUAR DAVANT UNA ATURADA CARDIORESPIRATòRIA?
TAULA 1. Ensenyament sobre RCP a diferents facultats
–  Bases teòriques 
(3r i 4t)
–  Laboratori 
d’habilitats
–  RCP avançada 
(optativa)
- A 4t i 6è –  Seminaris específics 
d’RCP i malalt crític dins 
de Pràctica Clínica  
o Rotatori (6è)
–  Medicina d’Urgències 
(optativa)
–  Anestèsia (optativa) –  Fonaments de Cirurgia (3r)
14
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 96, NÚM. 1  2013
lateral de seguretat, quina és la freqüència recomanada per 
la RCP pediàtrica.
TAULA 2.  Percentatge de respostes correctes en la prova d’RCP, 
durant els anys 2010 i 2012
ANY 2010 2012
NOMBRE D’ALUMNES 383 489
Aproximació segura (nou del 2012) 23,92
Avalua l’estat de consciència 89,81 92,22
Obre la via aèria 65,27 61,55
Comprova la respiració espontània 94,77 96,31
Demana ajuda externa 81,72 69,73
Compressions toràciques 75,45 66,87
Freqüència de les compressions 58,74 69,12
2 insuflacions 52,74 62,78
Alternança compressions/insuflacions 88,77 92,63
Posició lateral de seguretat 89,55 94,47
RCP pediàtrica (no es va fer el 2012) 58,48
Pregunta sobre ús DEA 79,63 80,16
Destaquen els percentatges baixos en obrir correctament 
la via aèria (essencial per assegurar-se de si la víctima res-
pira o no), en sol·licitar ajuda externa (necessari per com-
pletar les anelles de la cadena de supervivència vistes a la 
Figura 1), en fer correctament les compressions toràciques, 
en saber la freqüència que han de tenir les compressions 
i en fer correctament les 2 insuflacions. L’avaluació, com 
hem comentat, es realitza per ítems individuals, però la re-
alitat és que pocs alumnes fan una RCP correcta global. Cal 
destacar també el baix percentatge de coneixements sobre 
les característiques d’una RCP pediàtrica i sobre una apro-
ximació segura, aquest darrer segurament explicable per la 
dificultat inicial de situar-se en un escenari de simulació.
Elements bàsics en suport vital bàsic i DEA 
En el pla formatiu en suport vital bàsic i DEA s’haurien de 
considerar centrals els elements següents14:
–  Valorar els riscos personals i ambientals abans d’iniciar 
l’RCP 
–  Reconèixer l’aturada cardíaca avaluant la capacitat de 
resposta, obrint la via aèria i avaluant la respiració
–  Reconèixer la presència de boquejades o de respiració 
anòmala com a signe d’aturada cardíaca en individus in-
conscients i que no responen
–  Efectuar compressions toràciques de bona qualitat (in-
closa l’observança de mantenir el ritme, profunditat, re-
trocés complet i minimització del temps d’inactivitat) i 
respiració de rescat.
Conclusions. Què hem de fer per millorar els 
nostres coneixements i habilitats?
La capacitació dels estudiants de Medicina en les maniobres 
de reanimació cardiopulmonar ha de ser una competència 
imprescindible per tal de poder respondre a la demanda so-
cial a què tot metge ha de fer front davant d’una aturada 
cardiorespiratòria extrahospitalària. L’adquisició d’uns co-
neixements i unes habilitats en RCP abans de finalitzar els 
estudis sovint respon a la demanda subjectiva de l’estudiant 
per pal·liar l’angoixa de poder-se trobar davant una situació 
d’aturada essent metge. En el cas dels estudiants de les uni-
versitats catalanes, de manera irregular, aquesta necessitat 
es cobreix amb alguna lliçó teòrica magistral o algun semi-
nari pràctic de durada inferior a la recomanada per les guies 
de l’European Ressuscitation Council.
Són necessaris programes de formació en Suport Vital 
Bàsic (SVB) per als professionals de la salut15, ja que actu-
alment la formació és no-específica i poc reglada, malgrat 
l’existència d’unes guies internacionals d’RCP que es revi-
sen cada 5 anys per un comitè d’experts i que recomanen 
uns cursos de contingut específic.
Entenem que cal que a les facultats de Medicina es ca-
paciti els futurs sanitaris per tal d’afrontar situacions quoti-
dianes de risc davant d’aquest important problema de salut 
pública com és la mortalitat per cardiopatia isquèmica.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
 1. World Health Statistics. The top ten causes of death. Factsheet N°310. 
Updated June 2011. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/fact-
sheets/fs310/en/index.html.
 2. European Public Health Alliance (EPHA). What are the leading causes of 
death in the EU? Brussels, 2006. 
 3. Informe de salut de Catalunya 2011. Departament de Salut. Generalitat de 
Cataunya. www.observatorisalut.gencat.cat
 4. Dirección General de Tráfico. Cifras de siniestralidad 2011
 5. Nolan JP, Soar J, Zideman DA, Biarent D, Bossaert LL, Deakin C, et al. 
ERC Guidelines Writing Group. European Resuscitation Council Guide-
lines for Resuscitation 2010 Section 1. Executive summary. Resuscitati-
on. 2010;81(10):1219-76.
 6. Kudenchuk PJ, Redshaw JD, Stubbs BA, Fahrenbruch CE, Dumas F, 
Phelps R, et al. Impact of changes in resuscitation practice on survival 
and neurological outcome after out-of-hospital cardiac arrest resulting 
from nonshockable arrythmias. Circulation. 2012;125:1787-1794.
 7. Bucknall V, Sobic EM, Wood HL, Howlett SC, Taylor R, Perkins GD. 
Peer assessment of resuscitation skills. Resuscitation. 2008;77:211-215.
 8. Perkins GD, Barret H, Bullock I, Gabbott DA, Nolan JP, Mitchell S, et 
al. The Acute Care Undergraduate Teaching (ACUTE) initiative: consen-
sus development of competencies in acute care for undergraduates in the 
United Kingdom, Intens Care Med. 2005;31:1627-33.
 9. General Medical Council. Tomorrow’s doctors: recommendations for un-
dergraduate education, 2nd ed. London: General Medical Council; 2003.
10. Graham CA, Scollon D. Cardiopulmonary resuscitation training for un-
dergraduate medical students; a five- years study. Medical Education. 
2002;36(3):296-298.
11. Severien I, Tan EC, Metz JC, Biert J, Berden HJ. The level of first aid 
and basic life support for the next generation of physicians. Ned Tijdschr 
Geneeskd. 2005;149(31);1756-1757.
12. Tan EC, Severien I, Metz JC, Berden HJ, Biert J. First aid and basic life 
support of junior doctors: A prospective study in Nijmegen, the Nether-
lands. Med Teach. 2006;28(2):189-92.
13. E. Kronfly Rubiano, José I. Ricarte Díez, Sebastián Juncosa, José María 
Martínez Carretero. Evaluación de la competencia clínica de las facul-
tades de medicina de Cataluña, 1994-2006: evolución de los formatos 
de examen hasta la evaluación clínica objetiva y estructurada (ECOE). 
Medicina clínica, ISSN 0025-7753, Vol. 129, Nº. 20, 2007, pags. 777-784
14. Mancini ME, Soar J, Bhanji F, Billi JE, Dennett J, Finn J, et al. 2010 In-
ternational Consensus on Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency 
Cardiovascular Care Science with Treatment Recommendations. Part 12: 
Education, Implemention, and Teams Chapter Collaborators. Resuscita-
tion. 2010;81 Suppl 1:e288-330. Sayre MR, Koster RW, Botha M, Cave 
DM, Cudnik MT, Handley AJ, et al. 2010 International Consensus on 
Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care Sci-
ence with Treatment Recommendations. Part 5: Adult Basic Life Support. 
Resuscitation. Resuscitation. 2010;81 Suppl 1:e48-70.
15. Durak HI, Çertug A, Cali,skan A, van Dalen J. Basic life support skills 
training in a first year medical curriculum: six years’ experience with two 
cognitive-constructivist designs. Medical Teach. 2006;2(28):e49-e58.


Els nostres futurs metges estan preparats per actuar davant una aturada cardiorespiratòria?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert