Bovet i Pla, M. del Tura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NATURA 
La vegetaeió del pare natural 
de La Quar 
per M. DEL TURA BOVET 1 PLA 
El parc natural de La Quar, que fins avui només és reaUtat en el Catdleg 
de la Diputaci6 de Barcelona, hauria de servir per al gaudi públic i per portar a terme 
activitats amb finalitat pedag6gica i cientljica. 
LA VEGETACIÓ DEL PARC 
NATURAL DE LA QUAR 
En el pie del 21 de desembre de 
1976, la Diputació de Barcelona va ac-
tualitzar i ampliar el cataIeg de parcs 
naturals, i dins aquesta nova relació de 
parcs hi entrava el de La Ouar. 
Aquest parc natural compren quasi 
integrament el terme municipal de La 
Ouar, una petita part deis de Borreda, 
Vilada i Cercs i també una porció del 
d'Olvan. 
En I'actualitat s'estan portant a terme 
els treballs de base per a I'ordenació es-
pecial del parc natural de La Ouar. L'es-
tudi de la vegetació d'aquesta zona ja 
s'ha realitzat. 
Pero abans d'entrar de pie a tractar el 
tema d(. la vegetació de La Quar, és in-
teressant considerar que una planta 
creix en un punt determinat si aquest 
reuneix les condicions necessaries pel 
bon desenvolupament del vegetal . Tots 
sabem que no es troben les mateixes 
plantes arran de mar que a dalt del Piri-
neu. 1 aixó és degut que no totes les 
plantes necessiten la mateixa tempera-
·tura, ni les mateixes hores de lIum al 
dia, ni el mateix tipus de sól, sinó que 
cada especie es troba adaptada a unes 
determinades condicions climatiques, 
hídriques, edatiques (tipus de sól), etc. 
Per aixó, a I'hora de veure la vegeta-
ción que pot creixer en una zona, és 
interessant coneixer aquestes con di-
cions per tal d'esbrinar quines pintes 
són les que poden viure en un territori 
en funció de les seves característiques 
ecologiques. 
A La Ouar hi ha un clima temperat i 
forc;a humit. aixó té molta importancia 
per les plantes, que no hauran de patir 
de I'eixut estival. La vegetació que co-
rrespon en aquest clima és la submedi-
terrania. 
Les roques abuden, a La Ouar, i són 
del tipus conglomerats, calcaries, fet 
que tambe tindra influencia sobre les 
!)Iantes que hi puguin creixer. Aixi, 
L'EROL 
Vista del Santuari de La Quar des de migdia. 
hauran de tolerar la roca calcaria, com 
és el cas de les aromatiques (romaní, 
barballó, farigola, sajolida, etc.), molt 
corrents a la zona. Aquestes plantes que 
anomenem aromatiques per la seva olor 
caracteristica, ho són gracies a unes es-
sencies la missió de les quals és resultar 
desagradables als animals herbívors. 
Aquestes essencies de les plantes aro-
matiques són , dones, una adaptació de-
fensiva de les mateixes. 
L'estuqi de la vegetació de La Ouar 
ens mostra que la zona presenta un re-
cobriment vegetal considerable i que la 
formació vegetal predominant és el 
bosc, sobretot de pins (pi roig i pinassa), 
pero amb forc;a caducifolis (arbres que 
perden la fulla a I'hivern, com el roure 
o la blada) així com alzines. " 
Precisament un deis trets més carac-
terístics d'aquesta vegetació submedite-
rrania, és la presencia d'especies típica-
ment mediterranies (alzina, garric, aro-
matiques, etc.) juntament amb especies 
submediterranies i centreuropees (cor-
ner, tortellatge, sanguinyol , espanta-
M. ESCOBET 
1I0ps, etc.). Aquest fet ens dóna I'opor-
tunitat de gaudir d'una vegetació transi-
toria entre la mediterrania i la centreu-
ropea, podent observar les característi-
ques de I'una i de I'altra. A I'hivern te-
nim el faig, roures, blades, etc., que ofe-
reixen les branques nues o amb el fu-
lIatge ressec enfront la verdor presistent 
deis pins o les alzines, i en un mateix 
vessant (Sant Isidre, per exemple), de 
lIuny, podem veure com ratlles o taques 
de colors diferents, resultat d'aquesta 
barreja d'especies mediterranies i cen-
treuropees. 
La zona de La Ouar és avui en dia un 
pare natural , i un pare natural no es 
mes que un espai natural protegit amb 
el qual s'ambiciona aconseguir fona-
mentalment la conservació de la natu-
ral, el gaudi públic i unes finalitats cien-
tífiques o pedagogiques. 
La vegetació de la zona de La Ouar és 
un ciar exponent de la vegetació subme-
diterrania i com a tal s'ha de conservar. 
La vegetació potencial d'aquest parc 
natural (es a dir. la vegetació que hi 
35 
Cinglera de La Quar. 
creixeria si l'home no hi intervingués) 
és la de les rouredes. Si l'home deixés 
d'explotar el pi roig per a obten ir · paper 
o fusta , els roures anirien ocupant el 
terreny on ara hi creix el pi roigo En 
una paraula, la vegetació actual de la 
zona no tan sois ens permet estudiar i 
coneixer un seguit d'especies botaniques 
característiques de la muntanya mitjana 
submediterrania, sinó que ens dóna 
l'oportunitat de poder registrar l'evolu-
ció de les comunitats vegetals si l'home 
deixa d'intervenir-hi , i la possible resti-
tució de la vegetació que li correspon 
d'acord amb les seves qualitats ambien-
tals . És a dir, la vegetació del parc natu-
ral de La Quar permet aconseguir les 
EDITA 
NATURA· 
M. ESCOBET 
finalitats pedagogiques i científiques que 
persegueix el parc. 
Pero deiem tam6é que una altra de 
les finalitats del parc havia de ser el 
gaudi público Si les primeres les com-
plia, aquesta última, encara més. 
La majoria de la vegetació de la zona 
és bosc que cobreix gran part de la seva 
superficie. Pero no tots els boscos són 
iguals. Alla on hi ha els caducifolis, a la 
tardor, poden observar-se les diferencies 
de color tan vistoses per contrast amb el 
verd permanent deis pins o de les alzi-
nes (més fosques) . 
A la primavera, sota els roures, escla-
ten els blaus, roses i blancs de les fetge-
res i els grocs de les prímules, i, als 
planells, les extensions deis narcisos de 
muntanya cobreixen de groc la gespa, 
com si fossin enormes taques, mentre la 
jonc;a blaveja els sotaboscos, i les ro-
ques, les feréstegues i punxegudes ro-
ques de conglomerat , es veuen punteja-
des per l'esplendida floració de l'altimira 
i l'orella d'ós. 
l'absencia de l'estada permanent de 
l'home a la zona en aquests darrers 
temps li dóna un caracter salvatge i per-
met que els visitants gaudeixin de la be-
Ilesa de paratges on la natura impera i 
on l'home no és el centre sinó un ele-
ment més del medio Aixo no vol dir que 
tota la zona no porti la petjada de la 
presencia de l'home, ans al contrari: es-
glésies. ermites, ponts , cases, boscos 
destruits o plantats de nou, el bestiar 
pasturant, camins. etc., només fan que 
recordar-ños que l'home se n'ha servit, 
se'n serve ix i se'n pot servir encara, 
cosa que ens fa pensar que potser és el 
moment de canalitzar aquest possible 
aprofitament. 
La Quar, que registra el pas de 
l'home des de fa segles, ha quedat allu-
nyada del progrés de la civilització ac-
tual , pero no per gaire temps, ja que 
l'home cada dia necessita més espai, i si 
entra a la zona amb la se va tecnologia i 
sense mesura, aquest reducte, un deis 
pocs que ja van quedant a Catalunya, es 
veura envait, i la vegetació, que comen-
c;ava a reconstruir-se, acabara per de-
gradar-se totalment. perdent-se aquest 
museu viven! que ara tenim a les nos-
tres manso 
M, I del Tura Bovet i Pla, Llicenciada 
en Biologia 
Alfa de Nadal 
N.O 04.679 
Participació al Sorteig que 
se celebrara a Madrid el dia 
21 de desembre de 1984. 
DipOlltlr1 : 
l'lll81T DE RECERQUES DEL BERGUEDl 
l' EROl Tot tilO brut o tstrlplt .. " nul . e Id utl I II 3 meso • . 
REVISTA CULTURAL DEL BERGUEDA Bitll,t dipOlitlt III 
SUBSCRMU-VOS-HI ! 
36 L'EROL 


NATURA. La vegetació del parc natural de la Quar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert