Roig, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LLEONS AL jARDí. ESPILL D'ABU BAKR 
Albert Roig 
ESCENA I 
L'EsPECTRE D'ABU BAKR canto rAlcora. I acabo cantant en catala. 
Jo sóc Hamid No Ningú. 
Sóc viatger el més pobre de cor. 
No sóc el guia de ningú 
entre el mar i el desert entre el Vent i la mort. 
No sóc ningú. 
I qui ets tu? Ets tu la mort també? 
POETA: 
La cal<;: humida i neta de les parets avui. No diré les intimitats d'aquestes parets que sempre em 
callen, no sé si ho guarden tot tancat dins la blancor per no poder-ho recordar ja mai ... o si ho 
aboquen als diposits de I'oblit de cada ombra que hi passa ... El pintor berber que ha enviat la 
companyia d'assegurances de la véna de dalt m'absol amb un somriure, des de I'escala, anant-
se'n, que em di u: ---«Cuando, muy pronto, cinco años, y no serán más, llamen a tu puerta, yo les 
diré que a tí no.» I fa amb el dit que em degollen. Jo seré, diu, l'Elegida. Seré la feli<;: supervivent 
de la Torre Abolida. Abans, a mig matí, ha passat el butaner; pakistanés. Des de la porta amb la 
bombona a I'esquena ha rigut i li ha dit que és fuster; pero que ser pintor; aixo sí que és cosa 
bona. És I'ofici que més li agrada perqué és de cantar i de parlar i d'anar fent. I m'he posat a 
escoltar el pintor berber. És un home del deserto Al desert, conta, el temps va més lent, tan a poc 
a poc que el temps al desert és imperceptible, és aire, al desert les fronteres també són aire, cel, 
no n'hi ha de fronteres al desert. Qui ha errat i errat pel desert té ulls d'ocell. Ila Iluna del desert, 
que s'emplena i fa embogir les dones més que cap altra i és, m'assegura, infaHible. A la una en 
punt ha plegat, després baixant per I'escala ha somrigut i m'ha absolt. 
ESPEcTRE O'ABU BAKR: 
L'alfaquí de Tortosa tenia un veí cristia tan deferent que li feia tots els encarrecs. L'alfaquí li ho 
agraia dient-li: «AI'la et doni lIarga vida i et prengui per company. AHa vulgui que arribi el meu dia 
abans que el teu». I només li deia aquestes paraules. I el cristia ben content que n'estava. Pero 
sempre hi havia qui maldava I'alfaquí i ell es defensava dient: «Quan el beneeixo ho faig amb fra-
ses que tenen doble sentit.1 sé que AHa coneix la meya veritable intenciá. Quan dic "AI'la et doni 
lIarga vida i et prengui per company" vull dir que AHa el faci durar perqué pagui els seus tri-
buts i sigui company inseparable del castigo Quan dic "AH a vulgui que arribi el meu dia abans que 
163 
el teu" vull dir que AHa em deixi entrar al Paradís abans que el dia que ell, per ser un infidel, entri 
a l'lnfern.» 
ESCENA 2 
Donso. 
POETA: 
Conten que a la meua vall natal els nostres cavallers van sortir una nit d'estiu a matar cristians. 
Que el bon temps i la Iluna més calida conviden a anar a matar. I van trobar un escamot enemic 
i uns i altres ja es coneixien d'altres nits calides i van Iluitar i AHa va fer que els cristians fugissin 
amb la coa entre les cames. Uns sense bra~, uns sen se cap alguns fins sense cames. Deixaven 
enrere una estesa de mans, brac;:os i cames i cors i ulls morts. 
I els nostres cavallers van anar a celebrar-ho a un hostal proper i van beure vi i van beure 
més i més vi i més vi i ja a I'alba van voler carn a la brasaVan fer uns bons filets de la carn deis in-
fidels. L.:aroma de la carn rostint-se esglaiava els cors deis presoners: tremolaven, vomitaven, 
s'esglaiaven, vomitaven. 
ESPECTRE D'ABU BAKR (o lo bol/orino): 
Et conee. La teva Ilavor va ser una gota de semen immund i la teva fi sera un carnús pudent.Vas 
vestida com si anessis despullada, serp que t'arrossegues Iluent amb collars d'or; verí, amb la 
dansa deis crotals i els perfums al paradís del haixix. Serp blasfema. Fas fastic: vas carregada de 
merda i vomits. Fas venir ois. Foteu-Ia fora, cremeu els seus Ilibres, ha ofes el príncep deis 
creients. 
ESCENA 3 
MOHAMED, lector d'Abu Nuwas i fillastre d'Abu Bakr: 
I aquell dia que em vas preguntar: No vols anar a la Meca? 
Te'n recordes? 
I et vaig respondre: Sí, quan s'acabi la festa a Alexandria. 
Si no surto de les cases de barrets ni de les tavernes, com puc anar a La Meca? 
Tu ets un celebre jurista i imam, un savi, diuen i escriuen. Ets deis que han estudiat l'Alcora i la 
poesia pertenir bona posició i ocupar els Ilocs principals deis consellsTu sempre dius que passes 
deis béns d'aquest món per fer-te teus els béns de les mesquites.T'agrada mudar-te amb la pe-
Ilissa de la santedat. I sempre vas pobrament i mal vestit i dius: «M 'ha fet goig rebre dons deis 
prínceps, pero res no m'ha fet més feli~ que veure-me'n lIiure en tornar-los aquells regals. Per 
que comprometre's amb cap governant i vendre's si el món és només una nuvolada d'estiu?» 
164 
Pero ets més orador i més bon amic deis califes que home savi. 
Vas naixer a I'AI-Andalus, sempre em contaves batalletes de I'estil: 
«Una cal ida nit d'estiu els nostres guerrers van sortir a matar cristians.» 
Els viatgers diuen que les dones andalusines tenen els cossos més bonics, fan I'olor més bona 
i que el seu sexe és el més deliciós. Pero els seus prohoms i guerrers ... No sé si heu lIegit el Lfibre 
deis comins i del regnes, d'AI-lstahrí', escrit fa cent anys. Aquest viatger parla d'una vall fértil. d'una 
muralla cabdal per a I'islam, pero diu que els seus habitants, anomenats los tortosins, sou uns mal 
educats i uns genets molt dolents i uns guerrers sense coratge. 
Ja ho diuen els poetes. «No hi pot haver record de cap fet o gesta. Aquell fet viscut no és més 
de veritat. no val més que un somni. I el record mor quan mor el cor: El record és un pou pro-
ve'i'dor de somnis i deis somnis tothom en diu i en fa el que vol.» 
Sí. Ets un home devot. I ma mare també és molt devota. Us vau conéixer sent viuda, una viuda 
jove pero no gaire i rica pero no gaire. La teya dok;:a Hadija. 
Aquella nit d'estiu després d'arrossegar la coa de les perversions fins ben avan¡;ada la matinada, 
vora el Nil, cego al canyar jo cantava la can¡;ó de la viuda minyona. La can¡;ó que diu «Tanca el teu 
Alcora, dol¡;a viuda. Vine amb mi als jardins de les gaseles i els lIeons.» La cantava al canyar, la 
cantava per les places i els mercats deserts i m'aguaitava la Iluna ella que ha vist créixer i desapa-
réixer les ciutats i els odis i els amors. 
I vaig entrar a casa i et vaig ferir 
i et volia matar i et volia matar 
i tu Abu Bakr lo puríssim em vas perdonar perqué per qué no ho sé 
potser així van obrir-se't les portes del paradís. 
I la meya eternitat que no podra ni cridar 
colgada de brases fins al coll 
amb I'embut del vici a la gola 
amb els ulls i el cor esgarrifats. 
Que AHa el misericordiós em perdoni. 
Si s'obrís ara als nostres peus un badall tan menut com el forat del nas d'un bou i I'infern hi Ilan-
cés una bafarada de foc no quedaria ni un sol angel deis que són al costat de Déu ni cap profeta 
que no caigués de genolls pregant a Déu: <<Senyor, només et demano la salvació de la meya 
anima.» 
Quan vas morir la mare i jo vam enterrar-te amb la vella pobra pellissa que et va donar ta mareo 
Vam fer gravar el cap¡;al de pedra de les teves últimes paraules. 
«Teixeixen les aranyes I'etern sudari damunt meu. 
Aquí hi és la fossa. Allí les sudes i els mercats. 
Pero sapigues que el que hi has pres ho has de tornar.» 
165 
ESCENA 4 
Canr;á. 
POETA: 
JO i fa Dona Despuflada 
Jo i la dona despullada. 
leila em pregunta: «Qui ets? O'on ets? Qui ets?» 
Ili responc: 
Jo sóc Hamid No Ningú. 
\in pobre home que para la ma a I'ombra propia, lo més pobre de coro 
Una ombra que erra i erra entre el mar i el desert, entre el vent i la mort. 
No sóc Ningú. I qui ets tu? Ets tu la mort també? 
leila em diu: 
No hi ha més dona que jo per a tu -Jo sóc la dona de tothom, la de la vida. 
Sóc la posta de Caro, / 
sóc or de vell sol, celia roja, crostes d'oblits, 
sóc plata d'aube i riu, 
sóc la serp que mor lenta sota les finestres de casa vostra, 
l'Oblit que mor cantant a la mar bona, 
com lo delta a la mar bona, a la mar de I'almadrava. 
2 
Recordo el meu primer carrer de terra i soliguera 
pie de xiquets en calr;otets crits despullats. 
Sense res més que el Sol quan surto 
Ni el vi del furt. Ni el pa de Oéu. 
Tots somiavem de tindre un jardí amb fonts de marbre nacre i arbres i lIeons i dones-
Tots somiavem un jardí de paradís- Abans no es bade la terra 
i la serp del foc de l'lnfern no se'ns colle al coll. 
La serp que em crida i em solda un collar d'infern foso 
La serp que em crida: 
Jo sóc les teues terres los teus jardins 
Jo sóc lo teu tresor les teues dones. 
Sóc la serp que s'arrossega Iluent nua. 
La serp. La Serp. 
166 
Qui ha errat i errat pel desert té ulls d'ocell. 
Les fronteres del desert són aire, cel. 
Qui fa enganys i maldats de foc i aixeca el Mur de la Vergonya per un tros de terra veurél el seu 
coll collat per una serp set vegades més lIarga que aquell mur i la serp li cridara infernal: 
Jo sóc les teues terres els teus jardins, jo sóc lo teu tresor. 
ESCENA S 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
Jo sóc Abu Bakr; lo tortosí, lo puríssim, jurista i imamVinc de la suda i el port de mar més Ilunyans, 
de la frontera del poble de I'islam, a I'est de Cordova, a cinc dies de camí de Valencia. Lo vent que 
hi bufa és I'ale delllop de la guerra. La guerraVaig néixer de la meya lIengua, en una medina riu, 
a I'ombra de la suda i la mesquita que són frontera i port de mar; vaig créixer entre dues me-
nudes tribus dominades per la Iluna de les velles creences i de la pau impossible. 
Tots els cronistes hi estan d'acord:Vaig néixer a Tortosa I'any 1059 
el meu veritable nom és Abi Randaqa 
he viatjat flns fer-me vell 
he viscut molts anys a la Meca, a Bagdad, a Damasc, 
a Jerusalem hi vaig ser flns que va ser conquerida pels croats de la creu 
moriré a la vora del Nil a la ciutat d'Alexandria als 66 anys 
i passats vint anys Tortosa sera conquerida pels francs i els seus mercenaris,'deixara de ser la 
medina més lIunyana de I'AI-Andalus. 
Als 18 anys vaig deixar Tortosa i em sabia de cor tot sencer l'Alcora 
i feia el camí de sirga cap a Saragossa i pensava que tota la solitud tots els viatges del món caben 
dins l'Alcora i pensava que flns hi cap el viatge més lIarg que ni el cor mort ni els ulls d'una mare 
no poden aturar 
i als 24 em vaig embarcar cap a Orient i no coneixia I'art del comer~ ni cap altre oflci que no fos 
de lIegir i escriure. 
Ara vostes i jo som al mateix hostal del camí. Som companys de viatge. A mi Déu me va dur al 
món per narrar els fets, per parlar-los ciar. I encara voldria dir-Ios el que hi ha amagat rere les 
coses, les aparences, les paraules, i que jo anomeno AHa lo Déu de tothom. 
Aquí al desert I'home és el que és pels seus dos dons més fondos: el seu cor i el seu parlar. Que 
ens endolceix més el cor i que ens fereix més, que té més poder que unes paraules? 
I jo que només sóc un viatger i no ho sé si mai ... potser no arribaré mai enlloe. Pero ningú m'ha 
167 
guiat per ser qui sóc. Sóc el guia de mi mateix entre el mar i el deserto Que hi fa si no sé qui sóc 
ni qui som ni qui sou. 
Passats els segles encara es parlara de mi: tot mentides. 
L' ESPECTRE D'ABU BAKR recito en arab. 
POETA: 
Que diu? M'ho pots traduir? 
ESPECTRE D' ABU BAKR: 
Recorren els meus ulls el cel sencer a sol i a serena. Aquesta és I'única poesia que m'ha sobre-
viscut. La vaig escriure de camí cap a Bagdad. Hi són els vint dies de desert que separen la Meca 
de Bagdad. Cada dia li parlava, a totes hores. La somiava la meva única poesia. Era un glop de veu 
que em sortia de qui sap on, una veu nodrida amb qui sap que. Una entre tantes veus que ragen 
i brillen sempre quietes, altes a les nits del deserto 
POETA: 
«Recorren els meus ulls el cel sencer.» 
ESPECTRE D' ABU BAKR: 
«A 501 i a serena.» 
POETA: 
Sí, sí, aquest vers no és teu. 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
Ah, no? 
POETA: 
O no és només teu.També I'ha escrit un poeta d'Alzira i que té un any menys que tu, Ibn Hafaja, 
és un deis poetes que més estimo. És un vers que podria ser de mil i un cants d'amor. 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
Jo sé un vers de Hafaja. (El comenr;:o o dir en arab.) 
POETA: 
A veam. Parla en cristia. Si no, no ens entendrem. 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
La vida no és més que un vi negre servit per un jove d'ulls lIuents. 
POETA: 
Au!Veus? Una altra calcada d'Abu Nuwas. 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
La gracia de Nuwas és que va ser i és el més pervertit, el més celebre «foil d'amor».1 ho prac-
ticava cada dia, es bevia el vi jove fins a I'alba, cantava les borratxeres i cantava la bellesa deis agils 
cambrers i deis nois que naden despullats pel riu, lIadres de les margalides, lIunes de les copes i 
les rialles. 
POETA: 
No t'ho prengues malament. Pero tornant al teu únic poema ... Tota aquesta conya deis enamo-
rats que miren als ulls deis viatgers i hi escriuen I'absencia de I'estimat, aixo també ho diuen mil 
i un cants d'amor. 
168 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
Una vegada vaig cridar molt fort: «Qui sóc?» i l'Eco em va respondre: «Ets la veu de ningú». Pero 
va respondre'm amb la meva propia veu. Els poetes sabe m que cada paraula, cada sentiment, fa 
la claror; I'aigua diferents en cada saliva. Les paraules són com la lIuna o els somnis, que són per 
bastir-se i enrunar-se. 
POETA: 
Molt bé. Molt boniCo 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
Gracies. 
POETA: 
Pero perdona, ja sé que sóc pesat.1 és que potser mai més podré parlar amb tuTe n'aniras i no 
ens coneixerem prou encara. Per exemple. Coneixes la historia de l'lsraelita? 
ESPECTRE D' ABU BAKR: 
Ibn Sahl, l'lsraelita, un poeta de Sevilla. 
POETA: 
Llsraelita es va convertir a I'islam perque als ulls del seu primer déu, Jahve, patia la vergonya 
d'enamorar-se d'altres nois i de cantar-ho en la lIengua del profeta. Llsraelita és diferent deis al-
tres poetes perque en ell s'abracen les tres humiliacions: de perdre el cor per un jove, de ser 
jueu, de morir exiliat. 
Deixeu de retraure'm les passions 
I oferiu-me les vostres lIagrimes per plorar. 
¿Per que censureu tots els com jo 
folls d'amor? Si sentíssiu com jo sento 
voldríeu traure-me'l aquest desig, 
jo no puco 
Quan escrius en vers també tu et poses la mascara del foil d'amor; ets un entre molts. Potser 
només ets un cantador de la be Ilesa masculina que segueix les convencions líriques, un liroleg 
mandrós. Potser vas perdre tots els versos en la teua fugida de Jerusalem. Sense tots els teus 
versos, si no et lIijo sencer; no puc saber qui ets, com sents, que penses, no puc sentir-te. 
ESPECTRE D'ABU BAKR: 
Potser; potser; potser mon iaio era jueu. O un cristia d'ulls blaus. Potser és que a casa érem molts 
i molt pobres. Ningú no sap per que vaig marxar tan jove i tan de pressa de Tortosa.vale? 
I d'aixo altre ... Escolteu-me tots: us diré que potser sóc ambidextre, comme disent que nous 
somme les orabes de f'omour. O potser no, potser té raó un poeta actual conveí de vostes (i meu) 
que defensa que no, que no ho sóc del ram de I'aigua i que als famosos versos que recorren el 
cel sencer penso en ella, ella que és, diu, 
Poma madura, cor de mel, Ilimona dolc;:a. 
I s'imagina també -vegeu quin disbarat més gros- que només m'he enamorat una vegada. 
Sé que no hi ha dos moments, dos dies, dues lIunes, en que la vida i nosaltres no canviem, 
sé que mai no som els mateixos, 
169 
sé que no hi ha dos Ilavis dos ulls ni cap paraula igual a una altra, 
sé com el savi persa que Déu ens ha donat I'amor com ha fet verinoses les plantes. 
Sé que la passió d'amor només té una cura: que és voler-ne més i voler-ne més i més d'aquella 
mala herba. 
No cree que ningú a hores d'ara dubti de I'efectivitat deis meus plors d'absencia: són bons per a 
qualsevol ocasió sigui del genere que sigui.Tampoc ningú no en vol ni en pot saber res d'aquella 
mitja veritat, de tota aquella mentida de I'amor i el desert. 
Sé de cor l'Alcora pero també els cants deis poetes. ElIs m'han ensenyat a parlar amb la pedra, 
a escoltar el no-res, a cantar abrac;:at al brut pecat. A mi també el cel del desert m'ha fet somiar, 
embogir, plorar. He travessat molts deserts, moltes Ilunes. 
ESCENA 6 
UNA NOIA: 
Perdoneu si la historia no és gaire clara. Perdoneu, ja no en recordo gairebé res. Jo era tan me-
nuda. I el meu cervell s'ha revellit de copo Arrossega els detritus i la remor del canyar; ampla i 
cansada. L.:aigua avall. Són ja massa anys. Ja em cansen. Ara que ja comenc;:o a ser jo. Jo, l'Oblit, la 
filia de l'Oblit. I aquí al canyar les larves esperaven el meu despertar; ja venien, dei en: «Oblit, 
Oblit»; deien: «Vés-te'n, fuig ara.» I deien més coses. Que si jo era filia d'un déu cansat de no 
poder plorar mai, un déu de debo, pero cansat, cansat de no poder morir mai. Així vaig naixer jo. 
El meu primer plor de naixer. El meu primer plor de dona.Va ser quan mon pare se'n va tornar 
a alla d'on havia vingut, tot sol. Se'n va anar; se'n va anar anant fose, tan lentament que el seu re-
cord ja se'ns adormia als lIavis. Se n'anava i se n'anava i no hi podíem fer res. Deia: «Oblit, Oblit». 
Després ma mare es va penjar d'una olivera. 
POETA: 
Canc;ó. 
Lo canalla de déu 
Absencia d'Abi Randaqa 
Mon iaio després d'haver-se tornat cullerot i granota i remor de canyar rodadits borinot i des-
prés de fer-se sequia per millor vore el Cel d'esperar un estiu va posar-se a florir i granar i fer lIa-
vor i a cada solc d'arada li naixia un fill una filia un fill una filia a cada solc d'arada i els arítjols vo-
lien créixer al seu ventre viu i a les flors seues vives d'abelles ja els moixons cantaven 
i I'aigua del pou i la suor del cadup i la sénia i I'aigua quieta del canter que quan fa bo també 
canten, tan bé canten, 
170 
i el riu que una mica més avall ja a vessar de la mar se torna I'arrossar d'olor verda d'estiu que 
morint també canta. 
La grossa fresca que mon iaio hi fa encara cada estiu. 
Lolor de la meua infancia és groga d'espigues d'arros: un riu net i de lIum: un riu rodejat d'olive-
res. Així la meua fonda ignorancia comprenia que la pell acabada de rentar de les fui les d'olivera 
eren els ulls nets de Déu. 
¿Ara quin nou fill quina filia podra imaginar aquella bellesa d'espills, Cels i Riu, que vam ser? 
Canto ABU BAKR. 
Torno a la vall on vaig naixer 
Lespina del roser encara 
I el Riu 
Les fui les que el vent despullava 
Ja no hi són no hi són. 
No sóc Ningú. ¿I qui ets tu? 
FI 
Després de fer-se granota, de fer-se arbre, de fer-se pedra, 
Mon iaio va comen<;:ar a traure brots. 
Volia tenir fills amb un arbre. 
Depois de ter entrado para ra, para árvore, para pedra 
Meu avo comen<;:ou a dar germínios. 
Queria ter filhos com uma árvore. 
Manoel de Barros 
171 
Absencia d'Abu Bakr 
De fit a fit el cel sencer 
miro 
a sol i a serena. 
Si I'astre que ara mires m'ullprengués-
I als viatgers parlo vinguen d'on vinguen. 
Potser hi trobe qui em dugue el pa 
tou de Tu, qui I'olor calenta encara et guarda 
a I'alba. 
I els miro als ulls -L'esclat, nits, 
del teu rastre si hi fas la flama que una altra ha ences-
I cap claror no hi duen. 
L'esca de Tu. És debades si mai hi has pres, 
Absencia. 
Acarat a ventades la brisa espero encara 
Per si hi sospires. 
La teua veu. Cants, ales, 
Tant de bo et duguen -1'Alba 
Del teu nom. 
Versió d'Albert Roig 
172 


Lleons al jardí. Espill d'Abu Bakr

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert