Soler, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 L ’EROL 7
PRImEREs PàgInEs / PUnT DE VIsTA
Què vol dir i quin és el patrimoni 
immaterial de la patum*
PaTrIMonI, segons el diccionari de l’IeC, són els “béns que una 
persona hereta dels seus ascendents”. I també el “conjunt de béns, 
de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució”, 
incloent el “patrimoni genètic”. entre les frases amb què s’exempli-
fica l’ús d’aquesta paraula, hi ha els següents, que són considerats 
com de sentit figurat: Tenir un bell patrimoni d’erudició, el patrimoni 
natural, cultural. 
IMMaTerIal, segons el diccionari de l’IeC, és “allò que no és 
material”. I MaTerIal és “relatiu o pertanyent a la matèria; format 
de matèria (per oposició a espiritual), etc. Conjunt de les diferents 
matèries que entren en la construcció d’alguna cosa (ferro, pedra, 
fusta, etc.).
encara no s’inclou el concepte i el terme de “patrimoni immaterial”, 
que és certament recent. 
oficialment, segons la uneSCo, el patrimoni immaterial fa re-
ferència als usos, les representacions, les expressions orals, els 
coneixements, les tècniques, les músiques i els sons, el paisatge 
sonor. 
Tanmateix, per a mi, el patrimoni immaterial va més enllà, ja que la 
majoria d’aquests elements, tot i ser “immaterials”, poden disposar 
d’un suport material, gràcies a les noves tecnologies: CDs, DvDs, 
vídeos, etc.
Per això, el patrimoni immaterial és un concepte molt més  ampli, 
que no s’esgota amb l’enumeració estricta que acabo d’apuntar. 
Per exemple: 
a Barcelona hi ha el turó de la rovira, foradat per un túnel. una 
rovira és una roureda, i allà ja no hi ha ni un sol roure. 
I on és el vern de Sant Just Desvern? 
I el Pi de Sant Joan Despí? 
els nostres noms de lloc formen part del nostre patrimoni im-
material.
els noms duren més que el paisatge. 
Tot i que una Pedra alta, un Queralt, o una Pedra Forcada són i 
seran inamovibles.
¿Com és que aquest concepte de “patrimoni immaterial” ha trigat 
tant a formular-se institucionalment? 
¿Com és que no hi ha hagut lleis fins ara que el preservessin, 
i si s’ha preservat ha estat per voluntat o per rutina popular? 
Potser perquè no hi ha gaire negoci brut a fer-hi ni gaire diners a 
guanyar. Potser perquè la corrupció no hi pot fer queixalada. 
no cal cap llei per preservar el sabor immaterial de l’escudella de 
blat de moro escairat,
ni el tast de l’allioli de codony, 
ni les mates de cephalaria leucantha amb què els baganencs 
construeixen les seves fia-faies per nadal,
ni les llegendes del Massana i el Caracremada, 
ni les cavalcades fantasmals del Comte l’arnau pel cel del Ber-
guedà i el ripollès amb el seu eixam de gossos, 
ni les bruixes del Pedraforca la nit de Sant Silvestre saltant d’un 
pollegó a l’altre, 
ni el recitat ritual de garrofes al voltant dels Pastorets, 
ni l’ombra immaterial del Pi de les Tres Branques, al qual gairebé 
no li queda res de patrimoni material.
Però anem a Berga, al cor de Berga, al patrimoni immaterial de 
la Patum.
Per exemple: el so del tabal de la Patum. el so, dic, i no sols el 
tabal. el tabal pot guardar-se en un museu, el so del tabal s’ha de 
produir. I l’ha de produir el tabaler, I ha de ressonar cada any per 
Corpus i no cap altre dia. el so del tabal de la Patum fent retrunyir la 
plaça de Sant Pere forma part del “patrimoni immaterial”. 
o l’espetec dels quatre fuets, encara que ja no calgui “provar” 
prèviament com peten, o si surten fallats.
o el moviment immaterial de l’Àliga de cua majestuosa al so de 
la música immaterial del seu ball.
o la forta olor immaterial barreja de pólvora i vidauba trepitjada. 
Perquè la pólvora no és res, i la vidauba no és res, sinó la seva 
olor.
o la Patum dels pobres, que els patumaires la salten sense el 
“patrimoni material” quan la Patum de la uneSCo s’ha acabat. o 
la que es feia en temps de la guerra civil quasi silenciosament.
Tot això és patrimoni immaterial. Patromini immaterial de Berga, 
de la Patum de Berga. I molt més.
Com ho és tot allò que, en un any decisiu, la geganta vella va 
retreure als berguedans. Precisament allò.
Com ho és el fet que, un any, l’Àliga no va girar-se a saludar a les 
autoritats. va passar que el “patrimoni immaterial” va pesar més 
que el “patrimoni material”.
no és l’estelada que exhibeix la guita, sinó allò que significa 
quan la guita s’enrevolta i esquitxa la distingida concurrència de 
guspires.
no és el gegant negre sinó allò que no és el geganter però que 
està sota la carcassa del gegant negre, allò que el fa ballar.
És a dir, patrimoni immaterial és allò que sempre s’esmuny, que 
sempre queda fora de l’escaparata d’un museu de la Patum.
És allò que aguanten els berguedans i les berguedanes i ho tras-
meten de generació en generació sense que calgui explicar-ho ni 
aprendre-ho a l’escola.
És allò que, si mai es perd, o es vol manipular, o es torna rutinari, 
el patrimoni material deixa de valdre res, perquè ja no té sentit.
I és ben fotut, perquè no hi ha museu que el pugui conservar ni 
preservar. ni un llibre, ni una foto, ni una partitura, ni un CD.
8 L ’EROL
Té tan gruix, però és tan lleu, tan íntim, que si mai el patrimoni 
immaterial es perd, el patrimoni material ja ha fet atots. 
És l’ànima del cos, per dir-ho de la manera com ho deien els 
antics. 
Potser per això no es morirà del tot, ni que el mateu. 
Perquè si no el mantenen les persones, el conservaran les llam-
bordes de la plaça de Sant Pere, i les pedres de les façanes, i els 
vidres de les finestres i les teules de les teulades, i l’aire encara net 
de Berga.
noTa a Peu De PÀgIna, si em permeteu:
en el fons, jo trobo que l’adjectiu “immaterial” no és el que es-
cau. 
en diem patrimoni immaterial perquè som uns materialistes. 
Si no en fóssim, en diríem patrimoni “espiritual”, o patrimoni 
“moral”, o patrimoni “simbòlic”, o “intangible”, o “íntim” (en el 
sentit de “allò més interior”), o “significador” (que confereix sentit 
o significació).
Perquè “material” ve de “matèria”,
i “matèria” ver de mater, que vol dir “mare”.
Però l’escolàstica ens va fer malbé aquesta paraula. la va fer 
tornar materialista.
I tanmateix, la matèria, la mare, la mare dels ous, la Mare de Déu, 
la mare que ens va parir, és el més immaterial, el més íntim que hi 
ha.
Perquè és la matriu. De la vida i de tot.
TeXT De Joan Soler I aMIgÓ al PaISaTge Sonor De la 
PaTuM Que aCoMPanYa l’aMBIenT Sonor De la PlaÇa 
DuranT el SalT De PlenS
Quan la MÚSICa Se T’enTra PelS narIuS
•	 Remor	d’un	riu	de	veus	erosionant	la	fosca.	Remor	de	fondalades,	
d’una font que borbolla d’una gruta uterina coberta de vidaubes, 
l’inconscient del poble, el seu infern. 
•	 Petjades	redoblant	sobre	la	tesa	pell	de	la	terra	tabal.	És	el	pols	
de la terra, el seu batec punyent, misteriós. valga’m déu val!
•	 I	una	tonada	ïx,	insistent,	repetitiva...	ingènua	com	una	cantarella	
de criatura, com la carota sarcàstica d’un ple. Per espantar la 
por. 
•	 Salten	els	plens.	Tremolen	les	llambordes,	i	la	plaça	batega,	i	les	
temples bateguen. I gira com la terra i el cap et dóna voltes. I la 
música se t’entra pels narius. 
•	 Trons	retrunyint	contra	els	murs,	contra	la	barana.	Llampecs,	
esclats, fuets, espetecs. Secs! la plaça és un camp de batalla 
de diables sense àngels. Bateig de foc. Fum. Caos i èxtasi. ara 
sí, Patum plena! 
•	 Després	escampa.	Com	la	ranera	d’un	drac	que	s’estremeix	i	
mor de mica en mica. Sobreïx pels bafles de totes les orelles la 
tonada dels plens. I darrere regolfa la riuada de veus erosionant 
la fosca.
* Intervenció de Joan Soler i amigó a la presentació del paisatge sonor de la 
Patum. Sala de plens de l’ajuntament de Berga, 21 de novembre
Joan Soler I aMIgÓ
Premi nacional de Cultura Popular de l’any 2006 i director de Tradicionari. 
Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya.
Si ets subscriptor de l’Erol, pots adquirir 
el Paisatge sonor de la Patum 
a l’Àmbit de Recerques del Berguedà 
amb un 20 % de descompte.
 
Preu especial per als subscriptors: 
12 euros.
 
Mossèn Huch, 8, 1r
93 822 23 54
ambit_erol@eresmas.com


PUNT DE VISTA. Què vol dir i quin és el patrimoni immaterial de la patum.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert