Torres Gros, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

123
 Jaume Torres i Gros
          LS DINERS DE TÀRREGA
EN TEMPS DE LA CASA REIAL
DELS ÀUSTRIA
URTX
E
124
ELS DINERS DE TÀRREGA EN TEMPS
DE LA CASA REIAL DELS ÀUSTRIA
Aquest estudi relatarà i donarà a conèixer les
encunyacions de moneda fetes a la vila de
Tàrrega, en època dels Àustria, reis d’Espa-
nya i prínceps de Catalunya, durant el segle
XVII. Està basat en les pròpies monedes, ano-
menades diner, i no pas en documents. Són
monedes inèdites dins el món de la numismà-
tica (ara ja es podran catalogar), i sobretot ho
són per als targarins.
Com a historiador i col·leccionista resident a
la vila de Bellpuig, on foren trobades les dites
monedes, he cregut necessari donar-les a co-
nèixer, degut al gran interès històric que tenen
avui per a la ciutat de Tàrrega.
Després de consultar i estudiar diversos do-
cuments,1 es pot comprovar que no es dóna
cap informació sobre les encunyacions targa-
rines dels diners, fetes en temps dels Àustria.
Les monedes que s’han trobat de Tàrrega i que
componen el present estudi són del valor me-
nut o diner, dels anys 1621 i 1641. Aniré rela-
tant els fets relatius a la història de Tàrrega en
aquella època i de la numismàtica catalana per
tal de situar millor el tema.
El 31 de maig de 1612, i per reial ordre, que-
den prohibits els diners i substituïts per la nova
moneda, l’ardit de billó (equivalent a dos di-
ners), amb fabricació i seca a Barcelona. Tot i
que es vol implantar l’ordenació monetària de
Catalunya dirigida des de Barcelona, els an-
tics privilegis existents en altres poblacions fan
impossible que es porti a la pràctica la reial
ordre, donat que els mateixos reis continua-
ren fent concessions, com després veurem.
Aquesta raó me la dóna una altra publicació
de l’historiador de numismàtica Pere Canton i
Playà,2 que diu: “La moneda dels Àustria [...]
hi ha emissions locals de diners de belló a les
ciutats de Banyoles, Olot, Girona, Granollers,
Lleida, Vic, Solsona, Tàrrega i Barcelona”. Però
no dóna les dates d’emissió dels dits diners,
ni tampoc en mostra cap de les de Tàrrega.
Així ho confirma una altra gran publicació3
monetària dels diners, en l’apartat del rei Felip
II de Castella i I de Catalunya (1598-1621);
dóna les dates d’encunyació de Banyoles de
l’any 1600, igual que de Granollers dels anys
1612 i 1620 (a Solsona), i no en cita cap de
coneguda de Tàrrega. Del seu fill Felip III, en-
tre els anys 1621 i 1665, trobem catalogats els
diners de Cervera, encunyats el 1624;
Granollers, l’any 1635; els de Perpinyà, de l’any
1640; els de Puigcerdà, del 1641; els de
Solsona, del 1641 i 1642; els d’Agramunt, del
1643; i una última encunyació de Solsona, de
l’any 1651. Altra vegada no en cita cap de
Tàrrega, i altres publicacions tampoc no en
donen referència ni coneixença.
La comprovació de no haver-hi cap notícia de
l’encunyació reial dels diners de la vila de
Tàrrega en temps dels reis de la casa d’Àustria
(els documenta l’historiador Canton, però els
dóna per desapareguts), em porta a donar-los
a conèixer.
La moneda data de l’any 1621; com hem vist,
amb data semblant hi ha els diners de Cervera
del 1624, o sigui, desprès dels de Tàrrega.
El primer problema de catalogació numismàti-
ca històrica és de l’any 1621, amb la mort de
Felip II. Des del  31 de març de 1621 el nou rei
era Felip III, fill i hereu de l’anterior. Doncs
aquesta encunyació tant podria ser d’un com
de l’altre. La resolució era amb el bust del rei
gravat a la mateixa; moneda, segons aquest
tipus de bust, el rei és el mateix que tenen
marcats els ardits de Barcelona des de l’any
1612: Felip II; no queda cap dubte, el bust del
rei porta barba i un coll d’onades grans, men-
tre que el bust de Felip III porta bigoti amb un
Jaume
Torres i Gros
Cronista municipal
de Bellpuig
125
coll de punta ratllat. Del tipus i bust amb barba
són els diners de Barcelona, Solsona i
Granollers, tots mirant a l’esquerra, mentre que
el bust de Felip III apareix als de Banyoles,
Girona i Vic; i miren al revers cap a la dreta,
amb bigoti i coll sense ondes, si bé també pot
ser que el tipus de bust amb barba es continués
gravant en diners dels primers anys del regnat
de Felip III, com es comprova amb algun fet.
Una altra encunyació dels diners de Tàrrega
és de l’any 1641. Aquesta data la fa ser
raríssima. A més, porta gravat el bust de Felip
III, amb bigoti i coll de punta. En dit any coinci-
deix que Catalunya està revoltada contra el rei
d’Àustria des de l’any anterior, el 1640; la guer-
ra dura molts anys.4 A la vegada, Tàrrega en-
cunya diners el 1642 amb el bust del rei Lluís
XIII de França; aquestes encunyacions són
molt conegudes dins la numismàtica amb les
seves diferents variants. Doncs els diners en
nom de Felip crec foren encunyats per error o
confusió del monarca; si més no, són conegu-
des les encunyacions de rals d’argent amb lle-
genda del rei Felip del 1641.
Per fer-ne una bona descripció, en primer lloc
cal veure una moneda i l’altra, per desxifrar
com és la moneda ardit de billó, dit barcelo-
nès, que acaba imposant-se per tot el Princi-
pat de Catalunya. En el seu revers hi ha el cap
del rei, sense corona, amb barba o bigoti, amb
un gran coll, davant  la cara una A i darrere la
cara una R, sense llegenda.
Revers: escut de la ciutat, voltat de dues or-
les de punts, la llegenda BARCINO-CIVITAS,
i any o data d’igual format. Són encunyades
tant de Felip II com  de Felip III, el gravat del
qual és molt semblant als diners de Tàrrega,
com es pot veure també així en d’altres pobla-
cions catalanes que fabricaren diners en llurs
regnats a Catalunya.
La catalogació dels diners de Tàrrega inèdits
son de tres tipus:
1. Anvers: cap del rei amb barba, sense coro-
na, amb un gran coll d’ones, rodejat de la lle-
genda PHILIPP.D.G.HISPA.R.
Revers: creu patriarcal catalana, amb punts i
anelles, data del 1621, llegenda TAR.RAGI.CIVI.
Dues monedes de
Felip, 1621
126
2.Anvers: igual que l’anterior, variant la llegen-
da, que és PHILIPPO.D.G.HISPA.R.
Revers: és incusa, llisa.
3. Anvers: cap del rei sense corona, amb bi-
goti, i coll gran, rodejat de la llegenda
...LONI.PIL. (possiblement CATALONIA.PILIP.).
Revers: creu patriarcal catalana, amb punts i
anelles, data del1641, llegenda visible TAR...
(possiblement TAR.RAGI.CIVI.).
En no tenir documentació de l’encunyació, re-
visarem la història de Tàrrega i a la vegada la
de les altres poblacions que també bateren
moneda en la mateixa època (segle XVII).
Com i per què la vila reial de Tàrrega torna a
fer moneda, de la mateixa forma que en altres
temps? Doncs bé, tenim la referència d’altres
viles i ciutats que també bateren moneda en
la mateixa època, amb la possible concessió i
privilegi d’aquesta, del que no consta cap do-
cumentació i és tan sols la pròpia moneda la
prova de la seva existència. És una possibilitat
fiable, ja que és el cas d’altres poblacions.
1. El 30 de juny de 1599, el rei Felip II confir-
ma als de Granollers la facultat que tenen de
poder fabricar menuts (diners) amb només l’au-
torització del batlle i concedeix que puguin cas-
tigar els falsificadors de la dita moneda.5
Granollers comença a encunyar el 1611.
2. El 13 de juliol de 1599, el rei Felip II va ator-
gar a la població de Banyoles, degut a la falta
de moneda menuda, el privilegi de fer menuts
aprofitant llurs autoritats la celebració de Corts
a Barcelona6 “..amb la condició que la fabrica-
ció fos franc de despeses i reduït l’àmbit de
circulació a la sotsvegueria de Besalú. També
diu la concessió que els menuts han de ser de
bona lliga...” . L’any 1600, Banyoles encunya
moneda segons llicència del rei, confirmada
pel virrei duc de Feria.
De la mateixa forma obtenen també llicència
les poblacions de Solsona, Girona i Vic. Les
seves encunyacions de menuts comencen pels
volts del 1600 i ho continuen fent en temps del
rei Felip fill. Tot fa creure que aquesta és la
primera fórmula que Tàrrega obté per fer els
diners, amb l’autorització del batlle.
Sembla que la decisió de la vila arrenca vers
la mort del rei Felip III, el 31 de març de 1621;
el cronista de la vila diu: “fins l’últim moment
Tàrrega honra al seu rei...”;7 i continua: “costa-
ren tants diners a la universitat, aquells fune-
rals, ... que pateix excessius gastos...”.8  Al rei
Felip IV el veiem una sola vegada en comuni-
cació directa amb els targarins. I encara en
demanda d’ajuda d’homes i diners per anar
contra els francesos.
Malgrat que la vila de Tàrrega té bones relaci-
ons amb els virrei:9 “Tàrrega fa estalvis”. L’1
de novembre de 1621 es féu un consell gene-
ral per notificar que la universitat, com la ma-
jor part de les vegades, és endeutada, no té
diners, i el que és pitjor, no sap on manllevar-
los. Deu més de cinc-centes lliures de pensi-
ons de censals endarrerides i moltes pòlisses
i albarans a molts oficials i persones de la vila.
Hom proposa al consell, com a mesura d’ur-
gència, quasi desesperada, de rebaixar els
sous, començant pels paers, continuant per
tots els oficials i acabant per tots els qui reben
conductes de la universitat.
De censals ja no se’n poden carregar més. El
Consell General acorda efectivament de rebai-
xar els salaris de tots, començant pels dels
paers. Sembla que aquesta decisió provoca
tensions, però sembla també que els sous no
es van tocar.10
Com a solució, el dit consell de la universitat
de Tàrrega,  per la població i per remeiar llurs
precarietats, crec que pren la distinció d’apro-
var fer diners per apariar tots els deutes, amb
la fabricació d’uns diners dels quals assumi-
ren les autoritats tota responsabilitat amb efi-
càcia, l’ any 1621.
Amb el diner de l’any 1641, el tema és més
complex, com he dit,  bé que sembla clar que
té l’error del nom del monarca (potser) i de la
llegenda al voltant del bust, on apareix ... LONI,
que seria CATALONI. I continua PIL. o PILIP.
El que és de més raresa és la data i el fet que
hi digui CATALONI.
La vila de Tàrrega es revolta contra el rei Felip
IV i reconeix com a  nou rei i senyor de la vila
Lluís de Borbó (Lluís XIII). Per això als diners
Moneda de Tàrrega de
Felip, del 1641
127
Notes
1 BOTET SISÓ, Joaquim: Les monedes catalanes,
Institut d’Estudis Catalans, vol. II, 1908-10. LLOBET
PORTELLA, Josep M.: “Les monedes i pallofes de
Tàrrega” a Acta Numismàtica,V, Cercle Filatèlic i
Numismàtic de Barcelona, 1977. CRUSAFONT I
SABATER, Miquel: “Les monedes catalanes locals
(s.XIV-XVIII)”, Societat Catalana d’Estudis
Numismàtics (Filial de l’Institut d’Estudis Catalans),
Diputació de Barcelona, 1990.
2 CANTÓN PLAYÀ, Pere: Catalunya i les seves
monedes, Girona, 1992, p.104.
3 GAYÓN, Juan R; Carles CASTÁN: Las monedas
españolas desde los reyes Católicos a Juan Carlos I,
hi ha la diferència amb els altres tipus de di-
ners documentats, que porten la data de 1642,
juntament amb el bust de Lluís de Borbó sota
el coll del rei.
Tàrrega encunya moneda del nou monarca, a
més de diners, sisens i rals. Aquests últims
també tenen l’error i nom del rei Felip, amb
data 1641; si més no, és possible que el dit rei
donés llicència en demanar a la vila llurs apor-
tacions econòmiques a favor dels seus inte-
ressos i guerra amb França; però en fer-ne un
abús, la vila acabà revoltant-se contra ell, i el
mateix passà per tot el Principat. De fet, des
de Barcelona, el gener de 1641, dona nou
permís per a fabricar moneda, amb el bust del
rei de França. Aquesta guerra, dita dels Sega-
dors, acabà amb el  tractat dels Pirineus l’any
1659 i França s’annexionà  la Catalunya nord.
El rar del diner de Tàrrega és més de la lle-
genda de Catalunya, que ells, els Àustria, mai
no usaren, crec, en llurs encunyacions, llegen-
da que sempre fou “Hispania Rex”.
Amb això dono per acabat aquest estudi so-
bre uns diners batuts a la vila reial de Tàrrega
del segle XVII, que eren desconeguts i que no
són documentats pels historiadors de numis-
màtica arreu de Catalunya i d’Espanya.
1474-1977, Madrid, 1976.
4  TORRES GROS, Jaume: Les monedes de la baronia
de Bellpuig, Fundació Roger de Belfort, Bellpuig,
2001.
5 CRUSAFONT, La moneda local catalana, p. 185.
6 CRUSAFONT, ídem, p. 99.
7 SEGARRA I MALLA, Josep M.: Història de Tàrrega
amb els seus costums i tradicions, II (segles XVI-
XVIII), Museu Comarcal-Tàrrega, 1987, p. 102.
8 Idem, p. 101 i 104.
9 Idem, p. 103 i 104.
10 Idem, p. 104.
Moneda de Tàrrega de
Lluís XIII, 1642


Els diners de Tàrrega en temps de la casa reial dels Àustria

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert