Salvat, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ENTREVISTA A OFIRA HENIG 
OERUSALEM / AL-QUDS) 
Ricard Salvat 
Traducció de I'angles: Linda Fernández i Eulalia Salvat 
Ricard Salvat: - Pots fer un panorama de la situació teatral a l'Estat d'lsrael, pel que fa a la 
lIengües arab i hebrea? 
Ofira Henig: - El teatre israelia és molt popular entre el públic. Els set teatres grans d'lsrael 
tenen molts espectadors d'abonament, i tot el dialeg entre el teatre i el públic es basa en aquest 
sistema. 
El fet que sigui tan popular porta implícit dues preguntes essencials: quin tipus de teatre fan 
aquests teatres? I aixo vol dir que el seu valor artístic no és gaire elevat? Crec que el valor artístic 
és cada vegada menor, i que la línia entre allo que és comercial i I'art pur ha deixat d'existir. 
Totes les obres es representen en hebreu. La meitat són de nous escriptors d'origen israelia, 
algunes són obres modernes la majoria de les quals tradu'ldes de I'angles i molt poques són 
classics. 
RS. - Quines són les companyies més avantguardistes que empenyen el teatre de l'Estat 
d'lsrael, tant arabs com hebrees? 
OH. - L.:Ensemble, de Rina Yerushalmi, una directora molt interessant que treballa molt amb 
classics i textos religiosos adaptats per a I'escena; la companyia Inbal Pinto, que mescla teatre i 
dansa; el grup Zik, d'art performatic. Totes aquestes són les meves companyies preferides i les 
considero com les que lideren el procés artístic a Israel, pero cap d'elles és política. 
RS. - Creus que el Habima exerceix realment la funció de teatre nacional? 
OH. - No crec que el Habima exerceixi la funció de teatre nacional. Crec que és així en 
primer lIoc perque el nacionalisme a Israel té molts aspectes. No és només una qüestió de ser 
representatiu, sinó també de ser crític amb la societat i el govern. I aixo vol dir política. Per tant, 
un teatre nacional no es pot permetre ser criticat. 
Un altre problema és que el Habima fa massa musicals, potser a causa deis grans escenaris 
de que disposa. Fer musical s americans no és realment exercir la funció del teatre nacional. 
R.5. - Al Habima es fan obres arabs? I de jueves, al Teatre Nacional Palestí? 
OH. - No es fan obres arabs al Habima, ni obres israelianes al Teatre Nacional Palestí. Pero al 
Habima sí que s'han fet lectures de traduccions d'obres arabs, del Marroc, Síria, el Líban, Egipte. 
Alhora, en el teatre arab d'lsrael es va presentar la traducció d'una obra de Hanoch Levin. Em fa 
I'efecte que són els artistes els que estan més interessats en aquestes altres obres, pero encara 
no s'han convertit en produccions senceres. 
121 
RS. - No creus que potser hi ha un excés d'obres comercials en la programació del Habima 
deis últims anys? Que penses de la programació deis últims anys del Teatre Nacional Palestí? 
OH. - Crec que el Habima, com a teatre més gran, esta fent massa programació comercial, 
com t'he comentat en resposta a la primera qüestió. Pel que fa al Teatre Nacional Palestí, encara 
esta concentrat en el seu rol ideologic a la societat palestina, i fent cada vegada menys art pur. Va 
succeir el mateix amb el teatre Habima durant els primers anys d'existencia de l'Estat d'lsrael. 
R.s. - Creus que hi ha un excés d'influencia teatral de Broadway a l'Estat d'lsrael? 
OH. - Sí. Pero es pot trabar aquesta influencia a cada un deis teatres d'Occident d'arreu del 
món. La qüestió és si s'esta creant I'alternativa a Broadway. 
R.s. - El teatre Habima segueix la tradició de I'historic teatre Habima de Moscou? 
OH - No. No hi ha connexió amb la tradició russa en el Habima, actualment. A Israel, no hi 
ha un focus gran de preservació de la tradició cultural o artística. En I'única cosa en que som 
bons preservant és en les histories de tradició religiosa i de guerra. 
R.s. - Com a catala, amb una cultura i una lIengua que han estat perseguides, sóc molt sensible 
a les qüestions lingüístiques. Vaig tenir I'oportunitat de veure teatre en yídish a Nova York i 
Argentina, i estic molt preocupat perque és una lIengua que s'esta perdent. Que en penses, 
d'aquesta situació i de la desaparició del yídish com a lIengua teatral? 
OH - Quan l'Estat d'lsrael es va establir, no estava ben vist parlar yídish. Aixo succeí després 
de I'holocaust. El yídish era el símbol de la imatge de la feblesa deis jueus, que havien estat duts 
a la mort sense Iluita. El nou moviment sionista va insistir a crear una nova imatge, la deis jueus 
forts que mai més serien duts a la mort sense lIuitar. Així doncs, el yídish era el símbol d'un món 
vell que no havia de tornar a existir. Va afectar tots els jueus que van arribar de tot arreu, van 
deixar la seva Ilengua materna. Només s'acceptava I'hebreu. 
Per als jueus ortodoxos, I'hebreu és una Ilengua sagrada, i és per aquest motiu que utilitzaven 
el yídish per a la vida diaria. 
En els darrers deu anys, es pot observar un renaixement del yídish a Israel. Molts joves 
I'aprenen. Crec que busquen les seves arrels jueves, i tenen problemes d'identitat en relació 
amb la identitat israeliana. 
R.s. - La teya situació i la teya actitud a l'Estat d'lsrael és inusual. Em pots dir quines són les 
etapes de la teya feina, i que t'agradaria fer al futur i també amb la companyia que has creat 
recentment? 
OH. - Jo, particularment i per mi mateixa, intento treballar sempre amb actors palestins. Con-
sidero que avui en dia és I'única manera d'establir-hi un dialeg, de crear un escenari igualitari per 
a les dues cultures. Som un grup mesclat d'artistes i tots intentem unir les nostres mans fins i tot 
durant els dies més catastrofics. Som pocs i quan treballem en els nostres projectes no podem 
fer-ho al moinstreom, només com a projectes especials. És molt dur, pero no abandonaré mai 
aquesta oportunitat. 
Pero el meu somni és dirigir un T xekhov, síT xekhov!, amb actors palestins a RamaHah. És un 
simple somni i, per tant, impossible ... 
R.s. - Dues companyies palestines de l'Estat d'lsrael, que van presentar les seves obres a 
Tortosa els anys 2005 i 2006, han anat a París i han obtingut molt exit. Que en penses de les 
visites de Tortosa, París i altres ciutats europees? No creus que en els repertoris deis teatres 
europeus hi ha un excessiu eurocentrisme? Com es podria reduir aquesta tendencia? 
122 
OH. - Els grans teatres europeus no són partidaris del dialeg artístic. Només es pot trobar 
aquest interes i la possibilitat de dur-Io a terme en festivals com els de Tortosa. Per exemple, 
vaig poder presentar la meya obra davant deis artistes marroquins i siris, un fet que per a mi és 
impossible atesa la situació política. Va ser molt excitant per a mi i els meus companys. Festivals 
com els de Tortosa poden esdevenir un centre per a les cultures d'arreu del món. 
El problema deis grans teatres d'Europa és un problema de patronatge, creuen i es compor-
ten com si ells portessin I'art de més valor i com si només ells sabessin com fer-Io, i ensenyen 
als «natius» (és a dir; nosaltres) que és la cultura. Cal una gran modestia, com la que teníeu tots 
vosaltres a Tortosa, o com la de Peter Brook al Théatre des Bouffes du Nord, per fer que aquest 
dialeg sigui possible, pur i honest 
RS - En la meya opinió (i, hi insisteixo, és exclusivament la meya opinió), l'Estat d'lsrael no 
esta gaire interessat a mostrar teatre fora del país, i, en general, les minories jueves que viuen 
a Catalunya no s'han interessat gaire per les obres que vam portar a Tortosa. Creus que el 
Ministeri de Cultura a Tel-Aviv i la seva representació diplomatica a Madrid hi ajuda prou? A 
que es deu aquest poc interes de les minories europees? 
Ofira Henig durant la roda de premsa del 25 de novembre de 2006. 
123 
Teatre Auditori Felip Pedre/l, sala 2. 
(Lessy) 
OH - No hi estic d'acord. El Ministeri de Cultura d'lsrael esta molt interessat a exportar art 
fora del país. De fet, destinen una part deis pressupostos a aixo. El problema és que són molt 
pocs els diners per a la cultura. El que més exporta Israel és dansa i música classica. Em fa I'efecte 
que és així perque no hi ha cap problema de lIengua en aquests casos. 
R.s. - Tenim poc coneixement del teatre que es fa a l'Estat d'lsrael. Ens pots dir quins són els 
millors autors jueus i arabs i alguns autors contemporanis i per que els trobes importants? 
OH. - Crec que hi ha tres dramaturgs que són realment interessants a Israel des del 1948, 
dos deis quals ja estan morts: Hanoch Levin, Nisim Aloni i Gilad Evron. Són meravellosos, són 
els creadors del nou lIenguatge teatral. Tots ells parlen des de la situació, des del profund centre 
de I'anima d'lsrael, amb molt dolor i humor; i amb molta imaginació. Que més es necessita per 
fer bon teatre? 
R.s. - Ens pots dir els dotze millors directors contemporanis i per que els trobes impor-
tants? 
OH. - No et puc dir el nom de dotze directors, són només alguns deis que m'agrada molt 
veure'n el treball. Espero i entenc que em preguntes per directors d'arreu del món i no només 
d'lsrael. D'lsrael et diria Rina Yerushalmi, Hanan Snir. 
Pel que fa als directors internacionals et diré Robert Wilson, Tedeush Kantor; Peter Brook, 
Alen Platel, Romeo Castauchi i Heiner Gebels. Els considero artistes reals i desitjo veure els 
seu s treballs, on sigui i quan sigui. Fins i tot Kantor; que ja és mort, em colpeix quan miro els 
seus vídeos. 
R.s. - Ens pots parlar una mica de la situació deis teatres arabs de l'Estat d'lsrael i deis grans 
mestres del teatre jueu a l'Estat d'lsrael? 
OH. - Et puc parlar una mica deis teatres arabs d'lsrael, sempre des del meu punt de vista. 
Pero abans ens hauríem de plantejar que vol dir «dins d'lsrael», inside Israel? Pero ara no entraré 
en política. 
Crec que hi ha artistes fantastics entre els palestins de «dins Israel». Sobretot actors. Alguns 
d'ells es van movent sempre entre les dues cultures i les dues lIengües. És I'única manera que 
puguin sobreviure. Pel que fa als directors, és una mica més difícil treballar als teatres israelians. 
Sobretot perque la major part d'ells provenen de la tradició del «contador d'histories» i no de 
la <<tradició dramatica». Pel que fa als dramaturgs, és quasi impossible. Per tant, ells han creat 
el seu propi espai, intentant transmetre la seva propia historia per ells mateixos, pero no hi ha 
prou públic per al teatre arab, no hi ha gaire tradició d'anar al teatre entre la població arab de 
dins Israel. Pero des de la meya banda, estic veient un procés de canvi, sobretot entre els joves 
que intenten trobar la seva identitat per mitja de I'art i la creació artística. 
124 


Entrevista a Ofira Henig (Jerusalem / Al-Quds)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert