Grifell Sala, Quirze

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Homenatge a Josep Maria de Martín 
J osep Maria de Martín, 
artista total 
Amb motiu de I'arribada de J osep Maria 
de Martín als vuitanta anys, la ciutat de Berga 
li ha dedicat tot un seguit d'actes d'home-
natge, encaminats a reconeixer la importan-
cia de la seva obra. Amb aquest article vo-
lem afegir-nos a la celebració, aproximant-
nos a les modalitats artístiques ap rec iades 
pe r I':wt or: la c ríti ca d 'a rt , la poesia, la 
novel·la, la pintura, el dibuix i la il ·lustració. 
ehome 
La seva nissaga procedeix de terres occita-
nes. Un avantpassat seu,Joan de Martín, pro-
cedent de Ni<;a, va establir-se a Tarrago na 
I'any 1610 , ci ut at on es va casar amb Anna 
Correggia. Més tard, la familia arriba a Bar-
celona i sabem que el 1649 Joan Antoni de 
Ma rtín comprá la baronia de Balsareny, amb 
castell inclós. Francesc de Martín i Carpi, avi 
del nostre homenatjat, fou un deIs primers 
que s'establí a Berga. A I'edifici del carrer 
Buxadé on hi havia les ge rmanes vetllado-
res, hi hagué la casa pairal de la família. 
Josep Maria de Martín i Gassó va néixer 
a Berga el 8 de mar<; de 1920. Després de 
fer l'ensenyame nt primari a I'esco la nacio-
nal de Berga, va estudiar el batxi ll erat al 
col·legi Va lldem ia de Mataró, deIs ge rmans 
maristes. Més tard va fer la ca rrera de dret, 
per voluntat del seu pare, a la Universitat 
de Barcelona, en el temps reco rd de tres 
anys. Sabem que durant la guerra va esta r 
a Pamplona i Sant Sebasti a. En els anys 
unl ve rsitaris i posteriors va conéixer els 
ami cs que ha tin gut tota la vid a: Joa n 
Perucho, Manuel Vall s, Néstor Luján, An-
tonio Vil anova, els ge rmans Joan Ferraté i 
Gab ri el Fe rra ter, Ca rles Barral,Josep Maria 
Castellet, els germans Goytisolo i practica-
Ill ent tots els que formen I'anomenada Es-
cola de Ba rce lona deIs anys cinquan ta. 
La seva persona, d 'a l<;ada notab le i ele-
gáncia exqu isida , s'associa immedia tament 
al bigoti, les ull eres i a una pipa. En les se-
ves ll argues passeJ3des per la ciutat solia 
so rtir, fin s fa ben poc, en companyia del 
Quirze Gritell 
seu gos fídel. Persona amant de la cultura, 
és un lector infatigable, melóman, bon con-
ve rsador, educat , atent, i no pas mancat de 
sentit de I'humor. 
eescriptor 
"S'hi val! l.'.afemellat, I'asmatic, el paleta , 
el capell a de bosc, la jaia analfabeta, 
tothom al Principat, demés de samarreta 
al si duu escondit 11ur estre de poeta" 
(Elsjornals al cos, 1971 ) 
La seva voluntat hauria estat cursar uns 
estudis de lletres. Alguna vegada ha con-
fessat que va ser precisament a la Universi-
tat on "el mal de l/etra que havia agafat de 
marree se li va exacerbar fora de mida". Allá, 
el 1943, va arribar a se r redactor en cap de 
la rev ista universitária Alerta, on es parl a-
va, entre altres coses, de teatre i de pintu-
ra . Més endavant, va col·laborar en altres 
pub li cacions, com Panorama literario, un 
but ll etí de I'editorial Luis de Ca ralt , i Laye, 
en aquesta última en companyia de Caries 
Ba rral i Joan Ferraté. 
El 1943 deixa escrit un llibre curiosíssim , 
Para comprender el cinema , de Dolmen, edi -
toria l propietat de Carlos Fisas i Caries 
Un artista amant 
de la pipa, 1959, 
DESEURAS 
Soldevi la, que formava part d'una col·lecció 
d'assaigs encaminats, segons s'explica a la 
solapa, "a poner al ptíblico en contacto con los 
problemas capitales de la vida, las artes , las 
letras y las ciencias". A més del dedicat al 
cinema, es van publicar Para comprender la 
lit eratura, de CarIes So ld ev il a, i Para 
comprender la pintura, de Francesc Labarta. 
Tot i que Martín evita aquest volum de més 
de dues-centes pagines en parlar de la seva 
obra esc rita, hem de d ir que es tracta d'un 
manual d 'iniciac ió al seté art, on es compa-
ra el cinema amb les altres arts, es parla 
d'autors, escoles, gu ió , muntatge, actors, 
ritme, tecnica, i compta amb 127 fotogra-
fí es en blanc i negre de les millors pel· lícules 
delmón , agrupades per páisos. Hi aparei-
xen , naturalment , fotogrames de Buñuel, 
Man Ray, Murnau, Fritz Lang, Chaplin , 
Cukor, John Ford i molts d'a ltres. 
La festa berguedana de la Patum ha es tat 
el tema de dos 11ibrets mart inians. Per una 
banda Loco retablo de la Patum (Antonio 
López , 1944), il·lustrat amb ninots, i La 
Patum de Berga (Dau al Se t, 1950), signat 
per Custodio Lopas. EIs dos llibrets són una 
bona mostra de la vena humorística de I'au-
tor, un en castell á i I'altre en catala. El pseu-
dónim Custodi Lopas el trobarem sovint en 
L'EROL 33 
Lllbres de 
Josep M, de Martín, 
ARXIU ARB. 
GAKRIFl. FERRATER 
~ jOS ( MARIA DF M"R'f!~ 
UN CUERPO, o DOS 
BERNAT MEIX 
EL:NUSA 
LA 'CUA 
ANY 1979 
les col ·laboracions de Martín a la revista 
Berga, deIs anys cinquanta, i també en un 
poema introd uctori a la Nova auca de Berga 
(Ferrer impresso r, 1968) . 
A I'inici deIs anys setanta Martín ens ofe-
reix un estudi signat conjuntament amb 
Manuel Sistach , La prensa periódica berga-
dC/na (1812-1969) Museu municipaI,l970), 
on dóna a conéixer els periodics carl ins El 
Joven Observador (1837) i el seu continua-
dor El Restaurador Catalán, en els quals es 
reprodueixen discursos del comte d 'Espa-
nya, i totes les publicacions aparegudes al 
ll arg de més de cent cinquanta anys a Berga. 
El 1971 surt un breu Añadido a la prensa 
periódica bergadana (1812-1969), deIs ma-
teixos autors . 
Aquella década és, pero, la década poéti-
ca de Martín, que s'amaga sota el nom de 
Bernat Meix. Amb una dedicació de vuit 
ho res diá ries, el nostre autor viu totalment 
34 L'EROL 
immers en I'art de la versificació. El resul-
tat són quatre magnífics volums de gran 
qualitat poética i tipografica: Els jornals al 
cos (1971) , El peu al coll (1975), La mosca 
al nas (1976) i El nus a la cua (1979), e!s 
tres primers editats sota els auspicis de! 
Museu Municipal de Berga. Si no hi ha res 
de nou, per la diada de SantJordi del 2001 
sortirá aquesta obra poética completa, en 
un sol volum, editada per Proa i amb el ti-
tol de El clam a l'e rm. Segons el propi au-
tor, va deixar de fer poesia perqué estava 
"conven(ut de no jer perdre el son a ningú, que 
diuen que els meus rims no s'entenen i, pel que 
es veu i ou, és ben bé així". 
Pero Martín no és només un mestre de la 
poesia. Ha destacat també en I'art de la 
novel·la . Una novel·la policíaca en castellá, 
escrita la primavera de 1952 , en col·-
laboració amb el seu amic Gabriel Ferrater. 
Es tracta d'una historia ambientada a Bar-
celona i protagonitzada pel jutge Luis 
Ferran i el comissari Juan Tormo. Aquell 
mateix any va ser presentada al premi 
Simenon per I'autor Gabriel Martín, un 
pseudonim que agrupava els dos coautors. 
El títol de la novel·la era aleshores Cercano 
está el mal. 
Passaren molts anys i aquesta novel ·la 
dormia en un calaix quan, amb motiu d'un 
programa de IV3 dedicat a Ferrater, Martín 
va revelar-ne l'existéncia. Immediatament , 
tres editors es van interessar per la publi-
cació delllibre. Jo mateix vaig acompanyar 
a casa de Martín un editor barceloní molt 
interessat en la qüestió, pero el cas és que 
la novel·la ja estava compromesa. Va sortir 
publicada amb el títol de Un cuerpo, o dos 
(Sirmio, 1987). Com a particularitat dellli-
bre hi ha la reproducció, a la página 14, 
d'un plánol de I'estació barcelonina de Grá-
cia deIs trens de Sarriá, escenari del crim. 
El capítol 7, "The wise hand" (la má sávia), 
escrit per Ferrater, és una profunda medi-
Josep M, de Martín, 
als Rasos de 
Peguera, 1960, 
DESEURAS 
tació sobre "el control intel·lectiu de l'obra 
artística per damunt dels brutals ritmes del 
món irracional". Un epíleg del professor 
Laureno Bonet titulat "Un cuerpo, o dos: 
El crimen y las bellas artes" estudia i arro-
doneix la novel·la. 
Fora de I'obra propia de Martín, I'escrip-
tor Joan Pe rucho l'ha citat o I'ha fet sortir 
com a personatge en una bona colla de lIi-
bres: Les históries naturals (960), Monstrua-
ri jantástic (1976) , Els jantasmes de la calai-
xera (1991), Els jardins de la malenconia 
(1992) i El palco (1994). 
Altres autors com Manuel Va lis , Caries 
Barral , Gabriel Ferrater, Antoni Tápies , 
Laureano Bonet , Sam Abrams, Cesáreo 
Rodríguez- Aguilera i Ramón Carnicer 
n'han parlat en novel·les, memories, estu-
dis i tractats. 
Un altre apartat deIs seus escrits el for-
men tota mena de proses escrites en els tra-
dicionals calendaris de la farmácia Cosp de 
la pla<;a de Sant Pere de Berga, i els textos 
inclosos en alguns programes de la Patum, 
treballs que beuen en la historia i en els 
temes populars. És el que ell en diu "/'obra 
menor" . Una obra de gran interés des del 
punt de vista loca l, pero també literari, que 
haurá de ser recuperada i publicada en els 
propers anys 
I:ofici de pintor 
"No mancant-hi bons artistes , 
ni repropis, ni turistes 
que retraten els rocs ve lls 
de capelles i castells. 
O el cadavre del vell Pi 
o el coval de Camp Morí" 
(Nova auca de Berga, 1968) 
Des de ben petit sentia la necessitat de 
fer ninots. Un cop aconseguit el titol d'ad-
vocat, professió que n o ha exercit mai, 
Retrat de Gabriel Ferrater, Josep 
M. de Martín, 1998, enearrec de 
l'Ajuntament de Reus. 
Martin va pode r fe r I'aprenentatge de pin-
to r, "el SeLl ofici, el que li agrada i el qu e co-
neix". Ho va fe r a Barcelona, a I'estudi de 
Ramon Rogent , a l ca rre r d e la Portaferrissa , 
prop de la Rambl a, ca p al 1945. Les prime-
res obres ree ixid es daten de 1947. 
A partir del ressó de la segona exposic ió 
personal (d esembre , 1952) va poder entrar 
a treball a r a I'editorial Luis de Caralt, on va 
estar eleu anys elibui xa nt i1·lustraci o ns i 
cobertes el e lIibres. Alternava aquesta feina 
amb la pilllura i I'esc riptura d'a rticl es i cri-
tiques eI'art en rev istes espec ialitzaeles . La 
mort eleI seu pare va fe r que Martín tornés 
a Berga (196 1) , ciutat on ha exercit de pro-
fessor i on té un grup d e d eixebles: Joan 
Ferrer, Domenec Cosp, L1uís Ca rrill o, 
Climent Vilella, Ram on Bergua, Salvador 
Vinyes. 
Per ent endre la pintura el e Josep Maria 
ele Ma rtín comptem amb estudis deis mi-
1I 0 rs es pec iali stes, com J F Ráfols, Cesáreo 
Roel ríguez-Aguil e ra,J E. Cirlol , J M. Mo-
re no Ga lvá n , Enri c Jardí , J. Corredor-
Matheos. Els eliccionaris i encicl opedies 
erart Ii el ed iquen a rticl es. Pero qui ha esc rit 
més sobre la pintura martiniana és, sens 
elubte, e l se u gran amic Gabriel Ferrater: 
mes ele trenta págines , en elllibre Sobre pin-
tllra (Se ix Barra l, 198 1) Fa poc , Martín va 
pinta r un retrat d e Ferrater, encarrega t per 
r Ajuntament el e Reus, ciutat d 'on e ra fill , 
elestinat a perpetuar-ne la memo ria en un 
!l oc solemne d 'aquesta institució. 
La primera exposici ó individual de I'a r-
tl sta bergueelá a la sala Argos de Barcelona 
(el e l 28 eI 'octubre al 10 el e novembre de 
1950) va comptar amb un catáleg escrit per 
Ferrate r, en el qual hi havia les següents 
paraules: "la se va pintura és original, perqué 
ha sigut pensada honradament" i ens adver-
teix del que hom hi podia veure: "l'especta-
dar no s'enfrontará amb teles ofegades en pro-
blemes massa actuals, com el de l'anomenada 
abstracció, sinó amb obres qu e, franca i en 
cert sentit ingénuament, a pesa r del seu rigor 
de plantejament i execució, repeteixen un gest 
que ha estat el de tot pinto r occidental: no el 
de la conquesta de l'objecte, sinó el de la con-
questa de la pintura: abandonar-se a la na-
turalesa només el suficient perqué sorgeixi en 
la ment aquella certa idea di be/lezza, i por-
tar aquesta idea a existéncia i realitat en un 
món de geometria i poesia" 
Ferraler torna a esc riure sobre Martín el 
primer semestre d e 1953, en extensos arti-
cles als números 22 i 23 de la revista Laye. 
Ens expli ca, entre mol tes altres coses , el 
viatge que Martín va fer a París , la capital 
el e I'a rt, a fin als de 1949, quan el pinto r ja 
tenia una obra feta , molt personal. És pre-
cisament alla on veu que "la seva obra és 
bona, ja que aquell viatge no representa cap 
ruptura ni cap rectificació". Ferrater cita cons-
tantment títols de quadres que hauríem de 
poder observar en reproduccions fotográ-
fiques per tenir una idea clara de que ens 
parla. Si algun dia s'arriba a edita r un cata-
leg exhaustiu de I'obra martiniana tindrem 
aq uesta oportunitat. 
En una ocasió vaig preguntar a Josep 
Maria de Martín quins llibres li semblava 
que eren elementals a I'hora d 'aprendre les 
Dlbulx de Josep M. de Martín per 
a la seva exposlcló de plntures a 
la Sala Ferrés I Pulg de Vllassar 
de Mar I'any 1990. 
c1 aus de la pintura . Dies més tarel , em va 
fer arribar aquesta bibliografia mecanogra-
fiada dins un sobre: 
Mateo Marangoni, Para saber ver (Espa-
sa Cal pe) ; Mario Dionisio, Int roducción a 
la pintura (Alianza Editorial) ; E. H. Gom-
brich , Historia del arte (Argos) ; Enrique 
Wólrnin, Conceptos fundam entales en la his-
toria del arte (Espasa Cal pe) y El arte clásico 
(Alianza Editorial) ; Eugenio eI 'Ors, Cézanne 
(Aguilar) y Tres horas en elnlLlseo del Prado 
(Aguila r) ; André Lhote, Tratado del paisaje 
(Poseidon) ; Julio E. Payró, André Lhote 
(Poseidon) y Max Friendlander, El arte y 
su s sec retos Quventud). 
Tot i que no hi consten els anys d 'edició 
deis volums, es poden t roba r fáci lmen t a 
les biblioteques . M'ha sembla t inte ressant 
publicar-la, perque aquesta tria ens revela 
a la perfecció la personalitat i els gustos 
artísti cs de I'autor. 
Durant els anys cinquanta Martín va pu-
blicar tot un seguit d 'articles de crítica d'art 
en revistes especialitzades. En tots ell s ¡'au-
tor es mostra partidari de la intel·lectualit-
zació d e la feina de l'artista . Així, a la revis-
ta de Madrid Índice hi trobem I'article "La 
pintura ingenua e intelectual de Paco Todó" 
(no en coneixem la data). En una revista 
editada a Valencia, Arte Vivo (juliol de 
1958), escriu "La abstracción figurativa en 
Rafols Casamada". En e1s anys 1957-58 
Martín publica escrits sobre art a la revista 
La Jirafa de Barcelona. Parla de Miró, Pi-
casso, Ricard Fradera, Marc Aleu, Maria 
Girona, Jaume Mercadé , el murcia Benja-
mín Palencia, el seu mestre Ramon Rogent, 
Jiménez Balaguer,Josep Roca , Miquel Vi llá , 
Claude Collet, filia d 'a rtistes, i Juli a Riu 
Serra. Com podem observar, es tracta ma-
joritariament de grans noms de la pintura 
catalana i de pintors que en aquells anys 
exposaven a les sales barcelonines. 
Aquesta faceta d e crític, estueliós i divul-
gador de I'art catal á que es creava als anys 
cinquanta mereixeria també una atenció 
especial amb la publicació de tot aquest 
corpus teóri co Es podria completa r amb els 
textos de present ació de diferents artistes 
que ha anat fent alllarg deis anys. 
Una altra de les tasques ha de consistir a 
reunir, ordenar i publicar e ls textos escrits 
pels especialistes que han parlat de I'ob ra 
de Martín. Com es pot comprovar, la feina 
que hi ha encara per fer és enorme. La rei-
vindicació, la di gnificaci ó i la divul gació de 
I'obra d'aquest gran artista berguedá me-
reix tots els esfon;;os. 
Quirze Grifell 
Llieenciat en Filologia Catalana 
L'EROL 35 


Josep Maria de Martín, artista total

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert