Ciurans Peralta, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CORIOLÁ, SENSE FEIXISME?
Coriok)
Enrié Ciurans
COR/OLÁ,
DE WILLIAM SHAKESPEARE
Fi-rxA
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: GEORGES LAVAUDANT
PRINCIPALS 1NTÉRPRETS: LUÍS HOMAR, ROSA NOVELL, FRANCESC
GARRIDO, JORDI BANACOLOCHA,
CARLES SALES, DAVID SELVAS, PEP SA1S, MÓNICA MARCOS, MANEL
SOLÁS
ESCENOGRAF1A: NICKY RIETI
VESTUARI: JEAN-PIERRE VERGIER
SALA GRAN DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA,
9 DE FEBRER DE 2002
El Teatre Nacional de Catalunya torna a apostar per Shakespeare en la part central de la
temporada, i ho fa de la má del director francés Georges Lavaudant, un creador que ha esde-
vingut els darrers anys (Els gegants de la muntanya i Orestíada) el principal director convidat
del TNC i el principal vincle d'aquesta institució amb el teatre europeu. Georges Lavaudant
(Grenoble, 1947) és un deis pesos pesants de l'actual escena francesa, director del Théátre
Odéon-Théátre de l'Europe, des del 1996, substituint Lluís Pasqual, i té una dilatada trajectó-
ria 'ligada a diversos teatres públics des deis anys setanta. Deis seus treballs presentats a Bar-
celona destaquen el minimalisme de les posades en escena i l'actualització de les trames que
descontextualitza. La posada en escena de l'Oresdada fou duna gran sobrietat i tingué un
exce•ent repartiment d'actors francesos.
Coriolá és un deis textos més foscos i ambigus de Shakespeare. Té com a tema central el
poder, com succeeix en la major part de les obres d'aquest autor. En aquest cas, ens trobem
davant la tragédia del valent i orgullós general Caius Marci, un personatge menor de la pro-
ducció shakespeariana, poc desenvolupat psicológicament, que rebutja les tradicionals formes
del govern patrici i no está disposat a usar ni la retórica ni la litúrgia per aconseguir el poder,
atesa la seva negativa a sotmetre's a la voluntat popular, perqué entén que el degrada com a
guerrer i patrici i, per tant, la considera menyspreable. La seva actitud enfront del poble ha
661
convertit Coriolá, que, paradoxaiment, és derrotat pel poble, en un personatge polémic, rei-
vindicat tant pels feixistes (Comédie FranÇaise, 1934) com pels comunistes (Berliner Ensem-
ble, 1953), en els muntatges més emblemátics d'aquesta peca durant els anys anteriors i pos-
teriors a la Segona Guerra Mundial, quan la figura de Coriolá tenia una actualitat plena enmig
de l'emergéncia histórica deis totalitarismes. La discussió sobre aquest heroi es prolongó
durant els anys cinquanta, quan se'n feren diverses posades en escena; especialment, cal fer
esment de la posada en escena de Giorgio Strehler, al Piccolo Teatro de Milano, el 1957, que
feia deis plebeus membres del Partit Comunista, enfrontats als métodes de la burgesia reac-
cionária i militaritzada. El mateix Strehler donava una gran importáncia a aquest muntatge dins
la trajectória del gran teatre milanés, explicant l'origen del seu interés per aquest text:
«Recordo que una nit, a Berlín, vaig trobar damunt la taula de treball de Brecht el Coriolá, de
Shakespeare. Em va intrigar com mai. Ell m'explicá que l'estava estudiant, i a mi em meravellá
que perdés el temps amb un text tan "feixista" i "reaccionara". El divertí la me ya reacció i em
digué: "Estimat amic, farás bé de reliegir l'obra. És molt diferent de com te l'han mostrat". 1 a
continuació formuló algunes observacions respecte a aspectes concrets: els dos tribuns eren
vistos per la crítica burgesa com maivats sicaris quan, en realitat, eren una cosa molt distinta.
1, també, emfatitzá com enfocar la rebel•ió popular des d'una altra perspectiva, i en relació amb
certs comportaments del protagonista. La resta la vaig descobrir tot sol, rellegint el text tal
com em suggerí Brecht.»'
En plena discussió sobre quin és el sentit d'aquesta obra, Bernard Dort, a les planes de Thé-
dtre Populaire, insistia en la profunda relació d'aquest text amb el feixisme, concioent la leva
penetrant análisi: «Nous voici loan d'un Coriolan fasciste, et bien plus prés d'un théátre "dia-
lectique" qui, en nous montrant le fascisme, dans ses racines et dans ses fastes, le dénonce, en
nous exposant notre aliénation, nous la dévoile, cependant qu'en nous représentant, dans
toute sa compiexité et jusque dans ses conséquences extrémes, la tragédie de l'Histoire,
nous en délivre.»2
La visió que ens ofereix Lavaudant al TNC está molt Iluny de prendre cap posicionament
ideológic, és un muntatge pla políticament, que mostra la figura de Coriolá totalment descon-
textualitzada per projectar-la cap un futur tal vegada proper, sempre «post torres», reforÇant
la lectura menys arriscada que converteix i'heroi en l'encarnació de l'orguil, dins la galeria de
tipus shakespearians, entenent aquest orgull com a hybris, que provoca la caiguda irremeiable
de Coriolá cap al desterrament, primer, després, cap a la mort a mans deis traidors a Roma,
amb els quals s'alia un cap ha estat rebutjat pels representants populars, després d'haver cai-
gut en el parany que li preparen Sicini i Juni Brutus, els tribuns del poble.
La posada en escena aposta, de nou, per l'espectacularitat i la contemporaneftat, amb uns
soidats convertits en policies antiavaiots, uns senadors transformats en homes de negocis, i uns
plebeus, en individus de classe mitjana d'una ciutat qualsevol, amb les bosses de plástic símbol
de la societat de consum; en definitiva, la proposta de Lavaudant-Rieti ens mostra una Roma
convertida en un despersonaiitzat paisatge urbá, sota el pont d'una autopista, amb els edificis
retallats a l'horlzó, com a testimonis muts de la Iluita pel poder de l'lmperi. Un teatre postmo-
dern que tracia d'assimilar els clássics mitjanÇant la descontextualització, en la qual és clau el
paper de l'escenografia, d'un gran impacte visual i, al mateix temps, d'una notable estranyesa con-
ceptual.
462
Lluís Homor i Rosa Novell a Coriolá, de William Shakespeare.
Direcció: Georges Lavaudant. Sala Gran del TNC, febrer del 2002.
Un excel•ent grup d'actors catalans, encaNalats per Lluís Homar, donen vida als perso-
natges de la tragedia. El to del grup és forÇa homogeni i serveix amb convicció els fils de la
trama, peró cal referir-se, en especial, al treball magnífic de Rosa Novell, en el paper de Volúm-
nia, mare de Coriolá, per la contenció i la claredat de la interpretació d'aquesta dona 	 en la
qual alguns han volgut veure un homenatge a la mare de Shakespeare
	 , que és l'únic ésser
capas d'humanitzar el rostre de l'heroi fent-li tremolar la veu i repensar decisions preses.
També, cal esmentar la presencia extraordinária de Francesc Garrido, interpretant el paper de
Tul-lus Aufidi, general deis Volscos, de bon principi el gran rival de Coriolá, més tard, el seu com-
pany i aliat, finalment, l'assassí irreflexiu de Coriolá a les portes de Roma. Un comentara a
part mereix Lluís Homar, protagonista indiscutible de la peca, i un deis actors amb una trajec-
tória més completa dins el nostre teatre, lligat al Teatre Lliure. Homar, grácies a una gran pre-
paració física, i a la seva preséncia escénica, aconsegueix un Caius Marci peró, també
pensem que adopta un posat reflexiu fins i tot, temperat, que creiem que no s'adiu amb el
general romá, molt més ferotge i arrauxat. Comencem a tenir la sensació que els Homar/Sol-
ness, Homar/Hamlet, Homar/Don Joan i Homar/Coriolá són tots tallats amb el mateix patró
i, en tots ells, hi pot més la imatge i la personalitat de l'actor que no pas les característiques
intrínseques deis personatges, Malgrat tot, la preséncia, la veu, el treball i la professionalitat amb
qué Lluís Homar fa front a aquesta galeria de personatges immortals, el converteixen en un
463
deis grans actors catalans del nostre temps, al qual cal agrair la voluntat d'encamar aquests
altres arquetips del teatre universal als nostres teatres. El seu Coriolá no explota, com en gene-
ral tot el muntatge, les múltiples possibilitats que ens ofereix l'original shakespeariá.
En definitiva, Corio0 és un muntatge d'una gran ambició que renuncia a posar en relleu el
seu indiscutible fans ideológic, servit al públic mitjanÇant una impactant escenografia i una
notable interpretació de conjunt, que ens retorna la veu del Cigne d'Avon, parlant una vegada
més deis homes i la Iluita pel poden
NOTES
1. RONFANI, Ugo. Yo, Strehier. Conversaciones con Ugo Ron foni. Barcelona: Ultramar Editores S.A.,
1987. P 94. {Próleg de Lluís Pasqual.Traduim del castellál
2. DORT, Bernard. «Coriolan, piéce fasciste?» Thédtre Populaire. París, n. 29, maro del 1958. P. 24.
464


Coriolà, sense feixisme?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert