Montanyà i Buxadé, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Etnografia folklore 
El bressol deJesÚS O 
"en Garrofa i en Pallanga", 
de Pitarra Josep Montanya 
L' origen del Pastorets, com és sabut, cal 
cercar-lo en les escenificacions medievals a 
I'interior deis temples per les diades nada-
lenques. 
Els [¡deis, analfabets o de cultura primá-
ria, gaud ien amb aquest apropament a la 
comprensió del misteri de Nadal. Repre-
senl ac ions semiteatrals deis mateixos sacer-
dots, amb pasto rs i ovelles que s'acostaven 
a ado rar I'infant j esús, en un espectacle 
adient a la fest ivitat. En cerra manera com-
plementáries d'una litúrgia en lIatí, incom-
prensible per a la ge nt. 
L:església va anar bandejant i suprimint, 
de vegades drásticament, aquestes prácti-
ques a I'interior de les esglésies. A mitjan 
segle XVIII la major part dels bisbes prohi-
biren aquests costums i, per exemple, a 
Be rga, e l prelat de Solsona d'aleshores, 
Tomás Broto, va ordenar la supressió d'al-
tres entremesos , com alguns de la Patum 
mateixa que encara se celebrava a I'interior 
del temple parroquial. 
Fou Ibvo rs quan diversos textos de Pas-
torets va n efectuar-se al seu espai natural, 
que eren els teatres. Eren escenes de pessi-
ma qualitat Iiterária, fetes solament de cara 
a perpetuar una trad ició que venia de se-
gles enrere. Com que les rigoroses prohibi-
cions abans esmentades van coincidir amb 
I'ap licac ió del Decret de Nova Planta, vet 
aq uí que tots els textos eren escrits en cas-
tell á. Un situació que s'aniria perllongant 
fin s a fin als del segle XIX amb la Renaixen-
<;:a. Amb el temps, alguns d'ells , conveni-
ent ment "a rreglados" o "refundidos" , acaben, 
per donar-ne una mostra, amb la publica-
ció I'any 1867 de Los pastorcillos o sea Bato 
y Borrego. 
Aq uesta obra fou la més representada en 
molts indrets de Catalunya. També a Berga, 
si bé cap al 1892 es féu una traducció cata-
lana deis diálegs, conservant, pero, els cants 
en el castellá original. 
A Catalunya, tothom demanava que un 
autor de reconegut prestígi escrivís uns Pas-
lorels nous en catalá, i alhora poder sortir de 
30 L'EROL 
la mediocritat en que s'oferien aquesta c1as-
se d'espectacles de tanta tradició secular. 
La petició fou adrec;:ada a I'autor que més 
excel.lia en plena Renaixenc;:a del teatre en 
lIengua catalana que s'oferia aleshores, des-
prés de tantes decades de teatre exclusiva-
ment en castellá. lera Frederic Soler, més 
conegut pel pseudonim de Serafí Pitarra, 
el qual va accedir a aquells desitjos. 
En efecte, el23 de desembre de 1891 i al 
Teatre Romea de Barcelona, Pitarra estre-
nava El Bresol de j es ús o En Garrofa i en Pa-
/langa, pero en un moment de decadencia 
física i literária del seu autor. La crítica no 
fou pas massa favorable. A més, la historia 
romántica de jessé i Raquel, basada en el 
c1 assic triangle amorós, semblava no ser 
l'adequada per a uns Pastorets. En cercles 
eclesiastics es van jutjar heterodoxos els 
duels verbals entre Satan i sant Miquel. 
També fou objecte de censura I'escep ticis-
me religiós que plana en alguns parágrafs . 
Tot plegat fou prou per a aixecar oposició a 
la representació de ['obra, en segons quins 
locals amb públic tradicionalment conser-
vador i purita. 
Lllbre deis Pastorets pUbllcat per celebrar el centenarl 
1900-2000. ARXIU 
En El bressol de j esús i en personatges i 
moments determinats, Pitarra aconseguia una 
originalitat propia del seu geni; en d'altres eS 
limitava a calcar les situacions existents del 
Pastorets del Bato i el Borrego, aixo sí, amb 
molta més qualitat literaria. Ens ho ha de-
mostrat el crític teatralJoaquim Vila i Folch, 
en un estudi de les dues obres que va publi-
car cap a la meitat deIs anys vuitanta. 
Amb tot, l'excel·lent qualitat del text de 
Pitarra era notoria i evident comparada amb 
la mediocritat de tot el que existia en aque-
lla epoca. Els Pastorets de Pitarra es van anar 
difonent i representant pels escenaris cata-
lans a partir de la seva estrena a Barcelona. 
A Berga arribarien el 1900 i, des de lIavors, 
lIevat deIs anys 1901, 1903 i els de la guer-
ra civil, cada any s'han incorporat a les fes-
tes nadalenques, com una tradició més de 
les que té la ciutat. Enguany, arribats al 
2000, commemorarem el centenario 
Malgrat campanyes en contra de l'obra 
de Pitarra, sera la m és p opular a Catalunya , 
fins a l'any 1916. Aquest any, al Coliseu 
Pompeia s'estrenaven Els Pastorets o l'Adve-
niment de 1'lnJantjes ús dejosep M. Folch i 
Torres. Sembla que va substituir El bressol 
de jesús en aquell teatre. 
En els "quatre mots de lI etra" amb que 
Folch i Torres fa preced ir l'edició de la seva 
obra, ens diu que els textos anteriors a ell 
eren "plagats de xavacaneries i irreverenci-
es" , El text de Pitarra no el creiem pas tan 
xavacá i irreverent com aixo, per jutjar-Io 
d'una manera global. En tot cas no és in-
fantil. Precisament l'infantilisme ha fet que 
en molts 1I0cs es preferís Folch i Torres 
aban s que Pitarra, en considerar-lo més 
adequat per a les famílies que porten nens 
i nenes a veure Pastorets. 
Un grau de popularitat que Folch i Tor-
res no va aconseguir en vida amb d'altres 
obres, I'ha obtingut fin s avui amb els seus 
Pastorets, estructurats d 'una manera sim-
ple i ingenua de cara als infants, a coben 
d'opinions i criteris, ben al revés de la ges-
tació de ['obra de Serafí Pitarra. 
En els Pastorets de Pitarra trobem les si-
tuacions comiques i els embolics propis 
d'aquest tipus d'espectacles, pero tractats 
d'una manera més viva i adequada al par-
lar del poble. No solament expressats en el 
"catalá que ara es parla" per dir-ho com I'au-
tor, sinó incorporant adagis i acudits en els 
diálegs, que calen amb facilitat en el pú-
blic , fent que I'interes no decaigui ni un 
moment. Hi ha una diferencia enorme, li-
terariament parlant, amb tots els altres Pas-
torets que hem conegut. Tota I'obra trans-
corre en una uniformitat i una grácia 
naturals, que fan que no s'hagi de forc;a r 
cap situació, bé malgrat que, quan fou es-
crita, Pitarra no es trobava en un moment 
felic; de la se va dilatada labor teatral, a la 
qualtant deu Catalunya, així com a aquell s 
homes de la Renaixenc;a que despertaren el 
país, no hi ha dubte que els seus trets geni-
als hi són presents. 
A Berga no sabríem pas fer uns altres Pas-
torets . Hi tenim a més una música adient i 
inspirada, composta a comenc;ament de se-
gle per Ramon Reig, que és la mateixa de 
Sant Quirze de Besora, vi l a que, juntament 
amb Molins ele Rei, comparteix amb els ber-
guedans la fiel elitat a El bressol de j es ús de 
Pitarra. 
També a Berga hem sabut deixar els Pas-
tore ts oberts a la creació col·lectiva. Em 
Les can~ons 
refereixo a les quaranta garrofes que expli-
quen tot e! que Garrofa ha vist a l'infern 
quan en torna. Una cosa que l'any 1891 en 
I'estrena al Romea, no va ser ben rebuda i 
que arreu on El bressol de jesús s'ha repre-
sentat I'han suprimida, a Berga, un recital 
tan singular s'ha convertit en tradició; i des 
de! 1973, en un concurs cada any oben a 
tots e!s versaires que hi volen participar. 
En forma de quaranta-quatre quartetes, els 
berguedans sabem riure'ns de les nostres 
preocupacions: del fets polítics de I'any que 
acaba, ja siguin locals, nacionals o del món 
en general, de les xafarderies, de tat e! que 
hagi marcat la vida quotidiana. Ellexic de 
Pitarra és ben viu a Berga. 
Amb aquest article a LEROL voldria ex-
pressar e! reconeixement que e! país deu a 
per fer cagar el tió 
Josep Busquets 
P ocs clies abans ele Nadal, a la Residen-
cia Sa nt Roc de Gi ro nell a es va organitzar, 
entre els residents i altra gent de fora, una 
curta represe ntació (com uns Pastorets) 
composla d'un guió farcit de poesies i can, 
c;ons nadal enques de les més conegudes, 
perqu é lOlho m le pogués can tar. Finida la 
represenlaci ó i per acabar d 'arrodonir la fes-
la, un vailet de noranla anys en representa-
ció de lots els avis de la Residencia, va fer 
"cagar elti ó" (am b lan mala sort que se Ii va 
trencar el bastó) mentre tols els presenls 
cantávem a co r el conegul: Tió, caga torró, 
d'avellana i de pinyó ... "; fins aquí tot anava 
forc;a a I'uníson pero, a partir d'aquest mo-
men t, es va produir un impressionant or-
gue de gals, ja que tothom acabava la canc;ó 
amb una lI elra diferenl i no hi hav ia mane-
ra de posar-nos d 'acord . 
Aquesla disparila de lI elres em va encu-
riosir i vaig pensar que podria ser interes-
sanl reco llir les diferents versions que la 
gent cantava a I'acabament de la canc;ó del 
li ó i vaig proposa r-me esbrinar-ho, fent una 
pet ila enquesta entre els avis i no tan avis, 
de la Residencia i de fora, als quals, d 'antu-
vi, agraeixo s inc e rament la seva col-
laboració. 
Fent un lIeuger estudi de les versions re-
collides, hom s'adona que la majoria de lIe-
tres s'assemblen forc;a i, per altra part, que 
els arguements que ha fet servir la mainada 
per tal que el tió fos generós es podrien 
dividir en tres grups que etiquetaríem de 
"amenac;adors" (e!s més nombrosos), "p ie-
tosos" i neutres, ja que els primers es va-
len , principalment , de! garrot i les garrota-
des per convencer eltió, els segons ape!· len 
a la intercessió divina i, en I'últim grup no 
hi ha arguments . Veiem-ho: 
Etnografia i folklore 
Frederic Soler Ca) Pitarra, per haver estat e! 
primer en escri ure uns Pastorets per tal ele 
dignificar una tradició tan lIarga a Cata-
lunya. I aixo, malgrat no tenir la vena crea-
tiva que I'havia caracteritzat anys abans. 
Avui, al cap de cent anys, en que El bressol 
de j esús esta en regressió, és hora de mani-
festar la gratitud a Pitarra de la gent de Pas-
torets que vol en conservar aquesta trad i-
ció, encara que e!s temps no siguin massa 
propicis per fer-ho. 
De tota manera, a Berga, i en ocasió de! 
centenari, renovem la nostra fidelitat al text 
de Pitarra. I que sigui per molt anys més l 
Josep Montanya 
Estudiós de temes berguedans 
Grup primer (Ir ... si no vols cagar, garrotada t'he de dar" 
" ... si no cagues fon et daré un cop de bastó" 
"Tió caga avellanes i forc;a torró, si no ca-
gues forc;a, et daré un cop de bastó" 
" ... si no cagues aviat et traurem la pell de cap" 
" ... si no cagues bé, garrotada te'n daré" 
" ... si no vols cagar, garrotada hi haura" 
" ... si no cagues forc;a estona, et daré un cop 
de bastó" 
" ... si no, et fotaré un cop ele bastó" 
" ... si no vols cagar, et fotaré un cop de bastó" 
La persona que m'explicava que empra-
va aq uest llenguatge tan col·loquial, 
"fotaré", amb e! tió,afegia que, una vegada, 
en acabar ell de cantar la canc;ó va sentir-se 
una veu gruixuda (qui sap si del tió o del 
seu pare!) que amb la mateixa tonada con-
testava "Si no parles bé, no et cagaré res." 
Una de les lIetres que m'han dit, sense 
saber-ne explicar gaire e! significat, sembla 
Fent cagar el tió, 
segons en dibuix 
publicat al periódic 
vult-centista 
La Llumanera de Nova 
York. COSTUMARI CATALÁ 
L'EROL 31 


ETNOGRAFIA I FOLKLORE. El bressol de Jesús o "en Garrofa i en Pallanga" de Pitarra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert