Carrillo, Inés

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Inés Carrillo 
El Pla d'Espais d'lnteres Natural 
Mapa 1. Espals Inclosos al 
PEIN. Serra del CatUaras 
• Serra del Catnaris 
AL LLARG DE L'ÚLTIMA MEITAT 
d'aquest segle, la nostrasocietat s'ha 
caracteritzat per disposar d'una 
enorme capacitat transformadora 
del territori que, de manera directa 
o indirecta ha portat al desequilibri, 
la degradació i la perdua de bona 
part del patrimoni natural. Lexpan-
sió de les ciutats i de les arees urba-
nes, la construcció de noves infraes-
tructures viaries i de comunicacions 
o la intensificació de les activitats 
agricoles, han anat fragmentant els 
paisatges naturals, reduint-ne l'ex-
tensió i limitant la seva presencia a 
les zones on el relleu ha dificultat 
l'aparició de les activitats humanes. 
Avui dia, ens trobem amb un esce-
nari territorial en el qual prima la 
connectivitat entre els nodes urbans, 
que esdevenen els principals estruc-
turadors del territori, deixant alllats 
els espais naturals. 
D'altra banda, cal recordar que 
Catalunya ha estat un territori for-
tament humanitzat alllarg de la his-
tória i aixó dificulta encara més la 
permanencia d'espais naturals 
inalterats. Laprofitament tradicio-
nal deIs recursos naturals, tot i ha-
ver estat bastant intens en determi-
nats moments, havia mantingut un 
cert equilibri amb la capacitat rege-
neradora deIs sistemes naturals, o si 
més no, havia permes l'aparició 
d'ambients naturals diferents deIs 
originaris que contribuien al man-
teniment de la diversitat biológica i 
paisatgistica. Actualment, peró, el 
baix rendiment d'aquestes activi-
tats tradicionals ha donat lloc a un 
progresiu abandó de les arees 
menys productives -que solen co-
incidir amb aquelles on el relleu 
juga un paper predominant- i, fruit 
d'aizó, s'ha anat perdent una forma 
ancestral de gestió del territori Ca 
partir de l'aprofitament de la llenya, 
de la pastura, del carboneig ... ) que 
garantia la preservació de l'equilibri 
establert entre l'home i la natura. 
Ens trobem, doncs, en un territo-
ri amb dues característiques princi-
pals determinad es per la relació 
entre les activitats humanes i els sis-
temes naturals. D'una banda, l'ocu-
pació i la urbanització del territori 
per part de la societat s'han concen-
trat de manera predominant en les 
terres planeres, a les zones litorals i 
a l'entorn deIs eixos f1uvials, creant 
un intens consum del territori frag-
mentant-lo amb la construcció d'ei-
xos i xarxes de transport i comuni-
cacions. 
En segon lloc, partim d'una situa-
ció en la qual els espais naturals, amb 
un major o menor grau de transfor-
mació, han esdevingut illles sense 
connexió, amb constants amenaces 
en els seu s perímetres i ubicats ma-
joritariament en les zones munta-
nyoses. Malgrat tot, aquests reduc-
tes naturals mantenen encara un bon 
estat de conservació i una gran ri-
quesa natural, que en fa més urgent 
la necessitat d'utilitzar de manera 
correcta els instruments de planifi-
cació i gestió per a la protecció del 
territori deIs quals disposem a Cata-
lunya. 
La serra del Catllaras pot ser un 
bon exemple de com aquesta duali-
tat territorial afecta els espais natu-
rals. Com moltes altres zones rurals, 
el Catllaras comptava tradicional-
ment amb la presencia de masos ai-
llats basats en economies d'autosu-
ficiencia, que tenien com a principal 
font d'ingressos l'explotació equili-
brada deIs recursos de l'entorn. La 
concentració de la població, les ac-
tivitats económiques i els serveis a les 
arees urbanes ha contribult a l'aban-
dó deIs vells masos ru rals, que estan 
patint un irreversible procés d'enru-
nament, dificultantcada vegada més 
les possibilitats de redinamització 
demografica de l'espai. Alhora, la 
manca de poblacions permanents 
en el territori provoca la perdua deIs 
coneixements tradicionals de gestió 
i aprofitament deIs recursos natu-
rals. Aquest despoblament del ter-
ritori repercuteix de manera molt 
significativa sobre el medi, donant 
lloc a la reaparició de les dinami-
ques naturals amb un doble efecte: 
mentre que d'una banda els siste-
mes naturals comencen a recuperar, 
amb un perspectiva a llarg termini, 
els seus procesos originaris sense la 
intervenció de l'home, de l'altra 
banda, aquests processos represen-
ten en les seves fases inicials, una 
perdua de la diversitat biológica i 
paisatgistica de l'espai, augmentant 
les superficies forestals, reduint els 
espais oberts i, per tant, les zones 
d'ecotons (línies de contacte entre 
habitats diferents), on són presents 
mol tes especies vegetals i animals, 
i augmentant el risc d'incendis per 
excés de biomassa i manca de talla-
focs naturals. 
L'EROL 11 
La protecció de la natura 
a Catalunya 
A Catalunya existeixen tres nivells 
diferents en relació a la protecció de 
la natura. El primernivell, de carac-
ter horitzontal, engloba la norma-
tiva d'aplicació general (especies 
protegides, control de la contami-
nació i de Is impactes ambientals, 
control d'aigües, de costes .. ), que és 
de compliment obligat a qualsevol 
indret del territori catala. A un se-
gon nivell normatiu de protecció de 
la natura trobem el Plad'Espais d'ln-
teres Natural, que afecta determina-
des zones amb valors naturals d'in-
teres genera l amb I'obj ectiu de 
garantir-ne la conservació davant 
d'amenaces a agents de degradació 
potencial (urbani tzacions, pedre-
res, infraestructures ... ). Finalment, 
el nivell més elevat de protecció 
corres pon als espais naturals de 
protecció especial (parcs nacionals, 
parcs nat urals , paratges naturals 
d'interes nacional i reserves natu-
rals), que compten amb una regu-
lació jurídica propia i una gestió 
individualitzada. Malauradament, 
aquest darrer nivell de protecció és 
encara minoritari a casa nostra i, en 
general, és molt inferior als nivells 
basics de protecció de molts palsos 
europeus. 
I.:origen del PEIN es troba en la 
L1ei d'Espais Naturals (12/1985, de 
13 de juny) que defineix aquest ins-
nument de planejament donant-li 
un caracter de pla territorial secto-
rial i emmarcant-Io dins el model 
d'ordenació del territori definit pel 
Pla Terri torial General de Cata-
lunya. La finalitat del PEIN és la 
creació d'una xarxa primaria d'es-
pais naturals dotats d'una protecció 
mínima, a partir de "la delimitació i 
I'es tabliment de les determinacions 
necessáries per a la protecció básica 
deis espais naturals, la conservació 
de/s quals es considera necessari d'as-
segu rar, d'acord amb e/s valors cientí-
fics, ecológics, paisatgístics, cultura/s, 
socials , didáctics i recreatius que pos-
seeixen". 
El PEIN compren un total de 144 
espais, que engloben e120,3 % de la 
superfície de Catalunya. Aquests 
espais disposen d'unes normes co-
munes, a nivell de régim preventiu 
basic, que consisteixen, principal-
ment, en l'aplicació a tot I'espai de 
regim urbanístic de! sol no urbanit-
zable, la restricció de la circulació 
motoritzada amb finalitats esporti-
12 L'EROL 
ves o similars, la regulació de les 
activitats extractives i I'aplicació 
d'avaluacions d'impacte ambiental 
per a determinades obres i instal-
lacions. D'altra banda, el PEIN pre-
veu l'elaboració de diagnosis indivi-
dualitzades pertal de definirinstru-
ments normatius i de gestió més 
acurats per als espais que així ho 
requereixin ; aquests instruments 
han de contenir les determinacions 
específiques per a la protecció del 
medi natural i de! paisatge, la con-
creció detallada deIs límits de I'es-
pai, així com mesures de promoció 
i millora destinades a la població ru-
ral resident en cada un deIs espais. 
Es tracta de permetre I'elaboració de 
plans especials de protecció del 
medi natural que puguin atorgar a 
I'espai una categoria de protecció de 
Pare Nacional, Paratge Natural d'ln-
teres Nacional, Pare Natural o Re-
serva Natural. 
Cal destacar que un deIs aspectes 
que preveu el PEIN és que la pro-
tecció de la natura es complementi 
amb la potenciació deIs aspectes 
que tenen a veure amb el desenvo-
lupamen t economic, ja siguin els 
usos o activi tats agropecuaries o el 
turisme rural, mitjanc;ant d'establi-
ment de beneficis tecnics i financers 
destinats a les poblacions rurals 
implicades. 
Malauradament, des de l'aprova-
ció definitiva del PEIN mitjanc;ant 
del Decret 328/1992 de 14 de de-
sembre, és a dir, després de vuit anys 
d'existencia d'aquest instrument de 
planificació i gestió deIs espais na-
turals, les condicions normatives 
deIs espais naturals protegits no 
semblen havervariat gaire, amb l'ex-
cepció d'alguns deIs espais de pro-
tecció especial que disposen de 
mecanismes de gestió eficac;os i de 
dotacions economiques elevades. 
La resta deIs espais inclosos en e! 
PEIN han hagut d 'esperar fins al 
moment actual per disposar de la 
seva delimitació definitiva, i la ma-
joria deIs espais encara no han ini-
ciat la redacció deIs plans especials 
de protecció . Aquesta lentitud ad-
ministrativa ha donat Iloc a una in-
terpretació negativa del PEIN per 
part de la població que habita en 
aquests espais, ja que la imposició 
de la normativa basica de protecció 
(majoritariament restrictiva) no ha 
anat acompanyada de les mesures 
promeses en relació a la promoció i 
millora de les condicions de vida de 
la població rural. 
El PEIN i la sena del 
Catllanls 
Segons el Pla d 'Espa is d ' lnteres 
Natural, el Catllaras és un "singular 
massis calcari de notable interes per la 
seva peculiar estructura geomorfoló-
gica, que fa que en un espai relativa-
ment petit aparegui una gran diversi-
tat, enriquit per la presencia d'alguns 
elements d'interes biológiCo El paisat-
ge mostra la zonació típica de la vege-
tació deis vessants obacs i solells del 
Prepirineu oriental. Cal remarcar la 
presencia d'especies, tant de la flora 
com de la fauna de notable interes per 
la se va raresa o vulnerabilitat, com la 
flor de neu i el cérvol". Entre aquesta 
diversitat biologica, propia d'ambi-
ents d'alta muntanya, cal destacar 
les clapes de pi negreo (Pinus unci-
nata) a partir deIs 1.700 metres, les 
fagedes amb boix (Buxo-fagetum) a 
les fondalades ombrívoles, les pine-
des de pi rajolet o pi roig (Pinus syl-
vestris), així com les comunitats 
rupícoles de la muntanya mitjana 
calcaria (Saxifragia n mediae), entre 
les quals es troben molt ben repre-
sentades alguns especies re!ictuals . 
Una de les especies faunístiques 
present en aquestes contrades piri-
nenques és el gall fer (Tetrao uroga-
lIus) , que apareix en un reducte 
meridional de la seva area de distri-
bució. D'altra banda, la serra del 
Catllaras és un deIs pocs espais on 
es poden trobar exemplars de la flor 
deneu (Leontopodium alpinum), que 
és una especie molt rara a casa nos-
tra i que es troba protegida per la 
legislació catalana. 
La inclusió d'aquest espai en el 
PEIN també va ser motivada per 
I'existencia d'alguns problemes es-
pecífics que afectaven e!s sistemes 
naturals de! Catllaras. Per les seves 
característ iques geomorfo logiques, 
que són les més significatves de I'es-
pai , el risc geologic és molt alt al 
sector occidental , on s'han donal 
moviments de vessants de gran 
magnitud i on és freqüent I'aparició 
de zones d'erosió intensa. Aquests 
processos es veuen agreujats per 
I'existencia d'aprofitaments fores-
tals i per la degradació local que 
pateixen alguns deIs boscos de la 
zona. D'altra banda, també es va 
protegir I'espai a causa de la vulne-
rabilitat de determinades comuni-
tats vegetals i d'alguns poblaments 
faunístics qu e es troben situats al 
límit de les seves arees de distribu-
ció. Qualsevol canvi o pertorbació 
de les condicionsambientals de I'es-
pai pot afectar molt negativament 
aquestes especies que sobreviuen al 
límit deIs seus requisits optims. En 
aquest sentit es veuen especialment 
afectades algunes especies de la flo-
ra rupícola. 
Així, aquest conjunt de caracte-
rístiques portaren a la inclusió 
d'aquest espai en el PEIN, amb una 
superfície total de 5.605 hectarees, 
dist ribuld es en set municipis de 
dues comarques diferents. 
(Quadre 1). 
I.:espai protegit compren la serra 
de Falgars, la serra de Faig-i-Bran-
ca, la serra del Catllaras i els serrats 
de Fulleres, Morera, Sobrepuny, 
Picamills i la Creu de Roset. Ellímit 
voreja les esmentades serres, tot res-
seguint-Ies a peu de vessant i a peu 
de cingleres, Ilevat de! sector de Ile-
vant, on segueix la carena que va de 
Castellsec al coll de Faig-i-Branca. 
Cal remarcar que el 29 de maigd'en-
guany es va aprovar la delimitació 
definitiva de l'espai, que estava pen-
dent d'elaboració des de la seva in-
clusió al PEIN, pero que encara no 
s'han iniciat els estudis per la defi-
nició d'una normativa específica 
que permeti la conservació deIs va-
lors singulars de l'espai. Tot i aixo, 
el PEIN, preveia unes actuacions 
inicials preventives per millorar I'es-
tat de conservació deIs boscos del 
Catllaras, que consistien en la prio-
rització de la redacció de plans de 
producció forestal, ateses les carac-
Quadre 1. Dlstrlbucló administrativa de la superficie Inclosa al PEIN 
Comarca 
El Bergueda 
El Ripollés 
Font: PEIN 
Munlclpl 
Castell de l'Areny 
Guardiola de Bergueda 
La Nou de Bergueda 
La Pobla de Ullet 
Vilada 
Total 
Les Llosses 
Total 
Total 
Hectilrees Incloses al PEIN 
1.227,5 
660,0 
905,0 
2.330,0 
265,0 
5.387,5 
217 ,5 
217 ,5 
5,605,0 
La serra del Catllarás, amb Falgars al mig i el Pedraforca al fons. l UIGI 
Quadre 2. Estat de tramitació deis plans especials de delimitació terí stiques s ilvícolcs de I' es pa i i 
d'z¡corel amb I'z¡rt icle 10 de la L1 ei 6/ 
1988 roresta l de Catalunya, Junta-
ment amb la inclusió deis boscos 
mixtos amb avets en la delimitació 
de superrícies roresta ls d'área redu-
Ida, tal com ho espec ifica I'article JO 
ele la L1 ei 12/1 985 d'espais nalll ra ls. 
r:inalmcnt, d'acord amb I'article 9 de 
la L1 ei 12/1985 d'espa is naturals, es 
consider3 eSl rictament prolegida a la 
zona e1 el Cal liarás I 'especie de la no-
ra Cypri/xdill l11 ca /cco/lIs. (Quadre 2) 
Nom del pla Estat d'aprovació Aprovació Inicial Data d'aprovacióprovisional Data d'aprovació definitiva 
La conservació de la natura 
i el desenvolupament local 
a la serra del Catllanls 
Després d'un l13rg període en el qual 
la pertinen~a al PE IN no ha repre-
senl 31 una mi llora subslancial de is 
va lol's nat urals ele l Cal li arás ni de les 
coneli cions ele vida el els seus habi-
lanlS, c31 rep l:mtepr quines han ele 
se r les eS lr31tgies a segu ir a partir 
eI 'arJ, lant per part de I'admin istra-
ció compelenl, en aquest cas el De-
IXlrl ament de Med i Ambient ele la 
Gener:l lil at, com per part deis co l -
lectius loca ls. 
Recentm elll s'ha ence lell una 
nova línia pe l que ra a les polítiques 
de planifl caci(í i gestió de is es pais 
del PEIN Si bé el Departament de 
Medi Amb ienl manté el seu com-
promís d'elaborar les norm at ives es-
pecifiques de protecció de l medi i 
de l paisalge de l Ca ll1 arás -i cal se-
guir cx igint queaquesls planssiguin 
ITdaclats de manera definitiva- , d'al-
1 ra banda, s' ha creat un nou instrLl-
ment :lnomenat el Marc Estratégic de 
Serra del Call1arás Aprovat 21/09/98 
definilivamenl 
20/09/99 
Font: Deparlament del Medi Ambient 
Co nse rvac ió, que vol incid ir de 
manera més directa i efectiva en la 
gestió deis espais naturals mitpn-
¡;ant la im pl icació directa deIs agents 
locals. Aixó representa que els ma-
teixos hab itants de l'espai i le adm i-
nistracions loca ls han de dec idir 
qu ines han de ser les lí nies estrate-
giques que permetinla conservació 
de la natura i el el esenvolupamemt 
económic de l'espai. 
Com enmolts altres territoris rics 
en valors naturals i patrimonials, el 
Catll arás ha aprontat la demanda 
cre ixent de la societat urbana d'es-
pais on practi ca r ac ti vi tats d 'oc i i 
¡¡eure en contacte amb la natura. 
Aix í la creació d'alguns itineraris o 
senders de petit recorregut i l'ober-
tura d'estab li ments de turisme ru-
ra l, ha passat a com plementar I'orer-
ta ex ist ent en els municipis de 
I'entorn , com Caste ll de l'Areny o la 
Pobla de Lillet, vinculats tradi cio-
na lment a I'excurs ion isme i als 
ap lecs entorn deis santuaris de la 
zon a. 
Evidentment, les possibili tats del 
turisme rura l i de la promoció a 
part i r deis valors de l'espai és una de 
les sort ides que mi Ilor s'adapten als 
obJecti us del PE I N en relació al des-
envolupament económic, peró cal 
ten i r en compte I'existencia d'a ltres 
possibilitats, co m la recuperació 
d'aproritaments traeli ciona ls o la 
creació d'activitats económiques 
lligades a l'artesania, al teletreba l1 o 
a l'educació ambiental. La diversi-
flcació de les ac tivitats económiques 
és la millor manera d'assegurar una 
dinámica positiva a I'espai, ja que, 
si no, es corre el risc de caure en una 
tematització del territori 
El palrimoni natural i cultural de 
la serra del Catllarás és un valor úni c 
que represent a la princi pal riquesa 
actual i potencial d'aquest espa i. 
Fou aq uest patrimoni el qu e va 
motivar la inclusió de I'espai en la 
xarxa catalana d'espa is protegits, i 
tot i que no ha rebut l'im pu ls i la 
dedi cac ió que es mereix per part de 
l'ad ministració, segueix manteni nt 
un importan t grau de conservació 
que en ra necessária la preservació, 
de cara al seu manteniment per a les 
generacions futures, 
Així don cs, l'apa ri ció de nous 
usos lli gats al dese nvolupamelll 
turísti c de l'espai és molt important 
per tal de manten ir la presenc ia 
humana en aquest territori, peró cal 
ana r en compte i no oblidar qu e 
segueix sent prioritária la conserva-
ció deis elements naturals , La con -
vivencia equ ili brada d 'aquest es 
dues runcions (conservació i desen-
volupament) no pot ser possibl e 
sense l'apli cació d'una gestió inte-
gral de l'espai que n'ordeni i en re-
guli els usos, a partir de la definició 
29/05/00 
de les seves prioritats. Peró la man-
ca de vo luntat d'actuac ió que ha 
demostratl 'administrac ió catalana 
en e ls darrers anys ha portal a la 
necessit at ele crear un consens a 
ámbit loca l que impulsi i reivineli-
qui una planificació i un es no rma-
tives adequades a la vo luntat deis 
agents loca ls i a les necessitals ele 
gestió de l'espa i 
Bibliografia 
e\I<<;1' 1. 1.1' 1< í R()QU I' , Xavíc r, EL PEIN, sistcllla 
d'árees lI atul'als protegidcs de Catalullya, 
Terra, 1994 , 
C lnr Er i V II.¡\ I.!"A, Ram on, " La transforma-
eíó de l món rural", Dovclla, Revísla cul-
tmal de la Ca talunya cen tral, nüm. 69, 
Mamesa , estíu 1998 , pp. 33-36 . 
Generalita t de Catalunya, El Pla d'cspais 
d'interés natural, Departament de Medi 
Ambíen t, 1996. 
LI.,\DO, Fína, "Els espaís naturals protegíls 
de l Bergued,\ en el PE 1 N", I.:EROL, 
nüm . 59, Brrga, (ard or-híwrn 1998, 
1'1'.27-32 . 
VI'-iYUA, Ram ol1 , El Ca tllarás, Toreiló, L992. 
Inés Carrillo Badosa 
Geógrafa 
L'EROL 13 


El Pla d'Espais d'Interès Natural

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert