Soca i Torres, Isaac

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L' E ROL DOSSIER 39 
EL CINEMA A BORREDA 1 A VILADA Isaac Soca 
Borreda: de la llanterna 
magica a 1978. 
Les primeres imatges sobre una pantalla 
que es projectaren a Borreda es van obte-
nir a partir d'una llanterna magica a finals 
del segle XIX. La llanterna magica perme-
tia ja captar una idea de moviment a partir 
d'una alternanc;a de la visió retiniana; dues 
imatges successives i mobils eren projecta-
des a través d'un forat único L'aparell, que 
funcionava amb carbur, fou portat pel doc-
tor Costa, un india fill de Borreda que ha-
via fet fortuna a Cuba. A Borreda hi havia 
pugnes entre 2 metges -segurament per 
raons polítiques-, un deis quals era I'es-
mentat doctor Costa, cosa que aviat va di-
vid ir el poble. Els de la facció del doctor 
Costa no van trigar a aprofitar la llanterna 
per fer a bretolades i algunes bromes de mal 
gust, sobretot a les religioses del poble. Val 
a dir, pero, que, un cap passades les pri-
meres impressions sorpresa, es feren diver-
ses exposicions al públic, acompanyades 
per una pianola de maneta. 
No tenim notícia del temps que funcio-
na la llanterna magica ni de quan deixa de 
fer-ho, pero fou a comenc;aments de segle 
quan arriba a Borreda la primera maquina 
de cine, una Lumiere. Aquesta havia esta t 
comprada per dos socis, l'Enric Mascarella 
i I'Enric Tarradelles. No fou massa habitu-
al que fessin cine a Borreda, ja que, arnés, 
no disposaven de local. Ambdós socis es 
dedicaren durant fon;:a temps a carretejar 
la maquina fins a Berga , on projectaren 
pel ·lícules de manera bastant regular, a l 
cafe de ca l Negre . Tomas Pujol, en el seu 
llibre Berga, Records del passat, ens dóna al-
gunes detalls del cine que es feia a I'es-
mentat cafe, amb el nom de Cine Diorama. 
Ens parla deis preus, de la durada de les 
sessions, del tipus d 'ambient que s'hi res-
pirava ... Possiblement aquest cine fou el 
que, almenys durant algun temps, feren 
funcionar els dos borredanesos. En altres 
ocasions, també v ia~aren a la Cerdanya per 
a passar algunes pel·lícules, pero no d'una 
manera tan freqüent com a Berga. 
Fins al moment, a Borreda, encara no 
hi havia hagut cap local preparat per a fer-
hi cine. Pero el 1928, I'a rribada d'electrici-
tat des de la centra l de Vilada permetia 
instal·lar una Gaumont de 35 mm al Cen-
tro Moral, local situat al carrer Manresa. 
La Gaumont era una casa francesa assen-
tada a Barcelona que també es dedicava 
al negoci de distribuició de films. Sembla 
ser que la maquina portava una lampada 
d'un tamany forc;a més exagera t que les 
habituals i era encara una maquina de cine 
mut. 
Deis anys de la República fins a camen-
c;ar la guerra civil, les diferencies polítiques 
s'accentuaren. El Centro Moral era, alesho-
res, el local social de la L1iga Regionalista. 
Els sindicats, com la CNT -dirigida per 
Josep Isanta-, i els membres del Radium, 
també de la CNT, tenien el local al cafe de 
cal Nill, al carrer de la Font. Fou enmig 
d'aquesta situació que els de cal Nill apro-
fitaren per portar a Borreda la primera 
maquina sonora. Funcionava a partir de 
dos grans discs de 78 rpm, pero no era un 
aparell massa perfecte en la sincronització 
imatge-so, cosa que va arribar a provocar 
més d'una situació comica. A partir d 'aquí, 
doncs, estaven funcionant dues maquines 
alhora: la Gaumont del Centro Moral i la 
sonora de cal Nill. Tant en un local com en 
I'altre s'acostumava afer ball amb una gra-
mola després de les sessions cinematogra-
fiques. 
No hem pogut esbrinar que va passar 
durant la guerra civil amb el cine, pero el 
1940 la maquina de cal Ni ll havia desapa-
regut, probablement requisada. Sois es feia 
alguna projecció amb la maquina de cine 
mut que encara quedava al Centro Moral. 
És per aixo que, a partir de 1945, molta 
gent, en lloc de quedar-se a Borreda, bai-
xava a veure les pel·lícules a Vilada, on feia 
poc que s'havia comprat una OSSA IV. 
El 1948 es retira la Gaumont del Centro 
Moral, perque ja es considerava un aparell 
massa antic, i es compra una AEG amb ca r-
bons, que van venir a ins tal ·lar uns rellot-
gers de Montesquiu. La nova maquina fou 
comprada per Josep Costa i Marcel·1í Ven-
tura, ambdós de Borreda. Sembla que I'es-
trena es féu a I'agos t, per la festa major. Va 
llogar-se I'alies Ermenteret perque es pas-
segés pel poble amb una pancarta tot anun-
ciant quines pel ·lícules es projectarien. Tot 
plegat va tenir forc;a exit. Amb l' AEG, es 
féu cine fins a 1953. 
Un any després d'haver deixat de funci-
onar l' AEG, Benet Calonge, amo d'una fa-
brica de pastes alimentíc ies de Berga, s'in-
teressa per anar a Borreda a fer cinema. La 
maquina que portava era de dimensions 
molt petites, cosa que li permetia ficar- la 
dintre de qualsevol cotxe. 
Dos anys més ta rd, el 1956, en Calonge 
deixa de fer els viatges a Borreda amb la 
mateixa freqüencia . Fou llavors que en 
Josep Costa, de cal Costa, i en Joan Casol i-
va, alcalde del poble, compraren a mitges 
una Debrié[?] de 16 mm . Sembla ser que 
era per a fer cine mut, pero se li havia adap-
tat I'aparell de so. Amb aquesta maquina 
tornava a ser possible poder tenir sessions 
de cine els diumenges. Els primers anys, 
pero, so lien anar a Alpens a fer alguna pro-
jecció, per tal de poder pagar i mantenir la 
maquina, tot i ser un aparell petit i porta-
til. La major part de les vegades hi anaven 
acompanyats de I'Enric Roca i, com a trans-
port, aprofitaven el camió de llet de la fa-
mília Estrada, també de Borreda. Com van 
poder, van anar fent cine fins a 1961. 
A finals de la decada deis cinquanta, en 
Josep Costa, juntament amb en Marcel·1í 
Ventura, veieren nous horitzons. Va n tenir 
la iniciativa d'anar a muntar una sala de 
40 DOSSI E R l' E ROL 
cinema a la barriada d e Verdum, a Ba rcelo-
na, s ituada vora I'actual av inguda de la 
Meridiana. Els calia comprar una fabrica 
de sabó a l senyor Casull a de Sa nt Quirze 
de Beso ra per tal de poder-Ia- hi ins tal ·lar. 
Hi hag ué problemes. En Casulla no va ven-
dre la nau a ls dos borredanesos, pero amb 
d'altres soc is tira e l projecte end avant. A 
mitjan d ecada deis cinqu anta la barriada 
de Verdum hav ia es tat densament pobla -
da , sobretot a partir d 'edi ficis d e protecció 
oficial que s 'hi havien constru'lt. La nova 
sa la va tenir molt d 'ex it, per la gra n af lu -
enc ia d e públic que rebia , cosa que també 
va generar a lg un incid e nt puntual en e l 
qual hagueren d 'intervenir grups antidi s-
turbis. Actualment encara funciona amb e l 
nom de Cil/e Verdllm. 
No fou fins a l 1966, a instanci es de Joan 
Caso li va i de la cie tat del Cine Victo ri a 
de Gironell a, que e l senyor Aniento, un tec-
nic d e la casa OSSA, juntament amb en Pere 
Soca, visitaren e l loca l del costat del cafe 
Pui g mal, propi eta t de la família Caso li va, 
per ta l d 'insta l·l ar-hi una OSSA tipus IV 
com la de Vilada, pe ro aquesta equipad a 
amb una lIanterna automatica Wes trex d'al-
ta intens ita t. Un cop posada en funciona-
ment, varen anar fent cine entre e l Ra mon 
Nadeu, e l Ramon Tubau, el Josep Casoli-
va, e l Jesús Cabanes i encara l'Enric Roca. 
El loca l esta va adm inis tra t, com a Vi lad a, 
per la socie ta t del Victoria . Aquesta socie-
ta t env iava un representant a cada sess ió 
de ci nema, que soli a ser en Ramon Gorgas, 
e l qual ja ap rofitava per a portar les pel·-
lícules. El cinema a l local del Puig mal va 
fun cionar forc;:a bé. Setmanalment, es van 
arribar a imprimir ca rtells i programes de 
les pe l·lícules que es passarien el cap de set-
mana . Pe ro cap a mitjan anys se tanta va 
come n<;:ar a davallar. El 1978 va have r de 
tancar definitivament les portes. El loca l fou 
m és tard 1I 0ga t per l 'Ajuntament de 
Borreda i s'adap ta per a altres usos, sob re-
to t pe r a fe r-hi tea tre. 
Vil ad a: di s tre ure's e n e l mare de l 
fra nq uis m e . 
El 1945 un grup d e pe rsones - entre les 
qual s figuraven Ramon Prat, Jose p Soler, 
Joan Bars, Josep Camprubí, Jose p So lane-
lI es i Joa n Rose t- d ecidiren ins tal ·lar un 
cine a Vil ada. El loca l va trobar-se aviat i 
fOfl;:a agen<;:at. Era e l del Casal Pirinaico, 
que ja des del comen<;:ament d e segle havia 
acollit diverses en titats de caracter més 
aviat cu ltura l i havia estat seu de l'A teneu 
Edifiei 01 1 lIi IIngllé el cille/1/n Pirellaico i, /1/ és lard, el Picall eel. ISAAC SOCA 
Naciona lista de Vilada o, anys abans, del 
Centro Mora l Recrea tivo Viladense. Ca li a, 
pero, comprar e l projector, la pantalla i di-
versos accessoris. Per a sufragar les despe-
ses es féu una subscripció pública, en for-
ma d 'accions a 250 pessetes cadascuna. La 
recap tac ió de les accions no fou prou quan-
tiosa per a cob rir la despesa per tot e l ma-
te ri a l, i va se r en Jaume Ferrer Viñas, pro-
pietari d'una empresa tex til de Vi lada, qui 
hi posa e ls diners qu e faltaven. Un cop 
aco nseg uit e l ma te ri a I pertinent, va instal·-
lar-se e l ci ne a I'es menta t loca l, amb en tra-
da a la pla<;:a de la vila i e l nom de Cil/e 
Piri/laico, damunt del recentment tancat 
cafe Pirinenc. L'estrena de la infrastructu-
ra es féu e l24 de juny, del mateix 1945, per 
la festa major de Vilada. Els preus de les 
entrades s'estipul aren a un a pesseta per a ls 
infants, dues per a genera l i tres per a ls se-
ients numerats. La majo ri a de seients eren 
bancs de fusta, i e ls de la quitxalla, sense 
respa tll e r. El projecto r professional era de 
la marca OSSA tipus IV, sonor i de 35 mm . 
L'a pare ll te nia una parti cul ar itat que els 
operadors, en Joa n Vilalta, man ya de la fa-
bri ca Ferrer de Vilada , i en Josep Casol iva 
van instal·lar-hi, un enginy amb e l qual, tot 
i tenir no més una maquina, no calia parar 
en acabar cada ro tll e, si nó que es feia con-
tinua r. Aquest g iny era de gra n senzillesa 
tecni ca, pe ro requeria g ran habilita t per a 
ca nviar i enganxar de nou la pel·lícula. 
Arribats al 1954, e l cine Pirina ico oferia 
poques co modi tats i unes carac terístiques 
tecniques no massa bones, per la qual cosa 
e l cine es tras llad a a un loca l annex a l cafe 
Picanee!. En e l nou loca l s'insta l·laren bu-
taq ues, es féu el te rra a mb pend en t per a 
millorar la visibilitat, es co l·locaren lIums 
d 'emergencia i ex tractors, e tcetera; per la 
qua l cosa el contrast amb I'ante rior es féu 
evident. A l'hi vern la ca lefacc ió del local 
consis ti a e n una estufa de ca rbó, to t i que 
més tard fou substitu'ida per dues de clos-
ca d 'ametlla. El nou local va ba tejar-sea mb 
e l nom de Ci /l e Picanee/o En e l d ecurs del 
temps i en la mesura que es podia, es va 
anal' mill o rant tecnicament, sobre tot a par-
tir d'innovacions de so i de g randari a de 
la pantalla (de Panavi s ió n a Cinemas-
cope) . 
El 1955, e l cine continuava administrat 
per la mateixa junta i representat per Josep 
Sala, to t i que e l propietari e ra en Josep 
Canal Artigas, propietari, ta mbé, del Cine 
Cataluña de Berga. A partir d 'aquest a ny, 
comen<;:a una bona etapa. La capacitat del 
loca l va ha ver-se d'augmentar, i es va a rri -
bar a les cent seixanta -d ues pe rsones. Ge-
neralment s 'o mpli a, tant a I'estiu com a I'hi -
yerno A I'estiu es feien projecc ions d issabtes 
i diumenges, mentre que a I'hivern so la-
ment se'n feien e l diumenge. La programa-
ció no acostumava a variar: es passava un 
o-Do i to t seguit una pel·lícula. Alesho-
res L1uís Forcada e ra el taquille r, i els por-
ters, Sa nti ago Torne r, Simón Parcerises i 
Fidel Torres. Les pel ·l ícules arribaven de 
Barcelona a Gironella i de Gironella a La 
Baells, d 'on sovi nt es pujaven a peu fins a 
Vilada. 
Des de la parroquia aviat sorgiren inici-
atives. Mossen Joa n Aymerich comen<;:a, el 
1958, a fe r a lg unes projecc ions amb una 
maquina amate ur de 8 mm, pero amb la 
ca racterís tica q ue no e ra sonora. A la seva 
mort, e l 1959, fou substi tu'it per mossen 
Ramon Caste ras, que arra nja millo r e l ca-
sa l parroquial, situa t a l costat de la capella 
de Fatima. Casteras fé u construir una cab i-
na on ubi ca una m aqui na Fi lmosound d e 
16 mm sonora i portatil. L'a ltra banda de 
la cab ina s'ap rofita com a barra de bar. Ori-
gina lment, la programació del diumenge 
s'anunciava e l dia abans penjant una pis-
sarra a ca l Xacó. Del bar, se n ' acostumaven 
a enca rregar en Jaume Escl usa i en Pere 
Soca, mentre que de la maqui na se'n va n 
fer carrec, habitualment, en Jaume Viñas i 
e l mossen. A Ig unes de les pel·lícules que 
s' hi van poder veure foren Capitán Grant o 
Sor Intrépida i, com a més a trev ida per l'epo-
ca i e l 1I0c, Escuela de sirenas. 
A fina ls deIs cinquanta el cinema Pican-
cel sembla que funcionava de ma nera ex-
traordina ria, pero a mi tja n la decada se-
güe nt va co m e n <;a r a disminuir e l 
moviment a la taqu illa . Aixo no fo u un fe-
nomen a'illa t, si tenim en compte que el 1964 
també va haver-se de tancar e l casa l parro-
q u ia l. En Joan Roset anava sent substi tu'it 
per Joa n Casoliva i més tard per en Pere 
Soca com a representant, sobre to t de 1965 
en<;a, tot i que en la projecció de pel·lícules 
hi intervenien e n Pere i en Joan Torner, 
Ange l de O liveira, Francisco Medina i en 
Josep Cunill . En aquests anys a Vilada es 
rebien films de diferents productores: CIC, 
Warner Bros, Procines, Selecciones Huguet, 
Ibérica, Balart, Delat, Chamartín ... , a tra-
vés de Transports Cuberes de Berga. El No-
Do e ra distribu'it per Universa l Films Es-
pañola, S.A ., pero un malentes pe l retard 
amb que arribaven els documentals va por-
tar a fer un contracte amb Selecciones Fus-
ter, S.A., i es va aba ndonar I'anterior distri -
bu·idora. Fou a leshores qua n hi hagué un 
ca nvi d e propietaris. El prop ie tar i del ci ne 
passava a ser Emili Gi ll , de la socie ta t d e l 
ci nema Victoria de Gironella . 
Una inspecció feta a les instal·lacions e l 
1970 pel Ministerio de Información y Tu-
rismo, concreta ment pel negociat d 'espec-
tacles, dona lIicencia per a la proxima tem-
porada. A la de 1971, avisa que s' havien de 
fixar les butaques al paviment. El 1972, ar-
ribaren a observar «deficiencias en el local». 
De fet, es féu cine durant dos anys més, 
pero la decadencia es féu ev ident, cosa que 
obliga e l 1974 a fe r un nou canvi de local, 
ja que, a més, aquest havia estat venut a la 
conti g ua fabrica de ga letes de la família 
Viñas, que a leshores feia ampliacions. 
De 1974 a 1979 es reutilitza J' ant ic local 
del Cine Pirinaico, pero ara conservant e l 
nom de Picancel . Les pel·lícules es podien 
encara veu re amb una periodicitat setma-
nal, pero l'afluenci a de públic va arribar a 
disminuir mo lt; a més, les característiq ues 
del loca l ta mpoc no eren massa bones. El 
més reeixit fo ren a lgunes projeccions que 
amb en Pere Cana l es van fer a I'ai re lliure, 
per la fes ta major. Amb I'arribada del pri -
mer ajuntament democratic, a Vi lada, es 
posa en func ionament una nova infrastruc-
tura, el Local C ultu ra l, que e l ma teix aj un-
tament gestiona. L'antic cine Picancel pas-
sa a mans de I'esmentada corporació i entre 
1979 i 1980 la maquina -encara la OSSA 
IV- es trasllada a l Local Cultural. Un cop 
instal·lada, l'Aj untament comp ra una nova 
maq uina, com I'an terior, una OSSA de se-
go na ma que es porta d es de Pon t de Suert. 
La pantalla i la ca lefacció del nou loca l es 
compraren a l senyor Sorribes, propietari 
del Cine Cond al de Sa llent. Al Local Cul-
tural passa les últimes pel.lícules en Pere 
PASTES DE FULL - COQUES 
PIZZES - ENSAIMADES 
CROISSANTS - PASTISSOS 
SERVEI PER A FESTES: 
Batejos 
Comunions 
Aniversaris 
C. Buxadé, 3 Te!. 822 14 65 08600 BERGA 
l'ER Ol DOSSIER 41 
Canal, ajudat per Josep Espe lt, pe ro d 'un a 
forma molt esporadica , ja ca p a 1983-1984. 
Els diferents ca nvi s que s 'a naren pro-
d uint a Vilada i a Borred a, com a la resta 
de la comarca, van anar fent desapare ixer 
e l ci ne. S'hi han atribu'it múltiples causes: 
el televisor, el vídeo, poca gent a les sess i-
ons ... , o, fins i tot, falta de gent en to t allo 
que comporta el fet de passar una pel·lícula. 
A Vilada , darrerament, no faltaven diners, 
ni gent a les projeccions. Únicament falta-
va trobar qui se' n faria carree. 
Fet i fe t, e l cine a Vilada i a Borreda mar-
xa de la ma te ixa forma que hav ia vingut: 
per la carretera d e Montesquiu a Berga f 
BIBLIOGRAFIA 
GONZÁLEZ LÓPEZ, Palmira: Historia del cill e-
ma a Catall/llya . 1. L'epoca del cill ellla IIII/t , 
1896-1931, I3arcelona, Els \libres de la Fron-
tera,1986 (col. Coneguem Cata lunya) . 
MONTAÑA, Dan iel i RAFART, Josep: La gl/erra 
civil al Bergl/edii (1936-1939), I3arcelona, Pu-
blicacions de l'Abadia de Montserrat, I3iblio-
teca Serra d'Or, 1991. 
PORTER i MOIX, Miquel: Historia del cillellla a 
Catalullya (1895-1990), I3arcelona, Generali -
tat de Ca talunya, 1992. 
PUJOL, Tomas: Berga . I~ecords del passat , I3ar-
celona -I3e rga, Co lumna-Albí, 1994 (co l. La 
guita ). 
• Tot i que sabem que les acti vitats i espec-
tacles cinematografics que es rea litzaren a 
Vi lada i 130rreda genera ren poca o molta 
documentaci ó, no ha estat possible po-
der-la recuperar per a I'elaboració de l pre-
sent text. Solament hem pogut treba \lar 
amb un llibre de comptes del Ci nema 
Picancel de Vilada i amb un petit plec de 
documentacióesparsa (1955-1972) del ma-
teix, que es conserva a I'arx iu de l'Ajunta-
ment de Vi lada , \loe on dev ia anar a parar 
qua n aqu esta corporació passa a fer-se'n 
carrec el 1979. La resta d 'informació ens 
ha esta t facilitada de forma oral. L'hem 
d 'agra ir amablement als senyors Roumald 
Freixa, PereSoca, )oa n Roset,)aume Vilias. 
Josep Casbli va, Candid Casals, Ramon 
Tubau i a la senyora vi uda de loan 
Casbliva. 
Isaac Soca i Torres 
Es tudiant d 'His to ri a. 


El cinema a Borredà i a Vilada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert