Rodés, Juli

Revistes Catalanes amb Accés Obert

10 DOSSIER l ' E ROL 
CENT ANYS NO SÓN RES 
El tren fe ia la seva en trada a I'es tac ió . Majes tu osél i im po ne nt, la m aquina 
esb u fegava tra ie nt vapo r m e nt re ava n<;a-
va. !\q ues t esdeve nime nt no se m b lava a l-
te ra r ge ns les pe rsones p resen ts a I' a nda-
na . Sí que va ca usar I'esvera m e nt i fin s i to t 
e l pimic-diu e n lesc rón iq ues- d 'un a par t 
de les pe rso nes qu e pos te ri o rm e nt e n va n 
se r tes tim o ni s e n dife rit, milja n<;a nt un p ro-
cedime nt no u d'enreg is tra m e nt d 'ima tges 
il no m e n a t c in e m a tóg rafo !\ d ife re nc ia 
d 'aq ue ll es, qu e ass is ti e n a un fe t be n q uo ti -
d iil, aq ues tes ass is ti e n al na ixe ment d 'un 
mit jil de co mu n icac ió i exp ress ió q ue, co n-
s iderilt ini c ia lme nt una c u rios ita t de fira , 
no va trigar a posa r-se en ma rxa de m a ne-
ra rlec id idil , agafa r e m pe nta i in ic iar un a 
prog ressió ta n im pl ilcilb le co m lil de la 10-
cOl1loto ra qu e va se r un de is p rim e rs s u b-
jec tes a se r captura t pe l se u o bjec tiu av id 
d 'ima tges. 
Una m ica més d e ce nt a nys e ns separen 
ja de l dia e n q Ll e a lg u ns d e is primers es pcc-
Juli Rodés 
El jard iner rega t, 
de/s gertlwl ls LII/l/iérc. 
La pri/l/era ficció de la 
/¡i stória del cill c/l/a l'Il 
ser 1111 gag. 
ARXIU A.R.Il . 
Oauid Wa rk Criffitll 
(dreta, al cos ta t de l3i/ly 
/Jit zer, el sell director de 
fo tografia), 110 /1/ e/a ll ('11 el 
desell VOlllpa/l/ellt del 
/lellgllatge ci lle/l/at ogl'llfic 
ARXIU A.lUI. 
tadors de l Cinématograp he Lumiere temi-
en ser a tropell a ts per una maquina de tren 
que ja feia dies que hav ia fet la seva entrada 
a I'estació de la Ciotat. El ci nema ha ca nviat 
molt durant aques t primer segle de vida i, a 
diferencia d'aquells ciutada ns facilment im-
press ionab les de l 1895, els espectadors de 
ci nema d 'av ui en dia són més difícils de sor-
prendre i de vegades ca len efectes espec ials 
sofist icad íss ims per a poder fixar I'a tenció 
del públi c en la panta ll a. 
L'altre gra n h it d e l programa de peti-
tes filmacions ofert pe ls germans Augus-
te i Louis Lumiere en e l Saló Indi d e l Gran 
Cafe, s itu at en e l núme ro 14 del Boule-
va rd des Capuci nes de Pa rís , va se r El jar-
rlille r rega to Es trac tava del qu e ara ano-
me na ríe m un gag - del prime r de la 
hi stor ia de l c inema- i és alhora la pri-
me ra pe l·lícu la de ficció de la hi s tor ia d e l 
cinema . L'ac udit d e l jardine r que, vícti-
ma de les bromes d 'un ne n, aca ba rui xa nt-
se a s i mateix ca usava en e ls espec tado rs 
tanta hil a rita t co m sobresa lt Canibada del 
trwa l'es lació de la Cio lat, que, en defini-
ti va, no e ra res més que la simple repro-
ducc ió d' un fe t quo tidi a. 
La reproducció fi de l de la rea lita t i la 
na rrac ió d 'hi sto ri es in ventades - la ficció-
són dones, des d e l primer moment, e ls dos 
vagons d'aquest tren posat en marxa pe ls 
germans Lumiere amb e l concurs previ de 
nombrases pe rsones, e ls treba ll s i descobri-
ments de les quals va n fer possible e l nai-
xe ment d e l cinematog ra f. El vagó de la re-
a litat, pe ro, ha es ta t progressivament 
desa tes fins a quedar ga irebé d esenganxat 
de l combo i: la te levi s ió ha s ubs titu'it e l ci-
nema en aquest a mbit i les cameres deis 
programes informatius ens han portat fins 
a casa ima tges que, per a bé o per a mal, 
superen to ta fi cc ió, mentre e l mitj a cinema-
tografic s' ha ana t concentrant en el conreu 
d'aquesta, ambit amb que to th o m id entifi-
ca la paraula cinema. 
Paradoxalment, e ls ge rma ns Lumiere 
no te ni e n ga ire fe e n e l futur del c ine ma, 
en la seva continu 'i ta t un cop superada la 
so rpresa ini cia l pe r part d e is espec tad ors . 
El fill va so rtir més espav il a t d e l qu e e ls 
pares espera ven, pero, i ben av ia t aq ue ll 
ésse r nascu t a mi g camí entre l' a tra cc ió 
de fira i la curi os it a t científi ca va comen-
<;ar a adq uirir es ta tu s de di sc iplina ar tís-
tica. La poca fe qu e e ls Lumiere va n tenir 
en e l c ine ma tog raf, a més, va n dipositar-
la e n e l vessa nt documental, d e ca ptaci ó 
-o rec reació- d e la rea litat. De I'a ltre 
vagó va fe r-se' n carrec, ta mbé a Fran<;a, 
des de l 1896 mateix, pocs mesos després 
de les primeres projecci o ns ci ne matog ra-
fiques, Georges Mé li es . Procede nt de l 
món de I'espectacle, Méli es va conrea r, 
a mb pass ió, la fi cc ió c rea nt films p lens de 
trucs i d 'e fectes es pec ia ls. A més, va se r 
la prime ra persona a bastir un estud i ci-
ne ma tog rafic - ja I'any 1897- i e l p rimer 
director a adap tar a l cinema una obra li-
The Jazz Singer. Sellse 
ser es/rie/alllenl la prilllera 
pelHClIla parlada, ha 
queda/ eO Ill a fila de 
I'advenilllell/ del Sallar, la 
primera i l1lés gra ll 
eOll vlIlsió pa/ida pel 
cillenw. 
ARXI U AR.S. 
L' EROL DOSSIER 11 
te ra ri a, El v ialge n la llll/la, d e Jul es Vcrnc, 
e l 1902 . L'a ltre res ponsab le d estaca t dc l 
vagó d e la fi cc ió va se r, a ls Es tats Units, 
Dav id Wa rk Griffith , q ue es va preoc upa r 
de trobar i treballar un ll cng uatge propi, 
més en ll a de I'es ta ti sme he retat de lil fo -
tografia i de la pos ic ió d e I'espectador 
respec te a I'escena e n e l tcat re. 
Das Kabinel dcs 
Dr. Caligari, de I~ obcrl 
Wicnc. El cinema i les 
avnnlgllardes al'líslir¡ lIes 
van I robar-se el primer 
ler(: del scSlc XX . 
ARXIU A.lUJ. 
12 DOSSIER l ' E ROL 
A pa rtir d'aquí, a g ra ns tre ts, la loco-
motora c ine matog rafi ca come n\a a te nir 
unes v ies en condi c io ns pe r a pode r aga-
far ve loci ta t i ini c ia r e l se u v iatge, un tra-
jec te d e Il a rg reco rreg ut. Un viatge em-
pres se nse sa be r-ne e l destí, ex pl o ra nt 
co ns ta ntme nt les pro pi es poss ibilita ts i 
cre ma nt e ta pes, de vegades, de ma ne ra 
ver ti g inosa: es pe rfil e n div e rses fo rmes 
d e Il eng u a tge c in e ma tog rafi c, es van es-
tablint e ls diferents ge ne res, ne ix la in-
dústria, i les ava ntg ua rd es artíst iques fan 
cine ma. A l ca p d e tres d eca d es nin g ú no 
discute ix I' es ta tu s d' a rt i d'espectac le res-
pectab le del c in e ma , Ilun y d'aque ll a 
a tracc ió d 'enve la t que e ra e n un principio 
I de co p, q ua n la loco moto ra fun cio na d e 
ma ne ra op tim a i a bon ritme i e ls passat-
ge rs es ta n contents amb e l trajec te qu e 
se' ls proposa, un fe t in espera t o bli ga a fe r 
un a parada for \osa, e n sec: ne ix e l c ine-
ma so noro 
El na ixe ment de la banda de so enre-
g is tra t in co rp o rad a a la d'imatge, a mb la 
possibi li ta t de rep rodu ir les ve us, e ls di -
a legs d e is ac tors de la pantal la, tr asba lsa 
de cap a pe us e l c ine ma. Trasbalsa la in -
dústria, que s' ha d'espavi la r per a inve r-
tir e n la nova tec no log ia i pe r a s upe rar 
e ls problemes d e rivats de la inco rpo ra-
ció de is sis te mes d' e nreg is tramen t de so 
a ls rodatges; i tra sba lsa, sobre to t, les for-
mes de l c ine ma, e l Il eng ua tge c inema to-
g raf ic. No és e l mate ix ex pli ca r u na cosa 
només amb ima tges qu e fe r-ho a mb ima t-
ges i parau les; ca nv ia r d'un format a I'a l-
tre s uposa repl a nteja r-se de cap a pe us la 
na rr ac ió, a mb e l conseg üent canv i d e pro-
cediment i, sob re to t, de form es . Els esq ue-
mes es te ti cs, es tilís ti cs i narratius que e l 
cin e m<l h<lvia a na t co nso li da nt van have r 
d e ser Il e n \a ts pe r la fines tra, abandona ts 
a l peu d e la v ia per a ada ptar-se a les no-
ves c ircumstim cies . Des prés de la fre na-
da, a batzega d ess, la maq uin a es va po-
sa r de no u e n marxa . El no u ca mí no e ra 
fac il , i pe r a mo lts deis a rtistes qu e fins 
il les ho res havie n t r iomfa t a la pantal la 
I'advenime nt d e l sono r va s ig nifi ca r la fi 
de les seves car re res. La maq uina d e l c i-
nema, pe ro, es va re fer d e l so tr ac i va 
prosseguir e l seu ca m í, d escobrint -se no-
ves poss ibilitats, ad apta nt- se a la seva 
nova na tura lesa. 
Quan la cosa se mbl ava que to rn ava a 
a na r bé, un no u mitj a va posa r un pa l a 
les rodes d e la loco mo to ra : la te lev is ió, 
que va se r d urant un s a nys un il fe ro\ com-
petencia pe r a l c ine ma . Aques t, e n esc la-
tar, va ser sobretot un probl e ma en te r-
MarilYI/ Mal/roe. El 
cillellla ha lil/glll 111/ deis 
sells pilars el/ la 
cOllslrucció de lIlil es. 
ARXIU A.R.Il . 
mes econo mi cs, d e superv ivencia. A la 
Ilarga, pe ro, s upera t e l tra ngo l de fer un 
Il oc a la no uv inguda, la te levis ió ha dei-
xa t de se r co mpete ncia, ha pujat a l tren 
de l ci ne ma i no sap ba ixa r-ne sense pren-
dre ma l, no en sap prescindir i I'inclou a 
to tes hores e n la seva programac ió. Des-
prés de la te lev is ió, e l vídeo, fil l d 'aques-
ta, va ca usa r un no u da ltaba ix, loca litza t 
ara e n e l sec to r d e I'ex hibi ció. Nova ment, 
pero, e l c ine ma ha sa but s upe ra r e l d esa-
fiament, i la maquina d'a lta ve loc ita t q ue 
va subs tituir I'ant iga loco mo tora de va-
por ava n\a ferma i dec id id a. El pre u, en 
aquest cas, ha es ta t I'a d o pció pe r part d e l 
ci nema de pressupostos es te ti cs propi s d e 
la te lev is ió: la pa nta ll a g ran sembl a d e 
vegades have r qu eda t enllue rn ada per la 
seva ge rm ana pe tita i té una cer ta tenden-
cia a imitar-la quan e ls diferents formats 
i co ndicions d 'ex hibi c ió perm e te n un a 
divers itat es te ti ca ben pa lesa e n d'a ltres 
casos. 
En d e finitiva, més enll a d 'aq ues ts con-
tratemps, e n e l trajecte e mpres en aq ues-
ta segona gra n etapa de l c in e ma - des de 
I'adve nim ent de l so no r fins a ls nos tres 
d ies-, que abra\a e ls dos ú I ti ms te r\os 
de la seva h is toria, sembl a no have r-hi 
g rans obs tac les a la v is ta. La s itu ac ió no 
és la mate ixa ar re u, pe ro . Als Es ta ts Units, 
o n ja des de l princi pi e l c ine ma va ser 
p lantejat com un a in dúst ri a, les pe l·líc ul es 
de les gra ns company ies tend e ixe n a I'es-
pecta cularitat de co nting uts i formes-i 
ta mbé de repa rti men t, sense ha ver aban-
do nat ma i del to t la fil oso fi a de I's lar sys-
lelll prac ti ca t pe r Ho ll ywood decades en-
rere- . La te nd e ncia e uropea és ta mbé la 
d e co nso li dar una indú s tri a cine matogra-
fic a i a udi o-v is ua l propia, pe ro la presen-
c ia d e l cin ema a merid a les ca rte ll e res 
de l ve ll co n- tin ent segueix esse nt acla-
paradora . No e n va, a ls Es ta ts Units e l 
ci ne ma és actu a lme nt e l sector de I'eco-
nomia q ue més d iners mo u. Pe ro també 
hi ha e l c ine ma in depend e nt, q ue, partint 
molts cops d'u ns press upos tos c ti cs i es-
te ti cs més obe rts i d'uns pressupos tos eco-
no mi cs més limita ts, també té un sec to r 
de públi c fi de l. I les c inem a tog rafi es po-
deroses, pero qu e a pe nes a rribe n aquí, 
co m la de I' Índia. I d'a ltres e n es ta t més 
inc ipi e nt e n tants i ta nts pa',sos de is cinc 
cont inents. l és q ue la major di tribució 
arre u, de l c inema fe t a rre u, és un de is pro-
ble mes d e l se te a rt pendent de reso lució . 
On va e l cine ma, per tant, després d'un 
seg le d'ex istencia? En te rm es d' hi s to ria , 
cent a nys no són ga ire te mps, pe ro per al 
L' EROL DOSSIER 13 
cinema és tota una vida. Nascut a les aca-
balles de Is segle XIX, a les portes d' un 
segle p Ie de transformacions constants, 
ha tingu t ben bé una existencia en p lena 
consonancia amb e ls temps que li ha to-
ca t viure, tan agitada com la centúria que 
I'ha vis t créixer i desenvo lu par-se. Des-
prés d'aques t centenar d'an ys, i a les por-
tes d 'un nou segle i un nou mil·leni, no 
és segurament pecar d 'optimista afirmar 
que e l cinema no desapareixera; per bé 
que pugui canviar e l seu suport i la tec-
nologia que e l fa possible, a la gent se-
g ui ra ag radant- li tancar-se en una sa la 
fosca i en si lenci per tal que li exp liquin 
histories; histories que ne ixen de la llum 
i el so projectades excl usivament per a les 
persones allí reunides amb e l proposit 
d 'escoltar-Ies, deixant de band a durant 
una estona e l brogit del món f 
Belle Époque, de Fernando Trlleba. Un deis majors exits del cinema espanyol deis lÍltims anys, en que ha inicial J uli Rodés 
una progressiva recol1ciliació amb el seu públic. ARXlU A.R.B. Periodista 
PLANA assessoria S.l. 
GABINET D'ECONOMISTES 
ASSESSORIA D'EMPRESES 
ASSESSORIA FISCAL 
Ctra. de Sant Fru itós, 32 - Ir. l a 
Te 1. 82 1 1904 Fax 8220862 BERGA 
VIDEO CLUB 
Camí del Roser, 4 
Te\. 82 102 25 


Cent anys no són res

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert