Ferrer, Esperança

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COMMOCIÓ EN LLOC DE COMUNICACIÓ EN 
UN TEATRE QUE SE SOSTREU ALS GENERES. 
CONSIDERACIONS SOBRE EL TEATRE DELS 
ANYSVUITANTA. LA FURA DELS BAUS 
Esperan~a Ferrer 
El fenomen progressiu vers un procés de canvi radical en la idea de deflnició de teatre, del 
qual s'han nodrit particularment els anys vuitanta, ha produ"lt I'obertura de diverses línies dila-
tadores de la categoria <<teatre». 
Enmig d'aquests processos sinuso'ldals, alguns grups han desenvolupat aven<;:os experimentals 
propis, recolzant-se insensiblement en formulacions teoricoestetiques lIen<;:ades a principis de 
segle. 
El panorama teatral experimenta lIavors una gran mescla lingüística que comen<;:a en I'actor; 
la funció escenica del qual ja no es confla tant a la paraula com a la dirlamica gestual, ensems 
de la presencia física del cos, i continua amb el comentari sonor i la intervenció cinetica de la 
lIum, ombres i colors, els quals assumeixen un rol cada cop més r~lIevant en la construcció de 
I'esdeveniment teatral. 
Aquest fenomen es caracteritza pel fet que, més que com a representació, la posada en 
escena esdevé una pura experiencia in situ, estretament Iligada al lIoc i a la situació; un esdeve-
niment discontinu i efímer que es consumeix en un temps real. El teatre contemporani rebutja 
la qualitat intrínsecament figurativa del teatre naturalista. 
El fet teatral, I'esdeveniment, s'explica en si mateix i per si mateix. Reconvertint-se en escrip-
tura dramática. El procés substitueix el producte. No suprimeix la paraula pero sí se sostreu de 
la seva posició subordinada a la literatura, esdevenint un art del cos, de I'espai i del moviment. 
Aquest procés d'uniflcació amb les altres arts comporta el rebuig de I'obligatorietat descrip-
tiva, atansant-se i cercant al propi interior; en la qualitat específica i concreta del seu mode de 
fer; una raó i un signiflcat ben propis. 
El punt de referencia més immediat li és ofert per I'univers metropolita, amb el seu hobitus 
tecnologic i consumista ensems del seu paisatge artificial. Un immens observatori d'imatges i 
reculls deis codis espectaculars de comportament mitjan<;:ant els quals la societat urbana celebra 
els seus ritus. El ritu es veu així actualitzat. 
Aquesta actualització ha signiflcat la consolidació d'una nova teatralitat plastico-musical-mímica 
dirigida vers un procés d'espectacularització lúdica. 
Es treballa a partir d'un concepte de transgressió formal en tant que agressió a un sistema; 
15 
de reflexions sobre el fe nomen de la creació i la viabilitat del lIenguatge visual i d'una reducció 
de la retorica de la imatge. 
Totes aquestes coordenades permeten elaborar unes consideracions sobre les personalís-
simes característiques amb que el fenomen esmentat ha estat abordat pel grup teatral La Fura 
deis Baus. 
El fil conductor deis espectacles del grup s'aglutina al voltant d'una identica exigencia basica: 
construir una operació de verificació del Ilenguatge escenic per mitja d'un procediment de rees-
tructuració de la maquina representativa, desvinculant-se de I'obligació de comunicar un missatge 
contingut. 
Hi trobem uns elements constituents comuns: 
- Narrativa no verbal 
- Seguiment de I'acció teatral sobre la base de conceptes espaiciotemporals 
- Síntesi interdisciplinar de Ilenguatges artístics 
- Espectacles d'interacció teatral-musical-plastic-visual 
- Utilització de les noves tecnologies 
- Preeminencia del con'cepte energetic: de la irritació a la provocació 
- Temporalitat escenica com a temps vivenciat 
- Identificació entre espai escenic i espai trobat: alternativa al caracter estatic i preparat de 
I'acció teatral tradicional 
- Utilització de mecanismes d'intensificació de la percepció i I'atenció 
- Assimilació d'elements urbans -agressivitat i absurd- en elements escenics 
- Espai com a camp de tensions dinamitzat pels actors executors 
- Regressió prelogica 
- Teatre entre antropologia i avantguarda 
- Concepte d'espectacularitat 
- Investigació artisticoexistencial 
El problema d'una redefinició de I'escriptura escenica és enfrontat a través d'una investigació 
sobre els elements que en constitueixen la base: el cos, I'espai, la lIum, el so, els objectes maquina 
i la inserció de les noves tecnologies. 
La verificació, dones, es configura en un primer moment com un reconeixement sobre els 
materials operatius, partint de dades físicament concretes sobre el cos i I'espai. 
L'espai s'atorga com a lIoc existencial, no naturalista. La deformació continuada deis vertaders 
significants els configura com a espai subversiu, partint pero d'una mesurabilitat científica d'aquest 
espai simbolic on existeixen, closes, energies cosmiques. 
Un lIoc ensems limitat i indefinit que esdevé sonor i sacre. Un bon lIoc on la dimensió tem-
poral tradicional és trencada: passat, present i futur es mesclen dins d'un flux mental i imaginari 
continuo La durada obeeix, més que a un ritme extern, a un ritme intern propi, el de la ment. 
Ellloc teatral queda, dones, determinat des de diferents punts de vista i so. La visió prospectiva 
per part de I'espectador és parcial. 
La reapropiació de I'ambient pass a així per una serie d'intervencions gestual s de caracter 
16 
FU'I'URISMO VPIf3..W{)IAS/--
HISl'QUCAS 
APPIA 
T 
lI'UCI/S 
-T 
11938 _ A. AR'I'AUD I !!..!~ ; NODILO ACTAIfCIAL 
¡ 
- tlOCIOtl DI CORPORUDAO fIsrOA. 
- CFlOQUE PSIQUICO. 
- COI/CEPTO DE ""pUl!!StA iN ESCENA" Y DI!: "ACON'I'I!:CIMIEN'J'O ESC!NICO" 
- UBERACICN TEATRAL DI LA SUBORDINACION AL TiXTO. 
CONCEPTO "TiA'!'RO TOTAL" y DE "ESPECT/¡CULO". 
(-OESTO ORIOINAL. 
-CUERPO COHO JEROIJLIJI'ICOCORPORAL. 
- LENGUAJE FIBICQ 
- ItBTAFIStCA nATRAL A TRAVES DE LA PRESENCIA FISI~A. 
- -CONCEPTO'D! CRUCION': COLlSCTIVA. 
-''''''''''1'" ."AI ¡-os V,",OS ""OU",, ',:"""OS, 
VAIKlW[II¡lS CRUCION COLECTIVA. 
AATISTlCAS !!!!H@~~~!Ü!!!~mH~!!!~"ª!Q~· 
~~ 
A • CORfltIRNTE .RITUAL y HIsnCA. B. JOkN CM&- SONIDO, RUlDO- MUSICA (111.<17) C. INTKRR!LACION ARTES. 
·P,BROOK_"IiOLY TI/!ATRl" 
'l'HRAT!lIDJ:L'AQUAltIUII 
LIVING 'lHEATRE 
RICHARDSCH!CIINER 
RICHARD FORBMAN 
RCB8RT'IIUSOH 
CII/DY LUBAR 
PINO OHONG 
JOAN II:VANS 
ALANFIIiNERAN 
LAURA FARADOUOH 
CHRISTOPHERHARDMAN 
fCCIlJIIlS"OVIeS 
Ia'fXPRESIWIOO 
~FIQRAnVIg.u 9lVAlE 
Cl),CIERTOS lttK-f'lI« 
. OLDINBURG 
·E.AVIAlfI',L.LAltA_ 
LABORATORIO, 
ARTli:YACCION. 
MEREDITIIMONK 
JOIINZORN 
ALANFIHNERAN 
BLIZABETHLECONPT8 
I 
1 
"""" 
1 
1 
U9J tE ~1ERiIUS EXTRAlVillW!S 
lmJ EXP.I.ISJVO I ESl~IO lB) t.RWD lmW)!OO 
~ICI'l OMIIeDICICJI ESTmCl! 
N'OlTItICI'l~TIPl.fV(;Q(;RETAtElOSfCTOOES 
PIOPLI SHOW (IKGLA'lIRRA) 
ARos 60-70 
~
JWlIO RICCI 
a:tteProM:W!MIOOO -l/oWBl- IWIGlNAAIO 
lOO INTEROISCIPLIIM-IE LA E!aUT\JIA ESceUrA 
,flRoVIf(1IfifElfRETAnvAJl'fDImTEEl.J()~NlOOCLAP¡1¡J)(j¡ 
V LA EXPMSlOO 00. 5(JjlOO _ (BID to'AlBIrl\llYal9 
am:clrn EN LlKWl lE COWIOCICJI EN ~ lEAlRl OJE SE SUSTllAE 
A lOS WEros 
1 
, 
J 
LA IHfB.IGI8I!..I1Wl lE LAICCI(JI SE. REl.EGf\A~ SEIDtO Pl)I() aJl RESPEC'fl) A LA 
I/il'El6IOO QJE EEmtINtI a .IOJmCIHIfHfO ltA1IW. 
ESllClO NJ tVill.P.Al.ISI100 aJ() l..lGlR EXIStOCIIt. 
LA Drm&CI'l'lBf'<RIl NJM!t 10 DISTE IIEEIm w.s BIEN A I.H RIlMJ JNIUN) • ~ 
ClMIlru:rat lE I.H KIE.O .uIfISJOO PNlTIIlUR 
CfERt(ICJI lE 'ttRIFIC/CICJlIll.I.OO.It.E ESlHIOOA lRAVES IELN PRmlIHIBrn)[E 
feSIJU:JlW(Iai CE LA WQ,JDt\ REAlSENTATIVA 
DI5EMINllCICI'lCENlRlfWoIIIll.ATIlfZZlJEnNIOO 
La Furo deis Baus. Antecedents histories, teatrals i artístics. 
17 
ritmicogeometric que mesuren i defineixen les coordinades espacial s, i estableixen una relació 
entre un cos que s'assumeix com a unitat de vida harmonica i les lIeis matematiques que governen 
I'espai. El gest original míticament instaHat en I'origen delllenguatge huma és així retrobat. 
A aquesta unitat de mesura, el cos, se li proposa prendre camí cap a una recuperació global 
d'allo organic, al nivell biopsíquic, tot posant en evidencia ensems les dades primaries de la fisi-
citat, els mecanismes instintius del que és profund i les reaccions desviades i malaltisses. El que 
s'exposa és un cos assetjat per una malaltia subterrania, per un instint de destrucció i agressivitat 
originaries que es consumeix en primera persona segons una practica comportamental o bé 
és transferit als altres i als objectes, segons una inclinació que traba antecedents immediats en 
altres disciplines artístiques. 
D'altra banda, I'aspecte patologic es configura en la repetició gestual, en la descomposició 
obsessiva, maniatica, de la lIum i el so, amb moviments de creixenc;:a o sostracció que fragmenten 
amb interrupcions sotragades i energiques el desenvolupament de les accions. 
Els components analític i patologic es combinen, doncs, segons un procediment circular que 
mai s'estén vers I'exterior i I'espectador, sinó que resta circumscrit dins d'un mecanisme interactiu 
d'organització deis objectes. 
La inteHigibilitat de I'acció passa així a un segon pla respecte de la intensitat que determina 
I'esdeveniment teatral. 
Per aixo mateix, I'escriptura escenica es beneficia de les noves potencialitats comunicatives 
que permeten una compenetració de temps i espais diferents, cosa que elimina qualsevol distancia 
existent i ho converteix en una experiencia hic et nunc, vertadera epifania del present Iligada als 
fluxos dinamics de I'existencia. La música i la tecnologia activen un circuit d'energia, una tensió 
dinamica contínua que manté i dóna suport a I'espectacle. Es forc;:a al maxim la intensitat de per-
cepció mitjanc;:ant l:Jna acceleració d'energies en moviment amb el suport d'un so fulgurantment 
obsessiu que gairebé arriba als límits de la tolerancia. El moviment deis actors s'endinsa en un 
marc coreografic que, hiperbolicament, ens du a I'automatisme deis comportaments coHectius. 
Lexhibició pren, aleshores, un aspecte quasi místic, d'una densitat frenetica i exultant que sembla 
restaurar la magia tribal del so, el viatge existencial. 
La commoció s'entén com I'orquestració d'imatges, gestos i sons per tal de realitzar un es-
pectacle fonamentat en I'exaltació dinamica del ritme, en la sincranització entre I'art del temps 
i de I'espai. 
La magia del so tendeix, d'aquesta manera, a aliar-se amb el poder de seducció de la imatge 
i el gest per donar vida a un esdeveniment pie de noves potencialitats comunicatives. 
Aixo determina una modificació de les modalitats de fru'lció ja no fonamentada en una relació 
allunyada i contemplativa de I'obra, sinó en una participació directa i global que embolcalla de 
manera simultania tots els organs de la percepció' 
18 


Commoció en lloc de comunicació en un teatre que se sostreu als gèneres. Consideracions sobre el teatre dels anys vuitanta. La Fura dels Baus

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert