Ragué-Àrias, Maria Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

209
Un espectacle per 
somniar i emocionar
Maria-Josep Ragué-Arias
Il ritorno d’Ulisse, de Claudio Monteverdi. Direcció: William Kentridge. Direcció musical: 
Philippe Pierlot. Direcció i pel·lícula: William Kentridge. Decorat: Adrian Kohler i William 
Kentridge. Titelles i vestuari: Adrian Kohler. Concepció original dels llums: Wesley France. 
Vídeo: Kim Gunning. Teatre Municipal de Girona, Temporada Alta, 4 de desembre de 
2008.
Claudio Monteverdi (1567-1643) va es-
trenar a Venècia, l’any 1640, amb llibret 
de Giacomo Badoaro, Il ritorno d’Ulisse 
in patria. Ara, en una producció de 1998 
que s’ha tornat a posar dempeus, l’òpera 
de Monteverdi es basa en tres llenguat-
ges escènics: l’artista visual que dirigeix 
l’espectacle, William Kentridge (Johan-
nesburg, 1955); la companyia de titelles 
Handspring Puppet Company, fundada 
el 1981 a Ciutat del Cap —una de les 
companyies de titelles amb més prestigi 
al món que va rebre aquest any el premi 
Laurence Olivier per una producció del 
Royal Nacional Theatre de Londres—, i 
el Recercar Consort, conjunt musical es-
pecialitzat en el barroc i dirigit per Phi-
lippe Pierrot (Liege, 1958).
El 1640, a Venècia, Monteverdi creava 
una partitura de cant i una de baix con-
tinu per explicar musicalment el retorn 
d’Ulisses a Ítaca desprès de la guerra de 
Troia. El 1998, Philippe Pierlot buscà una 
gamma sonora oferta pels diferents mem-
bres de la familia de les violes de gamba 
i pels instruments de corda pinçada de 
l’època i junt amb set cantants es va crear 
la partitura d’Il ritorno d’Ulisse, que redu-
eix a l’essencial les quatre hores de l’òpera 
original i les converteix en una mica més 
d’una hora i mitja. S’hi ha eliminat el cla-
vicèmbal i els recitatius i s’ha donat més 
tensió a l’estructura dramàtica.  
És, doncs, l’espectacle dirigit per Willi-
am Kentridge que es va estrenar a Brussel-
les, al teatre de la Monnaie. Un dels grans 
espectacles d’aquest extraordinari direc-
tor, que ja havia obtingut grans èxits amb 
l’Handspring Puppet Company, entre 
d’altres un famós Woyzeck, l’any 1992, 
210
ESCENARIS / I. Catalunya
que tal vegada veurem aquest 2009 al ma-
teix festival gironí.
En aquest espectacle, aquesta òpera de 
Monteverdi que ara ha tornat a represen-
tar-se i que hem vist a Temporada Alta, 
els protagonistes de la història del retorn 
d’Ulisses a Ítaca no són els cantants sinó 
uns impressionants titelles quasi de di-
mensions naturals i amb un gest molt 
humà als quals els cantants donen veu. 
I els titelles somnien els vídeos que es 
projecten a la paret del fons de l’escenari, 
un món oníric que recolza l’acció. Però, 
aquest espectacle multimèdia va molt més 
enllà. Tampoc no podem dir que hàgim 
vist una òpera perquè la música i la veu 
estan al servei de la paraula. Són els tite-
lles els qui transmeten l’emoció. I de fet, 
la fusió entre la paraula, el cant, la músi-
ca i els titelles és total. El protagonisme 
és dels titelles fantàsticament articulats, 
i això fa que el sentit de l’espectacle no 
ens arribi mediatitzat ni pel cant ni per la 
música. També, la manera de desenvolu-
par l’argument ens fa sentir la proximitat 
entre la força i la fragilitat. 
L’espai, a tres nivells, ens recorda les 
sales d’anatomia. En primer pla, al mig, 
un home a punt de morir, un titella que 
jeu damunt d’un llit. És Ulisses, que just 
abans de la seva mort somnia aquell viat-
ge que el va dur a Ítaca, on Penèlope, fi-
del, l’esperava. És aquesta la doble lectura 
escènica que Kentridge ens ofereix en la 
n  Il ritorno d’Ulisse, de Claudio Monteverdi. Direcció: William Kentridge. 
 Teatre Municipal de Girona, Temporada Alta,4 de desembre de 2008. 
 (Johan Jacobs.)
211
ESCENARIS / I. Catalunya
seva versió. Al segon nivell de l’escena, 
hi ha els titelles, amb els titellaires que 
els fan moure, amb els cantants que els 
fan parlar. Un nivell més alt, vora el fons 
de l’escenari, dóna cabuda als músics. Al 
fons, al principi i al final de l’espectacle, 
hi veurem imatges —sempre en blanc i 
negre— del frágil interior del cos humà, 
radiografies, escàners, circulació de la 
sang, vísceres, bisturís… La resta de l’es-
pectacle ens endinsa en el somni del viatge 
a Itaca en el qual les imatges projectades 
barrejaran el somni abstracte de la ment, 
amb els màgics camins recorreguts. Les 
imatges del video sempre són en blanc i 
negre: dibuixos animats o composicions 
abstractes, somnis d’Ulisses.
Fantàstics cantants, esplèndids mú-
sics, sorprenents titelles, es fusionen per 
deixar-nos percebre una història plena 
de màgia. És un llenguatge multimèdia, 
absolutament cohesionat, on res no és 
secundari, una poètica enlluernadora on 
res no és gratuït. Al final, l’heroi arribarà 
a Ítaca i trobarà Penèlope. Serà el final del 
somni. Serà, ja, la mort d’Ulisses.
Aquest ha estat un dels millors especta-
cles d’un festival ric en petites i grans jo-
ies, en el darrer cap de setmana de Tem-
porada Alta a Girona; un espectacle que 
es veu amb la deliciosa sensació de viure 
un somni, suau, bell, emocionant en la 
seva aparent senzillesa, la senzillesa de la 
perfecció.
n  Il ritorno d’Ulisse, de Claudio Monteverdi. Direcció: William Kentridge. 
 Teatre Municipal de Girona, Temporada Alta,4 de desembre de 2008. 
 (Johan Jacobs.)


Un espectacle per somniar i emocionar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert