Corbella, Ferran J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PITARRA I ELS ORÍGENS DEL TEATRE CATALÁ 
Per FERRAN CORBELLA 
Carme Morell i Montadi 
El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat 
(1860-1875) 
Col'lecció Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial 
Edicions Catalanes 
Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1995 
Article publicat en versió redui'da al diari Avui, 23-1-97 
n.6.922 
I mprescindible i jo diria que fonamental aportació bibliografica la que constitueix elllibre de Carme Morell, El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875), pel que fa al nostre millor coneixement deIs orígens 
del modern teatre catala. Contra el reduccionisme tematic que podria sugge-
rir el títol, l'autora mateix ens recorda diversos cops que el seu proposit, més 
enlla de l' estudi de l' obra de joventut de Pitarra, és "aclarir diversos aspectes 
rellevants de l' origen del teatre ca tala" , origen que ella situa aproximada-
ment, legitimant i fixant encara més els criteris deIs seus predecessors (Curet, 
Artís, Poblet, Fabregas, Salvat, Suero Roca, etc.), en el període suara esmen-
tat al títol. 
Morell dedica el gruix de la seva monografia, centrada en aquests 
anys, a escatir aquests orígens tot revisant els inicis de la llarga carrera teatral 
de Frederic Soler -dramaturg "fundacional" per exceHencia- i aclarint 
aspectes tan controvertits com ara els relatius a la "conversió" del jove Serafí 
Pitarra, de proverbial pseudonim, el Pitarra deIs "tallers" bohemis de la 
de cada deIs cinquanta i de les parodies que iniciaren la seva popularitat des-
prés de les encara més primerenques peces "brutes" -inici que Soler més 
tard miraria de negar-, el Pitarra, en resum, més afí als sectors populars i 
"progressistes" que no pas als nuclis que protagonitzaven la Renaixen~a cul-
tista, arcaltzant i conservadora de Rubió i Ors o Mila i Fontanals. Eixamplant 
dades que ja es coneixien -així elllistat d' obres de Pitarra de la biografia de 
Poblet-, Morell destaca i matisa, en lleu oposició a la tesi de Fabregas (un 
"primitiu" Pitarra "inconformista" i rebel, vinculat a les parodies, que aniria 
donant pas al Soler arribista i aburgesat, Mbil polígraf imitador del motiles 
d'allo que justament havia criticat i parodiat: la inicialment escarnida dra-
matúrgia castellana), destaca, deiem, que els "singlots poetics", les parodies, 
van coexistir des de bon comen~ament amb l' escriptura i l' estrena d' obres en 
castella de tema i estil prototípicament romantic. L'autora extreu d'aixo que 
va ser la selecció deIs nous gustos del públic, i no pas cap "deure" ni cap 
orientació programatica que Pitarra o els nous autors duguessin sota el bra~, 
allo que va imposar finalment l'ús teatral i declamatori del catala, encara que 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 13 7 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
el fenomen coincidís i estigués esperonat tant pel revifament de la parla 
popular catalana com pels nous corrents vuitcentistes de recuperació del glo-
riós passat medieval catala. 
L'estrena simultania de Juan FivaIler -drama historic en castella- i 
la famosa L'esquella de la torratxa -parodia d'un drama historic de Palou i 
Coll-+-l' any 1864, és l' exemple que enforteix les afirmacions de Moren, enca-
ra que l' exposició general de l' autora (que inclou abundants referencies a la 
famQsa Secció de la Gata, de l'Odeón, informacions molt interessants sobre la 
vessant de Soler com a omniscient empresari del Romea, i que estableix els 
diferents corrents estilístics i generics del jove Pitarra) no desmenteix la idea 
comuna d'una evolució del Pitarra "primerenc" al Frederic Soler dramaturg 
catala progressivament arrecerat sota els designis i al servei deIs gustos de la 
burgesia barcelonina del seu temps, tot plegat com a autor catala paradoxal-
ment molt inflult pels models de Zorrilla, García Gutiérrez, Luis de Eguílaz i 
fins i tot Echegaray. 
Moren qüestiona, en definitiva, l' enaltiment nacionalista amb que 
habitualment s'havia tendit a glossar la benemerita figura del Soler" funda-
cional", mostrant, per exemple, els marges de relativa consciencia naciona-
lista en que es mogueren Soler i els dramaturgs de la seva genera ció, 
especialment preocupats, segons assegura, d' estrenar abans que res per 
damunt de tot, així com la gran dependencia de Soler no solament deIs 
autors que van replicar-lo "pitarrescament" i deIs judicis de la premsa perio-
dica ...-crítiques que segons sembla van motivar justament la seva "conver-
sió"-, sinó d'una tradició cultural que no era pas la seva estrictu sensu. Les 
pagines que Morella dedica al Soler "politic", l'''ideoleg'' del Centre Catala, 
intenten demostrar que en el cas de Soler, l'autor i empresari teatral, enlluer-
nat i encisat aixo sí pels honors i les lluentors del Poder, podia molt més que 
el suposat ~'ideoleg" al servei d'una causa de normalització nacionalista. Ras 
i curt són peros de l'autora practicament inútils davant l'importantíssim 
impuls lingüístic que van significar les obres teatrals en catala de Soler, amb 
unes audiencies enormes i un públic fidel alllarg de tres decades, fins a la 
davallada final cap al tombant deIs anys noranta. Merit gens menyspreable, 
els arguments de Morell finalment donen fe del que Pi de Cabanyes afirma 
sobre la "normalització" en els temps de la Renaixen.;a: en epoques d' oci pre-
modern "a través del teatre s' acostuma la població a considerar el catala com 
una eina de comunica ció no vergonyant". Tesi molt encertada si pensem que 
les "evolucions" de Pitarra/ Soler també van incloure el camí que va del 
"ca tala que ara es parla" als models més cultistes que imposa la Renaixen.;a. 
Tot aixo pel que fa a una posada al dia del"cas" Pitarra/Soler. A més 
a més, Moren dedica bona part del seu llibre a centrar un estudi de conjunt, 
de tipus normatiu i positivista (en la linia, poc habitual entre nosaltres, deIs 
estudis d'Orozco, Díez Borque, Maravall, Varey i d'altres, pel que fa al teatre 
castella del Segle d'Or), que doni raó de les condicions materials i estructurals 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 138 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
en que es mogueren Soler i la seva generació. Aquesta part del seu treball, tot 
i ser molt més anda, no ens mou sinó a admiració perque és indubtable la 
quantitat d'hores d'investigació que Morell deu haver dedicat a fixar l' allau 
de dades que ens aporta. Dades molt poc o mal conegudes: Morell detalla 
amb escreix l' esclat de tea tres i llocs de representació que va viure Barcelona 
cap a la meitat del segle passat; analitza els diferents elements constitutius del 
seu funcionament -aspectes jurídics, economics, empresarials, artístics, d' ac-
tors del període, etc.-; i s' entreté a establir una mena d' exhaustiva llista com-
parativa de les estrenes d'uns i altres autors, intentant potser demostrar, amb 
xifres a la ma, que Soler no va estar ni molt menys sol a 1'hora "fundacional" . 
No són gaires les conclusions que extreu l' autora de la seva allau de dades (en 
destaquem, pero, la proporcionalitat que estableix entre els diferents generes 
que rivalitzaven a les cartelleres barcelonines; l' establiment quantitatiu de l' 0-
nada del nou teatre en catalL.), encara que, per si soles, ja contribueixin molt 
i molt a un coneixement molt més objectiu que fins al moment, de quin va ser 
el veritable inici del nostre modern teatre catala. Ara, en uns moments de con-
siderable euforia, amb la recent inauguració del nou Teatre Nacional de 
Catalunya, sembla bo poder donar una ullada enrere per coneixer millor d' on 
venim. 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 13 9 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 


Pitarra i els orígens del teatre català

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert