Puntas Calveras, Jordi

Viladés Llorens, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ART 
Restauracions arquitectóniques al 
Bergueda: La masia de El Bruc i el 
pont d' Alfar 
per RAMON VILADÉS I JORDI PUNTAS 
L 'Ambit de R ecerques del Bergueda en un intent de ve tllar pel patrimoni artz'stic de la 
comarca, demana un ajut per a la restauració de la masia de El Bruc, a la Pobla de 
Lil/el i la Generalitat li concedt D 'altrabanda, no fa massa dies que l'f\mbit demana 
als responsables del Patrimoni Artz'stic, una especial atenció per al pont d 'Alfar, 
Amb data de 10 d'octubre de 1983, 
r Am bit de recerques del Bergueda, va 
trametre a I'Honorable Conseller de 
Cultura de la Genera litat. una petició 
d'aj ut economic per a la restauració i 
consolidació de la masia de El Bruc (en 
el terme municipal de la Pohla de Lillet), 
degut a la seva importancia com a ele-
ment del patrimoni a rtistic local. La de-
manda fou atesa , i, a ixí. el mes de juny 
d'enguan y vare n comen<;ar les obres, de 
les quals, en el mes de novembre , fina-
Iitza la primera fase . 
En aquest a rticle es fa una mica 
d'historia de la masia i es descriu el pro-
jecte de restauració que es realilza per 
presentar a la Generalitat i que s' ha se-
guit en fer les obres. 
I.Memória histórica de la masia de 
El Bruc 
El Bruc te estructura classica de ma-
sia, amb el carener perpendicular a la 
fa<;a na , orientada a llevant , i pertanyent 
al grup 11 definit per J . Danes. A partir 
de I'estructura basica, durant el segle 
XV III la casa amplia les seves depen-
dencies amb la construcció d'un ampli 
porxo-eixida als dos pisos i a la planta 
baixa. A les tres grans arcades de la 
planta baixa s' hi corresponen les sis del 
primer i segon pis. 
La masia basicament de pedra de re-
ble, combina aquest material amb la 
fusta , a les eixides . La fa<;ana i tambe la 
resta de la casa esta ven totalment arre-
bossades. 
L'EROL 
al municipi de Cercs. 
El Bruc 
La Masia de "J:;¡ Bruc ", a La Pob/a de Lil/el 
Noticia histórica. 
L'última gran ampliació de la casa 
correspon al S. SVIII. i sembla que es 
poden remuntar els origens de la masia 
al S. XVI. les noticies historiques de la 
casa reculen fin s el S. XIV . L'any 1325 
C. de Bruch de Vilacorba i el seu fill 
Jaume, contracten la dot del dit Jaume 
de Vilacorba i el seu fill Jaume, contrac-
ten la dot del dit Jaume amb Geralda 
Dez Feu i la seva mare , especificant que 
Geralda vestira una capa de drap 
d' Apre i una túnica de roba de Nar-
bona. 
ARX/U 
L'any 1339, Bernat de<; Bruch 
s'allista voluntariament a I'exercit d'Ar-
tau de Pallars. 
El 8 de maig de 1388 Raimundus de<; 
Bruch, juntament amb altres homes de 
la parroquia de Santa Maria de Lillet, 
sol· liciten al bisbe de la Seu d'Urgell que 
I'església de Sant Serni de Merola sigui 
clausurada per abandonament i que tots 
els seus ornaments siguin portats a Li-
llet. on s'obriria un altar amb advocació 
a Sant Cerni. 
El 26 d'abril de 1440, constituits din-
tre I'església de Santa Maria de Lillet els 
canonges Joan Font i Bartomeu de 
45 
Puig; Pe re C;:av ila, donzell. senyor de la 
casa de la Vila , el batlle de Muga i els 
cónsols i molts pa rroqu ians, no menaren 
el canonge Pere Bruch , procu rador seu , 
perque aconseguís, dava nt el Papa, el 
Bisbe o qualsevo l altra a utoritat, accele-
ra r la resolució deis problemes que te-
nien amb al pabo rde de Lillet, Beren-
guer de Ferrer. que regenta el monestir 
des de 1337 tin s a 1404, i que I'aba n-
dona amb escri ptures i d iners. 
En el fogatge de 1553, s'esmenta a 
Joan Bruch i Jaume com a habita nts de 
la Pobla de Lillet. 
2. Memoria descriptiva del 
projecte de restauració 
La mas ia de El Bruch es troba si-
tuada a quatre-cents metres del quiló-
metre número set de la ca rretera de la 
Pobla de Lillet a Ca mpdevil/lo!. 
La resta uració , en concret. s 'adre~a al 
po rxos i les fa~anes del volum del S. 
XV III. adossat a I'a ntiga editicació del 
S. X VI. Aquesta editicació té una gran 
be llesa formal i una re lació visual i pa i-
satgística directa ment relac io nada amb 
el mo nesti r ro manic de Santa Maria de 
Líllet. 
Constructi va ment. el volum suara es-
menta t, és de fabrica de pedra, molt 
irregula r, posada a truc de maceta, 
sense seguir tiladees, i amb morter de 
ca l ~ . Els a rcs superiors són de fabrica 
de maó. E ls sostres són d 'embigals de 
fu sta i mo rter de ca l ~ i gui x. Els embi-
gats són constítults per un seguit de bi-
gues que, practicament , es toquen , irre-
gularment. Quant a ls paviments, el de 
la pla nta baixa és empedra t. el del pri-
mer pis , de ca iró ceramic i, la resta, 
planta segona i golfes, sense pav imen-
ta r. El cap<;:a t de les bara nes és de pedra 
mutllurada eX leriorment, en el primer 
pís i, de fu sta, també motllu rada, en el 
sego n, a inb dues en molt ma l esta t. Els 
paraments ex terio rs, conjuntament a mb 
els pila rs i a rcades, són a rrebossats a mb 
46 
Projecte d'execució de restauració 
de les fac,: anes i porxos del S . X V 111 
de la masia " El Bruc" de la Pobl a 
de Lillet (Bergueda), 
Situació : a 400 mts. del Km. 7 
de la crta. de la Pobl a de L illet a 
Campdevilll o l . 
FA t;: AN A A MI GD IA RE STAURADA 
E. l /50 
ART 
morter de gui x vermell , segons costum 
local. i estuca ts amb morter de cal~ i gra 
de marbre blanco Els interiors són en-
gui xats. La coberta és de teula a rabiga 
vella , sobre lla tes i embígat de fu sta . 
L'esta t ac tual (aba ns de la restauració 
i consolidació ja efectuades) sí excep-
tuem les parets la lera ls í cantonades , és 
practicament ruin ós: manca de fo na-
mentació adíent. de ploms i esquerdes 
impo rtants i prog resives en pa raments i 
a rcades. Jasseres i embiga ts de fu sta a 
punt de caure, i a rrebossals i pav iments 
en pess im esta t. 
Projecte i treballs de la primera 
fase 
Aquest projecte, presenta t a la Gene-
ra litat. proposa la res titució del volum 
del S. X VIII. amb el max im de rigor 
formal i emprant els materials més ' 
adients, constructi vRment parlant . 
Per resoldre e ls paraments la lerals, 
que compten a mb una po rt a fora d 'ús a l 
costa t esquerre i una tinestra a mb mot-
lIu ra de fu sta en e l travesser inferio r a la 
banda dre ta ; hom preveu restítui r les 
tinestres a cada costa t, de característi-
ques simila rs a ['ex istent, per ser d 'una 
major utilitat per a I'usuari , í respecta nt 
la contiguració del mur. 
També caldra adecentar I'enton , en-
derrocant el coben adossat a l costa t es-
qu erre dela casa i el que és sítual davant 
de la masía, amb el mur del qual es 
conforma ría una erola que amplia ria 
I'espai í la relació visual del conjunt. 
Actualment. la primera fase del pro-
jecte descrit. ja ha tina litza t. i sola ment 
manquen els acabats de les motllures, el 
cap~a t de les bara nes , la col·locació del 
pav íment, I'a rrebossat de la fa~ana i la 
resolució de ['erola situada a l dava nt de 
la masia. 
Fitxa técnica 
Projecte d 'execució de res ta uració de 
les fa~anes i po rxos del S. XV III de la 
masía El Brue de la Pobla de Lillet. 
Sítuació : a 400 metres del Km 7 de la 
carretera de la Pobla de Lillet a Campe-
devano!. 
Execució: L'obra de restauració ha 
esta t po rtada a terme amb l'ajut de la 
Generalitat de Catalun ya (Departament 
de Cultura), a petició de I'Ambil de Re-
creques del Berguedá. 
Arquitecte: Lluís Bo ixader i Vila 
Aparellador: Agustí Costa í Curriu 
Propietari : Joaquim So ría Bigorda 
Constructor: Conslruccio ns Cama-
cho 
NOTES 
La Memoria historica de la masia de El Bruc fou 
efectuada per Rosa Serra i Rotes. lI icenciada en 
Histori a de l 'A n i membre del Depan amem d'H is-
toria de I'AlI1bil de Recerques del Berguedá . 
La Memoria descripti va del projecte de restaura-
cio. la real itzi! en L1 uis Boixader V ii i!. arqu itecte. 
BIBLlOGRAFIA 
IGLESIES. J : El (ogeilge de / 55.1 1. Barna. 1976. 
pp. 460-46 1 
SERRA V I LA RÚ J: Les harol/ies dI! Pil/ús i Ma-
laplal/(f . Vol. i. pp. 70: 
Vol. 11 . pp. 211. 238: Vol. 111. pp. 1 6 ~ 
La para ul a bn le: 
"Genere d'arbusts de la fam ília de les 
Ericácies, integral per plantes de fulles 
verdes lo t I'a ny i de fl o rs petites , gene-
ralment bla nques o roses, en forma de 
gerreta i agrupades varie ta ts com ara el 
bruc d'/¡i vern , el brue d'eseombres , el 
brue verme//, el brue d 'a iguamo// i el 
brue valenciá. Segons ens ex plica Joan 
Coromines en el seu Diccio nari Etimo-
lógic i Complementari de la Llengua 
Catalana la paraula brue és un celt isme 
adapta t i adopta t pel lIa tí, procedent de 
Vroieos ((roee/¡ ir!. ant; grup Ky; Vroiea 
nom d 'una deessa gaJ· lica) 
L'EROl 
ART 
El pont d'Alfar 
Si avui parlem en aquesla seccio deel ponl dAlfar, és per una rao ben sel/Zilla: és un 
deIs pucs pUI1lS romanics que reslen a la cumarca. El seu eSlal de deleriuramenl i la 
prupera cUl1slrucciú del nou Iram de carrelera per la seva vura pu/fer que acabi en 
No sola menl cal vetllar per la inlegri-
la l d 'aquesl mo numenl. sinó que , com 
mes av iat millor , es necessaria la seva 
reslaurac ió, ta l com s'ha fel amb el Po nl 
Vell de la Pobla i amb el del Collet 
d'Eina, sota el caslen de Guardiola . 
Un xic d'História 
Malauradamenl. a la nOSlra comarca, 
no lenim massa nOlicies, -a lmenys que 
es coneguin- de la conslrucció deis 
po nls medievals . Sabem. per exemple, 
que el de Pedre/ s'eslava conslruinl a 
fin als del segle X lIlé (1). 
Al lerme de Baga, durant el segle 
XIVé. es conslrueixen i s'arrengen 
po nls. Aixi, el 133 1 hi ha un Ilegal per 
al ponl de SI. Llorel/ (.' prop Bagá 
El dia 1I de juny de 1332 es co-
menC;;a el po nl de Dues-Surors. El 1335 
els consols de Baga fan adobar el po nl 
del Mol/. El 1342 S'eSla fenl el po nl de 
SI. ESleve. El 15 de juliol de 13.18 . 
l'igua s'empon a el po nl de Vilella . El 9 
de marc;; de 1356 els consols de Baga fan 
adobar el po nl de Gréixer. El 1393 , fan 
adobar el po nl de l A vellal/e/, elc . ~ 
El pont d' Alfar 
César Augusl Torres, a principis de 
segle, ja ens parla del ruinós pOI1l d' Al-
far o la qual cosa ens indica que el seu 
deterioramel1l li ve de lluny. 
Aquesla pont construit sobre el Llo-
bregal en el congosl que hi ha el1lre la 
bascula de Fígols i la casa d'Alfar (m. de 
Cercs). formaria pan del cami ral o de 
ferradura que anava de Berga a Guar-
diola- Baga-Coll de Jou . El cami pujaria 
per la drela del riu i aqui, a traves del 
pOI1l . passaria a l'altra banda i s'endin-
saria per damunt del roca m d'aquesla 
frau , César August To rras quan descriu 
aquesls paratges ho fa en aquests ler-
mes: "És IIn /rajeCle d 'una bellesa gral/-
diosa . No obs /alll l'al1lic mmi de ferra-
dura , passa més en/aira/ , a mig caielll 
de serra , per sobre de /ill1hes amagades 
L'EROL 
ul/a ruiilG. 
Pont romanic d'A /far 
per I'espessor del bose. endil/sa / el/ la 
fosca arbreda, era el/cara lI1és ferés/ec i 
pillloresc. Amb la col/s/rucció de la l/ova 
carre/era s 'ha des/relaja/, a més , gran 
pan de I'hermosa boscl.Íria , que acabará 
de desaparéixer en explo/ar-se el 11011 
mmi de ferro , ha vel1l desll1erescUl 1110 1/ 
el conjulII de sa enérgica bellesa:· 
El ponl es format per una sola arcada 
de mig punl que s'estreba a banda i 
banda de limba. Assenta t en fermes ro-
ques, no perilla el seu enderrocamel1l 
per aquesl indrel. La banda SW es la 
mes bona, al conlrari de NE que es la 
mes dolenla . Del mig de l'arc ha n ca igul 
bona pan de dovelles i rocs que han 
produ'il forals ben visibles des de sobre. 
La seva amplada passa poc deis dos 
melres; les bara nes moh ba ixes, i el sol 
constru'il amb códols. 
L'aparell es a base de pedres peliles. 
l' EROl 
R. VILADts 
sense polir. i disposades en filades regu-
lars . Sens dubte fou conslru'il en época 
ro mánica. probablemel1l a final s del se-
gle Xlé o principis del Xllé. 
No cal dir com esperem ben promple 
la restauració . 
NOTES 
l . A rxiu parroquial de Berga. Pergam ins sense 
en umerar. 
2. SERRA V IL.A RÓ. J. BARONI ES DE PINOS I 
MATAPLANA . V 11. pp. 145·146· 147. Ed. Bal· 
ll1esiana. Barcelona 194 7. 
3. Dicci<!IIar i Cata/a· Va/el/cia· Ba /ear. 
TOII/ 1. Pa/llla de Mal/urca / 980. 
COROMINES, 1. Dicciul/ari elilllu/ugic i culllp/e· 
lIIel/tari dI! /a I/el/g lla cata /al/a. V . 111. Barcelona 
1982 
4. TORRAS. C.A . Guia I lil/erari de/ Bergueda . 
pp. 86·88. Any 1905 . 
US DESIT JA 
SONES FESTES 
47 


ART. Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de "El Bruc" i el Pont d'Alfar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert