Raubert, Bàrbara

Revistes Catalanes amb Accés Obert

283
La introducció del programa de dansa a les 
escoles s’ha anat fent amb molta precaució, 
tant al nostre país com a la resta, si bé n’hi 
ha que fa molt de temps que han començat, 
mentre que nosaltres estem encara en una 
fase experimental.
En aquesta primera fase, fruit de la moti-
vació particular d’una companyia de dansa 
amb una coneguda faceta dirigida al públic 
infantil, els sondejos van demostrar una clara 
acceptació i validesa del concepte de «dansa 
a les escoles», malgrat que, evidentment, es 
tractés d’unes sessions del tot insuficients per 
extreure tot el potencial de posar en contacte 
els nens amb la dansa. De fet, a partir d’uns 
mínims que aquí no s’han encara assolit, no 
hi haurà mai una fita on aturar-se dins de les 
possibles aportacions de la dansa a l’esco-
laritat, perquè més enllà de tractar aquesta 
art com un fet aïllat, existeix una indubtable 
possibilitat ―que es pot veure en qualsevol es-
pectacle― que té a veure amb el fet d’esborrar 
fronteres, una feina que la dansa contempo-
rània s’ha encarregat de fer amb tossuderia, 
convertint-la així en una de les arts amb més 
ramificacions i evolucions de totes les arts 
escèniques. A les aules això es tradueix en la 
capacitat d’integrar totes les altres arts en un 
mateix exercici: música, plàstica, videoart; i 
tot tipus de coneixements integrats al mateix 
temps: matemàtiques, física, llengua, biolo-
gia...
L’experiència de Nats Nus    
La primera experiència de Dansa a les Es-
coles duta a terme per Nats Nus durant el 
curs 2005-2006 constava de quatre sessions, 
durant les quals els alumnes treballaven un 
material corporal que més tard veurien uti-
litzat en un espectacle a l’Auditori de Sant 
Cugat, Fisi-k. Amb quatre sessions de dansa al 
llarg de la vida d’un nen, com a màxim, es pot 
desvetllar algun tipus d’informació amagada 
per a ell —com una possessió estranya que 
li ensenyen que pot fer seva— i que en vul-
gui aprendre més en un futur (una altra cosa 
serà que hi tingui accés), però de cap manera 
no s’aconseguirà que la dansa influeixi en la 
majoria dels alumnes, ja que no és possible 
apropiar-se de cap coneixement significatiu 
en tan poc de temps. 
Tothom vol ballar 
a l’escola
Projectes de dansa dins el 
currículum escolar
Bàrbara	Raubert
Crítica de dansa del diari Avui
284
MONOGRÀFIC / VI. L’ensenyament de la dansa, reflexions i materials
Vuit sessions, que són les que actualment 
Nats Nus fa a les escoles, permeten que, des-
prés d’un període d’experimentació i d’en-
trar en contacte amb el propi cos i amb tot 
un nou llenguatge de comunicació no verbal, 
hi hagi una segona fase de creació i concreció 
d’un conjunt coreogràfic que es presentarà 
més tard al públic, i entrar així de ple en el 
que significa tot el procés de muntatge d’un 
espectacle. Però el resultat final de cara a 
l’alumne no canvia gaire respecte a la versió 
anterior, ja que no deixa de ser una anècdo-
ta dins la rutina escolar, una excepció dins la 
regla del treball acadèmic, una experiència 
curta i inevitablement superficial.
Com qualsevol matèria d’aprenentatge, 
cal un exercici continuat per influir en els 
alumnes; el seu cos i la seva ment s’han de 
treballar amb constància per incidir-hi. Per 
tal que la dansa es pugui aprofitar en tots els 
vessants que pot oferir, cal ampliar-ne l’apli-
cació i passar, ni que sigui progressivament, 
a un exercici continuat d’una hora setmanal 
durant tot el curs i en tot l’ensenyament obli-
gatori, com ja fan altres països que veuen els 
beneficis que la dansa pot oferir a les escoles, 
tant des del punt de vista d’integració social, 
com d’apertura cultural i també de raó sani-
tària.
Els canvis són bastant lents i la proposta 
d’ampliar la presència de la dansa a les esco-
les pot prendre formes diverses a mesura que 
n Un assaig de la coreografia Caixes, de Gilberto Ruiz-Lang, a l’Institut del Teatre.
 (Arxiu Carles Salas)
285
MONOGRÀFIC / VI. L’ensenyament de la dansa, reflexions i materials
vagi guanyant terreny. Pot ser que es comenci 
per implantar el projecte actual en més àrees 
que l’actual Sant Cugat, on s’aplica ara mateix 
(ho demanen l’Ajuntament de Sabadell i el de 
Tortosa, per exemple), i aquesta expansió en 
horitzontal pot acabar portant l’expansió en 
profunditat realment necessària. O pot ser 
que s’entengui, des d’aquest mateix moment, 
que l’aplicació d’una nova matèria com seria 
la dansa a les escoles cal que es faci amb el 
màxim de recursos per veure’n tot el poten-
cial i quins resultats té, en lloc de fer-ho a mig 
gas i que no puguin avaluar-se’n gairebé els 
possibles beneficis, amb el perill de semblar 
un element decoratiu i, aleshores amb raó, 
sense importància.
Formes diverses per a un mateix objectiu 
Dins el territori català i espanyol, el projec-
te de Dansa a les Escoles de la companyia Nats 
Nus és pioner, si bé a altres països ja hi ha ha-
gut experiències en el mateix sentit, i algunes 
han aconseguit consolidar-se plenament.
França: els pioners 
El cas de França, amb el projecte Danse au 
Coeur, és el més reconegut. Fundat el 1989, a 
partir de la reflexió i la pràctica de Françoi-
se Dupuy i Marcelle Bonjour, Danse au Co-
eur és avui en dia l’espai més important de 
cultura i recursos sobre la dansa a l’escola i 
l’educació artística, en general, amb el suport 
total dels poders públics, que ben aviat van 
col·laborar, tant el departament francès de 
Cultura com el d’Educació, per ajudar que el 
projecte s’assentés.
Tot i que ofereixen diferents models, el 
projecte està basat en el que anomenen artis-
tes associats, i que són aquells ballarins o co-
reògrafs que col·laboren en una classe i fan el 
camí juntament amb els alumnes al llarg del 
curs escolar, com un procés de recerca lligat a 
la seva pròpia creació.
Per a aquesta organització, la funció de 
l’art a l’escola té un caràcter social, ja que té a 
veure amb la construcció d’una identitat que 
permet a cadascú:
— realitzar,
— presentar,
— integrar-se per les seves realitzacions,
— construir les seves empremtes, proposar 
les seves referències al grup i construir la seva 
memòria.
Aurélien Mollet n’és director i, actualment, 
Danse au Coeur gestiona cent tallers artístics, 
des de l’escola primària fins a la universitat, a 
la regió central de França.
Bèlgica: possibilitats obertes 
Bèlgica ha seguit una evolució similar a la 
que vivim ara a Catalunya, si bé amb algun 
temps d’antelació. Al final dels anys noranta 
hi va haver una multiplicació en els escena-
ris belgues d’espectacles de dansa creats per 
al «públic jove», gairebé sempre programats 
per entitats o estructures ja actives, però en el 
camp del teatre. Paral·lelament, es van desen-
volupar a les escoles activitats de sensibilitza-
ció a la dansa com a art escènic, proposades 
entre altres per aquestes mateixes estructures. 
Més recentment van aparèixer certs projec-
tes amb un objectiu principal que no sembla 
ser tan artístic, sinó que pretén «utilitzar» la 
dansa com a mitjà per apropar-se als nens, 
als adolescents procedents d’entorns poc afa-
vorits, i fins i tot per canalitzar la violència 
a l’escola, en la mateixa línia com aquí estan 
proliferant actualment els centres que oferei-
xen dansateràpia. 
Però molt abans que sorgís aquest movi-
ment, alguns artistes coreògrafs o ballarins 
286
MONOGRÀFIC / VI. L’ensenyament de la dansa, reflexions i materials
experimentaven ja en solitari la Dansa a 
l’Escola que, avui en dia, ja s’ha estructurat a 
Bèlgica, encara que estigui lluny de tenir una 
presència generalitzada: quan un ensenyant 
belga desitja muntar un projecte de dansa 
a la seva classe, disposa en primer lloc de la 
possibilitat de formar-se mitjançant tallers 
de dansa a càrrec d’artistes professionals, de 
desenvolupar després el seu projecte en col-
laboració amb un coreògraf i a través de ta-
llers, aquesta vegada amb els seus alumnes, en 
el marc escolar, i amb un esperit de veritable 
companyonia, i finalment, de sensibilitzar de 
manera més general els seus alumnes i intro-
duir-los en el món de la dansa, assistint amb 
ells a espectacles programats.
Suïssa: cultura, ensenyament i sanitat 
També emmirallant-se lleugerament en 
el model francès, però de manera menys 
centralitzada, a Suïssa ha sorgit la figura del 
«consultor regional en dansa», que s’encar-
rega de lligar alumnes amb entitats i el món 
de la dansa. És a dir, que fa de lligam entre 
el món professional i l’acadèmic, en l’àmbit 
regional i amb gran èxit, amb la idea d’im-
pulsar la dansa a gran escala dins la societat.
Però la força del programa de dansa a l’es-
cola suïssa és haver pogut introduir l’ense-
nyament continu de la dansa sota la direcció 
de professionals de la dansa, amb una sessió 
setmanal durant tot el curs lectiu. I això va 
ser possible perquè no només van entrar en 
joc els departaments de Cultura i Educació, 
n Alumnes de diferents escoles de Barcelona al Dansa Ara!, una activitat promoguda per 
l’Ajuntament de la ciutat, el 16 d’abril de 2008 al poliesportiu de la Mar Bella.
 (Montserrat Escayola)
287
MONOGRÀFIC / VI. L’ensenyament de la dansa, reflexions i materials
sinó que també el departament de Sanitat es 
va implicar en la mateixa mesura per tal d’im-
pulsar una activitat física diferent de l’espor-
tiva habitual, en la mateixa mesura que ofe-
reix uns avantatges sobre la salut pública al 
costat del seu paper artístic i educatiu.
Condicionant l’espai, físic i mental, 
per ballar 
Junt amb el temps, cal l’espai propici per 
fer entrar la dansa a l’escola, un espai que 
aculli la recerca i l’exploració, tant individual 
com col·lectiva, i que permeti el recolliment 
cap a dins del propi jo i l’exposició cap enfora 
del resultat de la recerca. 
En principi, només el gimnàs de l’escola 
és un lloc prou ampli per dur a terme aquest 
treball, si bé els professors de Nats Nus s’han 
acollit a les aules de música quan calia, i tam-
bé es pot donar el cas de plantejar algunes ac-
tivitats en altres indrets, fins i tot a l’exterior. 
Així doncs, aquest espai fins ara restringit a 
l’àmbit de l’educació física i l’esport s’ha ha-
gut de compartir, cosa que ha estat possible 
per la complicitat entre els mestres.
A diferència d’aquestes activitats, però, la 
dansa a les escoles planteja una sèrie d’incon-
venients deguts al seu desconeixement, i que 
són els que cal combatre en el seu propi espai, 
com ara poden ser que:
— És una activitat que obliga a exposar-se 
davant dels alumnes d’una manera diferent 
dels altres docents.
— És deixar que el cos s’expressi sota el re-
gistre de l’emoció.
— És una activitat que sovint s’ha associat 
a la manca de virilitat.
— És posar en joc un cos sensible.
— No és una activitat conforme amb l’or-
todòxia escolar corporativa.
— És una activitat singular.
— És diversa.
— És creativa.
— No hi ha referents. 
Només la proximitat pot fer desaparèi-
xer aquests a prioris i aquestes pors. Caldrà, 
doncs, cedir un espai a la dansa dins de cada 
escola. Parlar d’apropar la dansa als nens no 
és la millor expressió per a un fet que té lloc 
amb tota naturalitat: els nens es mouen des 
que neixen. El que cal és, doncs, concedir-
los un temps i un espai propici per desenvo-
lupar aquesta dansa de manera lliure, però 
guiada per professionals que puguin llegir 
els seus moviments i els ajudin a fer-los més 
amplis i segurs: que els ajudin a gaudir i a 
reflexionar sobre aquest gaudi perquè no el 
perdin mai.
Ara, que ja han passat tres anys consecu-
tius on el projecte de Dansa a les Escoles al 
nostre país ha anat consolidant-se i demos-
trant la seva validesa per l’acollida entre els 
professors i els alumnes, la demanda ha anat 
creixent, si bé la integració dins el pla d’es-
tudis amb una presència definida encara no 
s’ha dut a terme. Per fer-ho, és clar que caldrà 
una implicació entre el departament de Cul-
tura i el d’Educació, ja que és impossible que 
aquestes dues entitats quedin al marge d’una 
actuació que va en benefici dels dos sectors 
d’una manera tan evident.


Tothom vol ballar a l'escola: Projectes de dansa dins el currículum escolar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert