Pedrals i Costa, Xavier

Puntas Calveras, Jordi

Santandreu Soler, M. Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

- --- - -----------
ETNOGRAFIA I FOLKLORE 
La Fia-Faia 
per DOLORS SANTANOREU - XAVII:.R PEDRALS - JORDI PUNTAS 
La Fia - Fa ia és UJlél tradició proced ent de temps anti cs. que té CO I11 él ba-
se el roe i la claro r. Al Bergueda dos pobles la con!inuen ce leb ran! , el capves-
pre de la Ni t de Nada l, Sant Juli a de Ce rd anyo la i Baga. En les pagines seg-
güents podeu lI egir tot el Cj ue envo lt a lél resta. 
L I record de I'al/ces /ral cul/e a/ f uc, encara vil/. FOIO d ' un , quanl s a nv, cnrc ra . 
El roe, elernent essencial deis 
sols.icis 
L'arribada deIs solsticis, el d ' hi -
vern el21 de desembre i el d 'est iu el 
21 de juny, ha estat celebrada, des 
de les antigues societats agraries, 
amb una visible i consta nt exaltació 
de I'astre rei, a través del fo co Du-
rant els temps ant eri ors al cri stiani s-
me, es retia cult e al Sol perqué era 
I'e lement que assegurava la conti -
nUlt at de la vida. Per aixo el foc, re-
present ant del So l a la Terra , es 
30 
convertia en el protagonista de les 
nits solsticials. Ca li a in vocar I 'escal-
for i la Hum per ta l de retornar a 
I'esperanyadora primavera (en el 
solstici d'hi vern) i purificar la terra i 
els seus habitant s a través de les Oa-
mes (en el so lsti ci d'estiu) . 
Aquests dos momen ts, ta n im-
portants en el cicle de les estac ions, 
son clars exelllp les de com el cri sti a-
nisme adapta. per a la seva prac t ica 
reli giosa,els an tics ritu s, massa arre-
la ts entre la gent pe r fer -Ios desapa-
réixe r. I així trobem l' homologació 
ent re solst ici d ' h i\'er-Nad a l i so lst ici 
PH) /{ ¡\ I lo) 
d 'es tiu-Sant Joan. 
Centrant -nos en el moment en el 
qual corres pon la " Fia-Faia", cal 
dir que en el segle IV d.C. ja es cele-
bra , el 25 de desembre, el Nada l a 
Rom a . Jes ucr ist esdevingué el Sol i 
la L1um que porta a l món, 
l11itj an<;a llt la m Or! i resur' receió , 
una Nova Vida . D'aquesta maneri1 , 
va ria nt el fons, o Ill l' ~ hen dit , fcnt-
ne una adap tació gai rebé sim étl ica , 
van continu ar encenent- se le\ fo-
gueres, des de Il avors, sobrelO t, a l 
dava nt de les esglésies, per la N it de 
Nada!. 
L'EROL 
I 
~ I 
ETNOGRAFIA I FOLKLORE 
És ben probable, doncs, que la 
"Fia-Faia", viva encara a Sant Ju-
lia de Cerdanyola i Baga, tingués els 
seus orígens en aquest antic culte al 
Sol, posteriorment cristianitzat. Hi 
ha altres exemples, que amb algunes 
variants formals donen cos a aques-
ta teoria: per exemple les falles que 
cremen per aquestes dates nadalen-
ques als dos vessants del Pirineu 
(Pallars Sobira, Vallespir, la Vall 
d' Aran, etc.). 
D'una manera o bé d'una allra, 
I'encesa de les "Faies" ha saludat al 
llarg deis segles, la fi de foscor i 
r esperanr;:a en la continu"itat de la 
vida. 
L'orígen de Ja Fía-Faía 
És una tradició oral mol! arrelada 
a Baga explicar I'origen de la fia-
faia com un cerimonial de rebuda 
als senyors de Faia, que baixaven 
per Nadal a la vila per anar a missa 
del gall, des de la torre de Faia, a 
uns dos quilometres del poble (1). 
Faia és esmentat el 1087 com a 10-
ponimic (2), i segons Serra Vilaró 
pot significar fageda , fagia~raia !'] ;, 
I correspondria a la que existí en 
aquell indret, donant-li nomo Poste-
riorment Faia seria adoptat com a 
cognom pels petits nobles que edifi-
caren allí el seu castel!. Aquests no-
bles estan documentats des del 1254 
(4) i tenien algunes possessions a la 
vila de Baga (5), si bé no n'eren sen-
yors. És probable que fossin acom-
panyats pels habitants de les roda-
lies de la vila, per oir també la missa 
del gall coincidint amb la celebració 
de la fia-faia. Tampoc seria en ab-
solut estrany, sinó al contrari, que 
fossin rebuts amb cert cerimonial 
pels habitants de la vila, sobretot per 
aquells que eren vassalls seus. 
Aquest ritual es repetí durant molt 
temps, segles inclús, després que els 
barons de Pinós, senyors de Baga, 
ja no hi residissin (6); seria aquesta 
llarga durada la que dona lloc a la 
tradició d'origen de la fia-faia, en 
perdre's mCllioria de la seva existen-
cia anterior. 
Pero, com hem dit, la Fia-faia, té 
unes arrels mol!s més ant igues que 
la propia existencia, deis senyors de 
Faia. A més a més cal tenir en 
compte que aquests ritus, amb el 
maleix nom, també es celebra a 
Sant Julia de Cerdanyola des de 
temps immemoria!. 1 entre les famí-
lies de la pelita noblesa de Cerda-
nyola no hi ha cap senyors de Faia 
que justifiquessin una tradició oral 
similar a la baganesa. 
La llegenda deis orígens de la Fia-
faia baganesa és mol! bonica pero 
en realitat deixa de ser una adapta-
ció funcional semblant a la d'anar a 
buscar amb "faies" les noies que 
treballaven a Cal Parareda per la vi-
L'EROL 
11 11(; 1 
E/s lIlenu/s, ajuda/s pels grans, són els principals prolGgonis/es de la jes /a del joe. 
gília de Nadal, a carrec deis nois de 
la Vila (7), i que no ha deixat rastre, 
per ser de molt més curta durada. 
Que és la "faia"? 
Segons el diccionari Catala-
Valencia-Balear, d' Alcover -Moll, 
" la faia " és una planta dipsacia de 
I'especie Cephalllria leucantha de ri-
zoma llenyós i gruixut, troncs de 
mig metre a un melre, fulles gla-
bréscents i f10rs blanquinoses. 
Aquesta denominació gairebé és 
propia, només, de Baga i Sant Julia 
de Cerdanyola (Al! Bergueda). 
L'etimologia de la paraula 
" faia ", adaptació fon ética dialectal 
de " ra lla" prové delllatí "facula", 
manat , feix de planles seques desli -
nades a fer claror , calar foc, elc. 
Aquesta pronúncia de la 11 entre vo-
cals amb so de i és freqüent també 
en altres paraules al Bergueda i co-
marques properes. Ex: Paia per pa-
Ila, veia per vella, ceia per celia, etc. 
Com es confeccionaren les 
"faies"? 
Des d 'antan y, un es se lmanes 
aba ns de Nadal , grans i x i c ~ va n re-
collint grans quantllal s de "faia" 
que posen a assecar . Amb aquesta 
herba es confeccionen unes lorxes 
que arriben a mesurar de 30 a SO 
cm. de diam el re i més de nou mel res 
de Ilargada . En a ixccar ver licalment 
la " faia" aquesla no es pOI lo r<;ar, i 
en can vi, no rOl porr ar ca p anima 
rígida , sin ó qu e la u' n ~ i ~ 1 0 n c ia s' ha 
d'acon seguir ;llllh gran cl es lresa en 
31 
ETNOGRAFIA I FOLKLORE 
el moment d 'acoblar les liges per fer 
un únic coso Tampoc es pot lligar 
amb filferro; cal fer-ho amb cordills 
o bé amb fibres vegelals. 
Tot plegat és una tasca que a pri-
mera vista no sembla gaire compli-
cada, peró us puc assegurar que es 
necessita una gran habilital perqué 
la torxa de "faia" es mantingui dre-
la. 
NOTES 
l. . Tradició recollida al BUllleli de Dialeclo-
ligia Cala lana n" X VIII, 10, si bé e1 'UIl" rll l -
ma mo ll resumida. Scrra Vilaró 131llbc la ,'i la 
(Baro ni es de Pinós i Mala pl a lla -1. p;I ¡: . .NO) 
i Joa n Amades I'escriu d ' una ll1 all er;1 11 1<11 1 
simplifi cada (Les diadc, popul a r' ( alal ;IIl '·' . 
vo l.l , p.29 , 8a rciI1 0- 1932) . 
2. - Sen a Vil aró , .1 . "Baronies de PillÓ' i 1;1-
la plana" Vol. 1 pago 39 1) . 
3.- Sen a Vil aró , J. op.cil. vo l 111. p,ig . 20X 
4.- Sen a Vilaró . .1 . op .cil. voll. pag. :1 91 . 
5. - Serra Vil a r6, J . op .( il. vol 1, pago .N: 
"pel senyor de Baga". 
6.- Llui s de Beamulll el darrer amb rcsidell -
l'la ,igniri(<l li va, rins c11 570apr. Tal1lpoc els 
I:"i a hi ' ,\11 'eguir per linia di reCl a , si bé, 
Ina l!! r;1I cam'i, de ra l11ili a i pro piela l es con-
,,'1 \ a \ ill el rl,<,u rd , i a lgul1 (O l1l e so bre el!, da -
ITe, '. 
7. - L\pli ( ad" per baga ncso\ encara vius, si 
bl' la rúbr ica (C\ Il11' nl ada ) fa 111 0 11 5 anys qu e 
r .)l11;, 111 la lll.::Jd é:l. 
La Fia-Faia: visió ancestral 
per JOAN PARDINILLA (t) 
En les belles ratlles que segueixen , el sen yor loan Pardinilla , mestre , hi s-
toriador i folklorista , que ana a treballar a Baga pels anys trenta , ens conta la 
"nit de l fo c" baganesa. Aquest article és un e xtracte de l que e ll publica e l 
1954 en la revista barcelonin a Cultura y Fo lklore. 
És el capvespre de la Nit de Na-
dal. L 'ombra de la Serra del Cadí, 
per on el pal.lid sol d'hivern s'ha 
amagat, cobreix la vall, Al fons la 
baronial vila de Baga, que un dia 
. senyoreja les ex tenses baronies de 
Pinós i Mataplana, roman en silen-
ci. La fina tramuntana que ha en-
Iral per Col/ de Jou i Coll de Pal 
obliga el vernat a tancar-se a casa, 
deixant els carrers gairebé deserts. 
La vida, rec/osa ara entre les mil.le-
naries parets, es fa present, només, 
a través del fum de les xemeneies. 
De tant en tant i amb més fre-
qüencia a mesura que les ombres de 
la nit avancen, s'obren, per uns mo-
ments, ara un balcó, ara una fines-
tra, i en surten els ullets impacients i 
escoreol/adors d'algun nen. Abans 
de tornar-se a tancar s'ha sentit 
que, des de dintre, algú deia: "enca-
ra no". La foscor ho ha envai't tot. 
Una forta vibració en I'aire fa 
sentir la primera batal/ada del toe 
d'oració. Els carrers i les places de 
la vila s'omplen, com si obeissin un 
eonjur, de nens i crits de: 
, 'Fia-Faia, 
Nostre Senyor ha nascut a la paia " . 
Aquestes paraules no emmudiran 
fins al cap de molta estona. En un 
moment s'ha passat de la calma, del 
silenei, al moviment i a la cridoria. 
Per totes bandes es veuen I/uir I/u -
metes ambulants, embolca·/lades 
pels crils que cada vegada es repe-
teixen amb més forra: 
" Fia-Faia 
Nostre Senyor ha nascut a la paia " 
32 
Sovif1l con vé /l/ oure les f aies perque f acin f lama. FO lo deis unys cinquanla /'UJHA LS 
Encara sona el toe d'oraeió i 
aquel/es I/umetes primeres han de-
saparegut: ara són flamarades enor-
mes, lIengües de foe que crepiten i 
omplen I'ambient d'espurnes. Tota 
la vila és foe: els carrers, les plaees i 
alguns baleons i finest res. L 'aire, 
cap on pugen rápides, voleiant, les 
guspires, es va omplint de fum o Ha 
augmentat la remor: 
" Fia-faia ' 
Nostre Senyor ha nascut a la paia " 
Mireu I'espee facle: lot de ganas-
sos, amb el crif als /lavis, corren bo-
jament pels carrers, sóls o bé en 
grups, en totes direceions, cada un 
amb la seva "fa la " en cesa, feix 
enorme i atapeil d'una herba /larga 
i prima, lambé anomenada "faia ", 
que han anat reco/lint setmanes 
abans i que, /ligada amb filtres o 
cordi/ls, pren longituds de més de 
tres me fres i diámetres de trenta a 
cinquanta cenlímerres. A/guns amb 
prou f eines poden sostenir-Ies. 
A bans d'aque f I'espre, han tingut 
L'EROL 
ETNOGRAFIA I FOLKLORE 
PEDRALS 
Nens i nenes. que avui són avis. feien les seves 
"faies". 
les primes liges assecanl-se al sol i 
els úllims dies a la cuina, acoslals al 
foc a lerra. Han passal la larda 
confeccional-Ies amb I'ajul del pa-
re, de I'avi, deIs germans més gratis 
o bé de lols a la vegada, perqué el/s, 
en el seu lemps, lambé les feien i 
d 'alguna cosa han de servir els seus 
consells i la seva experiéncia, per lal 
de donar solidesa al conjunl, per 
una bona cremada. 
Si observem un deIs grups alurals 
davanl d'una porla, amb la figura 
central d'un infant amb la seva 
enorme ''faia'', veurem com e/s pa-
res i els avis vetllen per ell. Mireu: 
ara el pare ha agafal la ':faia", seJ1/-
blava que al petit se Ii apaga va, 
I'aixeca amb els seus braros plens 
de forra, la sacseja Ii dóna aire, 
provocant intenses flamarades, 
mentre I'avi amb la veu trencada, 
qui sap si pel fred o bé per I'emoció 
del record de lIunyans Nadals pas-
sals, lIenra a I 'aire, perqué el nen 
ho aprengui: 
"Fia-Faia 
Noslre Senyor ha nascul a la paia" 
La cosa dura una hora, o pOlser 
1I/t>S . Després qua n les "faies " es van 
mnsu111 int , quan ja els faiaires es 
creamrien les mans, fan fogueres 
apilolant les reSles de di verses lorxes i 
sense parar de cridar " !-¡U-Faia " 
sallen per sobre d'e!les. fI1enlre 
I 'aire, dens d'un fum que es mal('-
rialilza amb la lIulII del foc, se~u('ix 
pIe de punlels volador.~ i /lII/IIil/()S(). ~ 
que pugen cap el ce l. 
Hi ha anys que en aquesta nil la 
neu cau pausadamenl, i/llIJlJlenl. 
pe,. ofega,., amh el seu .Iudari. ni els 
crils, ni el fue. Aquest espectac!e és 
inesborrable i lé un gran poder ev() -
cador de coses irreals. La n('u ve/a el 
conjunt; la Ilum i el fum lenen ales-
hores un aspecle fanlasmagoric; les 
veus sonen apagades, lIunyanes. En 
aquells momenls hom espera veure· 
sorgir d'enlre la neu i el foc, d'entre 
els crils i el fum, I'ombra, imagina-
da geganlina i de lenl moviments, 
del senyor de Pinós, a cavall, amb el 
seu seguici de donzells. 
La Fia-Faia a Sant Julia i Baga 
Sant Julia de Cerdanyola i Baga celebren cada capvespre de la Nit de 
Nadal , l'encesa de la Fia - Faia. Aquest ritual secular, jl·lumina les seves pla-
ces ,omple de perfum tots els recons i reflectejx a l'efím era celístia les ro-
gents guspjres de les fajes que cremen. 
La "Fia-Fa¡a" a Sant Julia de 
Cerdanyola 
A Sant Julia de Cerdanyola, 
quan les campanes fan toc d'oració 
el capvespre de la Nit de Nadal, les 
famílies es concentren a la plar;:a de 
I'església per tal de celebrar comu-
nitariament la seva Fia-Faia. EIs qui 
porten les "faies" són, sobretot, els 
infants, que van acompanyats deis 
pares i altres familiars. 
Arribada I'ahora s'encenen totes 
les "faies", mentre que algú crida, 
pot se r tímidament. 
"Fia-Faia 
Nostre Senyor ha nascut a la paia" 
Quan es van extingint les llames, 
s' agrupen les restes de les " fajes" al 
mig de la plar;a i es salta per sobre 
del foco 
Les "Faies" de Sant Julia de Cer-
danyola tenen una anima de fusta 
per facilitar el manteniment de la-
torxa. Segons comentaris de gent 
d 'aq uest poble, la seva ce lebració 
de la "Fia-Faia " és més genuina 
L'EROL 
Diuen els cerdanyolencs q/le la seva . :Jia-.fáio" h '¡;~.\ !;('IIIIiIl{/ . 
33 
ETNOGRAFIA I FOLKLORE 
que la de Baga, perq\l f> e!s cerda-
nyolencs fan el ritua, " . II~e cap mena 
de concurs, 
Celebració actual de 
la Fia-Faia a Baga 
La celebració actual de la Fia-
Faia a Baga no és ben bé igual a la 
d'uns anys enrere, La crisi que, de 
tam en tant, afecta la majoria de 
tradicions, també es deixa sentir en 
aquesta "nit del foc" baganesa. 
Fou per superar aquesta pérdua de 
popularitat i per renovellar I'interés 
i la participació de la gent de Baga 
en la seva festa de Nadal, que el 
Consist ori, l' any 1972 decidí convo-
car un concurs de "faies". És palés 
que si bé no tots els sectors de la vila 
estigueren d 'acord amb aquesta me-
sura per considerar-la antitradicio-
nal , fou I'espurna que ajuda a revi-
far I'e morte'iment pel que transcor-
ria des de feia uns anys el foc de la 
"Fia-Faia". 
Ara, tot i que encara es poden 
veure algunes "faies" crepitant a 
les portes de les cases, el ritual co-
munitari es celebra com I'explica na 
Maria Guiu: "Al capvespre comen-
cen a arribar les" faies" que volen 
competir. La pla~a de I'ajuntament 
es va animant. Hi ha exemplars es-
pléndids. Un jurat les mesura, exa-
minant curosament la seva confec-
ció i fermesa. La "faia" guanyado-
ra é encesa des del balcó de l' Ajun-
tament. Tot seguit s'encenen les al-
Momel1l d 'encendre les faies a Bagó. 
tres i I'entorn de la pla~a esdevé foc 
i cridória. L'aspecte és fanta smagó-
ric, digne de veure " (1). 
El que no es manté gaire, malgrat 
els esfon;os per 11 0 dcixar -ho rer-
dre, és la cantarella, lema de la nit, 
"Fia-Faia, Nostre Senyor ha nascut 
a la paia", 
Amb tot , la "Fia-Faia", que ve 
de lluny, continua el seu camí Ilumi -
nós cap el futuro 
L U IGI 
NOTES: 
t .- Mari a Guiu, La Fia -Faia a Baga.- Cul de 
Sac, n° 5 desembre 1978 . 
Personalges de la "Fia-Faia ". 
Durant uns anys, en tre 1975 i 1980, hi ha-
gué un personat ge , a Baga , anomellat "El 
Parra", que es dcdicava a recollir herba 
"raia" i cons truYa torxes per cnca rrec, 
va lorant-se el se u cost ~egon s la Ilargada de-
, ilj ada. 
Discrepdncies sobre la Fia-Faia 
En el número cinc de la desapare-
guda revista de l' Alt Bergueda, 
"Cul de Sac", que sortí pel Nadal 
del 1978, la senyora Maria Guiu féu 
un escrit sobre la "Fia-Faia" de Ba-
ga que comen~ava amb les següents 
paraules: 
"Es una tradició que es conserva 
en aquesra vila des de remps imme-
morial i que actualment és única " . 
En el número sis de "Cul de Sac", 
en l'apartat de Joc de Caries, en 
.loan Espelt, veí de Sant Julia de 
Cerdan yola,escriví les següent s rat -
ll e d 'aclariment: 
. " En el n O 5 de la revista "Cul de 
Sac ", sun un anide sobre la "Fia-
Faia", en el que, qui signa, define/x 
aquesta festa com a cosa única de 
Baga. Vull aclarir que aixo no és ve-
rilar, ja que a Sanr Julia de Cerda -
nyola se celebra també i de lemps ¡/l/-
memorial, la "Fia-Faia ", encara 
que sense el ro compeririu que ré la 
de Baga. A Sant Julia només hi par-
34 
.' 
ticipen els nens, que menO-e dura la 
"Fia-Faia" criden: "Fia-Faiu, Nos-
Ire Senyor ha nascul a la paia". 
Així doncs, d 'aixó que lan sois Ba-
ga ho rememora, res de 1'/'5. " 
Aquests dos paragrafs esmentat s 
deixen entreveure I'afany amb que 
cada poble defensa les se ves festes i 
tradicions, peró també palesen, en 
certa manera, un desconeixement 
(estensible a mo lt s sectors dei s res-
pectius ve'inats) de la vida diaria de 
dues comunitat s seprades so lam ent 
per sis quilómetres , 
De to ta ma nera, aclar ides les co-
ses, peró amb vo lunt a t d 'apropar-se 
en el coneixement mutu, Sant Juli a 
l' EROl 
de Cerdanyo la i Baga, to rnaran a 
encendre les seves "faies" i il.!umi-
naran en aquesta se va "ni¡ del 
foc", particular i com una a la vega-
da, !a Nit de Nadal a l' Al~ Bergue-
da, 
Dolors Santandreu, Ili ce nc iada e n 
l-li s to ria Medi eval: Xavier Pedrals , 
lIi (e nciat e n l-li " t('n icl Mo derna: 
Jordi Puntas . Ill es t re . 
!\Jl1h la co l·laborélc i(') de Francesc 
('¡jha llé i MJri ~1 Cuiu . 
US DE SIT.JA ~ 
ONES FES TI S 
L'EROL 


ETNOGRAFIA I FOLKLORE. La Fia-Faia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert