Deseuras, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COL.LABORACIONS 
Els mitjans de 
comunicació de massa 
per JOS E!' DESEURAS 
La importancia deis l11ass-l11 edia en la soe le ta t e n C]1Il' viv illl i LI pllssihili -
tat que se'n s fiquin a casa sen se de m a na r perl11ís, ;ll11b to tes le s (ll Il Sl' qÚl' ll l' il's 
que a ixó provoca , donen peu a aquest art ic le. 
Poques vegades els mitjans de comunicació social en-
garristats a la televisió, ens oeixen una escletxa per on 
treure el nas la nostra curiositat intel.lectual ; ens ho do-
nen tot cuinaL 
La televisió xuela la voluntat de la gent cap endins; a 
I'home se li va escapant part de la seva personalitat,que 
es barreja amb la gran tirallonga de seqüencies de tota 
mena que passen per la pantalleta, És una caixa de disba-
rats que et fica una gent forastera a casa que garla sense 
parar; tenen sempre la paraula i els de casa s'han de limi-
tar a escoltar, peti com peti, el que diuen aquells profes-
sionals de la xerrameca. Són uns parents nous que la fa-
mília no acaba d'entendre. 1 aixó fa que el caliu d'intimi-
tat que mantenia la família Iligada, es vagi cobrint de 
cendres, les cendres de l'amor que se'ns gla~a a les manso 
Aquesta de~ personalilzació incideix en la vida conduc-
tual de I'home a l'hora de comunicar-se amb els allres; 
redueix la seva capacitat de comunicació, garla menys, 
les idees se li escapen verals enlla; no hi ha temps per afer 
pelar la claca. Som barrejats, apilotats, vivim inserits 
en la nostra família, estem agrupats amb amics, amb 
companys; peró com mes va més sois ens sentim . Amb 
I'atordiment informatiu dels mitjans de comunicació so-
cial, els homes hem deixat d'entendre'ns; no ens entenem 
ni entenem que passa. Potser tampoc no ens preocupem 
massa per entendre-ho; ens corformem, una mica, dient 
que el món sembla una olla de cols, remen ada per un ar-
dat de boigs. 
Tenia raó un amic meu quan dei a que de les calderes 
del Pere Boter havíem caigut a les graelles de la psicolo-
gia. La societat de consum té les graelles pel manee , els 
psicólegs bufen el braser, i els homes, boigs de nosa ltres, 
amb toixarrudesa ens hi anem rostin. 
Aixó,vist des del sostremort de la societat , em fa I'efec-
te del concurs de gossos de Castellar de n'Hug . AIs prats 
d 'aquell poble deixen un ramat de xais que pasturi tran-
quil.lament; de cop i volta, el pastor , amb veu que resso-
na, crida el gos amb uns mots que no entenem, peró el 
-quisso prou els entén i lladrant , lladra nt , mena el ramat a 
la eleda. Encara que rondinin belant amb cara d'amol-
nat , cap a la eleda! Sinó mossegad a a les carnes . EIs xais 
coneixen e l joc i fan cas dé lI ad ruc del gos fin s que que-
den engarjo lat s a ll á din s. 
O'alguna manera ens passa com als xa is esmentat s. No 
deixen a I' ho me a lbir per mo ure' s pe r la seva propia vo-
lunt a t , aixo produeix un efecte una mica enervan\. 
Ara que ho tenim IOt estructurat i planificat -i no vo l-
dria que se' m titllés de nihili sta - ens hem quedat sense 
personalita\. Volen que ens estimem per decret; que si-
guem patriotes per decre l ; per decrel vo len que siguem 
L'EROL 
Uns moderns paral/amps que ens l iquen uns " /lampa/s" a casa. 
bons minyons i que no fem mancaments; per decret volen 
que Ilaurem els glevers del nostre cervell on pasturen les 
nostres idees i Que hi conreem les formes de pensar que 
pautament ens hi va n sembrant els qui bufen el brasero 
El sistema del decr'et, en el nostre pais -i en una gran 
part del món és igual- tendeix a donar a ]' home una di-
recció única i diri gida , com si portés esmorralles i encara, 
amb un ronsal curt e\. O 'amor i vo lunta l no en parlen . 
L'estimar ha d'ésser un acte de la voluntal que surt de 
I'amor ; la lI ei i el dec ret no incideixen en la voluntat, són 
actes de for~a. El gaia lO del pas to r que fa rutilar les ove-
Iles , po brissones! o el bastó que a ll euge ra el pas deIs 
bous. Com vu lgueu . 
Els pagesos qua n lIauren, si els bo us no va n a lhora els 
auxopluguen el bastó de cap a cap de .l' esquena; el bou 
espolsa un xic la eua i alleugera e l pas. Nosaltres som més 
tossut s, pero a la lI a rga , engarjo lat s a la e1eda i de vega-
des a ma llona ls i 101. Ho lenen la n estrafollariament 
munta l que ~ i no fos perque a l fons volem ser homes, val-
dri a mes no amoinar-s'hi, pero pel qui vo l se r home , tOI 
és difícil d 'assolir : la passivitat i I'ac li vita\. Aixo c rea al 
fo ns de la conciencia deI s ho mes, un sentiment d 'ambiva-
lenci a, Que els en trebanca a I' ho ra de prendre decisions, 
en un caminar pel ca mi ral de la vida . 
Jo"e p Ik"e lHas 
I n l i l ~ r J t' 
7 


COL·LABORACIONS. Els mitjans de comunicació de massa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert