Corbella, Ferran J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOSEP YXART I ELS INICIS DE LA CRÍTICA TEATRAL I 
CULTURAL MODERNA 
Per FERRAN J. CORBELLA 
Fruit de la iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Tarragona i el grup Enciclopedia Catalana-Edicions Proa tenim ja de fa temps en el nostre mercat editorial el primer volum de les Obres Completes de l'escriptor i 
crític tarragoní Josep Yxart, que reuneix els tres primer s volums de la seva 
serie de croniques sobre la vida cultural barcelonina, corresponents als anys 
1886, 1887 i 1888, l'any de l'Exposició Universal. Malgrat que l'obra d'Yxart 
constitueix una de les primeres fites en el camp de la moderna crítica literaria 
i teatral peninsular, el cas és que aquest volum, magníficament editat, no ha 
tingut prou ressó media tic per assenyalar la importancia d'Yxart com a 
referent historie d'una activitat -la crítica professional- que molt sovint o bé 
es considera propia d'escriptors sense talent, o bé és menystinguda per la faci-
litat amb que el crític pot estimbar, en quatre ratlles, allo que als artistes sovint 
els ha costat tant de crear. Aquesta activitat també ha estat conreada, d'una 
manera puntual, per molts artistes i escriptors; la nomina de crítics referen-
cials que puguem esmentar motivats no solament pel propi plaer de parlar 
d'allo que els agrada o els interessa, sinó moguts per una voluntat de difusió 
cultural o de voluntat "regeneracionista", de redrec;ament d'una determinada 
situació cultural, no és pas gaire llarga. No ens referim al camp estricte de la 
crítica o la ressenya literaria i teatral de la tradició catalana, sinó a la més 
amplia perspectiva deIs crítics, bé en llengua castellana o catalana, que hagin 
mantingut una tasca crítica i publicista de caracter sistema tic, orientada a la 
creació d'uns gustos, uns criteris i, en definitiva, uns costums de consum cul-
tural, tot plegat en major o menor grau amb sintonia amb el seu temps. 
Inserida la seva tasca en el panorama del temps historie que li va 
tocar en sort viure, la d'Yxart cree que ja ha estat prou valorada com la d'un 
crític que té una actitud plenament moderna a l'hora de jutjar un o altre pro-
ducte artístico L'estudiosa de l'obra yxartiana Rosa Cabré, en el seu estudi 
introductori al primer volum que comentem, i del qual ha estat curadora, ens 
indica amb claredat la influencia de la lectura de Sarcey en un J osep Yxart pIe 
de consciencia que les formes artístiques evolucionen amb el pas del temps. 
Aquest punt de vista evolutiu és en definitiva el que pot determinar els can-
vis de gust del públic, i el que relativitza qualsevol producte cultural segons 
una convenció alhora formal i sociologica que, en l'avenc; historie, pot ser 
ultrapassada per una altra de nova. Aquest criteri, que condueix a la logica 
creativa d'unes avantguardes historiques avui reiteratives i tancades en l'eter-
na repetició de les infinites linies de creativitat no figurativa oberta alllarg del 
segle, i que li permet ser sensible i receptiu a totes les modes i novetats que 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 239 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
va viure, encara que sen se coincidir sempre amb els corrents originals, el tro-
bem afortunadament compensat per uns altres criteris¡, més situats en els 
esquemes habituals del seu temps, i que possiblement són els que orienten 
aquesta curiosa barreja de serenor i ponderació crítica, i alhora d'oberta i re-
ceptiva comprensió de tot allo que culturalment produla la societat europea 
del vuit-cents. 
Com a crític i escriptor situat en el context historic de la Restauració 
-aproximadament uns vint anys de tasca cultural, entre l'inici del regnat 
borbOnic i la seva mort, esdevinguda l'any 1895- cal situar degudament 
Yxart a mig camí de les coordenades estetiques propies del seu temps i la 
consciencia, o una certa consciencia, que l'acceleració deIs aven<;os tecnics i 
científics del seu temps trobaven correlació amb uns moviments culturals 
pendulars. De l'idealisme classicista al naturalisme zolia frances, del nordic 
teatre d'idees al simbolisme belga, aquests corrents culturals ell els va viure i 
as similar en pocs anys sense renunciar a alguns deIs seu s suposits de base, 
com ara el mestratge de Mila i Fontanals, a l'hora d'entendre l'art com a 
expressió de l"'esperit del poble", criteri que l'arrenglera amb el "primitiu" 
renaixement catala, o la fidelitat a un idealisme estetic d'arrels platoniques 
que el fa creure sobretot en la idea estructural de l'obra com a suport de la seva 
Bellesa moral. Yxart es mou encara dins el canon classicista --ordre i equilibri 
com a eixos de la Bellesa artística- pero alhora fa un pas endavant en el sen-
tit de cercar en l'art tant l'anima col, lectiva, una idea en definitiva romantica, 
com l'estudi i el millor coneixement d'una realitat que justament el moviment 
literari naturalista s'havia proposat mostrar amb més profunditat. 
Aixo explica, al meu parer, que el seu classicisme sigui compatible 
amb la idea d'una "anima col, lectiva" -el poble- que en definitiva cal educar 
i n·lustrar sense menystenir la seva propia activitat -la cultura popular-, o 
que accepti el naturalisme com un procediment narratiu que intenta establir 
un vincle logic i versemblant entre el caracter i el medi social deIs personat-
ges. La forma restrictiva, i no totalment coincident, amb que Yxart divulga i 
defensa el naturalisme sense comprometre's amb la concepció determinista 
de l'individu segons les lleis de l'herencia, ens demostra que Yxart intentava 
treure sempre el bo i millor de les diferents escoles estetiques d'una manera 
eclectica, i que les seves posicions mai no van ser d'un epigonisme irnitatiu. 
Creu així en l'educació i la voluntat com a motors que poden modificar aque-
lles lleis -i els més de cent anys transcorreguts corroboren que tenia raó--, o 
desconfia d'una suposada imparcialitat científica de l'artista quan es proposa 
"estudiar" la realitat, "mostrant" els fets sense intervenir-hi, actitud que més 
que propiament d'una dubtosa objectivitat, d'un positivisme cientifista ben 
entes, significaria deixar la realitat totalment desprovelda d'idealisme o de 
qualsevol bri d'esperan<;a capa<; de redre<;ar potencialment una realitat molt 
sovint no gaire sublim ni ajustada als canons de cap suposada Bellesa classi-
ca i atemporal. Malgrat que aquest no hagi estat el paradigma de l'evolució 
de les arts contemporanies -lliurades a un creixent ordre dionisíac on la 
humanitat mediatica sembla traslladar tota la brossa o el desordre realment 
existents en l'aldea global, ultrapassant el canon classic que vinculava la 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 240 
Bellesa al Bé-, el cert és que Yxart, i aixo es pot veure en les seves activitats 
com a editor de col·leccions de llibres, o en les sevescampanyes de difusió 
cultural, creia justament en la senzilla idea humanista de l'Art com a font de 
millorament del consumidor cultural. 
Pel que fa propiament a la seva tasca com a crític i estudió s del tea-
tre del seu temps, elllibre que comentem ofereix algunes de les daus que defi-
neixen la seva posició, encara que els seus textos fonamentals sobre teatre es 
troben en el seu El arte escénico en España, reeditat en edició facsímil per 
Altafulla l'any 1987, o el seu estudi sobre Teatre cataza, indos en l'antologia 
d'Yxart de la MOLU. Tenim així una analisi de l'estil recitatiu i les formes 
d'actuació i dedamació deIs actors del seu temps; el refús de la genialitat i la 
sublimitat recitatives, típiques en el tipus d'actor romantic del seu temps, en 
favor d'un canon de versemblan<;a més "naturalista"; o una defensa d'aques-
ta mateixa "naturalitat" davant la falsa i exagerada emotivitat de la majoria 
deIs textos escenificats a la seva epoca; o la proposta d'un teatre en prosa 
davant el teatre poetic; o el criteri que l'equilibri d'una obra procedeix en part 
de la proporció que trobem entre les causes explicitades de l'acció general i les 
intencions que segueixin a aquesta acció; o la desqualificació de tots aquells 
recursos que, destinats a impressionar el públic, carreguen el pes narratiu en 
l'acció sense atendre el dibuix del caracters o l'analisi deIs comportaments 
humans. El bon lector pot comprovar la modernitat d'uns criteris que malau-
radament continuen tenint sentit davant tants efectes especials absolutament 
buits de contingut, uns criteris que es troben reflectits en alguns deIs textos 
del volum: com ara les seves ressenyes a les programacions teatrals, els seus 
breus estudis sobre algunes peces de Frederic Soler i Guimera, o el resso de la 
seva desqualificació deIs actors Calvo i Vico com a models d'una "falsa emo-
tivitat" propia del teatre neoromantic del seu temps, que va trobar la seva 
millor expressió en les obres i els molts exits teatrals de José Echegaray. 
Aquest darrer fet demostra que moltes de les seves propostes culturalistes, 
renovadores i modernitzadores del panorama teatral d'aleshores no van qua-
llar entre el públic, cosa que no treu, ni de bon tros, interes als seus comenta-
ris o les seves opinions, a vegades centrades en esdeveniments o vetllades 
artisticoculturals no necessariament rellevants, pero que en conjunt, junta-
ment amb les ressenyes de llibres, valoracions d'institucions i esdeveniments 
culturals, notes de societat, i reflexions diverses que presenta el volum, com-
ponen un mosaic no solament de la vida teatral, sinó també del conjunt de la 
vida cultural d'aquests anys. 
Llibre de lectura facil i grata, encertada panoramica de la vida cultu-
ral barcelonina del vuit-cents a la decada deIs vuitanta, bon model d'apre-
nentatge de com lliurar un programa de culturalització trobant un estil natu-
ral, agradable i espontani, de molt bon llegir, aquest primer volum de les 
Obres Completes posa de nou al nostre abast una obra i un autor que diferents 
estudiosos i publicistes ---especialment Jordi Castellanos, amb la seva antolo-
gia de la MOLU, i Rosa Cabré amb les diferents antologies i estudis que li ha 
dedicat- han provat d'apropar a les noves generacions de lectors. El millor 
elogi que podem fer-li és que encara que no va encertar la millor posició amb 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. 241 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii¡¡¡¡¡¡ 
el seu "regeneracionisme" cultural, el seu federalisme bilingüe, una posició 
que l'ha situat entre dues cultures sense pertanyer propiament a cap d'elles, a 
mig camí de la cultura espanyola de la Restauració i mig situat entre el renai-
xement catala i un moviment modernista que inicialment va propiciar sense 
arribar a participar-hi, Josep Yxart fou un crític i un esc:riptor que va inaugu-
rar un modern i professional sentit de les tasques culturals: juntament amb 
l'actitud "regeneracionista", el més elemental sentit de guiar i orientar el con-
sumidor cultural. Un consumidor aleshores situat en un incipient mercat de 
l'oci i ellleure, i que avui es troba ultrapassat per una indústria cultural que 
justifica plenament l'existencia del crític cultural com a mediador i orientador. 
Possiblement aquest és el sentit més actual d'una obra ara per primer cop re-
editada, després de més de cent anys, i que per tot plegat constitueix una noti-
cia editorial de molt grata salutació. 
NOTA 
1. Obra Completa de Josep Yxart. Volum l. El mio pasado (1886-1888). Edició a cura de Rosa 
Cabré. Ajuntament de Tarragona-Edicions Proa. Barcelona, 1995. 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 242 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 


Josep Yxart i els inicis de la crítica teatral i cultural moderna

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert